Anàlisi de Necessitats Formatives

I 10 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

BLOC-1.pdf Saraa_023 Disseny, Seguiment i Avaluació de Plans i Programes 2º Grado en Pedagogía Facultad de Ciencias de la Educación Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . TEMA 1. DETECCIÓ DE NECESSITATS FORMATIVES 1. Delimitació conceptual: Què és un anàlisi de necessitats formatives? L'anàlisi de necessitats és un procés sistemàtic i un element fonamental si es pretén una bona acció formativa.

És el primer pas racional al desenvolupament d'un programa conformant un element inicial i clau en el disseny de la formació, especialment a l'establiment dels objectius. És molt important a la planiûcació de l formació, tant és així que coincideix a l'etapa de la planiûcació més duradera. La realització adequada d'un ANF augmenta la credibilitat dels plans de formació, a més que ocupa menys temps i recursos, i pren decisions alternatives basades en dades reals. Un ANF pot desenvolupar-se des d'una perspectiva proactiva o reactiva (sent complementàries). Proactiva pensar abans de tenir la necessitat. Prevenir. Reactiva quan es té la necessitat, s'actúa en conseqüència d'aquesta.

La necessitat s'associa a conceptes molt variats i dispars però no per això poc importants: problemes, institucions, interssos, demandes etc. Per a que aquests conceptes siguin considerats necessitat deuran contrastar-se amb la realitat, amb diferents informants… Emplearem el termini anàlisi de necessitats formatives (ANF) evaluació de necessitats. Evaluació de necessitats: Procés sistemàtic de recollida d'informació: - no improvisat - necessitat d'organitzar els seus elements - sistematitzar/ temporalitzar les seves fases - assignar els recursos - construir/ seleccionar instruments etc.

Que implica judici de valor: - valorar la informació recollida - identiûquem i prioritzem necessitats formatives Orientat a la presa de decisions - utilitat d'avaluació és la presa de decisions orientada a elaborar acció, pla, programa de formació Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . L'avaluació de les necessitats és un procés sistemàtic de recollida d'informació en el qual tot està previst, inclús la possibilitat d'atendre el que és impevist.

Davant d'aquesta informació, debudament sintetitzada i contrastada, emitim un judici de valor; és a dir, identiûquem quines necessitats existeixen en un determinat context o per una determinada persona o col·lectiu. Un cop aquestes necessitats estan identiûcades, les prioritzem amb e û de prendre decisions: elaborar un programa de la formació. Algunes de ciències dels ANF: 1. Confusió de necessitat amb altres aspectes com a desitjos o interessos personals, estudis d'opinió, etc. 2. La informació sobre les necessitats sol recopilar-se mitjançant la utilització d'un sol instrument o informant. 3.

Poc ús de les dades obtingudes en l'establiment de prioritats, en prevaler altres criteris o interessos. QUIN ÀMBIT DE RESPONSABILITAT TÉ EL FORMADOR (any passat): - Pla: 1r nivell, homogeneïtat: responsables de la Política Formativa. És el més alt nivell de responsabilitat i de presa de decisions : afecta als destinataris. Objectius generals, així com els continguts mínims i els principis psicopedagògics. - Programa: 2n nivell, heterogeneitat: Disputa a la institució que de manera col·legiada ha d'elaborar el Projecte Curricular de Centre o Programes de Formació: precisió dels objectius generals i la seqüenciació dels continguts per nivells i cursos.

- Acció (projecte): 3r nivell, individualitat: determinació dels objectius didàctics, l'establiment de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les pròpies de l'avaluació… GENERALS ESPECÍFICS OPERATIUS Amplis Mediats Concreció o especiûcació dels Són els més concrets, graduats i immediats S'expressen en patrons de conducta - cognitives, Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

Ideals Dinàmics Flexibles Coherents entre si Derivats de les ûnalitats (línia ûlosòûca que concreten) objectius generals Vinculació a una selecció i seqüenciació de continguts Relacionats amb un grup d'incidència i no a tots els destinataris de l'acció didàctica psicomotrius i afectives - Descriuen la conducta a desenvolupar per l'alumne Descriuen el que ha d'aconseguir un alumne després de realitzar unes activitats Han de contenir, en el seu redactat, l'acció i el resultat Han d'apuntar a conductes observables i deixar constància de les condicions en les que la conducta s'ha manifestat.

