Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història de la Psicologia: estructuralisme, funcionalisme, psicoanàlisi, Gestalt, conductisme, cognitivisme i humanisme per a exàmens.

APREN.AI Índex 1 Estructuralisme — Naixement de la Psicologia Experimental i Sistemàtica de Titchener Wilhelm Wundt i la Fundació de la Psicologia Experimental Mesurador Mental i Etapes del Processament segons Wundt L'Estructuralisme Radical d'Edward Titchener L'Escola de Würzburg i Hermann Ebbinghaus 2 Funcionalisme — William James i la Consolidació de la Psicologia Aplicada L'emergència del funcionalisme enfront l'estructuralisme William James i el concepte de la ment com a flux continu La institucionalització i la psicologia del desenvolupament: Hall i Baldwin Els focus funcionals de Chicago i Columbia 3 Pioneres en Psicologia — Barreres Institucionals i Primeres Recerques Barreres institucionals i justificacions pseudocientífiques Pioneres de la recerca psicològica Refutació empírica dels biaixos de gènere 4 Psicoanàlisi — Teories de Freud, Psicologia Analítica de Jung i Tècniques Projectives 1.

Antecedents i gènesi del mètode psicoanalític 2. Estructura de la personalitat i dinàmica defensiva 3. Desenvolupament psicosexual i complexos freudians 4. El dispositiu clínic i crítiques a la psicoanàlisi 5. La psicologia analítica de Carl Gustav Jung 6.

Avaluació de l'inconscient: les tècniques projectives 5 Psicologia de la Gestalt — Lleis Perceptives i Aprenentatge per Insight Ruptura amb l'elementarisme i naixement de la Gestalt Principis estructurals: totalitat i processament de dalt a baix Lleis perceptives i organització de l'entorn Aprenentatge per insight i experiments de Wolfgang Köhler Transposició i pensament productiu davant la fixació funcional 6 Conductisme — De la Reflexologia i el Condicionament Clàssic al Neoconductisme i Operant Precursors biològics i reflexologia russa El connexionisme d'Edward Thorndike Conductisme clàssic: Watson i les emocions condicionades Neoconductisme propositiu d'Edward Tolman Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 1 Conductisme radical de B.F.

Skinner Límits i crisi del paradigma conductista 7 Cognitivisme — Escola Històrico-Cultural i Revolució del Processament d'Informació L'Escola Històrico-Cultural Soviètica: Vygotski i Luria La Revolució Cognitiva i la Metàfora Computacional Processament Immediat i Agrupament: George A. Miller Adquisició Cognitiva i Lingüística: Bruner enfront de Chomsky 8 Psicologia Humanista — Teories de Maslow, Rogers i Kelly Emergència de la 'Tercera Força' i principis fonamentals Abraham Maslow: Jerarquia de necessitats i psicologia transpersonal George A.

Kelly: Teoria dels constructes personals Carl Rogers i la psicoteràpia centrada en el client Balanç crític del moviment humanista 9 Resum per repassar Estructuralisme i Funcionalisme Pioneres en Psicologia Psicoanàlisi i Psicologia Analítica Psicologia de la Gestalt Conductisme Cognitivisme i Psicologia Humanista Cronologia Històrica de la Psicologia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 2 1 Estructuralisme — Naixement de la Psicologia Experimental i Sistemàtica de Titchener EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la introspecció experimental controlada de la introspecció filosòfica tradicional. Explicar les cinc etapes del processament mental establertes per Wundt i els seus mètodes de mesura. Analitzar la transició cap a l'estructuralisme de Titchener i la definició de l'error de l'estímul. Descriure les aportacions de Külpe i Ebbinghaus a l'estudi experimental dels processos superiors.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un psicòleg del segle XIX consideraria incorrecte dir que s'acaba de veure un 'llibre blau' durant un experiment de laboratori? L'origen formal de la psicologia com a disciplina científica independent se situa a les acaballes del segle XIX, quan l'estudi de la ment es desprèn de l'especulació filosòfica per adoptar el mètode experimental propi de les ciències naturals. ESQUEMA Evolució de les Escoles Psicològiques Wilhelm Wundt i la Fundació de la Psicologia Experimental L'any 1879, Wilhelm Wundt crea el primer laboratori oficial de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig. Aquesta fita marca el naixement formal de la disciplina acadèmica.

Poc després, el 1881, Wundt impulsa també la primera revista científica dedicada específicament a la recerca psicològica, Inicis Experimentals Segle XIX a Alemanya i EUA Estructuralisme Estudi dels elements conscients Funcionalisme Utilitat i processos pràctics Segle XX i Alternatives Noves perspectives teòriques Gestalt i Psicoanàlisi Percepció global i inconscient Conductisme i Cognitivisme Conducta observable i computació Psicologia Humanista Creixement i visió integradora Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 3 fet que consolida la formació de noves generacions d'investigadors i situa la psicologia en el mapa de les ciències empíriques.

Segons el programa wundtià, la psicologia té tres objectius o missions primordials per estudiar l'experiència conscient: DEFINICIÓ La introspecció experimental és l'observació controlada de l'experiència immediata davant d'estímuls rigorosament pautats pel laboratori, produint respostes replicables i mesurables sense cap elaboració reflexiva posterior. Wundt diferencia clarament la introspecció pura de caràcter filosòfic —on l'individu reflexiona subjectivament sobre els seus propis records o vivències personals— de la introspecció experimental. Aquesta darrera ha de complir condicions metodològiques precises: L'observador ha d'haver rebut un entrenament teòric exhaustiu.

Cal conèixer amb precisió el moment d'inici i final de l'experiència. L'atenció de l'investigador s'ha de mantenir activa i focalitzada durant l'assaig. El fenomen sota estudi ha de ser completament reproduïble davant repeticions idèntiques de l'estímul. Les condicions experimentals han de poder-se variar de manera sistemàtica per part de l'experimentador. Wundt assumeix que mentre els processos psicològics bàsics (sensacions i percepcions) són abordables mitjançant aquesta introspecció experimental, els processos mentals superiors necessiten d'un enfocament històric-comparatiu, en no poder ser reduïts fàcilment al laboratori psicofísic.

COMPROVA-HO 2 En què es distingeix la introspecció experimental wundtiana de la introspecció tradicional filosòfica? Mesurador Mental i Etapes del Processament segons Wundt Per quantificar el funcionament de la ment, Wundt empra l'anomenat mesurador mental, que combina la introspecció de laboratori amb el registre del temps de reacció mitjançant el cronoscopi de Hipp (creat el 1847). Aquesta estratègia es basa en el mètode de sostracció dissenyat prèviament per Donders en tasques de discriminació auditiva: restant el temps necessari per respondre a una tasca simple del temps emprat en una tasca que exigeix discriminació, es pot deduir la durada del processament intermedi.

Descompondre l'experiència conscient en els seus components més simples o elements bàsics. 1 Descriure de quina manera aquests elements s'organitzen i s'estructuren. 2 Formular les lleis generals que regulen aquestes combinacions mentals. 3 Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 4 Tipus de procés Metodologia d'estudi empíric Processos fisiològics Mesura exclusiva del temps de reacció muscular o nerviós. Processos psicofísics Temps de reacció combinat amb introspecció experimental immediata.

