Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum

I 0 flashcards i 14 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Teories de la Comunicació per a Periodisme a la UAB: efectes mediàtics, funcionalisme, Escola de Frankfurt, agenda setting i postveritat.

APREN.AI Índex 1 Introducció a l'estudi de la comunicació i paradigmes científics Concepcions bàsiques de la comunicació Ciències socials i el mètode científic La perspectiva empírico-analítica La perspectiva crítica La perspectiva interpretativa Comunicació interpersonal 2 Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia Orígens i fonaments de l'interaccionisme simbòlic El concepte de si mateix (self) i les expectatives mútues El model dramatúrgic d'Erving Goffman Components de l'actuació: façana personal i medi escènic Dinàmiques de la interacció: sinceritat, cinisme i ruptures expressives 3 Model pragmàtic de Palo Alto i comunicació no verbal El model pragmàtic o interaccional de Palo Alto Els cinc axiomes de la comunicació de Watzlawick Fonaments de la comunicació no verbal Conductes dinàmiques: expressió facial i quinèsica Conductes estàtiques: la proxèmica d'Edward T.

Hall Funcions de la comunicació no verbal 4 Inicis de la recerca en comunicació de masses i teoria hipodèrmica Transformació cap a la societat urbana de masses Debats teòrics sobre la massa: mirades conservadores i progressistes Premsa industrial, publicitat i propaganda bèl·lica La contribució de Walter Lippmann i Robert E. Park El paradigma de l'agulla hipodèrmica i el model conductista 5 Funcionalisme i recerca empírica de la comunicació de masses Legitimació científica i marc del funcionalisme sociològic La revisió de Robert K.

Merton: teories d'abast intermedi i tipus de funcions La Mass Communication Research a Columbia i les funcions mediàtiques La investigació electoral, el panell i la teoria dels dos graons Evolució temporal del model i la seva reformulació en xarxes socials 6 Teoria dels usos i gratificacions El gir de paradigma: de l'impacte a la utilització Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 1 Supòsits bàsics del model Classificació de les necessitats segons Katz, Blumler i Gurevitch Crítiques metodològiques i teòriques Evolució metodològica i consum en entorns digitals 7 La Teoria Crítica i l'Escola de Frankfurt 1. Orígens i trajectòria de l'Escola de Frankfurt 2.

Ruptura epistemològica: Teoria Crítica enfront del Funcionalisme 3. La indústria cultural i el control social 4.

Crítiques rebudes i llegat contemporani 8 Teoria de l'agenda setting i enquadrament informatiu Orígens i hipòtesi de l'agenda setting Condicionants: temes entorpidors i no entorpidors La construcció de l'agenda (Agenda Building) El segon nivell de l'agenda setting: Priming i Framing 9 La teoria de l'espiral del silenci Elisabeth Noelle-Neumann i el context teòric L'opinió pública com a pell social i la por de l'aïllament L'òrgan quasi-estadístic i la dinàmica de l'espiral El poder dels mitjans: acumulació, consonància i ubiqüitat El doble clima d'opinió i el nucli dur Avaluació crítica de la teoria 10 La construcció social de la realitat i producció informativa (Newsmaking) El retorn del paradigma interpretatiu als estudis mediàtics La producció informativa (newsmaking) i Gaye Tuchman Les tres fases de les rutines periodístiques El format televisiu i el discurs social de la por (David Altheide) 11 L'Escola de Birmingham i els Estudis Culturals 1.

Orígens del Centre for Contemporary Cultural Studies (CCCS) 2. Confluències i divergències amb l'Escola de Frankfurt 3. Doble codificació i el model Encoding/Decoding de Stuart Hall 4. Validació empírica de David Morley i l'anàlisi de la recepció a la llar 5. Evolució contemporània: Mark Andrejevic i la vigilància comercial 12 Esdeveniments mediàtics (Media Events) 1. Origen del model i context teòric 2. Tipologia dels esdeveniments rituals clàssics 3. Característiques essencials i funcions d'integració social 4.

Mutació del concepte: els esdeveniments disruptius 13 Interacció mediada, visibilitat pública i escàndols polítics Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 2 L'enfocament de John B.

Thompson sobre mitjans i modernitat Estructura dels mitjans de comunicació i modalitats d'interacció La nova visibilitat política: oportunitats i escletxes de control Mecànica i components de l'escàndol mediàtic 14 L'era de la postveritat, notícies falses i desinformació digital La ruptura del model informatiu i el punt d'inflexió de 2016 Katherine Viner i la redefinició dels fets Delimitació científica de les «fake news» Filtres bombolla i polarització política Conseqüències socials i solucions institucionals 15 Resum per repassar Comunicació interpersonal i models teòrics Inicis de la recerca de masses i funcionalisme Teoria Crítica i Estudis Culturals Efectes a llarg termini i construcció de la realitat Esdeveniments mediàtics, poder i era digital Cronologia clau de la disciplina Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 3 1 Introducció a l'estudi de la comunicació i paradigmes científics EN ACABAR SABRÀS Distingir la comunicació interpersonal de la comunicació mediada tecnològicament. Explicar el debat epistemològic sobre la quantificació i el mètode científic a les ciències socials. Comparar els paradigmes empírico-analític, crític i interpretatiu segons el seu mètode, visió dels mitjans i concepció del subjecte. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Canvien els mitjans de comunicació la manera de pensar de la gent o només reforcen allò que ja creiem?

L'estudi de la comunicació com a disciplina acadèmica aborda els processos mitjançant els quals els éssers humans comparteixen informació, construeixen sentit i interactuen en societat. Al llarg de la seva història, la recerca ha articulat diferents marcs teòrics per explicar tant les relacions individuals directes com la difusió de missatges a gran escala mitjançant suports tècnics.

ESQUEMA Mapa general de les teories de la comunicació Teories de la Comunicació Estudi de la interacció i la difusió Comunicació Interpersonal Intercanvi directe i construcció de significats Comunicació Mediada Difusió mitjançant tecnologies i canals Paradigma Empírico- Analític Mètode quantitatiu i efectes limitats Paradigma Crític Marxisme, control social i emancipació Paradigma Interpretatiu Interacció social i sentit compartit Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 4 Concepcions bàsiques de la comunicació En el camp de la teoria de la comunicació s'identifiquen dues formes primordials d'entendre aquest fenomen segons la naturalesa de la interacció i els canals emprats: Comunicació interpersonal: entesa com un intercanvi dinàmic i recíproc en el qual dos o més individus se situen en un mateix pla d'interacció per compartir significats comuns.

Aquest procés requereix un context d'intercanvi directe entre els subjectes participants (vegeu «Comunicació interpersonal — Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia» i «Comunicació interpersonal — Model pragmàtic de Palo Alto i comunicació no verbal»). Comunicació mediada: concepció orientada a la difusió de missatges a través d'un dispositiu o canal tècnic, com la premsa escrita, la ràdio o la televisió. En aquest àmbit, el focus se situa en la capacitat tècnica i organitzativa d'emetre continguts i fer-los arribar a un públic nombrós i dispers.