Deriven dels objectius especíûcs Tenen en compte els continguts seleccionats i seqüenciats en el marc d'una entitat Parteixen d'una estructura taxonòmica que se selecciona Tenen en compte criteris mínims per a llur formació Verb, objecte, intenció i condicions Àmbit formal - Participació del docent A partir dels objectius especíûcs (segon nivell) on fan l'organització dels objectius generals proposats, una vegada obtingut els continguts, comencen a impartir els continguts didàctics Àmbit no formal (extraescolars) - Participació del docent A partir dels objectius generals (primer nivell) Fases del procès de ANF: - delimitació conceptual: necessitats i evolució de necessitats - delimitació de l'objecte i subjecte d'anàlisi de necessitats que faig i a qui ho faig - establiment del model de l'ANF: general i especíûc - planiûcar i aplicar el model de ANF (fases, informants, instruments…) tot el que s'ha fet a dalt, es concreta en aquest punt = planiûcació.

- construïr i aplicar instruments - obtenir la informació: sínstesi, selecció i priorització de necessitats - presa de decisions: accions formatives per satisfer les necessitats del/s destinatari. 2. Dimensions de l'anàlisi de necessitats formatives: No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

—-------------------------------------------------------------------------------------------------------- EN FUNCIÓ A QUÈ: referent - possició de treball - organització - realitat laboral - futur del sector - accions/canvis a realitzar Repàs: FINALITAT MOMENT OBJECTIUS DECISIONS DIAGNÒSTICA inicial Identiûcar les característiques dels participants (aprenentatges previs, motivacions interessos, expectatives, …) Identiûcar les característiques del context (possibilitats, limitacions, necessitats, …) Valorar la pertinència, adequació i viabilitat del programa. Admissió de participants, establiment de grups d'aprenentatge. Adaptació dels objectius i continguts del programa.

FORMATIVA continua Millorar les possibilitats personals dels participants. Proporcionar informació sobre l'evolució i progrés dels participants. Identiûcar els punts crítics en el desenvolupament del programa. Optimitzar el desenvolupament del programa. Adaptar les activitats d'ensenyamentaprenentatgea valuació (temps, recursos, motivació, estratègies, rols dels agents implicats, instruments d'avaluació, …) Es formadora l'avaluació dels aprenentatges? SUMATIVA ûnal Valorar l'assoliment dels objectius previstos i no previstos, així com dels canvis que s'han produït.

Veriûcar l'assoliment de les competències previstes i no previstes Promocionar, certiûcar aprenentatges i competències dels participants. Introduir les modiûcacions pertinents en el programa per a futures edicions. És qualiûcadora l'avaluació dels aprenentatges? IMPACTE diferida Valorar els resultats a mig o llarg termini i els efectes produïts en el context particular on es desenvolupa la formació. Veriûcar si s'han satisfet les necessitats articuladores de la formació Promoció en el context particular dels destinataris. Articulació de futures accions de formació. Canvi d'actituds. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . TIPOLOGIA DE NECESSITATS: - NORMATIVES: basades en l'establiment, per experts, d'uns nivells desitjables d'un domini, competència etc. Son las què l'individu té en referència a una norma, estàndar…. - EXPRESSADES/DEMANDADES: Si un col·lectiu demanda o relaitza molta formació sobre una temàtica, s'identiûca la necessitat com a demanda. - COMPARATIVA: ens comparem nosaltres amb altres (empressa, classe). Resultat de la comprenssió entre diferents situacions col·lectius, institucions etc.

comparo la meva realitat amb la d'un altre, que em genera una necessitat de formació (per exemple una assignatura que es dona a la UB i no a la UAB). - MICRONECESSITATS O INDIVIDUALS: les que té un únic individu o col·lectiu reduït etc. - MACRONECESSITATS O SOCIALS: .es que tenen un col·lectiu professional, un sector numerós, gran grup etc. 3. Nivells i tipologies d'informants: PRIMER NIVELL: son els subjectes, individus o col·lectius especíûcs sobre els que recau el ANF, dels que ens interessa conèixer les necessitats formatives. SEGON NIVELL: són els individus que tenen alguna relació, condicionen o son condicionats d'alguna manera…

per les persones o col·lectius de les que ens interessa conèixer les seves necessitats formatives (nivell 1). Les necessitats d'aquest no son objecte en aquest ANF. TERCER NIVELL: son altres fonts d'informació complementàries a les persones, <recursos de sistema= etc. (noves normatives, equips tecnològics, manuals de procediments…) Ens apunten les necessitats dels individus des de la institució, context… SUBJECTE I INFORMANTS EN EL ANF: VERSIÓ 360: - superiors - cientes interns i externs - subordinats - parells, companys, iguals La inclusió i anomenació dels informants ha d'adaptar-se a la tipologia de programa, institució, sector, àmbit… 4.

