Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOBIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMEN T HUMÀ Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets de fisiologia digestiva: secrecions, motilitat, absorció de nutrients, balanç hidrosalí, eix intestí-cervell, microbiota i sentit del gust. APREN.AI Índex 1 Organització General i Regulació del Tracte Gastrointestinal Organització anatòmica i funcions essencials Estructura histològica de la paret digestiva Irrigació arterial i sistema porta hepàtic El sistema nerviós entèric (SNE) i l'eix intestí-cervell Innervació autònoma: parasimpàtic vs.

simpàtic Mediador hormonal i pèptids gastrointestinals 2 Fisiologia de la Cavitat Bucal, Glàndules Salivals i Deglució Anatomia Funcional de la Cavitat Bucal i Glàndules Salivals Composició de la Saliva i Fisiologia de la Secreció Salival Regulació Reflexa de la Secreció Salival Processament Bucal: Digestió Mecànica i Química Fases de la Deglució i Coordinació Motora 3 Motilitat Gastrointestinal i Patrons Motors Electrofisiologia del múscul llis gastrointestinal i ritme elèctric bàsic Patrons motors: segmentació, peristaltisme i contraccions en massa Complex motor migratori (CMM) i funció dels esfínters 4 Fisiologia i Secreció Gàstrica Organització cel·lular de la mucosa gàstrica Mecanisme molecular de la secreció d'HCl Activació enzimàtica i digestió química Regulació neurohumoral i efecte sinèrgic Barrera mucosa gàstrica i citoprotecció Motilitat gàstrica i buidament Fases de la secreció i de la regulació gàstrica 5 Funció Hepàtica, Sistema Biliar i Secreció Pancreàtica Funció hepàtica i arquitectura del lobet Composició de la bilis i circulació enterohepàtica Secreció pancreàtica exocrina: components ductal i acinar Control neurohormonal de la secreció hepatobiliar i pancreàtica 6 Digestió i Absorció de Macronutrients i Vitamines Arquitectura de la vellositat intestinal i microambient d'absorció Digestió i absorció de glúcids Digestió i transport de pèptids i aminoàcids Digestió de lípids: emulsificació, hidròlisi i micel·les mixtes Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 1 Absorció cel·lular i formació de quilomicrons Absorció de vitamines liposolubles i hidrosolubles 7 Transport Hidroelectrolític i Balanç d'Ions Gastrointestinal Mecanismes segmentaris de transport de sodi i secreció de clorur Absorció de micronutrients: calci i ferro al duodè Balanç de fluids i transport osmòtic d'aigua 8 Immunologia Mucosal Digestiva i Detoxificació de Xenobiòtics Defenses innates de la mucosa intestinal Immunitat adaptativa mucosal i teixit limfoide GALT Cicle, transcitosi i funció de la IgA secretora Biotransformació de xenobiòtics a l'enteròcit (Fases I i II) Excreció activa de metabòlits per transportadors ABC 9 Microbioma Intestinal, Fisiologia Metabòlica i Salut Microbiota i Microbioma: Concepte i Magnitud Biològica Dinàmica de Colonització i Maduració Perinatal Metabolisme Fermentatiu i Àcids Grassos de Cadena Curta Interacció Mucosal, Models Axènics i Regulació Glial Disbiosi Metabòlica, Obesitat i Kwashiorkor 10 Fisiologia del Gust i Quimiosensació Gastrointestinal Modalitats gustatives i organització lingual Mecanismes de transducció sensorial Vies aferents i integració central del gust Quimiosensació gastrointestinal i alteracions metabòliques 11 Regulació Integrada del Balanç de Sodi i Aigua Distribució dels fluids corporals i relació entre sodi i osmolaritat Balanç hidroelectrolític: fluxos d'intercanvi digestiu i renal Mecanismes d'acció endocrina: el sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS) Control de l'osmolaritat per la vasopressina i implicacions fisiopatològiques 12 Resum per repassar Organització parietal i regulació gastrointestinal Boca, secreció salival i patrons de motilitat Secrecions gàstrica, pancreàtica i hepatobiliar Digestió, transport de nutrients i balanç hidrosalí Defensa, microbiota intestinal i sensació gustativa Solucions de les preguntes de repàs Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 3 1 Organització General i Regulació del Tracte Gastrointestinal EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre capes histològiques del tub digestiu i les seves subdivisions. Diferenciar les funcions motores i secretores del plexe mientèric d'Auerbach i del submucós de Meissner. Descriure el recorregut del sistema porta hepàtic i la seva rellevància en el metabolisme de nutrients. Comparar les accions i l'organització neural del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic sobre la funció digestiva.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els nutrients absorbits a l'intestí prim viatgen primer cap al fetge en comptes d'arribar immediatament al cor? El tub digestiu és un conducte continu destinat a processar aliments, incorporar nutrients bàsics i defensar l'organisme contra elements estranys. La seva paret manté una arquitectura estructural uniforme des de l'esòfag fins al recte, altament regulada per xarxes neurals intrínseques, la branca autònoma extrínseca i pèptids endocrins.

ESQUEMA Estructura i control del tub digestiu Tracte Gastrointestinal Arquitectura parietal i eixos de control Capes parietals Mucosa, submucosa, muscular i serosa Vascularització portal Tronc celíac, mesentèriques i vena porta Regulació neural i humoral SNE, innervació autònoma i hormones Plexe de Meissner Control de secreció i flux submucós Plexe d'Auerbach Modulació de motilitat mientèrica Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 4 Organització anatòmica i funcions essencials El tracte gastrointestinal integra una seqüència d'òrgans buits que preparen i absorbeixen el quim: comença a la boca, segueix per la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim (subdividit sense una frontera brusca en duodè de 25-30 cm, jejú i ili), i l'intestí gros (sec, apèndix, còlon ascendent, transvers, descendent, sigmoide i recte) fins a finalitzar a l'anus.

Aquest recorregut rep l'assistència funcional d'estructures glandulars annexes: glàndules salivals (com les paròtides, sublinguals i submaxil·lars), el fetge juntament amb la vesícula biliar, i el pàncrees exocrí, responsables d'abocar secrecions enzimàtiques i dissolucions aquoses al llum. Aquest conjunt coordina quatre tasques biològiques centrals: Digestió mecànica: trituració, mescla física i fragmentació del contingut mitjançant moviments de masticació i segmentacions. Digestió química: degradació macromolecular mitjançada per enzims salivals, gàstrics i pancreàtics.

Absorció: transferència transepitelial d'aigua, electròlits i nutrients cap a la circulació sanguínia o els vasos limfàtics per aportar matèria i combustible metabòlic. Funció de barrera i defensa: el GALT (teixit limfoide associat a l'intestí) actua com un filtre immunitari que bloca el pas de microorganismes o components nocius presents al llum luminal. Per aprofundir en els mecanismes cel·lulars del GALT, vegeu «Immunologia Mucosal Digestiva i Detoxificació de Xenobiòtics». COMPROVA-HO 2 Quina rellevància té el GALT respecte al paper digestiu tradicional d'absorció de matèria?

Estructura histològica de la paret digestiva La paret del tracte gastrointestinal s'articula mitjançant quatre túniques concèntriques ben delimitades. De la cara interna que contacta amb la llum cap a la perifèria, trobem la mucosa, la submucosa, la capa muscular i la coberta serosa o adventícia. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 5 Esquema de les capes concèntriques de la paret gastrointestinal.