DEFINICIÓ La comunicació és un procés social dual i interactiu que consisteix a transmetre, intercanviar, rebre i posar en comú informació i marcs de significat entre subjectes o col·lectius mitjançant diversos canals d'expressió. ERROR FREQÜENT Confondre la comunicació interpersonal amb la comunicació mediada quan s'estudien els mitjans. La comunicació interpersonal directa es produeix entre persones sense suports massius, mentre que la mediada requereix canals tecnològics i organitzatius per a la difusió pública de continguts a gran escala. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental separa la comunicació interpersonal de la comunicació mediada segons les concepcions teòriques bàsiques?

Ciències socials i el mètode científic Les teories de la comunicació aspiren a adquirir rigor científic a través de mètodes d'observació sistemàtica. Dins d'aquest àmbit, s'ha generat un intens debat epistemològic al voltant de la metodologia: Monisme metodològic: corrent que sosté que existeix un únic mètode científic vàlid tant per a les ciències naturals com per a les ciències socials. Aquesta visió defensa la mesura rigorosa, l'observació empírica i la quantificació de la realitat per identificar patrons i regularitats.

Aquests models es van consolidar especialment a mitjan segle XX, abans de la implantació massiva de la televisió, i van donar suport als postulats del funcionalisme (vegeu «Funcionalisme i recerca empírica de la comunicació de masses»). Divergència metodològica: corrents que consideren inadequat reduir els fenòmens socials a mètriques numèriques o fórmules matemàtiques, defensant mètodes crítics, històrics o interpretatius. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 5 COMPROVA-HO 3 Què defensa la posició de la unitat metodològica en les ciències socials?

La perspectiva empírico-analítica La perspectiva empírico-analítica es basa en el monisme metodològic i l'anàlisi quantitativa de dades. En el camp comunicatiu, sosté de manera central la noció d'efectes limitats dels mitjans de comunicació de masses (vegeu «Funcionalisme i recerca empírica de la comunicació de masses»). Segons aquesta visió, els mitjans no tenen un poder totpotent per canviar radicalment el criteri de les persones, sinó que actuen principalment com a reforçadors de les idees i actituds prèvies del públic.

Dins d'aquesta perspectiva destaquen diversos marcs analítics desenvolupats des dels anys 40 fins a l'actualitat: Model de comunicació en dues etapes: formulat als anys 40 a partir de la recerca sobre la influència social, estableix que els missatges dels mitjans no arriben de manera uniforme a tothom. Les persones amb més interès pel tema consumeixen directament els continguts mediàtics i, posteriorment, transfereixen aquesta informació a través de la comunicació interpersonal als membres del seu entorn (vegeu «Funcionalisme i recerca empírica de la comunicació de masses»).

Teoria de l'agenda setting: desenvolupada a partir dels anys 70, planteja que els mitjans no indiquen necessàriament què ha d'opinar la ciutadania, però sí que influeixen decisivament en els temes sobre els quals pensa l'audiència (vegeu «Teoria de l'agenda setting i enquadrament informatiu»). La insistència mediàtica en determinats temes afavoreix que el públic associï esquemes mentals fixes (per exemple, associar immigració exclusivament a l'arribada d'embarcacions precàries malgrat la realitat estadística).

Enfocament d'usos i necessitats: considera que l'audiència recorre activament als mitjans per satisfer demandes personals i socials específiques, tals com obtenir informació, gaudir d'entreteniment o aconseguir reconeixement en parlar i comentar programes amb el seu grup social (vegeu «Teoria dels usos i gratificacions»). Teoria de l'espiral del silenci: formulada a Alemanya per explicar la formació de l'opinió pública davant de temes controvertits.

Postula que les persones disposen d'un mecanisme per sondejar l'opinió majoritària en el seu entorn: si constaten que el seu posicionament coincideix amb el predominant, l'expressen obertament; si discrepen, tendeixen a callar per evitar l'aïllament, tret d'un nucli dur que continua expressant la seva postura sense importar-li ser minoritari (vegeu «La teoria de l'espiral del silenci»). Esdeveniments mediàtics (media events): desenvolupats com a camp d'estudi als anys 80 per explicar ocasions excepcionals on els mitjans sí que assoleixen impactes col·lectius d'alta intensitat d'integració social (vegeu «Esdeveniments mediàtics (Media Events)»).

Es classifiquen en competicions o concursos (jocs olímpics, tornejos de futbol), conquestes (arribada de l'ésser humà a la Lluna) i coronacions (cerimònies com casaments reials o funerals d'Estat), a més dels esdeveniments disruptius no planificats com els atemptats. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 6 COMPROVA-HO 4 En què es fonamenta la noció d'efectes limitats característica de la perspectiva empírico- analítica? La perspectiva crítica En contrast directe amb els models quantitatius, la perspectiva crítica refusa que el mètode de les ciències naturals sigui adequat per estudiar els processos socials.

Aquest corrent, inaugurat històricament per l'Escola de Frankfurt, pren el marxisme com a marc teòric de referència (vegeu «La Teoria Crítica i l'Escola de Frankfurt»). La seva finalitat no consisteix a descriure la realitat amb indicadors neutres, sinó a impulsar la transformació de la societat per construir un ordre més just. L'objectiu primordial de la recerca crítica és afavorir que els sectors sotmesos a condicions de dominació puguin emancipar-se i alliberar-se.

Aquesta perspectiva analitza exhaustivament els fenòmens culturals i examina com les estructures contemporànies, incloent-hi posteriorment les tecnologies digitals i Internet, desenvolupen mecanismes de control sobre la ciutadania. La perspectiva interpretativa La perspectiva interpretativa recupera les aportacions de la tradició de l'Escola de Chicago de la primera meitat del segle XX. Aquest paradigma concep la comunicació fonamentalment com a interacció i aquesta interacció com un procés de creació compartida de significats (vegeu «Comunicació interpersonal — Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia»).

Aquesta perspectiva amplia l'anàlisi de la comunicació cara a cara per reconèixer que els mitjans de comunicació de masses no actuen com simples canals tècnics, sinó que prenen part activa en la interacció social, ajudant les persones a assignar sentit al món i a produir conjuntament la realitat social (vegeu «La construcció social de la realitat i producció informativa (Newsmaking)»). Paradigma Enfocament metodològic Visió dels mitjans Concepció del subjecte Empírico- analític Monisme quantitatiu i contrast empíric basat en les ciències naturals. Canals amb capacitat d'influència moderada (efectes limitats i reforç).

Receptor que activa xarxes interpersonals i empra els mitjans segons necessitats. Crític Dialèctic i històric fonamentat en el marxisme; rebuig del positivisme. Aparells de control simbòlic, domini ideològic i poder social. Subjecte sotmès a estructures de dominació amb aspiració a l'emancipació. Interpretatiu Observació de la interacció i comprensió del sentit compartit. Actors que participen en la interacció i cooperen a generar marcs de sentit. Agent actiu que construeix la realitat mitjançant l'intercanvi de significats.

Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 7 COMPROVA-HO 5 Quina és la finalitat fonamental que persegueix la perspectiva crítica en contrast amb l'anàlisi empírico-analítica? IDEES CLAU La comunicació s'entén principalment a través de dues modalitats: la interacció directa interpersonal per crear significats compartits i la comunicació mediada mitjançant suports tecnològics. El corrent empírico-analític sosté un sol mètode científic de caràcter quantitatiu per a les ciències naturals i socials, defensant la tesi dels efectes limitats dels mitjans.