Models d'anàlisi de necessitats: Son esquemes que representen e interpreten la realitat organitzant l'estructura teòrica en relació amb la pràctica. Actuan com a mediadors entre la teoria i la pràctica: - model de discrepància: a. deûnir el que hauria de ser. Els experts serien els encarregats de delimitar la situació ideal de funcionament, nivell de competència No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . . adequat...

segons un conjunt de dimensions o aspectes considerats. deûnir el que es busca, la situació ideal. (teoria) b. determinar el que és. La realitat se sotmet a anàlisi segons les dimensions considerades. enfocat a la realitat, la qual cosa en realitat se sap i no l'ideal. (pràctica) c. identiûcar les discrepàncies entre el que és i el que hauria de ser. El dèûcit serà una necessitat formativa, que se sotmetrà a priorització. Importància: a vegades empresses tenen delimitats els llocs de treballs per competències, on han de saber fer un seguit de coses. Això va bé per poder veure el que et demanen fer, i poder fer formacions de manera externa.

NECESSITAT FORMATIVA és la diferència existent entre les competències del professional i les que hauria de posseir per a desenvolupar satisfactòriament el seu treball actual, assumir noves responsabilitats, atendre les evolucions del lloc de treball o conûgurar una carrera de desenvolupament professional. - model de mercat: - analitzar la demanda mitjançant un estudi de mercat seleccionant una mostra o grup representatiu. - valorar la capacitat de fer front a la demanda detectada - articular l'oferta a partir de la demanda i de la capacitat per a fer-li front - model de presa de decisions: - analitzar un problema anàlisi de la situació.

- analitzar les causes i conseqüencies d'aquesta problemàtica. - fer una prioritat a partir de l'anàlisi del problema i accions formatives i no formatives. - model prospectiu: orientat cap al futur. - models especíûcs en els ANF: Són deutors i concreten el model general de referència es concreten en el context, l'objecte i subjecte de ANF, en els instruments, informants És una representació gràûca o esquemàtica que orienta el ANF en un context o àmbit concret (empresa, ajuntament...) Sorgeix d'entendre d'una determinada manera el ANF.

DIFERENCIAR INFORMANTS/EQUIP AVALUADOR L'equip avaluadir pot ser intern o extern, tenir en compte si incorporar experts en el tema, que coneguin el sector es tendeix a fer equips mixtes d'anàlisi de necessitats. Qui coordina el grup pot ser de dins o fora. 5. Aspectes aplicats: INSTRUMENTS: construcció i validació qüestionari: DOBLE TRIANGULACIÓ: instruments i informants. Esta Cuenta NoCuenta no te pide nada y tú te exiges mucho, baby Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

- veure blocs qüestionaris: Presentació (parcialment diferent per a validació i per a mostra), variables personals, formatives, sociolaborals, contextuals, ítems del qüestionari agrupats per temàtiques, espai per a comentaris… NO podem aûrmar que unes tècniques/instruments de recollida d'informació siguin millors que altres (qualitatius-quantitatius, estructurats-no estructurats SÍ que hi ha tècniques i instruments que són més adequades segons la tipologia d'informació a recollir, característiques de l'objecte a avaluar, característiques i nombre d'informants. Cada instrument té les seves fortaleses i debilitats.

NO han de limitar ni condicionar, són medis facilitadors per a la recollida d'informació— dades. INSTRUMENTS TÈCNICS GENÈRCS - Qüestionari, entrevista, observació, grup de discussió i anàlisi documental. Delphi, tècnica d'escenaris, autoanalisi… Altres tècniques/ instruments: adequats (aplicats directament o adaptats) per a aspectes més especíûcs o concrets del AN com per exemple: la tècnica Delphi, la tècnica d'escenaris, autoanàlisis... Fases per la construcció i validació del qüestionari: FASES ESTRATÈGIA PRODUCTE 1. establiment d'indicadors treball grupal - consens intersubjectiu- barrida d'objecte - pastís d'indicadors dels indicadors surten els ítems.