La mucosa constitueix la primera frontera amb el contingut digestiu i integra tres estrats subordinats: La submucosa consisteix en una capa densa de teixit connectiu proveïda de nombrosa matèria extracel·lular, fibres, glàndules submucoses i vasos sanguinis i limfàtics de calibre superior. En el seu si s'allotja el complex nerviós submucós. La capa muscular (o muscular externa) està configurada típicament per dues subcapes de múscul llis amb orientacions oposades: una circular interna, la contracció de la qual redueix la llum del conducte, i una longitudinal externa, que en contreure's escurça la longitud del segment.

L'acció coordinada d'ambdues genera la propulsió peristàltica i les tasques de barreja mecànica. Com a excepció anatòmica, la paret de l'estómac presenta tres estrats musculars per assolir una força mecànica superior. La serosa (corresponent al peritoneu visceral) envolta exteriorment el conducte mitjançant un epiteli pla sustentat sobre teixit connectiu lax. Aquesta làmina es continua cap a la paret de la cavitat abdominopelviana formant el mesenteri, estructura que fixa les nanses intestinals alhora que vehicula artèries, venes i troncs nerviosos. Quan la cavitat abdominal es revesteix internament, la capa cel·lular s'anomena peritoneu parietal, delimitant un espai peritoneal humit.

Epiteli: làmina cel·lular d'un sol estrat a l'estómac i als intestins per maximitzar el tràfec d'absorció i secreció, mentre que a l'esòfag adopta una configuració pluriequipada per suportar el desgast mecànic i la invasió infecciosa. 1 Làmina pròpia: mantell de teixit connectiu ric en vasos sanguinis, capil·lars limfàtics i agrupacions limfoides defensives. 2 Muscularis mucosae: fina banda de múscul llis responsable de modular el relleu mucós i afavorir el contacte amb la llum digestiva. 3 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 6 ERROR FREQÜENT És habitual confondre la muscularis mucosae amb la capa muscular externa.

La muscularis mucosae és una làmina muscular prima interna pròpia de la mucosa que plega el revestiment epitelial, mentre que la muscular externa és la capa gruixuda (circular i longitudinal) que executa el peristaltisme i la mescla general. Irrigació arterial i sistema porta hepàtic El subministrament d'oxigen i metabòlits al tub digestiu depèn directament de tres branques ventrals que neixen de l'aorta abdominal: Tronc celíac: perfon l'estómac, part del pàncrees i la melsa. Artèria mesentèrica superior: irriga el pàncrees, la totalitat de l'intestí prim i seccions de l'intestí gros.

Artèria mesentèrica inferior: aporta sang arterial de forma específica a la resta de l'intestí gros (còlon descendent, sigmoide i recte). A diferència d'altres territoris orgànics on el drenatge s'aboca sense intermediaris a la vena cava inferior, el retorn venós gastrointestinal segueix un disseny portal especialitzat. La sang desoxigenada procedent de l'estómac, pàncrees, melsa i intestins convergeix cap a la vena porta hepàtica. DEFINICIÓ Un sistema porta hepàtic és un circuit vascular que disposa una doble capil·larització en sèrie: una primera xarxa capil·lar als òrgans abdominals i intestins (on es recapten els nutrients absorbits) i una segona xarxa de capil·lars sinusoidals al fetge.

Aquest mecanisme fa que els nutrients, fluids i elements assimilats passin necessàriament pel parènquima hepàtic abans d'incorporar-se a la gran circulació. Al fetge té lloc un primer processament metabòlic en què es modifiquen substàncies i es depuren compostos potencialment perjudicials. Un cop realitzat aquest filtratge, les venes hepàtiques aboquen la sang neta a la vena cava inferior perquè retorni directament al cor. COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència tindria l'absència d'un sistema porta entre l'intestí i el fetge?

El sistema nerviós entèric (SNE) i l'eix intestí-cervell El tub digestiu gaudeix d'un control intrínsec complex denominat sistema nerviós entèric (SNE), estructurat en xarxes neuronals interconnectades capaces de dirigir respostes motrius i químiques locals sense mandat superior constant. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 7 Diagrama funcional dels plexes mientèric d'Auerbach i submucós de Meissner. Aquest teixit neural s'organitza en dos plexes essencials: Plexe mientèric d'Auerbach: situat entre la capa de múscul llis circular i la de múscul llis longitudinal.

La seva missió funcional consisteix a regular la motilitat gastrointestinal (tons de contracció, velocitat peristàltica i desplaçament). Plexe submucós de Meissner: localitzat dins del teixit connectiu submucós. Controla principalment les secrecions gastrointestinals epitelials i el flux sanguini local de la microcirculació mucosa. L'arc reflex entèric arrenca amb la detecció d'estímuls per part de mecanoreceptors (sensibles a la distensió física provocada pel bol) i quimioreceptors (sensibles a la composició i productes de la digestió).

Aquesta informació aferent arriba als centres integradors dels plexes, els quals emeten eferències directes sobre quatre tipus d'efectors: el múscul llis, les cèl·lules secretores, les cèl·lules enteroendocrines i la musculatura vascular parietal. Aquest circuit permet sincronitzar la vasodilatació local per optimitzar l'absorció de nutrients o promoure la vasoconstricció durant l'exercici. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 8 Esquema dels circuits reflexos locals i centrals del sistema digestiu.

Tot i que el SNE pot funcionar autònomament mitjançant reflexos locals o curts, està constantment comunicat amb el sistema nerviós central (SNC) mitjançant vies aferents vagals i esplàcniques que arriben al tronc cerebral i a la medul·la espinal. Aquest diàleg bidireccional integra l'anomenat eix intestí-cervell, mecanisme pel qual els senyals digestius alteren àrees del sistema nerviós associades a estats emocionals (el conegut com a «segon cervell») i, a la inversa, factors centrals modulen el ritme digestiu.

PER RECORDAR-HO Associa l'organització dels plexes amb la seva posició i funció: Auerbach comença per A i va Amunt/Afuera (entre les capes musculars externes per fer acció motora); Meissner té la M de Mucosa (a la submucosa, tocant a l'epiteli per ordenar la secreció). Innervació autònoma: parasimpàtic vs. simpàtic La xarxa entèrica està sota la supervisió del sistema nerviós autònom, dividit en dos components antagònics que regulen el rendiment digestiu segons l'estat fisiològic global: Paràmetre Divisió Parasimpàtica Divisió Simpàtica Efecte motor i secretor Estimulador: augmenta la motilitat i les secrecions glandulars. Inhibidor: alenteix el trànsit motor i redueix les secrecions.

To dels esfínters Relaxa els esfínters per afavorir el pas del quim. Provoca la contracció dels esfínters, frenant el buidament. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 9 Paràmetre Divisió Parasimpàtica Divisió Simpàtica Configuració neuronal Primera neurona (preganglionar) llarga; neurona postganglionar molt curta a prop o dins la paret. Primera neurona curta (sinapsi en ganglis paravertebrals); neurona postganglionar llarga cap als efectors. Vies anatòmiques Nervi vague (controla la major part) i nervis pèlvics (colon distal i recte). Nervis esplàcnics amb relleu als ganglis celíac, mesentèric superior i inferior.

Estat operatiu Predomina durant la digestió, el descans i la relaxació. S'activa en situacions d'estrès, alerta o esforç físic. COMPROVA-HO 4 Quina diferència estructural presenten les vies simpàtiques i parasimpàtiques pel que fa a la longitud de les seves fibres? Mediador hormonal i pèptids gastrointestinals A més dels reflexos nerviosos, les cèl·lules de la mucosa alliberen pèptids senyalitzadors que poden exercir una acció endocrina (viatjant per la sang), paracrina (afectant cèl·lules veïnes) o autocrina (actuant sobre la mateixa cèl·lula secretora). Aquests reguladors intervenen tant a nivell de secrecions com en el control de la gana.