Wundt descriu el curs complet del processament de la informació en cinc fases successives que integren aspectes corporals i psicològics: PROCÉS Processament Mental segons Wundt Aquest model permet entendre els quatre fonaments teòrics de la psicologia de Wundt: Fenomenista: analitza exclusivament els fets i continguts de l'experiència conscient immediata. Voluntarista: postula que els processos atencionals i la voluntat organitzen activament les representacions mentals. Elementarista: identifica les unitats bàsiques i simples que constitueixen la percepció.

Sensació Transmissió física del nervi al cervell 1 Percepció Entrada de la senyal a la consciència 2 Apercepció Identificació al focus atencional 3 Acte de voluntat Decisió i elecció de resposta 4 Moviment de resposta Impuls motor del cervell al múscul 5 Sensació: impuls físic o nerviós transmès des de l'òrgan sensorial fins al cervell (nivell purament fisiològic). 1 Percepció: aparició de la informació en el llindar inicial de la consciència (mesurable pel temps de reacció de percepció). 2 Apercepció: entrada de la representació en el focus d'atenció i reconeixement conscient del contingut (mesurable pel temps de reacció de discriminació).

3 Acte de voluntat: decisió activa en què es tria i s'allibera la resposta motriu més pertinent al cervell (mesurable pel temps de reacció d'elecció). 4 Moviment de resposta: transmissió de l'impuls nerviós des dels centres cerebrals fins als músculs efectors (nivell fisiològic final). 5 Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 5 Estructuralista: busca les relacions que organitzen aquests elements en estructures psíquiques més complexes. COMPROVA-HO 3 Quina fase del processament de Wundt es quantifica mitjançant el temps de reacció de discriminació?

L'Estructuralisme Radical d'Edward Titchener L'any 1898, als Estats Units, el deixeble britànic de Wundt, Edward Titchener, formula i encunya oficialment el nom d'estructuralisme per fundar la seva pròpia escola psicològica. Titchener prescindeix del voluntarisme del seu mestre: afirma que l'objectiu absolut de la psicologia és descobrir quines són les sensacions elementals bàsiques i les lleis associatives mitjançant les quals s'enllacen.

Per a Titchener no hi ha facultats superiors independents com la voluntat o l'apercepció autònoma; qualsevol procés cognitiu, inclosa la intel·ligència, queda reduït a sensacions vinculades a través del context, del significat sensorial i dels mecanismes d'acció corporal. La seva proposta epistemològica es defineix per tres característiques: Elementarista: l'únic interès rau a aïllar els àtoms de l'experiència perceptiva. Positivista: rebutja qualsevol especulació teòrica abstracta; la ciència s'ha de limitar estrictament a descriure fets directament observables. Associacionista: concep la ment com una xarxa de sensacions interconnectades sota principis d'associació contínua.

Per aplicar el mètode científic —fonamentat en l'observació atenta, el registre rigorós i l'experimentació —, Titchener estableix una sèrie d'exigències estrictes que ha de complir l'observador que s'endinsa en la introspecció: ERROR FREQÜENT L'error de l'estímul consisteix a confondre el procés mental pur (la sensació) amb l'objecte físic que el provoca o el seu significat cultural. Dir «veig una taula vermella» és un error greu per a Titchener; l'observador només ha de descriure les sensacions elementals despullades de significat: una taca d'un to cromàtic vermellós, amb cert nivell de brillantor i límits geomètrics concrets.

Mantenir una actitud imparcial, lliure de qualsevol prejudici o hipòtesi prèvia. 1 Eliminar els biaixos procedents d'estereotips o suposicions preconcebudes. 2 Exercir un control total i sostingut sobre el focus d'atenció. 3 Trobar-se en un estat físic immillorable i amb una disposició d'ànim òptima. 4 Comptar amb un entrenament acurat per no caure mai en l'error de l'estímul. 5 Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 6 COMPROVA-HO 4 Quina diferència teòrica capital separa l'elementarisme de Titchener del plantejament general de Wundt?

L'Escola de Würzburg i Hermann Ebbinghaus A principis del segle XX, diversos investigadors van posar en dubte les restriccions d'una introspecció circumscrita únicament a la resposta immediata d'estímuls sensorials senzills. Vers el 1907, Oswald Külpe i els investigadors de l'Escola de Würzburg van adoptar l'anomenada introspecció experimental sistemàtica, transformant profundament el procediment clàssic mitjançant tres innovacions: Informes a posteriori: l'avaluació es realitza un cop acabat l'acte mental complex, trencant la limitació de registrar únicament l'experiència immediata en el moment mateix de produir-se.

Fraccionament: descomposició minuciosa i pas a pas de cada un dels moments o fases temporals que integren una tasca reflexiva. Comparació creuada: anàlisi i contrast sistemàtic entre els informes introspectius emesos per diferents subjectes davant d'una mateixa tasca. De manera paral·lela, Hermann Ebbinghaus juntament amb Külpe van trencar el límit establert inicialment per Wundt, demostrant que era perfectament viable traslladar el rigor del mètode experimental als processos mentals superiors —com ara la memòria o el pensament— sense limitar-se a l'anàlisi històric ni a la mera percepció sensorial.

Mentre l'estructuralisme va reivindicar ser l'única corrent inicial autènticament experimental enfrontada a les aplicacions pràctiques, la necessitat de comprendre el propòsit dels processos psíquics va impulsar el sorgiment del funcionalisme (vegeu «Funcionalisme — William James i la Consolidació de la Psicologia Aplicada»). IDEES CLAU Wilhelm Wundt inaugura la psicologia científica amb el laboratori de Leipzig el 1879 i la primera revista de la disciplina el 1881. El mesurador mental emprava el cronoscopi de Hipp i el mètode de sostracció de Donders per quantificar el temps dels processos fisiològics i psicofísics.

El processament wundtià transcorre seqüencialment per cinc fases: sensació, percepció, apercepció, acte de voluntat i moviment muscular. Titchener va introduir l'estructuralisme als Estats Units (1898), eliminant el voluntarisme i reduint tot procés mental a sensacions elementals associades. L'error de l'estímul consisteix a anomenar o interpretar l'objecte físic en comptes de reportar les qualitats sensorials pures i conscients. Külpe i Ebbinghaus van estendre l'experimentació als processos mentals superiors mitjançant el fraccionament i informes retrospectius a l'Escola de Würzburg. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quines són les tres missions que Wundt atribuïa a la recerca psicològica sobre la consciència? 6. En què consisteix exactament l'error de l'estímul segons la metodologia de Titchener? 7. Com va transformar l'Escola de Würzburg el mètode introspectiu d'arrel wundtiana? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin any es considera el naixement formal de la psicologia experimental amb el laboratori de Leipzig? 9. Quin instrument emprava Wundt per registrar la durada precisa dels processos mentals? 10. Com s'anomena la fase en què la informació arriba al focus d'atenció i es reconeix? 11. Qui va encunyar el terme 'estructuralisme' l'any 1898 als Estats Units?