Models clau d'arrel empírica inclouen la comunicació en dues etapes, l'agenda setting, els usos i gratificacions, l'espiral del silenci i els esdeveniments mediàtics. La perspectiva crítica, originada amb l'Escola de Frankfurt i el marxisme, prioritza l'emancipació social i analitza els mecanismes de control exercits a través de la cultura i Internet. La perspectiva interpretativa prové de l'Escola de Chicago i postula que tant la relació interpersonal com els mitjans col·laboren activament en la construcció de sentit i de la realitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com descriu el model en dues etapes la circulació de la informació mediàtica cap a la ciutadania? 7.

Quin paper atorga la teoria de l'espiral del silenci a la percepció de l'opinió de la majoria? 8. Quines diferències principals separen el mètode del paradigma empírico-analític del paradigma crític? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Què afirma la tesi dels efectes limitats dels mitjans? 10. Quin és l'objectiu primordial de la perspectiva crítica?

Que només influeixen durant períodes electorals a) Que reforcen idees prèvies sense grans canvis b) Que manipulen plenament el pensament de l'audiència c) Que impedeixen la comunicació interpersonal d) Descriure mètriques estadístiques de l'audiència a) Transformar la societat i emancipar els dominats b) Calcular la velocitat de transmissió del missatge c) Comprovar la neutralitat dels canals de comunicació d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 8 11. Segons l'agenda setting, quin efecte principal provoquen els mitjans? 12. Com defineix la comunicació la perspectiva interpretativa?

Determinen sobre quins temes pensa el públic a) Anul·len el consum d'altres canals d'informació b) Suprimeixen la conversa entre les persones c) Dicten estrictament l'opinió sobre cada fet d) Com una transmissió unidireccional d'estímuls a) Com un mecanisme de dominació de classes b) Com una simple operació matemàtica de dades c) Com un procés d'interacció per construir significats d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 9 2 Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia EN ACABAR SABRÀS Distingir les aportacions de Mead i Blumer a la comprensió del self i la interacció social. Explicar els conceptes de copresència i actuació social segons el model dramatúrgic de Goffman.

Diferenciar els components de la façana personal (aparença i maneres) respecte al medi escènic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Quan parlem amb una persona desconeguda, per què adaptem immediatament la nostra roba, el to i les paraules sense adonar-nos-en? La comunicació humana no es redueix a transmetre informació objectiva, sinó que constitueix l'activitat bàsica mitjançant la qual construïm la realitat social i el nostre propi sentit de la identitat. Dins d'aquest àmbit, l'estudi de les relacions directes cara a cara ofereix claus essencials per entendre com els individus negocien rols, significats i expectatives en situacions compartides.

ESQUEMA Mapa de la comunicació interpersonal Comunicació interpersonal 2 Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia 3 Model pragmàtic de Palo Alto i comunicació no verbal Interaccionisme simbòlic Construcció de significats i del self Escola de Chicago Mead i Blumer Model dramatúrgic Actuació social, façana i copresència Façana i escenari Aparença, maneres i medi Model pragmàtic Conducta, axiomes i comunicació no verbal Escola de Palo Alto Watzlawick i retroalimentació Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 10 Orígens i fonaments de l'interaccionisme simbòlic L'interaccionisme simbòlic neix vinculat a l'anomenada Escola de Chicago a principis del segle XX, en una època marcada pel creixement de les grans metròpolis i l'aparició de mitjans com la premsa massiva, el cinema i la ràdio.

A diferència d'altres corrents sociològics que tracten les persones com a mers objectes passius determinats per estructures abstractes, aquest corrent concep els individus com a subjectes actius que atorguen significat a les accions i a l'entorn. El terme va ser encunyat formalment pel sociòleg Herbert Blumer, qui va sistematitzar les idees prèvies de George Herbert Mead. Blumer va definir tres premisses essencials que regeixen la interacció humana: Les persones actuen envers les coses i els altres a partir del significat que aquests tenen per a elles. Aquests significats no són fixos ni inherents als objectes, sinó que sorgeixen o deriven directament de la interacció social quotidiana.

Els significats es gestionen i modifiquen mitjançant un procés interpretatiu continu que cada individu utilitza quan s'enfronta a situacions concretes. Per tant, la societat no és una entitat estàtica o externa, sinó una construcció dinàmica resultant dels intercanvis comunicatius ordinaris en contextos específics. Aquesta dimensió requereix atendre la comunicació interpersonal (vegeu «Introducció a l'estudi de la comunicació i paradigmes científics») com a base de l'anàlisi. COMPROVA-HO 14 D'on provenen els significats que guien l'acció segons Herbert Blumer?

El concepte de si mateix (self) i les expectatives mútues Un dels eixos de la teoria de George Herbert Mead és la conceptualització del self (si mateix). Aquest concepte designa el conjunt de percepcions relativament estables que cada individu elabora sobre la seva pròpia identitat a través de la relació amb els altres membres del seu grup. La singularitat de l'ésser humà rau en la capacitat de desdoblar-se reflexivament: som capaços d'actuar com a subjectes de la nostra experiència, però també de mirar-nos des de fora i considerar- nos com un objecte d'anàlisi i judici.

Aquesta reflexivitat permet anticipar la perspectiva de l'interlocutor, deduint les seves intencions per actuar d'acord amb els pactes i normes socials interioritzats. Dimensió del self Funció interactiva Paper en la comunicació Subjecte actiu Actua, avalua el context i projecta la seva conducta vers l'entorn. Inicia la conducta comunicativa segons la seva interpretació. Objecte reflexiu S'autoexamina assumint la mirada i l'avaluació externa dels altres. Modula i ajusta el propi comportament davant les reaccions previstes. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 11 COMPROVA-HO 15 En quin sentit una persona actua com a objecte per a si mateixa segons Mead?

El model dramatúrgic d'Erving Goffman El sociòleg Erving Goffman va publicar l'any 1959 la seva obra fonamental The Presentation of Self in Everyday Life. En aquest estudi microsociològic, Goffman proposa el model dramatúrgic per explicar com s'estructuren els encontres ordinaris quan les persones comparteixen un mateix escenari físic. Aquesta anàlisi s'aplica específicament a la situació de copresència, definida com la presència continuada de diversos individus en un mateix espai i temps, circumstància on la conducta de cadascú influeix inevitablement en la dels altres.

Dins d'aquest marc, tota trobada social constitueix una actuació social: qualsevol activitat duta a terme per un individu davant d'altres per transmetre una impressió particular del seu rol. DEFINICIÓ Per a Goffman, l'actuació no constitueix un engany aïllat o ocasional, sinó la condició bàsica i necessària de tota vida social: en copresència, els subjectes representen sempre un paper per fer comprensible la situació i sostenir la seva identitat davant del grup.