Hormona / Pèptid Lloc principal d'origen Acció biològica descrita Gastrina Estómac Acció activadora ( ) sobre la secreció àcida gàstrica (funciona de forma paracrina i endocrina). Somatostatina Estómac i intestí prim Efecte inhibidor general ( ) sobre les secrecions digestives i altres hormones parietals. Grelina Estómac Interacciona amb el sistema nerviós per estimular la sensació de gana i promoure la ingesta. Secretina Intestí prim Modulació activadora hepàtica i pancreàtica per alliberar solucions alcalines i enzims. Colecistocinina (CCK) Intestí prim Estimula la sortida d'enzims pancreàtics i bilis; intervé en la regulació de la sacietat i la ingesta.

Pèptid gàstric inhibidor (GIP) Intestí prim Estimulació ( ) de la secreció endocrina d'insulina. GLP-1 Intestí prim Potenciació ( ) de l'alliberament d'insulina pancreàtica en resposta a l'aliment. Pèptid YY (PYY) Intestí prim Regulació de la ingesta promovent senyals associats a la sacietat. + + + Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 10 IDEES CLAU La paret digestiva comparteix una disposició uniforme de quatre capes: mucosa, submucosa, muscular externa i serosa. El drenatge venós de l'estómac, pàncrees, melsa i intestí conflueix a la vena porta hepàtica, configurant una doble xarxa de capil·lars abans d'arribar a la vena cava inferior.

El sistema nerviós entèric regula la motilitat a través del plexe mientèric d'Auerbach i les secrecions amb el flux sanguini mitjançant el plexe submucós de Meissner. El parasimpàtic (nervi vague i pèlvics) estimula la motilitat i secrecions relaxant esfínters, mentre que el simpàtic frena la digestió i contreu esfínters. L'eix intestí-cervell canalitza un intercanvi d'informació bidireccional entre els plexes entèrics locals i el sistema nerviós central. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En quina capa concreta es troben els somes neuronals del plexe responsable de controlar les contraccions peristàltiques del tub digestiu? 6.

Per quina raó la sang rica en nutrients procedent de l'intestí prim no s'aboca directament a la vena cava inferior? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin plexe entèric és el responsable principal de governar les secrecions epitelials i el flux sanguini local? 8. Quin efecte fisiològic genera l'activació de les fibres simpàtiques sobre el tracte gastrointestinal? 9. Quina hormona gastrointestinal alliberada per l'estómac s'encarrega d'estimular la sensació de gana?

Plexe peritoneal adventici a) Plexe mientèric d'Auerbach b) Plexe submucós de Meissner c) Gangli celíac paravertebral d) Augment del peristaltisme general a) Inhibició motora i contracció d'esfínters b) Relaxació sostinguda dels esfínters c) Estimulació de l'alliberament aquós d) Gastrina a) Grelina b) Colecistocinina c) Somatostatina d) Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 11 10. Quin vas sanguini rep directament la sang del tracte intestinal abans d'arribar als capil·lars hepàtics?

2 Fisiologia de la Cavitat Bucal, Glàndules Salivals i Deglució EN ACABAR SABRÀS Distingir les glàndules salivals majors segons la seva localització, percentatge d'aportació i tipus de secreció. Explicar com la modificació electrolítica als conductes converteix la secreció primària isotònica en saliva hipotònica. Descriure el control reflex parasimpàtic de la salivació i la digestió inicial exercida per la ptialina i la lipasa lingual. Diferenciar les etapes de la deglució humana identificant els mecanismes protectors de la via aèria. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 ¿Per què la saliva que arriba a la boca té una concentració de sals molt més baixa que la sang d'on s'ha format?

Anatomia Funcional de la Cavitat Bucal i Glàndules Salivals La boca constitueix la porta d'entrada del tub digestiu. Està delimitada pel paladar dur a la part anterior i pel paladar tou (format per teixit connectiu i muscular) a la regió posterior, el qual culmina en l'úvula. La llengua, ancorada a l'os hioide i a la mandíbula inferior, s'encarrega de manipular l'aliment. Als plecs laterals s'hi troben les amígdales palatines, que contenen teixit limfóide de defensa mucosal. Posteriorment, la cavitat bucal connecta amb la faringe, una cruïlla anatòmica compartida entre el tracte respiratori i el digestiu.

Vena cava inferior a) Vena porta hepàtica b) Artèria celíaca digestiva c) Artèria mesentèrica superior d) Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 12 Esquema anatòmic de la cavitat bucal, llengua i estructures faríngies. La secreció de saliva prové de tres parells de glàndules salivals majors, de tipus exocrí, organitzades en una xarxa d'acins i conductes: Glàndula salival Tipus de secreció Percentatge de producció Ubicació i característiques Glàndules submandibulars (o submaxil·lars) Mixta (serosa i mucosa) 75% del volum salival Situades sota la base de la llengua i la mandíbula; aporten la fracció principal en repòs.

Glàndules paròtides Serosa pura 20% del volum salival Davant de les orelles; rics en enzims digestius com la ptialina. Glàndules sublinguals Mucosa predominant 5% del volum salival Sota el terra de la boca; secreció densa rica en mucines protectores. Els acins serosos fabriquen líquid ric en proteïnes i enzims, mentre que les cèl·lules mucoses alliberen mucines amb una elevada capacitat lubricant i d'hidratació mecànica. COMPROVA-HO 12 Quina és la glàndula salival responsable de la major part del volum salival basal i quin tipus de secreció produeix? Composició de la Saliva i Fisiologia de la Secreció Salival L'organisme sintetitza un volum diari d'1 a 1,5 litres de saliva.

Aquest fluid està constituït en un 99,5% per aigua i en un 0,5% per soluts que inclouen electròlits, mucopolisacàrids i proteïnes: Aigua (99,5%): actua com a agent humectant, dissolvent per a les molècules sàpides i lubricant essencial per a la fonació i la deglució. Electròlits: presència de , , , , i fosfats. El bicarbonat i els fosfats actuen com a tampons químics. Mucina: mucopolisacàrid que lubrica el teixit bucal, neteja les restes alimentàries i aglutina el bol. Na+ K+ Ca2+ Cl HCO 3 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 13 Immunoglobulina A (IgA): anticòs mucosal que constitueix la primera barrera defensiva immunològica contra patògens orals.

Enzims digestius: conté alfa-amilasa salival (ptialina) i lipasa lingual. En condicions de repòs basal, el pH de la saliva és lleugerament àcid o neutre (6,4 a 6,8), però sota estimulació activa s'incrementa fins a assolir aproximadament un valor de 8 gràcies a l'enriquiment en bicarbonat. Diagrama del mecanisme de secreció acinar primària i modificació ductal salival. La producció de saliva és un procés bifàsic que té lloc a l'acina i al sistema ductal: ERROR FREQÜENT Confondre l'osmolaritat de la saliva acinar amb la de la saliva final excretada a la boca.

La secreció primària que neix als acins és estrictament isotònica; és el pas pels conductes impermeables a l'aigua el que transforma la saliva definitiva en hipotònica. Secreció primària acinar: Les cèl·lules acinars capten aigua i ions del torrent sanguini i generen un filtrat isotònic respecte al plasma, acompanyat d'alfa-amilasa i mucines. La concentració de , , i és pràcticament idèntica a la plasmàtica. 1 Na+ K+ Cl HCO 3 Modificació secundària ductal: Al llarg dels conductes intercalars i excretors, l'epiteli ductal (impermeable a l'aigua) reabsorbeix activament i mentre secreta i . L'aldosterona estimula la retenció de sodi i la sortida de potassi.