2 Funcionalisme — William James i la Consolidació de la Psicologia Aplicada EN ACABAR SABRÀS Distingir l'objecte d'estudi funcionalista del model estàtic estructuralista Explicar les sis propietats del corrent de consciència segons William James Analitzar la teoria de la recapitulació de Hall i el creixement dialèctic de Baldwin Diferenciar les contribucions a la psicologia aplicada de les escoles de Chicago i Columbia 1898 a) 1879 b) 1847 c) 1890 d) Cronoscopi de Hipp a) Taquiscopi d'elecció b) Quimògraf de reflexos c) Pèndol de sosteniment d) Percepció a) Acte de voluntat b) Apercepció c) Sensació d) Wilhelm Wundt a) Oswald Külpe b) Hermann Ebbinghaus c) Edward Titchener d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Té sentit dividir la ment en peces estàtiques si la seva funció principal és ajudar-nos a sobreviure?

L'emergència del funcionalisme enfront l'estructuralisme Mentre que l'estructuralisme centrava el seu interès a descompondre la ment en els seus elements bàsics mitjançant la introspecció (vegeu «Estructuralisme — Naixement de la Psicologia Experimental i Sistemàtica de Titchener»), el funcionalisme va sorgir als Estats Units com una reacció directa contra aquest enfocament rígid i estàtic. En comptes de preguntar-se pel què de la ment, els funcionalistes van prioritzar el per a què: com opera l'activitat mental per facilitar l'adaptació biològica i pràctica de l'organisme al seu entorn.

Aquesta nova perspectiva va desplaçar l'èmfasi des del laboratori pur cap a una disciplina aplicada compromesa amb l'acció social, les conseqüències conductuals reals i el reconeixement explícit de la variabilitat individual. DEFINICIÓ El funcionalisme concep els processos psíquics com a activitats dinàmiques orientades a resoldre problemes pràctics i a afavorir l'ajust adaptatiu de l'individu al medi que l'envolta. ESQUEMA Corrents i nuclis del funcionalisme nord-americà Pioners teòrics Bases conceptuals i institucionals William James Corrent de consciència G. Stanley Hall APA i recapitulació James M.

Baldwin Creixement dialèctic Escola de Chicago Acció i conducta pràctica John Dewey Aprenentatge manipulatiu James R. Angell Recerca amb laberints Escola de Columbia Mesura i psicologia aplicada Edward Thorndike Precursor del conductisme James M. Cattell Tests mentals aplicats Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 9 William James i el concepte de la ment com a flux continu William James, considerat el pare de la psicologia nord-americana i gran impulsor del funcionalisme des del seu laboratori docent, va publicar l'any 1890 la seva obra fonamental, Els principis de la psicologia.

James va definir la disciplina com la ciència de la vida mental, abordant simultàniament els seus fenòmens subjectius i les seves condicions orgàniques, amb un interès central pel cervell i el sistema nerviós. En oposició a la visió atomista que reduïa la ment a una suma de sensacions estàtiques, James va encunyar la noció de corrent de consciència (o corrent de pensament). Per a l'autor, els estats mentals no són peces aïllades, sinó un flux dinàmic caracteritzat per sis propietats essencials: Característica Descripció funcional Personal Pertany sempre a un «jo» conscient concret que li dona identitat pròpia.

Canviant Un mateix estat de consciència mai es repeteix de forma idèntica en el temps. Contínua Es manifesta com un flux indivisible, sense trencaments ni buits interns. Selectiva Tria activament els estímuls rellevants i en descarta d'altres segons l'atenció. Motora Tot estat mental tendeix a traduir-se en conseqüències i accions corporals. Teleològica Actua com una eina d'adaptació al servei de finalitats útils per a l'organisme.

Per evitar caure en el reduccionisme, la psicologia ha d'articular una visió tripartida que connecti les aferències sensorials amb les eferències motores a través de la mediació reflexiva: Esquema del model funcionalista que connecta estímul, mediació mental i resposta motora. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 10 Els mètodes d'investigació defensats per James combinen la introspecció, el mètode experimental i l'enfocament comparatiu entre diferents subjectes i espècies.

ERROR FREQÜENT Confondre el «corrent de consciència» de James amb l'associació lliure de caràcter psicoanalític (vegeu «Psicoanàlisi — Teories de Freud, Psicologia Analítica de Jung i Tècniques Projectives»). Per a James, el corrent de consciència descriu l'estructura dinàmica, contínua i selectiva de l'experiència conscient ordinària orientada a l'acció, no un mètode clínic per destapar pulsions inconscients reprimides. COMPROVA-HO 13 Per què William James rebutjava la descomposició de la ment en sensacions elementals? La institucionalització i la psicologia del desenvolupament: Hall i Baldwin G.

Stanley Hall va exercir un paper decisiu en l'organització acadèmica de la disciplina: va crear el primer laboratori d'investigació experimental als Estats Units, va atorgar els primers doctorats i va impulsar revistes de referència com l'American Journal of Psychology (1887). A més, va ser el principal fundador de l'American Psychological Association (APA) i va convidar Sigmund Freud a fer conferències a territori americà. En l'àmbit teòric, Hall va formular la recapitulació biològica com a primera gran teoria evolutiva dins la psicologia genètica: Diagrama de la teoria de la recapitulació biològica formulada per Stanley Hall.

Aquesta proposta sosté que les etapes del desenvolupament psicològic de l'infant reprodueixen cronològicament la seqüència evolutiva que l'espècie humana ha recorregut al llarg de la seva història biològica. Per la seva banda, James Mark Baldwin va enfocar la psicologia evolutiva des d'un angle adaptatiu amb la seva teoria dialèctica del creixement personal.

Baldwin defensava que el coneixement s'obté mitjançant la interacció conjunta de factors biològics i socials: Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 11 EXEMPLE Durant l'adquisició d'habilitats noves com utilitzar un coberter, el nen combina l'assaig i error (manipular la cullera fins a encertar la trajectòria) amb la imitació de la conducta adulta, acomodant gradualment la seva acció corporal al medi físic i social. COMPROVA-HO 14 En què consisteix la teoria de la recapitulació biològica proposada per G. Stanley Hall?

Els focus funcionals de Chicago i Columbia La institucionalització del funcionalisme es va consolidar al voltant de dos nuclis universitaris que van servir de transició cap a la psicologia conductual: Escola de Chicago: John Dewey va vincular el funcionalisme a l'anàlisi de la conducta i l'educació mitjançant el concepte d'aprenentatge manipulatiu, que defensa que el coneixement s'adquireix directament a través de l'acció amb objectes i la resolució pràctica de problemes ambientals. James Rowland Angell va reforçar aquests fonaments establint ponts directes cap a la futura psicologia conductista a través dels seus experiments sistemàtics amb laberints.

Escola de Columbia: Edward Thorndike va esdevenir un precursor clau del conductisme formulant les lleis bàsiques de l'aprenentatge animal (vegeu «Conductisme — De la Reflexologia i el Condicionament Clàssic al Neoconductisme i Operant»). Al mateix temps, James McKeen Cattell va centrar la seva tasca en l'estudi de les diferències individuals i les proves mentals. En constatar la manca de relació directa entre els seus tests mentals i l'èxit acadèmic escolar, va reorientar el seu interès cap a la pràctica de la psicologia aplicada. COMPROVA-HO 15 Quin principi pedagògic i psicològic va defensar John Dewey a través de l'aprenentatge manipulatiu?