De cada indicador poder treure un o més ítems. Els indicadors es treuen de les variables a estudiar, dividides en subvariables. 2. formulació ítems treball individual banc d'ítems 3. selecció ítems treball grupal - consens intersubjectiu- qüestionari provisional 1 4. anàlisi i validació validació per jutges (pràctics (que treballen en l'àmbits, i - cambiar presentació qüestionari. - nombre jutges - deûnir univocidad- pertinença- importància - observar diferència entre valoració univocidad- pertinença- importància univocidad (si tothom que llegirà el ítem entendrà el mateix) -pertinença ( si l'ítem és pertinent per l'objectiu) -importància qüestionari provisional 2 5.

aplicació de la prova pilot selecció d'informants- petita mostra- mostrar a un grup petit dades sobre el funcionament qüestionari provisional 3 6. reajust del qüestionari provisional coherència amb els resultats de la la validació qüestionari de nitiu Treball de camp: aplicació instruments. Anàlisi, síntesis, interpretació i triangulació de totes les dades dels diferents instruments. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

FASES FASE 1: Hem de pensar en l'objecte d'estudi (competències pedagògiques dels docents), es tracta d'un objecte molt gran segurament si pregunto en general em faltaran coses. Haure de fer una recerca documental sobre el tema (que diuen diferents autors sobre les competències pedagògiques dels docents), he de revisar l'estat de la qüestió, que han dit altres autors sobre el tema. Si veig que hi ha algun model que és adient al meu tema el puc fer servir (per exemple si s'ha fet un llistat de les competències que diuen diferents autors, les he de referenciar). Com que és un objecte molt gran l'he de fraccionar.

He de dividir en variables i després en subvariables, així serà més fàcil obtenir els indicadors. Els indicadors serveixen per objectivitzar l'avaluació, son aspectes observables de les variables. La clau està en els indicadors que agafo. FASE 2: Un cop tinc els indicadors de cada indicador he de redactar els ítems que és el que anirà en forma de pregunta al qüestionari. FASE 3: En la fase 3 fem una primera versió del qüestionari amb els ítems que hem recollir i escollit. Normalment els ítems seran preguntes, no solen ser de resposta oberta, es presentarà una escala de respostes.

Es recomana que les preguntes de caracterització de la mostra siguin tancades, son el que son, però es recomana que després en les preguntes del qüestionari les escales siguin iguals o que estiguin agrupades per temàtica. FASE 4: anàlisi i validació - - Canviar presentació del qüestionari— taula de validació. Número de jutges/experts— mínim 7 (normalment imparells) i màxim 15 - Jutges pràctics i teòrics— ex: profes, directors, pedagogs, persones que treballen a formació del professorat, etc. Cada jutge haurà de retornar una graella on valori tots els ítems segons els tres criteris. Un cop tenim les dades hem de fer el buidat de les dades.

Faré una graella per cada un dels criteris i el que ha contestat cada jutge, es tracta del registre de respostes. Amb el registre de totes les respostes hauré de calcular el percentatge de cada resposta, només ho puc fer amb la univocitat o la pertinença ja que les respostes son de si o no. De cada ítem quin percentatge ha contestat que si 6/10 60%. Per a la importància que la resposta son números calcularé la mitjana aritmètica de cada ítem. FASE 5: aplicació de la prova pilot. Treball de camp— aplicació d'instruments— Anàlisi, síntesis, interpretació i triangulació de totes les dades dels diferents instruments.

PROCÉS DE LA PLANIFICACIÓ Temàtica-col·lectiu-objectiu Caracterització-tipologia de necessitats model general - ANF de referència model especíûc -ANF Planiûcació, disseny i correcció del dispositiu de detecció de necessitats. Construcció dels instruments de la recollida d'informació: - elaboració parcial dels instruments No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

- construcció completa i validació d'un qüestionari PRIORITZACIÓ DE NECESSITATS: EXEMPLIFICACIÓ: Criteri pedagògic: LLISTAT DE NECESSITAT S I PRIORITZACIÓ criteri 1: discrepància entre la situació ideal i la real. ordre de priorització necessitat 1 7 2 (y3) necessitat 2 8 1 necessitat 3 7 2 (y3) necessitat N 6 4 Fixar-nos en la diferència entre quina és la necessitat real (la que viuen) i la ideal (la que els agradaria viure)— observar la diferència.