Com que la reabsorció neta de soluts supera la pèrdua d'aigua, el fluid es converteix finalment en una saliva hipotònica. 2 Na+ Cl K+ HCO 3 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 14 Regulació Reflexa de la Secreció Salival La secreció salival està controlada exclusivament per mecanismes neurals a través del sistema nerviós autònom. Els nuclis salivals del tronc encefàlic reben estímuls centrals (la visió, l'olor o el simple pensament de menjar) i senyals perifèrics transmesos per receptors gustatius i mecànics bucals o per irritació gàstrica.

Les vies eferents parasimpàtiques viatgen mitjançant el nervi facial (VII parell cranial) cap a les glàndules submandibular i sublingual, i el nervi glossofaringi (IX parell cranial) cap a la paròtide. L'activació del sistema nerviós parasimpàtic desencadena una vasodilatació arteriolar local que augmenta el flux sanguini glandular, incrementant exponencialment la síntesi i secreció d'aigua, alfa- amilasa i mucines. Per contra, l'estrès, la por i la deshidratació actuen inhibint aquests nuclis centrals, reduint la secreció i causant sequedat bucal. COMPROVA-HO 13 Quins dos nervis cranials condueixen les ordres parasimpàtiques des del tronc encefàlic fins a les glàndules salivals?

Processament Bucal: Digestió Mecànica i Química A la boca s'inicia el processament mecànic dels aliments mitjançant la masticació, regulada pel reflex masticatori. Les peces dentàries trituren els aliments mentre la llengua els barreja homogèniament amb la saliva, formant el bol alimentari, definit com la massa cohesiva i hidratada d'aliment llesta per ser deglutida d'un sol cop. En paral·lel, s'inicia la digestió química per acció dels enzims salivals: Alfa-amilasa salival: endoenzim que trenca els enllaços glucosídics interns del midó i glúcids complexos.

Opera a la boca i pot mantenir la seva activitat a l'interior del bol protegit durant uns 30 minuts fins que l'acidesa del suc gàstric la inactiva (vegeu «Fisiologia i Secreció Gàstrica»). Lipasa lingual: inicia la hidròlisi dels triglicèrids. La seva acció a la boca és molt modesta, però té la propietat clau de romandre activa en medis àcids, desenvolupant el gruix de la seva funció digestiva a l'estómac.

Fases de la Deglució i Coordinació Motora La deglució és el conjunt de respostes motores coordinades que condueixen el bol alimentari des de la boca fins a la cavitat gàstrica, protegint estrictament la via respiratòria: Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 15 Esquema seqüencial de les tres fases de la deglució humana.

PROCÉS Seqüència mecànica de la deglució Fase oral voluntària La llengua empeny el bol contra el paladar dur cap a la faringe 1 Oclusió nasofaríngia El paladar tou s'eleva impedint el reflux cap al nas 2 Tancament laringi L'epiglotis tapa la tràquea en ascendir la laringe 3 Obertura esofàgica Relaxació de l'esfínter esofàgic superior 4 Peristaltisme esofàgic Contracció muscular progressiva cap a l'estómac 5 Fase oral (voluntària): La llengua comprimeix el bol alimentari contra el paladar dur i l'empeny cap enrere cap a l'orofaringe.

Quan el bol arriba a la part posterior de la boca i contacta amb els receptors sensorials del paladar tou i la paret faríngia, s'activa de manera irreversible el reflex de deglució. 1 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 16 PER RECORDAR-HO Només la fase oral de la deglució és voluntària; tan bon punt el bol creua els pilars faringis, el procés és automàtic i irreversible. Si el reflex de tancament de l'epiglotis falla o s'enlenteix (habitual en gent gran amb disfàgia), l'aliment ingressa a la tràquea produint aspiracions i infeccions pulmonars greus (pneumònies).

COMPROVA-HO 14 Quin mecanisme biomecànic impedeix que l'aliment s'introdueixi a les vies respiratòries durant la fase faríngia de la deglució? IDEES CLAU Les glàndules submandibulars produeixen el 75% del volum de saliva, les paròtides el 20% (serosa pura) i les sublinguals el 5% (mucosa). La secreció primària salival acinar és isotònica, però esdevé hipotònica als conductes per la reabsorció de i sense aigua. El volum salival diari és d'1 a 1,5 litres, amb un pH que augmenta de 6,4-6,8 en repòs fins a prop de 8 en màxima activitat. La regulació de la secreció és purament neural autònoma: el parasimpàtic activa el flux sanguini i la secreció mitjançant els nervis facial i glossofaringi.

La deglució s'estructura en tres fases: oral (voluntària), faríngia (involuntària reflexa amb protecció de la tràquea) i esofàgica (peristàltica). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. ¿Com varia la composició iònica i l'osmolaritat de la saliva des dels acins terminals fins a la cavitat bucal? 16. ¿Quin paper tenen l'alfa-amilasa salival i la lipasa lingual en la digestió dels aliments? Fase faríngia (involuntària): Dura menys d'un segon i és purament reflexa. S'atura momentàniament la respiració. El paladar tou s'eleva per ocloure la nasofaringe evitant el reflux nasal, i la laringe ascendeix provocant que l'epiglotis basculi sobre la glotis, tancant hermèticament l'entrada a la tràquea.

Simultàniament, s'obre l'esfínter esofàgic superior per canalitzar el bol cap a l'esòfag. 2 Fase esofàgica (involuntària): Un cop el bol entra a l'esòfag, l'esfínter esofàgic superior es tanca de nou. L'avenç del bol cap a l'estómac és impulsat per una ona peristàltica primària coordinada, on la musculatura circular es contrau per sobre del bol i la musculatura longitudinal s'escurça per sota, relaxant el múscul circular avançat. Quan l'ona arriba a la transició gastricoesofàgica, l'esfínter esofàgic inferior (càrdies) es relaxa per permetre l'entrada del contingut a l'estómac. 3 Na+ Cl Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 17 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 17. Quina glàndula salival produeix la secreció serosa pura rica en alfa-amilasa? 18. Per quin motiu la saliva final expulsada a la boca té caràcter hipotònic? 19. Quina fase de la deglució està sotmesa al control de la voluntat del subjecte? 20. Quina estructura anatòmica cobreix la glotis durant la fase faríngia evitant l'aspiració de menjar? 3 Motilitat Gastrointestinal i Patrons Motors EN ACABAR SABRÀS Distingir les ones lentes del potencial d'acció en espiga al múscul llis digestiu. Descriure el funcionament del circuit neuroquímic del reflex peristàltic. Comparar les funcions de la segmentació, les contraccions en massa i el complex motor migratori.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Com pot avançar l'aliment sempre en direcció a l'anus sense relliscar enrere? Electrofisiologia del múscul llis gastrointestinal i ritme elèctric bàsic La paret del tracte gastrointestinal presenta una capa de múscul llis unitari organitzada típicament en dues capes: una longitudinal externa i una circular interna (vegeu «Organització General i Regulació del Tracte Gastrointestinal»).

Les cèl·lules musculars estan estretament acoblades elèctricament mitjançant Glàndula sublingual a) Glàndula mucosa lingual b) Glàndula submandibular c) Glàndula paròtide d) Els acins secreten aigua lliure de soluts a) La mucina dilueix els electròlits del líquid b) L'aigua s'absorbeix ràpidament a la boca c) Els conductes reabsorbeixen ions sent impermeables a l'aigua d) Fase faríngia a) Fase oral b) Fase esofàgica c) Tancament glòtic d) El paladar tou a) L'os hioide b) L'úvula palatina c) L'epiglotis d) Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 18 unions gap.