IDEES CLAU El funcionalisme va néixer en oposició al caràcter estàtic i elementalista de l'estructuralisme per centrar-se en la utilitat adaptativa dels processos mentals. William James va definir la psicologia com la ciència de la vida mental i va descriure la consciència com un corrent continu, canviant, personal, selectiu, motor i teleològic. L'esquema funcionalista E-M-R integra condicions orgàniques antecedents, reflexió central mediadora i respostes motrius eferents per evitar qualsevol reduccionisme. G. Stanley Hall va liderar la creació del primer laboratori a EUA, la fundació de l'APA i la revista American Journal of Psychology, a més de postular la teoria de la recapitulació.

Les escoles de Chicago (Dewey, Angell) i Columbia (Thorndike, Cattell) van impulsar l'aprenentatge manipulatiu, els tests mentals i la transició cap a la psicologia aplicada i el conductisme. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quines són les 6 característiques fonamentals del corrent de consciència segons William James? 17. Com explica la teoria dialèctica del creixement personal de James Mark Baldwin l'adaptació infantil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin és l'objecte principal d'estudi del funcionalisme psicològic? 19. Com descriu William James la naturalesa de la consciència humana? 20.

Quina fita institucional s'atribueix directament a G. Stanley Hall? 21. Quin enfocament va defensar John Dewey a la Universitat de Chicago?

Els continguts reprimits de l'inconscient a) Les lleis perceptives de la forma b) El funcionament adaptatiu dels processos mentals c) L'estructura elemental de les sensacions d) Un conjunt d'elements estàtics aïllats a) Una suma lineal d'estímuls i respostes b) Un corrent personal, canviant i continu c) Un reflex automàtic sense funció teleològica d) Fundar l'American Psychological Association a) Publicar els Principis de la psicologia b) Crear el primer laboratori a Leipzig c) Formular la llei de l'efecte d) Aprenentatge manipulatiu interactuant amb el medi a) Estudi de la ment només amb tests b) Descomposició d'imatges mitjançant introspecció pura c) Observació passiva de reflexos fisiològics incondicionats d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 13 3 Pioneres en Psicologia — Barreres Institucionals i Primeres Recerques EN ACABAR SABRÀS Identificar els prejudicis pseudocientífics utilitzats per justificar l'exclusió de les dones a la universitat.

Explicar les barreres acadèmiques i les estratègies de resistència de les primeres psicòlogues. Analitzar la rèplica empírica de Calkins a Jastrow sobre la variabilitat verbal. Relacionar les autores pioneres amb les seves respectives aportacions teòriques i aplicades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com podia un experiment d'associació de paraules fer-se servir per justificar l'exclusió acadèmica de les dones? La institucionalització de la psicologia científica a finals del segle XIX va coincidir amb l'auge del moviment sufragista i la lluita per l'accés de les dones a l'educació superior.

Les primeres investigadores van haver de superar un entramat de prejudicis biològics i barreres acadèmiques per consolidar les seves carreres professionals. Barreres institucionals i justificacions pseudocientífiques Durant el segle XIX i principis del XX, la societat sostenia que les dones posseïen un quocient intel·lectual inferior i una escassa variabilitat mental. Segons aquesta hipòtesi de la variabilitat, els homes mostraven un rang més ampli de capacitats mentals i per tant abastaven tant la genialitat com la deficiència, mentre que les dones romandrien estancades en la mediocritat. A aquesta premissa s'hi va sumar la tesi de la incompatibilitat úter-cervell. Teòrics com G.

Stanley Hall argumentaven que l'esforç intel·lectual universitari desviava l'energia fisiològica essencial per al desenvolupament dels òrgans reproductius, cosa que posava en risc la reproducció humana i l'espècie. Hall afirmava que la dona instruïda exhauria en la seva persona els recursos biològics reservats per a la descendència. DEFINICIÓ L'anomenada incompatibilitat úter-cervell afirmava que la dona disposava d'una energia biològica limitada. Segons aquesta visió, qualsevol esforç intel·lectual intens desviava el flux sanguini i energètic dels òrgans reproductors cap al cervell, causant atròfia uterina i esterilitat.

Aquestes idees es van traduir en limitacions reals a les institucions educatives i laborals: Escoles femenines segregades: L'accés a les universitats mixtes estava prohibit; la formació femenina quedava restringida a escoles especials centrades en costura, ensenyament bàsic i cures domèstiques. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 14 Figura d'estudiants especials: Diverses universitats van admetre dones a seminaris de doctorat sota aquesta condició administrativa per tal de denegar-los el reconeixement formal i l'emissió del títol acadèmic oficial. Veto matrimonial i dilema vital: La docència exigia romandre soltera.

El matrimoni comportava l'exclusió de la carrera científica i obligava les dones a triar entre la vida familiar o la tasca intel·lectual. Càrrega de cures: Les dones que optaven per la soltera mantenien el mandat de cuidar familiars grans o malalts. Exigència de doble rol: Autors com Edwin Boring assenyalaven la paradoxa segons la qual la dona científica havia de combinar encant femení i rigor intel·lectual per ser acceptada en l'àmbit acadèmic masculí.

Davant d'aquest escenari, moltes dones van articular estratègies de resistència com ara la retirada cap a la reforma social o l'establiment de matrimonis bostonians, llars compartides per dues dones independents que s'oferien suport econòmic i emocional mutu per prosseguir la seva formació. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Mite úter-cervell Argument biològic que al·legava danys a la fertilitat femenina. Hipòtesi de la variabilitat Prejudici que atribuïa mediocritat intel·lectual congènita a les dones. Figura d'estudiant especial Accés a seminaris sense dret a l'obtenció del títol oficial.

Barreres acadèmiques i respostes de les pioneres Matrimonis bostonians Aliances de convivència per preservar l'autonomia professional i formativa. Rèplica experimental Estudis de Calkins i Hollingworth que van desmuntar biaixos sexistes. COMPROVA-HO 23 Quina conseqüència pràctica tenia per a les dones la condició acadèmica d'«estudiant especial»? Pioneres de la recerca psicològica Diverses acadèmiques van desafiar aquestes estructures i van fer contribucions decisives als fonaments teòrics i experimentals de la psicologia moderna. Christine Ladd-Franklin va formular una teoria evolutiva de la visió cromàtica.

Va proposar que la percepció del color va aparèixer en etapes successives: els organismes primitius només posseïen visió acromàtica en blanc i negre, mentre que la visió del blau-groc i del vermell-verd es va desenvolupar posteriorment al llarg de l'evolució. Mary Whiton Calkins va desenvolupar la psicologia del jo, una aproximació teòrica segons la qual la comprensió d'un mateix requereix l'estudi sistemàtic de la memòria, l'atenció, la percepció i el raonament. Calkins es va convertir en la primera dona a presidir l'American Psychological Association Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 15 (APA).