Components de l'actuació: façana personal i medi escènic Per executar el seu rol, l'actor social desplega el que Goffman anomena façana social, articulada a partir de l'entorn material i de la seva pròpia configuració expressiva: ERROR FREQÜENT Un error greu a l'examen és considerar que la façana personal és un artifici que s'utilitza només per mentir. Per a la microsociologia de Goffman, la façana combina estímuls intencionats i involuntaris que tot individu necessita mostrar per definir qualsevol relació ordinària, sigui aquesta sincera o calculada. COMPROVA-HO 16 Quina distinció estableix Goffman entre aparença i maneres dins de la façana personal?

Medi escènic: l'escenari físic on transcorre la trobada (normalment fix i delimitat, tot i que pot ser mòbil en ocasions com comitives o desfilades). 1 Façana personal: els elements expressius que acompanyen l'individu allà on va, dividits en: Aparença: atributs que informen sobre l'estatus social, l'edat, el gènere, l'estat civil o la situació temporal de l'individu mitjançant la indumentària i l'aspecte físic. Maneres: conductes, gestos i actituds que indiquen el paper que s'espera exercir durant la interacció.

2 Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 12 Dinàmiques de la interacció: sinceritat, cinisme i ruptures expressives L'actuació social oscil·la entre dos eixos fonamentals: la veritat i la mentida (relacionada amb la impressió que el públic accepta o qüestiona) i la parella sinceritat i cinisme, que defineix el grau de convicció de l'actor. L'actuant sincer creu plenament en la realitat del paper que interpreta, mentre que l'actuant cínic no s'identifica amb la representació que projecta davant l'audiència.

Al llarg de la trobada, els individus apliquen tècniques d'ocultament per dissimular errors o defectes, o mecanismes de tergiversació orientats a gestionar les reaccions de l'altre. No obstant això, sempre subsisteix el risc d'una ruptura o trencament expressiu: gestos involuntaris o conductes impensades (combadallar de manera extemporània) que desacrediten la façana i amenacen la coherència de la definició compartida de la realitat. IDEES CLAU L'interaccionisme simbòlic analitza la societat com una xarxa de significats construïts en trobades quotidianes concretes i no pas com estructures abstractes.

Herbert Blumer formalitza les idees de Mead assenyalant que l'acció social es guia pel sentit que els subjectes atorguen als símbols i a les respostes dels altres. El self de Mead permet que l'ésser humà s'observi com a subjecte que actua i com a objecte avaluat des de les expectatives de la col·lectivitat. Erving Goffman publica el 1959 el seu model dramatúrgic, on la vida social en copresència s'estructura a partir d'actuacions i rols assumits. La façana social agrupa el medi escènic físic i la façana personal, integrada al seu torn per l'aparença d'estatus i les maneres d'actuar.

La dinàmica de l'actuació es mou entre la sinceritat i el cinisme de l'actuant, amb constants estratègies d'ocultament i el perill de ruptures expressives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Per quina raó l'Escola de Chicago i l'interaccionisme simbòlic atorguen tanta rellevància a les situacions concretes? 18. Quin paper juga la copresència en la proposta de Goffman sobre el model dramatúrgic? Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 13 COMUNICACIÓ INTERPERSONAL 3 Model pragmàtic de Palo Alto i comunicació no verbal EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc axiomes de la comunicació de Watzlawick i aplicar-los a interaccions quotidianes.

Explicar la paradoxa pragmàtica del doble vincle formulada per Gregory Bateson. Diferenciar les conductes no verbals dinàmiques (facial i quinèsica) de les estàtiques (proxèmica). Identificar les quatre distàncies interpersonals de Hall i les set emocions facials universals d'Ekman. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot una persona decidir no comunicar res si es queda en silenci i immòbil davant d'altres? El model pragmàtic o interaccional de Palo Alto L'Escola de Palo Alto (Califòrnia) va néixer del treball interdisciplinari d'investigadors procedents de la psiquiatria, l'antropologia i la teoria de la comunicació, vinculats a un institut de recerca sobre salut mental.

Aquest corrent trenca amb els models lineals i unidireccionals convencionals. En lloc de concebre la comunicació com una simple emissió i recepció de missatges tancats, la defineix com un procés d'interacció continu i situat sempre en un context concret. Cada modificació d'un element altera immediatament la totalitat del sistema de relacions entre subjectes. Aquest enfocament s'anomena model pragmàtic perquè analitza la comunicació directament com a conducta, centrant-se en els efectes i les conseqüències que els comportaments produeixen en els altres.

La interacció humana es construeix a través de circuits de retroalimentació (feedback), és a dir, mitjançant una influència recíproca i bidireccional permanent. Un missatge no és només un text aïllat, sinó un conjunt fluid i multifacètic on intervenen el to, la postura corporal, els silencis i les condicions de l'entorn. DEFINICIÓ El doble vincle (double bind), concepte formulat per Gregory Bateson, és una paradoxa pragmàtica en què un individu rep missatges mútuament contradictoris en el marc d'una relació d'alta dependència vital o emocional, sense possibilitat d'escapar ni de metacomicar sobre la contradicció.

Un exemple clàssic de paradoxa pragmàtica sorgeix amb ordres com «sigues espontani» o dites paradoxals com «qui bé t'estima et farà plorar». Aquestes situacions bloquegen la resposta lògica de l'interlocutor, condicionen la percepció de la realitat i influeixen profundament en les dinàmiques relacionals humanes. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 14 COMPROVA-HO 20 Per què l'Escola de Palo Alto sosté que la comunicació no és un procés lineal? Els cinc axiomes de la comunicació de Watzlawick Un axioma és una proposició fonamental que s'admet com a vàlida sense requerir demostració per la seva evidència lògica.

Paul Watzlawick i els seus col·laboradors van establir cinc principis estructurals que regeixen qualsevol intercanvi comunicatiu humà: Axioma Descripció funcional Exemple pràctic 1. Conducta = Comunicació No existeix la no-conducta; tot acte o omissió té valor de missatge. Mirar el mòbil i callar davant d'un desconegut en un ascensor. 2. Contingut i relació El contingut aporta la informació; la relació diu com cal tractar-la. Preguntar «quin temps fa avui?» en to de conversa o en to desafiant. 3. Puntuació de seqüències Cada part segmenta el circuit circular fixant la causa en l'altre. Un es retreu perquè l'altre crida, mentre l'altre crida perquè el primer es retreu.

Impossibilitat de no comunicar: Si conducta equival a comunicació i és completament impossible la no-conducta, és impossible no comunicar-se. Tota actitud, silenci o inactivitat transmet un missatge i produeix una resposta en els altres. 1 Nivells de contingut i de relació: Cada missatge conté dades objectives (aspecte referencial o de contingut) i, alhora, defineix la naturalesa del vincle entre els participants (aspecte conatiu o relacional). La relació funciona com un «manual d'ús» que determina com s'ha d'interpretar el contingut. No té el mateix valor demanar l'hora a classe a un company que enmig d'una discussió familiar tensa.