Aquestes unions de comunicació intercel·lular permeten el flux directe d'ions i corrent elèctric entre cèl·lules veïnes, de manera que el teixit es comporta com un sinciti funcional on l'excitació es transmet de forma coordinada. El potencial de membrana del múscul llis no és fix: experimenta despolaritzacions i repolaritzacions espontànies i periòdiques conegudes com a ones lentes o ritme elèctric bàsic (REB). Aquestes oscil·lacions rítmiques es deuen a l'entrada cíclica de cations (principalment ) cap a l'interior cel·lular durant la despolarització, seguida del tancament d'aquests canals i la sortida de càrregues positives que retornen la membrana al repòs.

Gràfica de potencials elèctrics del múscul llis i les seves contraccions mecàniques. Les ones lentes per si soles són esdeveniments subllindar que generen un cert to muscular de base (activitat mecànica basal). Tanmateix, quan un estímul addicional despolaritza la membrana per sobre del llindar crític, es desencadenen potencials d'acció en espiga superposats a la cresta de l'ona lenta. L'obertura massiva de canals de calci addicionals provoca una entrada d'ions molt superior, desencadenant una contracció mecànica forta.

El sistema nerviós autònom i els factors entèrics modulen aquesta activitat elèctrica: la presència d'acetilcolina (alliberada pel sistema nerviós parasimpàtic) despolaritza la cèl·lula, augmenta el nombre d'espigues i intensifica les contraccions. Per contra, l'adrenalina i la noradrenalina (sistema nerviós simpàtic) hiperpolaritzen la membrana, inhibeixen els potencials d'acció i relaxen la musculatura. DEFINICIÓ El ritme elèctric bàsic (REB) és la freqüència basal d'oscil·lació rítmica del potencial de membrana muscular. Determina la freqüència màxima teòrica amb què es poden produir contraccions en cada segment del tub digestiu.

La freqüència d'aquestes oscil·lacions no és homogènia al llarg del tub. El REB presenta un gradient ascendent en la seva velocitat a mesura que avancem en sentit aboral: és de només 2-3 ones/min a l'estómac i augmenta de forma progressiva fins a arribar a 8-9 ones/min a l'ili. Ca2+ Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 19 COMPROVA-HO 22 Una ona lenta que no arriba al llindar produeix una ona peristàltica forta de propulsió? Patrons motors: segmentació, peristaltisme i contraccions en massa Depenent de la fase digestiva i de la funció del tram anatòmic, la musculatura llisa adopta diferents patrons de contracció coordinada.

Durant la digestió d'un àpat destaquen dos moviments fonamentals: la segmentació i el peristaltisme. Les contraccions de segmentació constitueixen el patró motor predominant a l'intestí prim i també tenen lloc al còlon. Consisteixen en contraccions i relaxacions anulars alternes de la musculatura circular, sense un avanç net del contingut luminal cap endavant. Tenen com a objectiu barrejar el quim amb les secrecions enzimàtiques i facilitar el contacte íntim amb la mucosa per a la digestió i l'absorció de nutrients. Aquest tipus de moviment mai es produeix a l'esòfag.

El peristaltisme propulsiu és una ona coordinada de contracció que s'inicia proximalment i viatja en sentit distal (de la boca cap a l'anus). Té la funció de desplaçar el material luminal al llarg del tracte. En condicions d'ingesta, l'estómac buida primer el contingut líquid cap al duodè mitjançant aquests moviments de bomba antral abans d'enviar fraccions sòlides més complexes. Esquema del circuit neuroquímic del reflex peristàltic en resposta al bolus. El control del peristaltisme depèn del sistema nerviós entèric mitjançant un circuit integrat per neurones sensitives, interneurones i neurones motores.

Aquest mecanisme constitueix el clàssic reflex peristàltic: El bol alimentari indueix distensió i estímul químic o tàctil a la mucosa. 1 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 20 PROCÉS Circuit local del reflex peristàltic Al còlon descendent, a més de la segmentació que compacta el material residual, es produeix un patró especial: les contraccions en massa. Són onades peristàltiques molt intenses i simultànies que abasten un tram llarg de teixit colònic per desplaçar en bloc grans quantitats de matèria fecal cap al recte per a la posterior evacuació.

Patró motor Segmentació Peristaltisme propulsiu Contraccions en massa Funció principal Barreja del quim i optimització del contacte amb la mucosa Avanç regular del contingut en sentit aboral Desplaçament d'un segment llarg de femtes cap al recte Propulsió luminal No propulsiva (moviment net nul) Propulsió segment a segment Propulsió massiva en bloc Localització clau Intestí prim i còlon (mai a l'esòfag) Tot el tub digestiu Còlon distal / descendent Les neurones sensitives de la paret detecten la deformació i activen les interneurones mientèriques.

2 En la zona proximal (darrere del bol, orientada cap a l'estómac), les neurones motores alliberen neurotransmissors excitadors com l'acetilcolina (ACh) i la substància P, causant una contracció muscular circular que empeny el bol. 3 En la zona distal (davant del bol, orientada cap a l'anus), les neurones motores alliberen mediadors inhibidors com l'òxid nítric (NO) i el pèptid intestinal vasoactiu (VIP), generant una relaxació receptiva que permet l'avanç sense resistència.

4 Distensió mucosal El pas del bolus estimula mecànicament la paret 1 Sensació entèrica Les neurones aferents activen les interneurones mientèriques 2 Contracció proximal Alliberament d'acetilcolina darrere del bol 3 Relaxació distal Alliberament de NO i VIP davant del bol 4 Propulsió aboral Avanç unidireccional del contingut cap a l'anus 5 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 21 ERROR FREQÜENT Confondre els mediadors del reflex peristàltic: al darrere del bol actua la via excitatòria colinèrgica (ACh) contraient la musculatura; al davant actua la via inhibitòria mitjançada per NO i VIP relaxant el múscul per facilitar el pas del bolus.

COMPROVA-HO 23 Quins mediadors químics s'alliberen davant del bol alimentari per permetre el pas del contingut? Complex motor migratori (CMM) i funció dels esfínters Quan el tub digestiu entra en període de dejuni (període interdigestiu), la motilitat postprandial és substituïda per un patró cíclic característic: el complex motor migratori (CMM). Es tracta d'un conjunt d'ones de contracció vigoroses que s'originen a l'estómac i es propaguen al llarg de tot l'intestí prim en sentit aboral.

La funció biològica del CMM és la neteja luminal periòdica: escombra restes d'aliments no digerits, descamacions cel·lulars i secrecions residuals cap a trams distals, evitant alhora el sobrecreixement bacterià a l'intestí prim. Quan s'ingereix aliment novament, el CMM s'interromp d'immediat i es restableix el patró postprandial de segmentació i peristaltisme. Diagrama anatòmic de la distribució dels principals esfínters del tracte gastrointestinal. Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 22 El flux ordenat i unidireccional al llarg del tub està regulat per anells de múscul especialitzats: els esfínters gastrointestinals.

Es mantenen tancats tònicament en repòs per separar compartiments amb condicions químiques diferents i s'obren transitòriament per permetre el trànsit digestiu: Esfínter esofàgic superior (EES): controla l'entrada a l'esòfag des de la faringe. Esfínter esofàgic inferior (EEI / càrdies): evita el reflux gàstric cap a l'esòfag. Esfínter pilòric: regula el pas controlat del quim de l'estómac cap al duodè. Esfínter ileocecal: separa l'ili del cec, impedint el retrocés de la flora bacteriana colònica. Esfínters anals: l'esfínter anal intern (múscul llis, involuntari) i l'esfínter anal extern (múscul estriat, de control voluntari).