Per la seva banda, Margaret Floy Washburn va centrar la seva activitat en l'experimentació animal i la psicologia comparada, camps des dels quals va publicar obres fonamentals i va establir ponts cap a les primeres aproximacions conductistes. PER RECORDAR-HO Per memoritzar les aportacions inicials: Ladd-Franklin s'associa a l'evolució del color, Calkins a la psicologia del jo i a la presidència de l'APA, i Washburn a la psicologia comparada animal. Refutació empírica dels biaixos de gènere Altres pioneres van utilitzar el mateix rigor del mètode experimental per desmuntar els prejudicis biològics que justificaven la subordinació femenina.

Leta Stetter Hollingworth va dur a terme estudis empírics sobre el cicle menstrual femení i va demostrar que no existeix cap descens del rendiment intel·lectual ni del quocient intel·lectual durant la menstruació. A més, va qüestionar l'existència d'un suposat instint maternal innat i universal que determinés el destí de totes les dones. Un debat paradigmàtic va enfrontar Mary Whiton Calkins amb el psicòleg Joseph Jastrow. Jastrow havia presentat un experiment d'associació de paraules lliures per defensar que els homes gaudien d'una variabilitat semàntica superior, afirmant que les dones empraven un repertori temàtic reduït lligat a l'esfera domèstica (un 55% davant del 25% masculí).

Calkins va replicar l'estudi i va demostrar que, sota condicions metodològiques rigoroses, la diferència en la variabilitat verbal era pràcticament insignificant (56% enfront de 52%). Així mateix, va constatar que tant homes com dones empraven conceptes abstractes i concrets, i va concloure que les petites divergències trobades derivaven dels rols socials i no pas de mancances intel·lectuals congènites. Autora Àmbit d'especialització Aportació principal Christine Ladd- Franklin Percepció i visió Teoria sobre l'adquisició evolutiva de la visió del color a partir de l'escala acromàtica.

Mary Whiton Calkins Psicologia teòrica i experimental Fundació de la psicologia del jo, presidència de l'APA i refutació de les dades d'associació de Jastrow. Margaret Floy Washburn Psicologia comparada Investigació experimental sobre els processos mentals en animals. Leta Stetter Hollingworth Psicologia clínica Desmitificació de la pèrdua de capacitats cognitives durant el cicle menstrual i crítica a l'instint matern. Helen Thompson Woolley Psicologia de l'educació Aportacions aplicades i anàlisi de les diferències funcionals en el context escolar. Lillien Martin Psicologia clínica Pionera en l'estudi i atenció psicològica a la gent gran.

Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 16 ERROR FREQÜENT Atribuir la manca de doctorats oficials a principis del segle XX a un baix rendiment acadèmic de les pioneres. Autores de prestigi com Mary Whiton Calkins van complir tots els requisits científics, però els van ser denegats els títols exclusivament per la seva condició de dones sota la figura d'«estudiant especial». COMPROVA-HO 24 Com va explicar Calkins les diferències temàtiques trobades en les associacions de paraules? IDEES CLAU La hipòtesi de la variabilitat i el mite de la incompatibilitat úter-cervell van servir d'arguments pseudocientífics per vetar les dones a les aules universitàries.

La categoria d'«estudiant especial» i l'exigència de solteria van limitar l'accés formal i professional de les dones a les càtedres universitàries. Els matrimonis bostonians van constituir una via de suport econòmic i de convivència entre dones per mantenir la seva autonomia acadèmica. Christine Ladd-Franklin va explicar l'evolució de la visió cromàtica, mentre que Margaret Floy Washburn va excel·lir en psicologia animal comparada. Mary Whiton Calkins i Leta Stetter Hollingworth van utilitzar l'experimentació directa per invalidar els mites sobre la inferioritat intel·lectual femenina. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25.

En què consistia l'argument de la incompatibilitat úter-cervell defensat per Stanley Hall? 26. Quina metodologia va utilitzar Mary Whiton Calkins per desmentir les conclusions de Joseph Jastrow? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin mite afirmava que el cervell masculí presentava més dispersió intel·lectual que el femení? 28. Qui va ser la primera dona a exercir la presidència de l'APA?

Teoria de la recapitulació biològica a) Hipòtesi de la variabilitat mental b) Incompatibilitat úter-cervell c) Mecanisme de defensa selectiva d) Helen Thompson Woolley a) Lillien Martin b) Mary Whiton Calkins c) Margaret Floy Washburn d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 17 29. Com s'anomenaven les llars compartides per dues dones acadèmiques per mantenir la seva independència? 30. Quina investigadora va desmentir empíricament l'afectació de la menstruació en el rendiment cognitiu?

4 Psicoanàlisi — Teories de Freud, Psicologia Analítica de Jung i Tècniques Projectives EN ACABAR SABRÀS Distingir les dues tòpiques freudianes i explicar com el Jo empra els mecanismes de defensa davant l'ansietat neuròtica. Analitzar la transició des del mètode catàrtic sota hipnosi cap a l'associació lliure i la interpretació dels somnis. Comparar l'inconscient personal de Freud amb l'inconscient col·lectiu i els arquetips de Jung. Valorar la utilitat clínica i les febleses metodològiques de les tècniques d'avaluació projectiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què un lapsus de llengua involuntari o un somni estrany poden revelar més sobre la nostra personalitat que una resposta conscient?

La psicoanàlisi sorgeix a Europa l'any 1895, en un període marcat als Estats Units per l'expansió de l'estructuralisme (vegeu «Estructuralisme — Naixement de la Psicologia Experimental i Sistemàtica de Titchener») i el funcionalisme (vegeu «Funcionalisme — William James i la Consolidació de la Psicologia Aplicada»). Aquesta nova perspectiva suposa una ruptura radical amb l'estudi de la consciència immediata, ja que trasllada el focus d'atenció cap a les forces inconscients que determinen la conducta humana.

Matrimonis bostonians a) Centres d'acollida b) Comunitats d'estudiants c) Escoles femenines d) Mary Whiton Calkins a) Margaret Floy Washburn b) Leta Stetter Hollingworth c) Christine Ladd-Franklin d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 18 ESQUEMA Model Dinàmic i Avaluació de l'Inconscient 1. Antecedents i gènesi del mètode psicoanalític La construcció del model teòric de Sigmund Freud integra contribucions del model biològic i del model psicològic, amb una influència directa dels enfocaments terapèutics de l'Escola de Nancy i de Jean- Martin Charcot a París.

Charcot considerava que la histèria consistia en la pèrdua d'una funció mental sense lesió neurològica orgànica visible, provocada per una debilitat congènita del sistema nerviós central combinada amb una experiència traumàtica inconscient. Davant les limitacions d'aquesta postura, Freud s'associa amb Josef Breuer, que aplicava la hipnosi catàrtica en pacients histèriques. La fita clínica central d'aquesta col·laboració va ser el tractament del cas d'Anna O. (pseudònim clínic), pacient que marcava el ritme i les interrupcions de les sessions per recordar experiències traumàtiques sota hipnosi. La investigació de l'origen de cada símptoma esdevenia així la maniobra terapèutica bàsica.