PRIORITZACIÓ DE NECESSITATS: EXEMPLIFICACIÓ II: CRITERI 1 Discrepància entre la situació ideal i la real CRITERI 2 Urgència de satisfacci ó CRITERI 3 Cost econòmic per satisfer la (inv) (la més barata) TOTAL (opció mitja pondera da) ORDRE de PRIORITZ ACIÓ necessitat 1 7 5 5 17 3 necessitat 2 8 9 3 20 2 necessitat 3 7 8 9 24 1 necessitat N 6 7 3 16 4 INSTRUMENTS: 1. ENTREVISTA: Tècnica de recol·lecció de dades que ens aporta el punt de vista de la persona que entrevistem.

Característiques - Flexibilitat - Obtenció de matisos de llenguatge no verbal - A partir del llenguatge verbal i no verbal aconseguim una informació molt concreta i amb varies perspectives que és un mètode molt versàtil que ens permet canviar modular la decisió ûnal. No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . Fases: - Preparació: planiûcar i preparar tot el que necessitis. - Començament: satisfer les expecatives de l'entrevistat i crear un bon clima.

- Desenvolupament: preguntar correctament lo desitjat, escoltar i comprendre les respostes i registrar la informació. (obertes, tancades, de reformulació. - Conclusió: resumir, veure si es correcte, aclarir dubtes… 2. QÜESTIONARI: Aquest ens permet fer-nos una idea de les necessitats d'un individu o col·lectiu determinat que es troba en un entorn determinat, de forma anònima i ràpida. - dades estandaritzades - procés general de recollida d'informació quantitativa - gran mostra de persones. 3. ESTUDI DE COMPETÈNCIES: És similar a la identiûcació de necessitats de formació, excepte pel fet que centra la seva atenció més enllà dels coneixements, indagant en les competències.

Les competències professionals són un conjunt d'elements (coneixements, habilitats, actituds, etc.) que s'integren i es manifesten mitjançant comportaments o conductes determinades; capacitats, motius, personalitats, aptituds, etc.

Aquí hi ha cinc aspectes principals: - Valorar els coneixements - Valorar les capacitats i altres atributs individuals - Considerar les experiències, necessitats i interessos dels individus tant en l'àmbit professional com personal - Valorar els comportaments en el context que estem estudiant - Valorar el context en si en què es desenvolupa la competència Es poden dividir en 3 fases: 1) Preguntar a persones rellevants quines competències consideren necessàries per realitzar la seva feina 2) Determinar els coneixements i habilitats requerits per aconseguir-les 3) Prioritzar els coneixements i habilitats per poder acabar elaborant un pla de formació.

AVANTATGES DESAVANTATGES - Ampli - Les competències són fruit d'un consens - Es pot aplicar a una població àmplia - Procediments costós i lent si s'assumeixen tots els components de les competències - Complicació de relacionar competències i formació - Les competències estan molt contextualitzades. 4. ANÀLISI DE TASQUES: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . Permet detectar quines tasques són requerides en un entorn de treball més o menys ampli.

En aquest cas, estem situats de ple en el treball, sent ara el referent per a l'anàlisi de necessitats. L'anàlisi de tasques es concep com "un procés que pretén descompondre sistemàticament el contingut de cada tasca, tenint en compte cadascun dels seus elements constitutius: què es fa?, com es fa?, per a què es fa? i amb què es fa?" 3 fases: 1. Determinar quines tasques requereixen els treballadors per a fer el seu treball. 2. Determinar els coneixements i les habilitats requerits per a la correcta execució de les tasques identiûcades. 3. Donar prioritat a les tasques i als coneixements i habilitats, establint un llistat que puga transformara en un pla de formació.

AVANTATGES DESAVANTATGES - Identi cació precisa de les tasques, coneixements i habilitats. - fàcilment mesurables. - Ampli. - Objectiu validat per l'observació. - Implica temps i destreses. - Visible. - Di cultós per a valorar la relativa importància de les tasques i per a establir prioritats. - No ens condueix a altres factors que condueixen a l'actuació. Per recopilar aquesta informació és precís que utilitzem diferents instruments.