PER RECORDAR-HO Tots els esfínters gastrointestinals estan formats per múscul llis i tenen control involuntari, a excepció de l'esfínter anal extern (i el múscul estriat de l'esfínter esofàgic superior), que permet la continència fecal voluntària. COMPROVA-HO 24 Quina és la funció clau del complex motor migratori i què passa quan mengem? IDEES CLAU Les cèl·lules musculars llises digestives actuen com un sinciti funcional gràcies a l'acoblament elèctric per unions gap. El ritme elèctric bàsic (REB) augmenta en sentit aboral, oscil·lant entre 2-3 ones/min a l'estómac i 8-9 ones/min a l'ili.

Les contraccions de segmentació prioritzen la barreja i l'absorció sense desplaçar el contingut, mentre que el peristaltisme és propulsiu. El reflex peristàltic requereix contracció proximal per ACh i relaxació distal per NO i VIP. El complex motor migratori (CMM) buida i neteja mecànicament el tracte durant el dejuni interdigestiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Com influeixen l'acetilcolina i l'adrenalina en el potencial del múscul llis gastrointestinal? 26. En què es distingeix funcionalment la segmentació del peristaltisme? 27. Quin esfínter del tub digestiu disposa de control voluntari? Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 23 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 28. Quina funció tenen les unions gap al múscul llis gastrointestinal? 29. Quina freqüència de ritme elèctric bàsic (REB) s'observa a l'estómac en comparació amb l'ili? 30. Quins neurotransmissors provoquen la relaxació muscular davant del bolus durant el reflex peristàltic? 31. Quan predomina l'activitat motora del complex motor migratori (CMM)? 4 Fisiologia i Secreció Gàstrica EN ACABAR SABRÀS Distingir els tipus cel·lulars de les glàndules gàstriques i els seus productes secretats. Descriure el funcionament molecular de la bomba H+/K+-ATPasa i els intercanvis iònics a la cèl·lula parietal.

Explicar la sinèrgia secretora d'àcid clorhídric i el mecanisme de retrocontrol negatiu de la somatostatina. Analitzar els patrons motors de l'estómac, la retropropulsió antral i les fases de regulació cefàlica, gàstrica i intestinal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Com s'aconsegueix que l'estómac produeixi un suc amb un pH proper a 1 sense danyar o destruir el seu propi teixit epitelial?

Alliberar acetilcolina a la sang a) Sincronitzar el múscul com un sinciti funcional b) Impedir el pas de corrent cel·lular c) Sintetitzar òxid nítric i VIP d) 8-9 ones/min a l'estómac i 2-3 a l'ili a) 2-3 ones/min a l'estómac i 8-9 a l'ili b) 12 ones/min a l'estómac i 3 a l'ili c) La mateixa freqüència a tot el tub d) Serotonina i dopamina a) NO i VIP b) Adrenalina i histamina c) Acetilcolina i substància P d) Durant la fase faríngia de la deglució a) Només mentre s'està mastegant b) Immediatament després d'ingerir un àpat copiós c) Durant els períodes interdigestius de dejuni d) Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 24 L'estómac compleix dues funcions essencials en el procés digestiu: la transformació química de l'aliment mitjançant secrecions especialitzades i el seu processament mecànic fins a convertir-lo en quim.

ESQUEMA Fisiologia i Secreció Gàstrica Organització cel·lular de la mucosa gàstrica La paret de l'estómac presenta plecs i fòvees que desemboquen en glàndules gàstriques profundes. Aquestes estructures contenen diferents poblacions cel·lulars encarregades de sintetitzar el suc gàstric, del qual es produeix un volum d'entre 2 i 3 litres diaris amb un pH habitualment situat entre 1 i 3.

Tipus cel·lular Localització principal Productes de secreció Funció primària Cèl·lules mucoses (superficials i del coll) Càrdies, fons, cos i antre Moc i Protecció mecànica i neutralització química de la paret Cèl·lules parietals (oxíntiques) Fons i cos gàstric Àcid clorhídric (HCl) i factor intrínsec gàstric Desnaturalització proteica, bactericida i absorció de vitamina Cèl·lules principals Fons i cos gàstric Pepsinogen i lipasa gàstrica Digestió enzimàtica inicial de proteïnes i triacilglicerols Cèl·lules G Antre pilòric Gastrina Estimulació endocrina de la secreció àcida i de la motilitat Mucosa gàstrica Glandules oxíntiques i cèl·lules secretores Secreció d'HCl Bomba H+/K+-ATPasa i transportadors Barrera mucosa Moc, bicarbonat i citoprotecció Control secretor ACh, gastrina, histamina i somatostatina Motilitat i buidament Relaxació receptiva i retropropulsió Fases de regulació Fases cefàlica, gàstrica i intestinal HCO 3 B 12 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 25 Tipus cel·lular Localització principal Productes de secreció Funció primària Cèl·lules ECL (enterocromafins-like) Cos i fons Histamina Activació paracrina potent de les cèl·lules parietals Cèl·lules D Antre pilòric i cos Somatostatina Frenat paracrí i endocrí de la secreció gàstrica DEFINICIÓ El factor intrínsec gàstric és una glicoproteïna secretada per les cèl·lules parietals necessària per a la captació de la cobalamina (vitamina ), ja que permet la seva endocitosi específica als enteròcits de l'ili terminal per garantir una eritropoesi correcta.

COMPROVA-HO 33 Quina conseqüència hematològica té el dany autoimmune crònic contra les cèl·lules parietals? Mecanisme molecular de la secreció d'HCl Quan la cèl·lula parietal està en repòs, conté vesícules internes anomenades tubulovesícules que mantenen la bomba de protons aïllada del lumen. En activar-se, aquestes vesícules es fusionen amb la membrana apical, formen canalicles secretores i multipliquen la superfície activa. L'acidesa generada al lumen té un efecte bactericida directe, afavoreix la digestió mecànica per desnaturalització de proteïnes de la dieta i proporciona el medi òptim perquè els enzims digestius funcionin correctament.

COMPROVA-HO 34 D'on prové l'ió clorur que la cèl·lula parietal expulsa al lumen gàstric? Activació enzimàtica i digestió química El suc gàstric conté aigua, ions ( , fosfats i ), a més d'enzims essencials sintetitzats principalment a les cèl·lules principals del fons i cos: B 12 Generació citoplasmàtica de protons: L'enzim anhidrasa carbònica catalitza la reacció entre aigua i diòxid de carboni ( ). 1 H O + 2 CO 2 H CO 2 3 H + + HCO 3 Bombeig apical d'hidrogenions: La bomba H+/K+-ATPasa expulsa activament els ions cap a la llum glandular a canvi d'introduir ions , consumint ATP. El potassi es recicla contínuament cap a l'exterior a través de canals apicals de .

2 H+ K+ K+ Sortida de clorur: A la membrana apical, el surt cap a la llum per canals específics a favor de gradient. La combinació d'ions i genera la secreció final d'HCl. 3 Cl H+ Cl Marea alcalina basolateral: El format a l'interior cel·lular s'intercanvia per a la membrana basolateral mitjançant un bescanviador (difusió facilitada), abocant hidrogencarbonat cap a la circulació sanguínia. 4 HCO 3 Cl Cl /HCO 3 Na , K , Mg , SO + + 2+ 4 2 Cl Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 26 Pepsinogen: És el precursor inactiu (zimogen) de la pepsina.