Quan Freud va observar dificultats tècniques i recaigudes amb la hipnosi, va substituir aquest procediment per l'associació lliure. Aquest mètode consisteix a deixar parlar el subjecte lliurement, de manera que expressi qualsevol pensament o associació d'idees per tal de desemmascarar el sentit ocult dels símptomes. Després d'entrevistar nombroses dones diagnosticades d'histèria, Freud va concloure que la base de qualsevol trauma inconscient presenta una naturalesa sexual. La necessitat d'un autoanàlisi va conduir Freud a la interpretació dels somnis.

En el somni s'expressa el material reprimit que l'inconscient intenta fer conscient, disfressant els desitjos per eludir la censura i no provocar ansietat: Contingut manifest: allò que el somni aparentment expressa o relata en la seva superfície. Contingut latent: el sentit vertader i profund del desig que roman ocult.

Psicoanàlisi de Freud Libido sexual, tòpiques i mètode catàrtic Tòpiques i defenses Allò, Jo, Superjo i ansietat neuròtica Desenvolupament psicosexual Èdip, Electra, fixacions i teràpia Psicologia Analítica de Jung Energia psíquica general i arquetips Inconscient col·lectiu Arquetips i procés d'individuació Tècniques Projectives Estímuls ambigus i exploració clínica Tests gràfics i narratius Rorschach, TAT, Família, DFH i HTP Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 19 COMPROVA-HO 32 Quina diferència fonamental separa el contingut manifest del contingut latent d'un somni segons Freud? 2.

Estructura de la personalitat i dinàmica defensiva Per a Freud, l'activitat humana depèn d'un impuls bàsic denominat libido o energia sexual. La conducta busca l'equilibri, la regulació i la satisfacció d'aquesta energia. L'aparell psíquic s'organitza en dues concepcions teòriques o tòpiques: Primera tòpica: distingeix entre el conscient (idees i pensaments presents), el preconscient (continguts no conscients però fàcilment evocables) i l'inconscient (material reprimit profundament allunyat de la superfície).

Segona tòpica: reformula l'aparell psíquic en tres instàncies interactives: l'Allò (font d'impulsos i desitjos inconscients regits pel principi del plaer), el Jo (instància executiva regulada pel principi de realitat, integrada per continguts conscients i preconscients) i el Superjo (ideal del jo i guardià moral interioritzat). Quan les pulsions de l'Allò intenten desbordar les defenses del Jo, sorgeix l'ansietat neuròtica i es manifesta el neuroticisme. Per evitar aquest conflicte intern, el Jo mobilitza diversos mecanismes de defensa inconscients. Mecanisme de defensa Descripció operativa Introjecció Incorporació com a pròpies de qualitats o patrons d'altres subjectes.

Racionalització Justificació lògica però fictícia de conductes o dèficits afectius. Substitució Transformació de pulsions primitives en activitats acceptables per al Superjo. Regressió Retorn de la conducta a estadis evolutius anteriors més segurs i protectors. Negació Comportament davant successos pertorbadors com si mai no haguessin tingut lloc. Repressió Expulsió del Jo cap a l'inconscient de desitjos de l'Allò, que reapareixen en lapsus o somnis. Projecció Atribució a subjectes externs d'afectes i impulsos que el Jo refusa reconèixer en si mateix. Desplaçament Canvi de l'objecte pulsional primari per un altre substitutiu menys amenaçador.

ERROR FREQÜENT Confondre projecció amb introjecció. En la projecció, el subjecte extreu allò inacceptable d'ell mateix i ho col·loca en un tercer («ell em té ràbia» quan el ressentiment és propi); en la introjecció, el subjecte incorpora trets d'una altra persona dins de la seva pròpia identitat psíquica. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 20 3. Desenvolupament psicosexual i complexos freudians L'evolució de la personalitat depèn de com es gestionen la gratificació o infragratificació a cadascuna de les fases psicosexuals.

Si el subjecte experimenta una resolució equilibrada, avança harmònicament; si pateix una sobregratificació o una infragratificació excessiva, es produeix una fixació que modela la personalitat adulta i genera traumes específics. A la fase fàl·lica té lloc la dinàmica dels complexos familiars: Complex d'Èdip (en nens): el nen sent desig cap a la mare i forta hostilitat envers el pare. En experimentar ansietat de castració, reprimeix els impulsos sexuals i agressius, resol el conflicte identificant-se amb la figura paterna (a qui deixa de veure com un rival) i assumeix les normes socials, edificant un Superjo potent.

Complex d'Electra (en nenes): la nena percep la diferència anatòmica, manifesta enveja del penis i desenvolupa atracció pel pare alhora que hostilitat cap a la mare. Resol el complex reprimint aquesta hostilitat, identificant-se amb la mare i compartint el vincle patern; la seva repressió menys severa consolida un Superjo comparativament més feble segons la teoria freudiana. COMPROVA-HO 33 Què determina, segons Freud, que un infant desenvolupi una fixació i com es resol normativament el complex d'Èdip en el nen? 4.

El dispositiu clínic i crítiques a la psicoanàlisi L'objectiu terapèutic de la psicoanàlisi clàssica és fer conscient allò inconscient mitjançant una sèrie de passos i condicions: En el marc del tractament s'estableixen dos fenòmens relacionals claus: Transferència: reactivació inconscient en el terapeuta de vincles, sentiments, afectes i desitjos infantils reprimits que el subjecte havia dirigit a figures primàries. Contratransferència: conjunt de reaccions emocionals i conflictes personals que el mateix terapeuta projecta sobre el pacient.

Freud va aportar una expansió de l'objecte d'estudi de la psicologia (personalitat, clínica, vida quotidiana i comprensió de la normalitat mitjançant defenses). No obstant això, la teoria ha rebut crítiques severes: Garantir un entorn tranquil i un ambient d'acceptació incondicional per part de l'analista. 1 Instaurar l'associació lliure d'idees com a via transversal de treball verbal sense interferències directives. 2 Rastrejar les manifestacions de l'inconscient a través de resistències, lapsus linguae, anàlisi de somnis i proves d'associació de paraules o tècniques projectives. 3 Gestionar la dinàmica afectiva entre pacient i analista.

4 Accedir a la remissió quan el pacient assoleix la catarsi i l'insight (la presa de consciència del conflicte reprimit). 5 Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 21 Absència de control empíric en la recollida de dades i ús d'afirmacions poc contrastades. Dificultat per operacionalitzar científicament els seus constructes. Rigidesa dogmàtica i rebuig de la crítica externa. Pansexualisme, entès com la reducció de tota la motivació humana a l'instint sexual. Risc de profecia autocomplida generada per la guia de l'analista en l'associació lliure. Limitada eficàcia terapèutica vinculada a una durada i un cost econòmic molt elevats.

Absència de falsabilitat (teoria capaç d'explicar qualsevol resultat retrospectivament). Generalització injustificada d'observacions fetes sobre una mostra clínica a tota la humanitat. 5. La psicologia analítica de Carl Gustav Jung Carl Gustav Jung, deixeble inicial de Freud, trenca amb el seu mestre per rebutjar la centralitat exclusiva de la pulsió sexual. Jung reformula la libido com a energia psíquica motivadora general, de caràcter ampli i no purament sexual. La personalitat s'organitza en tres nivells: Consciència (Jo): vinculada a les funcions psicològiques d'adaptació immediata. Inconscient personal: dipòsit d'experiències reprimides organitzades en complexos.

