Ejercicio Qüestió I (a-c) - Entropia i energia de Gibbs · Fonaments de Química I i II UAB 2011

Tema: Termodinàmica: primer i segon principi, entropia i energia de Gibbs · Del examen Examen Fonaments de Química – Bloc III (curs 2011-2012) (2011)

Enunciado

Qüestió I (20 punts). Qüestions vertader/fals

Indiqueu i justifiqueu de manera raonada si cadascuna de les següents asseveracions és vertadera o falsa (5 punts per apartat):

a.

Un sistema tancat sempre evoluciona espontàniament fins a atènyer el màxim d'entropia.

Vertadera

Falsa

b.

Si un gas ideal passa d'un estat determinat per (T1,V1)(T_1, V_1) a un altre definit per (T2,V2)(T_2, V_2), verificant-se que V2>V1V_2 > V_1 però amb T2<T1T_2 < T_1, l'entropia del gas necessàriament augmenta.

Vertadera

Falsa

c.

La reacció química A→2B\text{A} \rightarrow 2\text{B} tendirà espontàniament cap a la formació de productes sempre que es compleixi GA0>2GB0G_\text{A}^0 > 2G_\text{B}^0.

Vertadera

Falsa

Enunciado: Ejercicio Qüestió I (a-c) - Entropia i energia de Gibbs · Fonaments de Química I i II UAB 2011

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

Justificació de l'apartat a: Un sistema tancat sempre evoluciona espontàniament fins a atènyer el màxim d'entropia.

Solución: Fals. El criteri que l'entropia assoleix un valor màxim en l'equilibri (ΔS≥0\Delta S \ge 0) és d'aplicació exclusiva als sistemes aïllats (o a l'univers sencer). En un sistema tancat que pugui intercanviar calor o treball amb l'entorn, el sentit de l'espontaneïtat depèn de les condicions de contorn; per exemple, a pressió i temperatura constants, la condició d'espontaneïtat és la disminució de l'energia lliure de Gibbs (ΔG<0\Delta G < 0), podent fins i tot disminuir l'entropia del propi sistema si l'entorn n'augmenta en major quantitat.

Justificació de l'apartat b: Si un gas ideal passa d'un estat determinat per (T1, V1) a un altre definit per (T2, V2), verificant-se que V2 > V1 però amb T2 < T1, l'entropia del gas necessàriament augmenta.

Solución: Fals. La variació d'entropia d'un gas ideal entre dos estats s'expressa segons: ΔS=nCvln⁡(T2T1)+nRln⁡(V2V1)\Delta S = n C_v \ln\left(\frac{T_2}{T_1}\right) + n R \ln\left(\frac{V_2}{V_1}\right) Com que V2>V1V_2 > V_1, el segon terme és positiu (nRln⁡(V2/V1)>0nR\ln(V_2/V_1) > 0), però com que T2<T1T_2 < T_1, el primer terme és negatiu (nCvln⁡(T2/T1)<0nC_v\ln(T_2/T_1) < 0). El signe global de ΔS\Delta S depèn de la magnitud relativa d'ambdós termes, per la qual cosa l'entropia pot augmentar, disminuir o restar constant (com en una expansió adiabàtica reversible, on ΔS=0\Delta S = 0).

Justificació de l'apartat c: La reacció química A -> 2B tendirà espontàniament cap a la formació de productes sempre que es compleixi G_A^0 > 2G_B^0.

Solución: Fals. La condició GA0>2GB0G_\text{A}^0 > 2G_\text{B}^0 implica que ΔG0=2GB0−GA0<0\Delta G^0 = 2G_\text{B}^0 - G_\text{A}^0 < 0, la qual cosa garanteix que la constant d'equilibri és superior a la unitat (K>1K > 1) en condicions estàndard. Tanmateix, l'espontaneïtat d'una mescla en qualsevol instant depèn de l'energia lliure real de reacció, ΔG=ΔG0+RTln⁡Q\Delta G = \Delta G^0 + RT \ln Q. Si les concentracions o pressions parcials inicials de productes són prou elevades de manera que Q>KQ > K, es complirà que ΔG>0\Delta G > 0 i la reacció evolucionarà de manera neta cap a reactius (cap a l'esquerra).

a. Un sistema tancat sempre evoluciona espontàniament fins a atènyer el màxim d'entropia.

Solución: Falsa

b. Si un gas ideal passa d'un estat determinat per (T1, V1) a un altre definit per (T2, V2), verificant-se que V2 > V1 però amb T2 < T1, l'entropia del gas necessàriament augmenta.

Solución: Falsa

c. La reacció química A -> 2B tendirà espontàniament cap a la formació de productes sempre que es compleixi G_A^0 > 2G_B^0.

Solución: Falsa

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

‹ Pregunta 5 - Termodinàmica i espontaneïtat · 2013 · Ejercicio Qüestió II · 2011 ›

Más ejercicios de Termodinàmica: primer i segon principi, entropia i energia de Gibbs