En contacte amb el medi àcid ( ), el pepsinogen s'activa a pepsina; alhora, la mateixa pepsina ja formada accelera autocatalíticament l'activació de més pepsinogen i trenca proteïnes en pèptids més curts. Lipasa gàstrica: Hidrolitza triacilglicerols (especialment de cadena curta), actuant sobre els enllaços 1 i 3 per alliberar àcids grassos lliures i un monoglicèrid. Complementa l'acció de la lipasa lingual (vegeu «Fisiologia de la Cavitat Bucal, Glàndules Salivals i Deglució»). ERROR FREQÜENT No confongueu la diana cel·lular del pepsinogen amb la de l'àcid clorhídric: el pepsinogen és sintetitzat exclusivament per les cèl·lules principals, mai per les parietals.

Les cèl·lules parietals només alliberen HCl i factor intrínsec. Regulació neurohumoral i efecte sinèrgic La secreció àcida està controlada per la integració de tres substàncies estimuladores i un mecanisme fonamental d'inhibició per retroalimentació: Diagrama de la regulació de la secreció de gastrina a la cèl·lula G. Acetilcolina (ACh): Alliberada per terminacions nervioses postganglionars del nervi vague (sistema nerviós parasimpàtic) i neurones del sistema nerviós entèric. S'uneix a receptors a la cèl·lula parietal augmentant el calci intracel·lular ( ).

Gastrina: Hormona peptídica sintetitzada per les cèl·lules G antrals davant la presència d'aminoàcids, pèptids o una elevació del pH gàstric ( ). Viatja per la sang i s'uneix als receptors basolaterals, activant la via del . També té una acció tròfica sobre la mucosa digestiva. Histamina: Alliberada per les cèl·lules ECL veïnes quan són estimulades per gastrina i acetilcolina. Actua de manera paracrina sobre receptors parietals per augmentar l'AMP cíclic (AMPc). pH 1,8 3,5 M 3 Ca2+ pH > 2 CCK B Ca2+ H 2 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 27 Esquema de les vies directes i indirectes dels secretagogs sobre la cèl·lula parietal.

Quan la gastrina, l'acetilcolina i la histamina actuen simultàniament sobre la cèl·lula oxíntica, es produeix un efecte sinèrgic parietal: la resposta secretora global supera amb escreix la suma individual de cadascun dels tres estímuls per separat. D'altra banda, les cèl·lules D de l'antre alliberen somatostatina quan la llum gàstrica s'acidifica intensament. La somatostatina frena la secreció àcida inhibint directament la cèl·lula parietal i apagant l'alliberament de gastrina de les cèl·lules G. COMPROVA-HO 35 Per què bloquejar els receptors H2 d'histamina redueix la secreció àcida més del que s'esperaria d'un sol estímul?

Barrera mucosa gàstrica i citoprotecció Per evitar l'autodigestió causada per la pepsina i l'HCl, la paret desenvolupa una complexa barrera defensiva formada per components integrats: Moc insoluble i soluble: Gel format per aigua i glicoproteïnes d'alt pes molecular que recobreix la paret creant un gradient químic protector. Secreció de bicarbonat: Atrapada a la capa de moc adjacent a l'epiteli, manté un pH proper a la neutralitat (al voltant de 7) davant l'acidesa luminal ( ). Propietats de la membrana apical: Hidrofobicitat natural que impedeix el retorn lliure de protons. Unions intercel·lulars estretes: Segellen els espais paracel·lulars per frenar la retrodifusió d'ions .

pH 1 2 H+ Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 28 Flux sanguini mucós: Retira de forma contínua els protons que puguin infiltrar-se i aporta nutrients i bicarbonat per a la reparació cel·lular ràpida. Prostaglandines (sèrie E): Mediadors lipídics amb paper citoprotector que augmenten la síntesi de moc i bicarbonat i mantenen una perfusió vascular adequada. La pèrdua d'equilibri entre els factors agressors (HCl, pepsina) i els factors defensius desencadena una lesió tissular que progressa cap a la formació d'una úlcera gàstrica.

Motilitat gàstrica i buidament L'estómac divideix funcionalment la seva motilitat en dues regions anatòmiques: Durant la fase contràctil, les fortes ones antrals empenyen el quim cap a l'esfínter pilòric. Atès que el pílor es troba majoritàriament tancat o ofereix una resistència estreta, només penetren petits volums (uns 15 a 20 mL de líquids i partícules inferiors a 2 mm per ona). La major part del material xoca contra la constricció pilòrica i és reexpulsat cap a l'antre: aquest procés s'anomena retropropulsió antral i permet una fragmentació mecànica exhaustiva abans del buidament. COMPROVA-HO 36 Quin benefici mecànic aporta el fenomen de retropropulsió pilòrica?

Fases de la secreció i de la regulació gàstrica L'activitat motora i secretora de l'estómac s'estructura en tres etapes temporals coordinades segons la ubicació de l'estímul: Zona proximal (fons i cos superior): Actua com a reservori. Quan entra el bol alimentari mitjançant reflexos vagals dependents d'acetilcolina, duu a terme una relaxació receptiva: pot albergar grans volums d'aliment sense patir un augment de la pressió intraluminal fins a sobrepassar aproximadament els 800 mL, punt a partir del qual la tensió parietal comença a pujar marcadament.

1 Zona distal (cos inferior i antre): Presenta una zona marcapassos que marca un ritme elèctric bàsic (REB) constant de 3 contraccions per minut. Genera ones peristàltiques de propulsió, trituració del bol i mescla amb les secrecions fins a produir el quim. 2 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 29 Diagrama dels reflexos de la fase gàstrica i estimulació del buidament. Fase Estímuls desencadenants Vies de transmissió Efectes fisiològics Cefàlica (abans de menjar) Visió, olor, gust o pensament de menjar Nucli motor dorsal i nervi vague (alliberament d'ACh) Secreció anticipatòria d'àcid i pepsinogen; estimulació de cèl·lules parietals i principals.

Gàstrica (durant la digestió a l'estómac) Distensió gàstrica, presència de pèptids, aminoàcids i augment del pH Reflexos vagovagals llargs, xarxes entèriques locals i alliberament de gastrina per cèl·lules G Màxima secreció d'HCl, pepsinogen i intensificació del peristaltisme antral per facilitar el buidament cap al duodè. Intestinal (després del buidament) Quim àcid ( ), greixos (àcids grassos), hiperosmolaritat i distensió del duodè Reflex enterogàstric (neural) i alliberament hormonal (secretina, CCK, PIG) Inhibició de la secreció àcida, descens del peristaltisme i fre del buidament gàstric per protegir la mucosa duodenal.

H+ Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 30 IDEES CLAU Les glàndules oxíntiques alberguen cèl·lules parietals productores d'HCl i factor intrínsec, i cèl·lules principals secretores de pepsinogen i lipasa gàstrica. L'àcid clorhídric s'allibera mitjançant la bomba -ATPasa apical combinada amb el bescanviador basolateral de . L'acetilcolina, la gastrina i la histamina actuen conjuntament mitjançant un efecte sinèrgic per multiplicar la síntesi d'àcid per la cèl·lula oxíntica. La barrera mucosa gàstrica evita l'autodigestió tissular gràcies al moc, al bicarbonat, a les unions estretes i a la citoprotecció per prostaglandines.

La motilitat comprèn la relaxació receptiva del fons gàstric i la retropropulsió antral per fraccionar les partícules fins a mides inferiors a 2 mm. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Com actua la somatostatina secretada per les cèl·lules D davant una baixada excessiva del pH a l'antre? 38. Quina funció té la relaxació receptiva de la part proximal gàstrica en arribar el bol alimentari? 39. Quins estímuls duodenals activen el reflex enterogàstric i com afecten la funció de l'estómac? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin transportador apical és el responsable directe de l'extrusió activa de protons a la llum gàstrica? 41.