Inconscient col·lectiu: estrat comú a tota la humanitat, heretat independentment de la cultura o de l'època. L'inconscient col·lectiu s'articula mitjançant arquetips, patrons universals i hereditaris d'imatge i emoció. Si un arquetip s'activa davant una experiència vital, el subjecte respon tal com ho han fet generacions anteriors. En la interpretació dels somnis de Jung, aquests no solament emmascaren traumes, sinó que mostren l'estat dels arquetips (per exemple, negar l'expressió de l'ombra produeix malsons amb monstres).

La teràpia analítica cerca el procés d'individuació, mitjançant el qual la persona dissol els complexos de l'inconscient personal prenent consciència de la seva existència per assolir la integració psíquica. A diferència del dispositiu clàssic, Jung elimina el divan, fa sessions presencials cara a cara que es poden perllongar durant anys, valora el paper de la religió i utilitza eines com el test d'associació de paraules (mesurant el temps de reacció i canvis fisiològics), l'anàlisi dels símptomes, l'anamnesi i l'estudi arquetípic dels somnis.

ESQUEMA Estructura Psíquica segons Carl Gustav Jung Consciència (Jo) Adaptació quotidiana i funcions psicològiques Inconscient Personal Experiències reprimides articulades en complexos Inconscient Col·lectiu Estrat hereditari comú a la humanitat Arquetips universals Imatges i emocions innates compartides Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 22 COMPROVA-HO 34 Quina distinció fonamental estableix Carl Gustav Jung entre l'inconscient personal i l'inconscient col·lectiu? 6. Avaluació de l'inconscient: les tècniques projectives Les tècniques projectives avaluen la personalitat mitjançant estímuls ambigus i poc estructurats.

La hipòtesi de partida estableix que, en enfrontar-se a una tasca sense resposta correcta predeterminada, l'individu reflecteix la seva pròpia organització mental, projectant desitjos, conflictes i motius inconscients. Els principals instruments projectius inclouen: Test de taques de tinta de Rorschach: format per 10 làmines en què la persona explica què percep; els símbols projectats es vinculen als arquetips i a la càrrega innata del subjecte segons el model analític. Test d'Apercepció Temàtica (TAT) de Murray: consta de 31 làmines amb il·lustracions sobre les quals el subjecte ha d'elaborar una narració que n'expliqui els antecedents, el present i el desenllaç.

Test del dibuix de la família: tasca gràfica infantil dissenyada per exterioritzar els vincles i conflictes afectius intrafamiliars. Test de la figura humana (DFH) d'Elisabeth Münsterberg Koppitz: el menor dibuixa una figura humana; s'utilitza tant per inferir el nivell de maduresa mental com per detectar indicadors emocionals d'angoixa. Test Casa-Arbre-Persona (HTP): valoració global de la personalitat a través d'aquests tres dibuixos bàsics. Avantatges clínics Crítiques metodològiques Aporten rica informació qualitativa sobre la dinàmica psíquica del pacient. Manca freqüent de barems normatius per a la comparació de grups.

Resulten útils en l'exploració amb infants en no dependre exclusivament del llenguatge adult. Baixa fiabilitat interjutges i feblesa en la validesa de constructe. Mantenen una àmplia utilitat i acceptació en la pràctica psicopatològica actual. Vulnerabilitat a la simulació de respostes i a les condicions d'aplicació. Permeten generar hipòtesis diagnòstiques en entorns clínics complexos. Alta dependència de l'orientació subjectiva de l'examinador en la interpretació. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 23 IDEES CLAU Freud va transformar el mètode hipnòtic-catàrtic de Breuer en l'associació lliure, concloent que l'origen dels traumes és de caràcter sexual.

L'aparell psíquic es comprèn en dues tòpiques: la descriptiva (inconscient, preconscient i conscient) i l'estructural (Allò, Jo i Superjo). L'ansietat neuròtica sorgeix per la pressió de l'Allò sobre el Jo, obligant a desplegar mecanismes de defensa com la repressió, la projecció o la regressió. Jung es va distanciar de Freud reformulant la libido com a energia psíquica global i diferenciant l'inconscient personal de l'inconscient col·lectiu poblat per arquetips. Les tècniques projectives utilitzen estímuls ambigus per revelar el funcionament inconscient, presentant gran utilitat qualitativa però limitacions de fiabilitat i validesa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35.

En què es diferencia la segona tòpica freudiana de la primera a l'hora de descriure la ment humana? 36. Quina funció compleix el procés d'individuació en la psicologia analítica de Carl Gustav Jung? 37. Per quina raó les tècniques projectives com el Rorschach o el DFH de Koppitz són qüestionades psicomètricament? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Com definia Charcot la causa de la histèria a la Salpêtrière? 39. Quin mecanisme de defensa consisteix a atribuir a d'altres els desitjos propis inacceptables? 40. Quin concepte jungià fa referència a patrons hereditaris i universals compartits per la humanitat?

Fixació permanent durant la fase fàl·lica a) Conflicte entre el Jo i el Superjo b) Simulació conscient sense patologia real subjacent c) Debilitat congènita del SNC i trauma inconscient d) Introjecció a) Regressió b) Racionalització c) Projecció d) Associació lliure a) Complexos b) Arquetips c) Libido sexual d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 24 41. Quina és la tasca que exigeix el Test d'Apercepció Temàtica (TAT) de Murray? 5 Psicologia de la Gestalt — Lleis Perceptives i Aprenentatge per Insight EN ACABAR SABRÀS Distingir l'enfocament perceptiu holístic de la Gestalt de l'atomisme elemental wundtià.

Explicar el funcionament del fenomen Phi i de la llei de Prägnanz. Contrastar el model d'aprenentatge per insight de Köhler amb l'assaig-error condutista. Diferenciar l'entorn geogràfic de l'entorn conductual en el model E-O-R. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com pot ser que vegem una imatge en moviment en una pantalla si en realitat només ens projecten fotogrames fixos consecutius? Ruptura amb l'elementarisme i naixement de la Gestalt A principis del segle XX sorgeix a Europa la psicologia de la Gestalt com a reacció directa contra l'elementarisme de Wilhelm Wundt.

Mentre els corrents tradicionals descomponien la consciència en unitats simples sensorials, els autors alemanys defensen que la ment percep l'experiència com una totalitat dotada de sentit i forma estructurada. Els estímuls aïllats no s'experimenten de manera independent: la ment els organitza de manera immediata en conjunts articulats. El punt de partida el marca Max Wertheimer mitjançant les seves investigacions sobre el fenomen Phi o moviment aparent. Els investigadors elementaristes atribuïen la il·lusió de moviment a accions musculars oculars successives.

En canvi, Wertheimer demostra que la presentació alternada de dues línies estàtiques a un interval temporal concret genera una impressió pura de moviment que no es pot reduir a sensacions visuals elementals. La persona capta una estructura dinàmica global que supera les dades físiques aïllades. Durant la dictadura a Alemanya, bona part dels psicòlegs de l'escola gestàltica s'exilien als Estats Units, fet que permet la difusió i expansió de les seves idees. DEFINICIÓ El fenomen Phi és la percepció de moviment continu generada per l'alternança temporal ràpida d'estímuls visuals estàtics i independents.