2 Puntuació de la seqüència de fets: La interacció és una sèrie ininterrompuda d'estímuls i respostes enllaçats. Tanmateix, cadascun dels participants sol organitzar mentalment la seqüència establint de manera subjectiva quina conducta és la causa i quina és l'efecte del conflicte. 3 Comunicació digital i analògica: Els éssers humans transmeten informació mitjançant dos codis conjunts. La comunicació digital utilitza símbols arbitraris convencionals (el llenguatge verbal, paraules escrites o parlades), mentre que la comunicació analògica reflecteix similituds directes amb el significat a través de conductes no verbals, gestos, tons de veu o imatges.

4 Interacció simètrica i complementària: Segons l'estructura de poder o rol, les relacions es basen en la igualtat d'estatus (interacció simètrica, on ambdós mantenen una posició equivalent) o bé en la diferència d'estatus (interacció complementària, on una part ocupa una posició superior i l'altra subordinada). 5 Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 15 Axioma Descripció funcional Exemple pràctic 4. Digital i analògic El llenguatge verbal (convenció) conviu amb el gestual i postural (relacional). Dir «sí, estic molt tranquil» mentre es mou la cama amb angoixa constant. 5. Simètrica i complementària El patró interactiu pot estar basat en la igualtat o en la diferència jeràrquica.

Diàleg entre dos companys d'estudi (simètric) enfront de metge i pacient (complementari). ERROR FREQÜENT Confondre el nivell de contingut amb el nivell de relació. Recorda: el contingut és estrictament la dada o informació referencial («arribes tard»), mentre que la relació és la instrucció o context que especifica com interpretar aquest missatge segons el vincle entre els comunicants (una bronca d'un cap o una broma d'un amic). COMPROVA-HO 21 D'acord amb el quart axioma, quina diferència fonamental hi ha entre comunicació digital i analògica?

Fonaments de la comunicació no verbal La comunicació no verbal comprèn l'enviament i la recepció d'informació, dades i influències mútues mitjançant l'entorn físic, l'aparença i la conducta corporal. Té un abast omnipresent: no solament es desplega en trobades cara a cara en situacions de copresència (vegeu «Comunicació interpersonal — Interaccionisme simbòlic i dramatúrgia»), sinó també a través de mitjans com la televisió o Internet, on per exemple els xats textuals recorren a emoticones per suplir aquesta expressivitat analògica.

A diferència del discurs verbal articulat, el canal no verbal presenta unes particularitats funcionals específiques: Activació permanent: Sempre roman operativa en qualsevol entorn social; és impossible desconnectar la transmissió de pistes conductuals mentre s'està davant d'altres individus. Simultaneïtat: Els canals d'emissió i recepció funcionen al mateix temps, mentre que la parla verbal és seqüencial (si parlem, no podem escoltar amb atenció alhora). Processament automàtic i inconscient: Gran part dels senyals s'emeten i s'interpreten de forma involuntària i espontània.

Eficiència cognitiva: En coordinar la conducta de manera automàtica, permet que la nostra atenció es concentri en altres tasques sense haver d'invertir un esforç conscient sostingut a desxifrar cada element. Orientada a l'«aquí i ara»: Gestiona principalment les circumstàncies immediates del contacte social presencial. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 16 ESQUEMA Classificació de la comunicació no verbal COMPROVA-HO 22 Per què s'afirma que la comunicació no verbal és cognitivament eficient? Conductes dinàmiques: expressió facial i quinèsica Els estudis no verbals divideixen el camp en conductes dinàmiques i estàtiques.

Les conductes dinàmiques són aquelles vinculades directament al moviment de l'organisme: L'expressió facial i les investigacions de Paul Ekman Tot i que tradicionalment es considerava que les manifestacions emocionals s'aprenien per via exclusivament cultural, el psicòleg Paul Ekman va demostrar empíricament l'existència de patrons biològics universals.

Ekman va aïllar set expressions facials d'emoció universals comunes a qualsevol grup humà independentment de la seva cultura: Alegria Tristesa Ira Por Fàstic Sorpresa Menyspreu La quinèsica i la tipologia gestual Vinculat al grup de Palo Alto, Ray Birdwhistell va desenvolupar l'estudi de la quinèsica (o cinèsica), que examina la capacitat expressiva del cos humà i el significat dels moviments i de la corporalitat en context. Dins dels moviments corporals es distingeixen tres categories essencials de gestos: Emblemes: Gestos intencionats amb una equivalència verbal directa i coneguda per la comunitat (com fer el senyal d'aturar-se amb la mà oberta o indicar «vine»).

Il·lustradors: Moviments que acompanyen, emfasitzen o complementen el discurs oral (com moure les mans per assenyalar la direcció d'un camí mentre s'explica). Conductes dinàmiques Accions corporals basades en el moviment Expressió facial 7 emocions universals d'Ekman Quinèsica Emblemes, il·lustradors i reguladors segons Birdwhistell Conductes estàtiques Gestió de l'espai i posicions físiques Proxèmica Quatre zones de distància segons Hall Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 17 Reguladors: Actes corporals que organitzen, modulen i pauten el flux o els torns d'una interacció (com girar l'esquena per tallar una conversa en una rotllana).

COMPROVA-HO 23 Quina distinció estableix la quinèsica entre un gest emblema i un gest il·lustrador? Conductes estàtiques: la proxèmica d'Edward T. Hall La comunicació estàtica analitza la distribució espacial i la disposició dels elements materials i subjectes en l'entorn. Edward T. Hall, també vinculat als debats d'aquest entorn intel·lectual, va fundar la proxèmica, disciplina que estudia l'ús que l'ésser humà fa de l'espai i el significat interactiu de les distàncies interpersonals.

Hall va sistematitzar l'espai personal en quatre zones o distàncies fonamentals: Distància íntima (0 a 45 cm): Constitueix la «bombolla personal» més propera; reservada per a relacions de màxima confiança o contacte corporal directe. Distància personal (45 a 120 cm): Espai estàndard per a la conversa quotidiana entre amics, companys o coneguts propers. Distància social (120 a 360 cm): Separació típica per a transaccions formals, professionals o interaccions amb persones desconegudes. Distància pública (més de 3,5 m): Disposició utilitzada en actes col·lectius, classes magistrals o discursos adreçats a un grup ampli.

Funcions de la comunicació no verbal Els senyals corporals i espacials acompleixen dos grans grups de funcions en els contactes socials: 1. Funcions de comunicació Funció quasi lingüística: Actes no verbals que transmeten missatges complets que podrien expressar-se amb paraules (com la mímica). Funció d'acompanyament: Moviments i expressions que matisen, emfasitzen o complementen el missatge verbal en curs. Funció expressiva: Exteriorització manifesta d'estats emocionals i sentiments interns a través del rostre i el cos. Funció impressiva: Capacitat de generar una impressió o impacte determinat en els altres a través de la pròpia imatge. 2.

Funcions relacionals i reguladores Definició de la situació: Organització de l'espai, posició relativa dels participants i configuració de l'escenari social. Manteniment de la comunicació: Senyals destinats a preservar el contacte, com suspendre temporalment la parla però mantenir la mirada fixa en l'interlocutor. Regulació d'intercanvis de paraules: Gestos i moviments oculars que gestionen els torns de paraula i eviten interrupcions en la conversa. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 18 COMPROVA-HO 24 Quin paper juga la mirada en la funció reguladora i de manteniment del contacte?