Quin compost és indispensable per absorbir la vitamina B12 a l'ili terminal? 42. Quin procés defineix el retorn forçat de quim sòlid des del pílor tancat cap a l'antre? 43. Com respon l'estómac durant la fase intestinal de la regulació digestiva?

H /K + + Cl /HCO 3 Bescanviador Na+/H+ a) Bomba H+/K+-ATPasa b) Canal CFTR c) Bomba Na+/K+-ATPasa d) Pepsinogen a) Factor intrínsec b) Gastrina c) Lipasa gàstrica d) Reflex vagovagal a) Relaxació receptiva b) Retropropulsió antral c) Marea alcalina d) Inhibint motilitat i buidament a) Accelerant les ones de segmentació b) Augmentant la secreció d'HCl c) Estimulant les cèl·lules G antrals d) Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 31 5 Funció Hepàtica, Sistema Biliar i Secreció Pancreàtica EN ACABAR SABRÀS Distingir el patró del flux sanguini sinusoïdal del flux biliar dins del lobet hepàtic.

Explicar la transformació d'àcids biliars primaris a secundaris i el reciclatge mitjançant la circulació enterohepàtica. Detallar el mecanisme de secreció de bicarbonat a les cèl·lules ductals pancreàtiques dependent de CFTR. Descriure la cascada d'activació dels zimògens pancreàtics iniciada per l'enteropeptidasa duodenal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com s'aconsegueix que els potents enzims proteolítics del pàncrees no digereixin la pròpia glàndula abans d'arribar a l'aliment? Funció hepàtica i arquitectura del lobet El fetge constitueix el centre metabòlic i detoxificador principal de l'organisme.

Entre les seves funcions essencials destaquen el metabolisme de glúcids, lípids i proteïnes (com la síntesi de proteïnes plasmàtiques), l'emmagatzematge de substàncies de reserva com ara glicogen, ferro, coure i vitamines (A, B12, D, E, K), i la defensa interna duta a terme pels macròfags residents coneguts com a cèl·lules de Kupffer, encarregats d'eliminar residus i patògens. A més, el fetge depura fàrmacs, hormones, urea i bilirubina procedents de la degradació de l'hemoglobina.

Anatòmicament, rep una doble aportació circulatòria: sang arterial oxigenada mitjançant l'artèria hepàtica i sang carregada de nutrients i productes d'absorció intestinal a través de la vena porta (vegeu «Organització General i Regulació del Tracte Gastrointestinal»). Aquests vasos ingressen per l'hil hepàtic juntament amb el conducte hepàtic comú, encarregat d'evacuar la bilis cap a la via biliar extrahepàtica. La unitat estructural i funcional hepàtica és el lobet hepàtic.

En aquesta estructura, les plaques d'hepatòcits es disposen de forma radial delimitant dos circuits de flux oposats: Flux sanguini centrípet: la sang barrejada de les branques de l'artèria hepàtica i de la vena porta discorre lentament pels sinusoides hepàtics des de la perifèria del lobet fins a desembocar a la vena central. Flux biliar centrífug: els hepatòcits sintetitzen i alliberen els components de la bilis a través de la seva membrana apical directament als canalicles biliars, des d'on el fluid avança cap a la perifèria per abocar als conductes biliars interlobel·lars.

Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 32 Esquema funcional del lobet hepàtic mostrant els fluxos oposats sanguini i biliar. COMPROVA-HO 45 Quina direcció segueixen respectivament la sang sinusoïdal i la bilis canalicular dins del lobet hepàtic? Composició de la bilis i circulació enterohepàtica El fetge produeix de manera continuada una secreció groc-verdosa amb un volum diari d'aproximadament 1.000 mL i un pH alcalí situat entre 7,6 i 8,6. Aquest líquid conté aigua, electròlits ( ), pigments biliars (principalment bilirubina), fosfolípids (lecitina), colesterol i àcids o sals biliars.

La gènesi i transformació dels components tensioactius de la bilis segueix un procés altament especialitzat: Àcids biliars primaris: sintetitzats directament als hepatòcits a partir del colesterol (àcid còlic i àcid quenodesoxicòlic). Àcids biliars secundaris: formats a la llum del tracte gastrointestinal per acció bacteriana de la microbiota, la qual elimina grups hidroxil convertint-los en àcid desoxicòlic i àcid litocòlic. Conjugació i formació de sals biliars: al fetge, els àcids biliars es conjuguen amb aminoàcids (glicina o taurina).

Aquesta modificació redueix el seu pKa, afavoreix la seva ionització en forma d'sals biliars conjugades hidrosolubles a pH intestinal i potencia la seva naturalesa amfipàtica: un extrem hidròfob interactua amb els lípids i una cara hidròfila s'orienta cap a la fase aquosa, facilitant l'emulsió dels greixos de la dieta. Na , Ca , Cl , HCO + 2+ 3 Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 33 Entre períodes digestius, la bilis s'emmagatzema a la vesícula biliar. El seu epiteli extreu aigua i ions, aconseguint concentrar la bilis fins a unes 10 vegades el seu volum original.

Quan arriba l'estímul contràctil, la musculatura llisa vesicular propulsa el contingut a través del conducte cístic cap al colèdoc, que desemboca al duodè a través de l'ampul·la de Vater regulada per l'esfínter d'Oddi. La circulació enterohepàtica garanteix un reciclatge massiu: entre el 80% i el 90% dels àcids i sals biliars s'absorbeixen activament a l'ili terminal, retornen al fetge mitjançant la vena porta i es resecretan a la bilis. El conjunt complet d'àcids biliars (un fons de 2 a 4 g) realitza aquest cicle entre 6 i 10 vegades cada 24 hores, limitant la pèrdua fecal a uns 0,6 g al dia, quantitat que és reemplaçada per nova síntesi hepàtica.

CICLE Cicle de la circulació enterohepàtica 1. Síntesi i conjugació hepàtica: Els hepatòcits formen àcids biliars a partir del colesterol. 2. Emmagatzematge a la vesícula: La vesícula concentra la bilis absorbint aigua i ions. 3. Evacuació al duodè: L'estímul de la CCK descarrega la bilis al tracte intestinal. 4. Modificació per la microbiota: Bacteris intestinals generen els àcids biliars secundaris. 5. Recaptació a l'ili terminal: Es reabsorbeix entre el 80% i el 90% dels compostos biliars. 6. Retorn per la vena porta: La sang portal transporta els àcids de retorn al fetge.

COMPROVA-HO 46 Quina modificació química experimenten els àcids biliars al fetge per convertir-se en sals biliars funcionals? Secreció pancreàtica exocrina: components ductal i acinar El pàncrees presenta una fracció endocrina minoritària (1-2% del teixit, corresponent als illots de Langerhans) i una fracció exocrina majoritària (98-99% de la massa cel·lular), encarregada d'elaborar entre 1 i 1,5 litres al dia de suc pancreàtic.

Aquesta secreció té caràcter alcalí (pH 7,1 - 8,2) i compleix 1 Síntesi i conjugació hepàtica 2 Emmagatzematge a la vesícula 3 Evacuació al duodè 4 Modificació per la microbiota 5 Recaptació a l'ili terminal 6 Retorn per la vena porta Fisiologia del Sistema Digestiu: Apunts i Guia d'Estudi 34 una doble missió: neutralitzar el quim gàstric procedent de l'estómac (aturant l'acció destructiva de la pepsina) i proporcionar la maquinària enzimàtica necessària per a la hidròlisi macromolecular.

Compartiment Tipus cel·lular Producte secretat Funció principal Component aquós Cèl·lules ductals i centroacinars Aigua i (acompanyats de ) Neutralització del quim àcid duodenal i ajust del pH òptim per als enzims…