Demostra que l'experiència perceptiva no equival a la simple addició dels seus elements físics. Dibuixar una figura humana per mesurar CI a) Elaborar una narració sobre trenta-una làmines b) Identificar taques de tinta en deu làmines c) Dibuixar una casa, un arbre i una persona d) Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 25 COMPROVA-HO 43 Per quina raó el fenomen Phi contradiu la tesi fonamental de l'elementarisme wundtià?

Principis estructurals: totalitat i processament de dalt a baix La Gestalt es posiciona tant contra l'estructuralisme com contra el conductisme (vegeu «Estructuralisme — Naixement de la Psicologia Experimental i Sistemàtica de Titchener» i «Conductisme — De la Reflexologia i el Condicionament Clàssic al Neoconductisme i Operant»). Considera que les propietats d'un objecte i les accions del subjecte són reals, unitàries i intencionals, mai simples respostes mecàniques a estímuls desconnectats. L'experiència sensorial arriba estructurada des del primer moment a la consciència.

Aquesta postura comporta el rebuig frontal de la hipòtesi de la constància, la qual afirmava una correspondència unívoca i directa entre l'estímul mediambiental i la sensació física resultant. En oposició, la Gestalt proclama el principi holístic: el món psíquic no es pot fragmentar en elements bàsics perquè el tot és més que la suma de les parts. L'anàlisi de la realitat opera mitjançant un processament de dalt a baix, on la configuració global determina el paper, el significat i el valor de cadascun dels seus components. PROCÉS Model E-O-R i percepció de la realitat 1 Estímul físic Recepció d'elements en l'entorn geogràfic.

2 Organització mental Processament holístic i aplicació de Prägnanz. 3 Entorn conductual Camp psicològic subjectiu que guia la resposta. Lleis perceptives i organització de l'entorn Els psicòlegs gestàltics van establir diverses regularitats que regeixen com s'articula el camp perceptiu. La formulació central és la llei de Prägnanz (o llei de la bona forma), que indica que les estructures de comprensió psíquica seran tan regulars, senzilles i equilibrades com permetin les condicions de cada situació.

Paral·lelament, la constància perceptiva descriu la facultat humana de reconèixer que un objecte manté les seves propietats invariables tot i que generi canvis físics en els estímuls que arriben als sentits; captem relacions constants entre les successives presentacions. A més, la teoria analitza com interactua l'organisme amb el seu medi mitjançant el model E-O-R (Estímul-Organització-Resposta). Dins d'aquest esquema, és essencial distingir dos tipus de contextos: Entorn geogràfic: correspon a l'entorn físic i objectiu tal com existeix independentment de l'observador. Entorn conductual: és l'espai psicològic i subjectiu mediat per l'organització perceptiva del subjecte.

És aquest entorn comportamental el que determina directament com respon l'individu. Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 26 Concepte Àmbit d'actuació Característica fonamental Llei de Prägnanz Organització perceptual Tendència a estructurar el camp de la manera més simple i estable possible. Constància perceptiva Reconeixement de patrons Identificació del mateix objecte malgrat variacions en els estímuls rebuts. Entorn geogràfic Realitat física externa Món material objectiu on s'ubica l'organisme. Entorn conductual Realitat psicològica interna Camp subjectiu organitzat que orienta de manera directa la conducta.

COMPROVA-HO 44 Què determina la conducta d'un individu segons el model gestàltic: l'entorn geogràfic o l'entorn conductual? Aprenentatge per insight i experiments de Wolfgang Köhler La Gestalt demostra que tota la vida psicofísica funciona sota aquests mateixos principis organitzatius, estenent la seva anàlisi a la solució de problemes. Wolfgang Köhler va dur a terme estudis d'experimentació biòtica, una metodologia basada en examinar els animals dins del seu hàbitat natural o en entorns ecològicament vàlids.

En els seus experiments amb primats, Köhler va observar que els ximpanzés no resolien les tasques mitjançant tantejos a cegues, sinó que arribaven a la solució a través d'una reestructuració sobtada del camp perceptiu coneguda com a insight. L'animal capta la connexió funcional i la interdependència entre els objectes presents (com utilitzar un pal per assolir un plàtan) sense recórrer a passos intermedis mecànics. Aquesta troballa va generar un enfrontament directe amb la teoria de l'aprenentatge per assaig i error defensada pel conductista Edward Thorndike. Köhler argumentava que la resolució exitosa requereix que el subjecte comprengui globalment l'estructura de la tasca.

DEFINICIÓ L'insight és la comprensió sobtada i profunda de les relacions estructurals d'una situació problemàtica, la qual permet trobar solucions noves mitjançant la reorganització cognitiva del camp perceptiu. ERROR FREQÜENT Confondre l'insight amb un cop de sort o un assaig-error abreujat. A l'examen es perd puntuació si es descriu com un encert a l'atzar; l'insight exigeix sempre captar la connexió interna entre els elements del problema mitjançant una reestructuració cognitiva global.

Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 27 Transposició i pensament productiu davant la fixació funcional El debat sobre com es transfereix el que s'ha après a situacions noves va enfrontar de nou la Gestalt amb el conductisme en la discussió sobre la transposició perceptiva. Mentre el conductisme sostenia que les respostes es vinculen a estímuls concrets mitjançant reforç directe, Köhler va demostrar que els animals aprenen relacions estructurals (com "més fosc que" o "més gran que") i són capaços de traslladar aquest criteri relacional davant estímuls completament nous.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Experimentació biòtica Observació de primats en entorns ecològicament vàlids. Superació de la fixació Renovació del significat funcional dels objectes disponibles. Aparició de l'insight Resolució productiva Reorganització cognitiva sobtada sense tanteig a cegues. Capacitat de transposició Aplicació de relacions descobertes a noves situacions. A partir d'aquestes troballes, l'escola de la Gestalt fa una distinció fonamental entre dos tipus de procediments cognitius: Pensament productiu: centrat en aprendre a pensar mitjançant la comprensió global del problema, la recerca de relacions i la resolució creativa, oposat a la repetició mecànica o la simple lògica cega.

Fixació funcional: impediment mental que consisteix a percebre els objectes exclusivament a partir del seu ús habitual. Superar la fixació funcional és la condició necessària per produir solucions originals i reorganitzar els recursos de l'entorn. Aspecte Pensament productiu (Gestalt) Aprenentatge mecànic / Assaig- error Mecanisme bàsic Comprensió estructural i insight. Repetició acumulativa d'intents. Funció dels elements Superació de la fixació funcional. Ús habitual i associatiu dels elements. Transferència Transposició de relacions a noves situacions. Generalització d'estímuls reforçats. COMPROVA-HO 45 En què consisteix la transposició perceptiva demostrada per Köhler?

Història de la Psicologia: De Wundt a les Escoles Contemporànies 28 IDEES CLAU Max Wertheimer impulsa la Gestalt amb el fenomen Phi, provant que el moviment aparent no s'explica per la suma de sensacions elementals. El corrent rebutja la…