IDEES CLAU L'Escola de Palo Alto concep la comunicació com un procés pragmàtic i sistèmic basat en la influència mútua i la retroalimentació permanent. El primer axioma estableix que és impossible no comunicar-se, ja que comunicació equival a conducta i no existeix la no-conducta. Bateson defineix el doble vincle com una paradoxa pragmàtica generada per missatges contradictoris en contextos de dependència emocional. Paul Ekman va demostrar la base biològica i universal de set expressions facials: alegria, tristesa, ira, por, fàstic, sorpresa i menyspreu. Edward T.

Hall estructura la proxèmica en quatre distàncies d'interacció: íntima (0-45 cm), personal (45-120 cm), social (120-360 cm) i pública (més de 3,5 m). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Per què el segon axioma de Watzlawick afirma que la relació actua com a 'manual d'ús' del contingut? 26. Quines diferències hi ha entre un gest regulador i un gest emblema segons Birdwhistell? 27. Què distingeix la comunicació analògica de la digital en el model de Palo Alto? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Qui va introduir la denominació d'interaccionisme simbòlic? 29. Com descriu George Herbert Mead el 'self' humà? 30.

En quin any va publicar Erving Goffman 'The Presentation of Self in Everyday Life'? 31. Quins són els dos components interns de la façana personal segons Goffman? George Herbert Mead a) Paul Watzlawick b) Erving Goffman c) Herbert Blumer d) Instint biològic rígid a) Façana sempre enganyosa b) Rol mecànic passiu c) Subjecte i objecte reflexiu d) 1945 a) 1959 b) 1930 c) 1974 d) Veritat i mentida a) Subjecte i context b) Aparença i maneres c) Medi i escenari d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 19 32. Quin és el fonament del primer axioma de la comunicació de Paul Watzlawick? 33. Quines són les emocions universals identificades per Paul Ekman a través de l'expressió facial? 34.

Quina distància interaccional correspon segons Hall a l'espai entre 45 i 120 cm? 35. Quina funció no verbal regula l'organització de l'espai i la disposició dels subjectes?

4 Inicis de la recerca en comunicació de masses i teoria hipodèrmica EN ACABAR SABRÀS Explicar com la transició a la societat urbana de masses va transformar els processos de comunicació col·lectiva Distingir les visions teòriques sobre la multitud entre Le Bon, Ortega y Gasset i Tarde Definir els conceptes d'estereotip i pseudoentorn formulats per Walter Lippmann Analitzar els supòsits conductistes que caracteritzen la teoria de l'agulla hipodèrmica PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Per què durant les primeres dècades del segle XX es creia que la ràdio i la premsa tenien un poder gairebé hipnòtic sobre la ciutadania?

L'estudi sistemàtic de la comunicació col·lectiva sorgeix amb les profundes transformacions socials dels segles XIX i XX. L'emissió radiofònica de La guerra dels mons per Orson Welles va evidenciar com una dramatització de ficció podia desfermar el pànic ciutadà, alertant sobre la capacitat d'influlència dels nous mitjans sobre una població interconnectada.

És impossible la no-conducta en una interacció a) Tota comunicació requereix intenció conscient de transmetre b) El llenguatge verbal preval sobre els senyals corporals c) Els circuits comunicatius són sempre processos lineals d) Alegria, sorpresa, culpa, gelosia, por, ira i fàstic a) Alegria, angoixa, ira, por, vergonya, sorpresa i odi b) Alegria, tristesa, calma, orgull, por, afecte i ràbia c) Alegria, tristesa, ira, por, fàstic, sorpresa i menyspreu d) Distància social a) Distància íntima b) Distància personal c) Distància pública d) Funció d'acompanyament a) Funció quasi lingüística b) Funció expressiva c) Definició de la situació d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 20 ESQUEMA Evolució de les teories dels efectes mediàtics Transformació cap a la societat urbana de masses La transició des de les comunitats rurals tradicionals cap a les grans metròpolis va alterar l'organització col·lectiva.

Als entorns rurals, els grups primaris —com la família, els veïns o la parròquia— exercien un control social directe i cohesionador. En canvi, la societat de masses es defineix per la concentració urbana d'individus aïllats, anònims i desarrelats de les estructures tradicionals. Aquesta transformació va debilitar la cultura popular d'arrel comunitària i va propiciar el naixement de la cultura de masses. Els mitjans de comunicació es van convertir en l'instrument de referència per proporcionar un imaginari comú a una ciutadania que ja no depenia de la comunicació interpersonal directa per cohesionar-se.

DEFINICIÓ Cultura de masses: conjunt de continguts culturals produïts i distribuïts mitjançant suports tecnològics industrials, dirigits a un públic heterogeni, nombrós i fragmentat, que substitueix les formes expressives locals i populars. Debats teòrics sobre la massa: mirades conservadores i progressistes Els canvis socials van obrir un intens debat entre els intel·lectuals occidentals al voltant de la naturalesa de les multituds i la salut del sistema democràtic. Autor Concepció de la col·lectivitat Efecte sobre l'individu i la societat Gustave Le Bon Ànima col·lectiva i contagi mental. Irracionalitat, despersonalització i submissió emocional dels individus.

José Ortega y Gasset Home-massa homogeni i conformista. Decadència cultural, retrocés cap a la mediocritat primitiva i autocomplaença. Gabriel Tarde El públic com a col·lectiu reflexiu. Democratització, diàleg obert de discrepàncies i superació de la multitud impulsiva.

Efectes mediàtics Paradigmes sobre l'impacte dels mitjans Efectes poderosos Agulla hipodèrmica i societat de masses Efectes limitats Funcionalisme i grups socials primaris Efectes a llarg termini Agenda setting, espiral del silenci i framing Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 21 Mentre que autors com Le Bon i Ortega y Gasset associaven la massa amb la degradació dels valors i la pèrdua de criteri, Gabriel Tarde va defensar que la premsa permetia la creació d'un públic madur, capaç de discutir diferències de manera sofisticada sense necessitat de trobada física. COMPROVA-HO 37 Quina distinció fonamental planteja Gabriel Tarde entre la multitud i el públic?

Premsa industrial, publicitat i propaganda bèl·lica Durant el primer terç del segle XX, diversos avenços tecnològics van potenciar l'ecosistema comunicatiu. El cinema a finals del segle XIX i les primeres transmissions de ràdio cap al 1920 es van sumar a la premsa de consum massiu. La reducció de l'analfabetisme i l'abaratiment del paper van fer possible una premsa sensacionalista assequible, finançada àmpliament per la publicitat comercial gràcies a l'alta demanda d'exemplars. Aquesta difusió informativa va ser vista inicialment com un triomf democràtic, en permetre conèixer fets distants de manera immediata.

Tanmateix, l'esclat de la Primera Guerra Mundial va transformar el panorama: el poder polític va instrumentalitzar els mitjans per activar la mobilització ciutadana a favor del conflicte. La informació es va convertir en propaganda bèl·lica, confirmant la vulnerabilitat dels ciutadans davant dels missatges dirigits. COMPROVA-HO 38 Quin factor va accelerar l'ús deliberat dels mitjans per controlar l'opinió pública a gran escala? La contribució de Walter Lippmann i Robert E. Park El periodista i assagista Walter Lippmann va publicar el 1922 la seva obra de referència Public Opinion, on va exposar les limitacions cognitives dels ciutadans davant la complexitat del món modern.

Lippmann va assenyalar que la major part dels fets socials no es poden experimentar de manera directa, fet que obliga les persones a construir representacions mediatitzades de l'entorn. DEFINICIÓ Pseudoentorn: reconstrucció mental indirecta del món exterior elaborada a partir d'imatges, relats dels mitjans i elements culturals, sobre la qual les persones prenen decisions que acaben tenint conseqüències reals en l'entorn físic. Per navegar en aquest entorn distant, la ment humana recorre als estereotips. Segons Lippmann, els estereotips són simplificacions cognitives que redueixen la incertesa davant la realitat.

No són intrínsecament perjudicials, ja que permeten extrapolar experiències passades per orientar l'acció futura. Tanmateix, es converteixen en prejudicis perillosos quan alimenten la discriminació i són manipulats per líders polítics per crear climes emocionals en lloc de debats racionals. D'altra banda, Robert E. Park, des de la tradició sociològica de la Universitat de Chicago, va concebre el periodisme com una forma essencial de coneixement. Park va defensar que la tasca periodística no és un mer registre de fets, sinó un mecanisme reformista i integrador que permet a la ciutadania entendre les dinàmiques de la ciutat moderna.

Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 22 COMPROVA-HO 39 Com es connecta el concepte d'estereotip amb el de pseudoentorn segons Walter Lippmann? El paradigma de l'agulla hipodèrmica i el model conductista Fruit de la preocupació per la propaganda i la manipulació de masses, es va consolidar la teoria de l'agulla hipodèrmica o de la bala màgica. Aquest enfocament no va ser pas un tractat fundat per un sol autor, sinó un clima d'opinió teòric que resumia la visió dominant de les dècades de 1920 i 1930.

PROCÉS Mecanisme de l'agulla hipodèrmica 1 Estímul mediàtic Missatge massiu emès pels mitjans 2 Recepció directa Impacte sense mediació ni defenses socials 3 Individu aïllat Subjecte passiu dins la massa desarticulada 4 Resposta mecànica Canvi immediat d'opinió i comportament PER RECORDAR-HO La metàfora mèdica de l'«agulla» expressa la injecció directa del missatge a la pell de la societat, mentre que la «bala» simbolitza la rapidesa i la letalitat de l'impacte persuasiu en l'opinió del receptor. Aquest model es recolza en la psicologia conductista basada en l'esquema d'estímul-resposta (E-R).

Sota aquesta premissa, els mitjans emeten missatges que arriben de manera directa i uniforme a cada individu aïllat. La resposta del públic és immediata, homogènia i mecànica, produint canvis d'opinió o d'actitud a curt termini sense que els receptors disposin de filtres socials per resistir la influència. ERROR FREQÜENT No atribuïu la teoria de l'agulla hipodèrmica a una única investigació empírica o a un autor concret que l'hagués batejat així a l'origen. Es tracta d'una etiqueta utilitzada retrospectivament pels científics socials per caracteritzar la concepció pionera i mecanicista dels efectes totpoderosos dels mitjans.

Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 23 IDEES CLAU La transició cap a la societat urbana de masses va trencar les xarxes comunitàries primàries i va deixar els individus aïllats davant els continguts dels mitjans de comunicació. El debat sobre la multitud va enfrontar les postures pessimistes de Gustave Le Bon i Ortega y Gasset amb la visió integradora i democràtica del públic de Gabriel Tarde. L'ús de la propaganda bèl·lica durant la Primera Guerra Mundial va evidenciar la capacitat dels mitjans per manipular l'opinió col·lectiva.

Walter Lippmann va formular el 1922 els conceptes d'estereotip com a simplificació mental per reduir incerteses i de pseudoentorn com a representació mediatitzada de la realitat. La teoria de l'agulla hipodèrmica no va ser fundada per un autor únic, sinó que va descriure el clima d'opinió teòric que atribuïa efectes directes, mecànics i immediats als mitjans segons el conductisme d'estímul-resposta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Per què els estereotips no són considerats exclusivament nocius segons la perspectiva de Walter Lippmann? 41. Quina hipòtesi sobre l'audiència sosté el model conductista de l'estímul-resposta en la comunicació de masses? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 42. Quina circumstància històrica va reforçar la creença en el poder manipulador absolut de la premsa? 43. Segons Walter Lippmann, què és el pseudoentorn? 44. Com descrivia Gabriel Tarde la col·lectivitat articulada a través dels mitjans de comunicació?

La creació de la Unió Europea a) La propaganda a la Primera Guerra Mundial b) L'adveniment de la premsa comunitària local c) El desenvolupament de la impremta moderna d) Un entorn exclusivament compost per falsedats a) Una metodologia d'anàlisi de propaganda militar b) La relació establerta entre grups primaris c) La imatge mental del món no experimentat d) Un ramat sotmès al contagi mental a) Una massa violenta desposseïda de consciència b) Un públic reflexiu que tolera discrepàncies c) Un conjunt d'individus primitius i autocomplaents d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 24 45. Quin fonament psicològic sosté la teoria de l'agulla hipodèrmica?

5 Funcionalisme i recerca empírica de la comunicació de masses EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la teoria general de Talcott Parsons de les teories d'abast intermedi de Robert K. Merton. Distingir entre funcions manifestes, funcions latents i disfuncions en l'anàlisi dels mitjans. Explicar com la recerca electoral de Paul F. Lazarsfeld va refutar el model hipodèrmic i va originar la teoria dels dos graons. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Canvien realment el teu vot els mitjans de comunicació o et limites a escoltar allò que ja penses?

Legitimació científica i marc del funcionalisme sociològic Entre els anys 1940 i 1960, l'anàlisi dels fenòmens comunicatius assoleix un reconeixement acadèmic ple als Estats Units d'Amèrica. Les aproximacions prèvies de caràcter qualitatiu impulsades per l'Escola de Chicago perden protagonisme davant l'hegemonia del mètode empíric i quantitatiu. A Europa, aquest procés d'institucionalització universitària pateix un retard d'entre 10 i 15 anys com a conseqüència directa de la Segona Guerra Mundial.

Aquest nou estatus científic s'emmarca en la consolidació del funcionalisme sociològic, una perspectiva teòrica inspirada en autors europeus del segle XIX que assimilaven el teixit social a un organisme biològic. Dins d'aquesta analogia orgànica, cada component social compleix una tasca necessària per a la preservació del conjunt. El sociòleg nord-americà Talcott Parsons va formular una teoria social d'abast global basada en el concepte de sistema.

En aquest model teòric, denominat habitualment sociologia de l'ordre, els diferents subsistemes (com la família, l'educació, la religió, l'economia o la política) són independents en la seva organització interna, però funcionen de manera interdependent. CONSENS DE VALORS SEGONS PARSONS Estat d'acord fonamental sobre principis centrals com la democràcia, la llibertat individual o la propietat privada, el qual cohesiona la societat i permet autoregular-se o reabsorbir discrepàncies per mantenir l'estabilitat i l'equilibri sistèmic.

La teoria de les necessitats cognitives a) El mètode de la psicoanàlisi freudiana b) L'esquema d'estímul-resposta del conductisme c) L'enfocament dramatúrgic de la façana social d) Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 25 Segons Parsons, de la mateixa manera que el cos reacciona amb febre davant d'una amenaça per retornar a l'equilibri, la societat compta amb mecanismes per neutralitzar alteracions com la corrupció i garantir el desenvolupament harmònic mitjançant institucions socials que satisfan necessitats col·lectives. COMPROVA-HO 47 Quina és la funció atribuïda al consens de valors en la teoria general de Talcott Parsons? La revisió de Robert K.

Merton: teories d'abast intermedi i tipus de funcions Robert K. Merton, deixeble de Parsons, va qüestionar que una gran teoria abstracta i inabastable pogués validar-se empíricament. Per tal d'atorgar rigor científic a la sociologia, Merton va proposar centrar la recerca en fenòmens observables i pautats mitjançant les teories d'abast intermedi, que elaboren generalitzacions a partir de parcel·les delimitades de la realitat, com ara el cinema o la premsa.

Merton manté la premissa que el sistema social tendeix a l'autoregulació, però introdueix matisos decisius en distingir entre conseqüències que afavoreixen la continuïtat del sistema i d'altres que la pertorben: Tipus d'efecte Finalitat / Previsió Definició i impacte sistèmic Exemple pràctic Funció manifesta Buscada i intencionada Conseqüència previsible que afavoreix l'equilibri i la integració del sistema social. Una campanya informativa que aconsegueix una vacunació massiva contra la grip. Funció latent Imprevista i no buscada Efecte secundari no anticipat que emergeix durant el desenvolupament de l'activitat.

El col·lapse de les urgències hospitalàries provocat per l'alarma generada per les notícies. Disfunció Invariablement negativa Conseqüència observable que obstaculitza l'adaptació, la continuïtat o l'estabilitat de l'estructura social. Descoordinació sanitària quan els usuaris saturen els hospitals en comptes d'acudir al CAP. Merton va defensar que l'anàlisi funcional ha de ser un exercici objectiu i neutral ideològicament, desvinculat dels judicis de valor personals de l'investigador, per tal que diferents científics puguin contrastar empíricament els mateixos fets i obtenir conclusions idèntiques. ERROR FREQÜENT Confondre una funció latent amb una disfunció.

Una funció latent és simplement una conseqüència no buscada ni prevista, la qual pot resultar positiva, innòcua o perjudicial per al sistema. Una disfunció, en canvi, es defineix estrictament pel fet de perjudicar o bloquejar el funcionament de l'estructura social, tant si ha estat intencionada com imprevista. Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 26 COMPROVA-HO 48 En què es distingeix metodològicament la proposta de Robert K. Merton de la de Talcott Parsons? La Mass Communication Research a Columbia i les funcions mediàtiques A la Universitat de Columbia, Merton va coincidir amb Paul F. Lazarsfeld, matemàtic i sociòleg d'origen europeu.

Plegats van consolidar la Mass Communication Research, una línia de recerca que aplicava el mètode funcionalista a l'estudi quantitatiu de la comunicació. Aquesta aproximació no va generar una teoria omnicomprensiva de la societat, sinó que va respondre a encàrrecs concrets facilitats per una sòlida aliança entre la universitat i finançadors externs: empreses inversores, fabricants de maquinària radiofònica, anunciants, cadenes privades, fundacions i l'exèrcit nord-americà.

Els treballs de Columbia es van focalitzar en la mesura dels continguts i les audiències per esbrinar quins efectes provocaven els missatges i com persuadir els ciutadans, prescindint de l'estudi de la figura de l'emissor o dels interessos de control econòmic de la indústria. Dins del marc funcionalista general, es van establir les tasques bàsiques que compleixen els mitjans de comunicació de masses dins de la comunitat: COMPROVA-HO 49 Quines són les quatre funcions clàssiques dels mitjans de comunicació de masses segons Lasswell i Wright?

La investigació electoral, el panell i la teoria dels dos graons A principis dels anys 40, el pensament comunicatiu estava condicionat per la teoria de l'agulla hipodèrmica (vegeu «Inicis de la recerca en comunicació de masses i teoria hipodèrmica»), que atribuïa als mitjans un impacte immediat, uniforme i manipulador sobre els individus aïllats. Lazarsfeld i el seu equip van sotmetre a prova aquesta premissa investigant com es conformaven les decisions polítiques durant la campanya presidencial nord-americana de 1940.

Per dur a terme aquest treball, Lazarsfeld va introduir la tècnica de panell, un procediment metodològic que consisteix a entrevistar de manera repetida i al llarg del temps exactament la mateixa mostra representativa d'electors per avaluar l'evolució del seu vot i els motius dels seus canvis d'opinió. Supervisió i vigilància de l'entorn: formulada per Harold Lasswell el 1948, actua com un radar col·lectiu que detecta situacions de risc i amenaces externes o internes (com ara temporals, casos de corrupció o accidents).

1 Correlació de respostes: identificada també per Lasswell el 1948, coordina l'acció col·lectiva i proposa solucions davant d'una amenaça (com ara fer crides públiques a donar sang o demanar confinament domèstic davant d'un atemptat per facilitar les actuacions policials). 2 Transmissió de l'herència social: tercera funció proposada per Lasswell el 1948, dedicada a transmetre el llegat cultural, els costums i els valors a les generacions futures. 3 Entreteniment: afegida per Charles Wright el 1954 com a quarta funció clau no contemplada inicialment per Lasswell, destinada al descans i la distracció de les audiències.

4 Teories de la Comunicació: Apunts de Grau i Resum 27 Els resultats empírics van refutar de manera contundent la hipòtesi de la manipulació directa. La influència dels mitjans no resultava suficient per transformar de forma aïllada les actituds polítiques de la ciutadania. Les dades van demostrar que els missatges mediàtics tenen una capacitat de transformació reduïda i que fonamentalment operen com a reforç de les predisposicions preexistents dels subjectes. Les decisions de canvi de vot responien a la pressió exercida a través de la comunicació interpersonal (vegeu «Introducció a l'estudi de la comunicació i paradigmes científics»).

Aquest descobriment va conduir al reconeixement dels grups primaris (la família, els cercles d'amistats i els companys de feina), estructures que els defensors de la societat de masses consideraven desintegrades. Dins d'aquestes xarxes quotidianes operaven individus que s'informaven de manera directa i continuada sobre certs àmbits: els líders d'opinió. Esquema del model del flux en dos graons (Two-Step Flow).

A partir d'aquestes evidències es va establir la formulació de la teoria dels dos graons de la comunicació (coneguda també com el model del Two-Step Flow o la teoria dels efectes limitats), la qual descriu que la influència mediàtica circula a través de dues fases diferenciades: PROCÉS Model de comunicació dels dos graons (Two-Step Flow) 1 Mitjans de comunicació Emeten informació massiva orientada a l'audiència general 2 Líders d'opinió Reben els missatges mediàtics i filtren la informació rellevant 3 Grups…