Com a exemple, podem partir d'una observació que ens permeti identiûcar les tasques, seguir amb una entrevista que ens permeti validar les tasques amb els experts i, posteriorment, elaborar un registre que ens permeti veriûcar el domini de les tasques en el lloc de treball de cada treballador. 5. ANÀLISI D'ACTUACIÓ: Tècnica complementària al anàlisi de tasques desde la perspectiva dels llocs de treball, detectar els requeriments que no podien ser detectats. Fases: 1. Determinar quina actuació és requerida. 2. determinar els resultats idonis del treball 3. determinar els coneixements i destreses 4. determinar altres factors que inüueixen al treball. 5.

prioritat al coneixements i destreses en funció de l'impacte en l'actuació dels treballadors. 6. resumir recomanacions per poder modiûcar les inüuències negatives. AVANTATGES DESAVANTATGES - relacions entre coneixements i destreses - pot ser validat i avaluat - consideren altres factors que afecten a l'actuació. - s'estableix els impactes dels resultats prioritat - aplicació tècnica complexitat - molt temps No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . 6.

TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES: Permeten analitzar, detectar i avaluar les necessitats en contextos concrets a través de l'anàlisi dels problemes. TÈCNICA D'ESCENARIS: plantejar les possibilitats de futur d'un determinat context atesa una sèrie de variables. hipòtesi de comportaments d'eixes variables en el futur per a poder respondre en cas que ocórrega. TÈCNICA DELPHI: Mètode estructurat per a obtindre previsions o consensos d'un grup d'experts entorn d'un tema especíûc. S'utilitza principalment en situacions en les quals no hi ha dades clares o quan es requereix l'opinió experta per a fer estimacions o prendre decisions.

Aquesta tècnica té com a objectiu aconseguir un consens mitjançant la recopilació i anàlisi d'opinions de manera sistemàtica i anònima, a través de diverses rondes de consulta. - Donat que és una tècnica que es basa en les aportacions dels experts, la més important és la selecció d'aquests. - Encara que en el exemple hem ajustat els temps, pot passar que el procés sigui bastant més extens. - Les necessitats que es plantegen són futures. No estem assumint que el que apunten els experts passi, encara que, pel coneixement que tenen del tema és provable que passi.

L'OBSERVACIÓ: Observació: estudi directe dels comportaments Comportament: manifestacions, activitats i situacions que com a valoració de producte no es pot arribar per proves estandarditzades (estímuls estàndard en unes proves d'un moment determinat forçades). L'observació visiones del comportament, procés, fenomen…

AVANTATGES DESAVANTATGES - informació del comportament tal com es dona - informació dels subjectes - possibilitat de la repetició de l'anàlisi si ha sigut registrada - no es pot predir el que pot passar - escassa duració dels fets - interpretació subjectiva Diferents categories: No estructurada: - diaris - regis tecnològics: vídeos, àudio Mixta: - observador visible - cambra oculta Sabemos que compras online cuando estás en clase y desde ING queremos decirte algo: te lo mereces Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .

Estructurada: - escales avaluatives - checklist, escales, graelles observacions DESENVOLUPAMENT DE L'OBSERVACIÓ: - preparació establir quan i on objectius confeccionar la guia d'observació - introducció informar a û d'observació aclarir que no és una avaluació personal temps aproximat recordar que actuen amb normalitat - desenvolupament: apreciació del context d'observació observació detalladament: aspectes signiûcatius, guia d'observació, deducció de signiûcats - seguiment L'observació serveix per a: obtindre indicis i corroborar entrevistes.

en ûnalitzar l'observació: revisar la guia i notes, confeccionar l'uniforme, anotar les accions de seguiment no deixar passar molt de temps entre observació i revisió CARACTERÍSTIQUES D'UNA GUIA D'OBSERVACIÓ: - expressar objectius - aspectes cuali i cuanti - estructurada - abast especíûc - fàcil de manejar i emplenar. 7. AUTOANÀLISI: Combina l'anàlisi individual i col·lectiu partint de l'anàñisi de problemes que afecten a un entorn compartits per les persones que intervenen en el procés. Fases: 1.

A nivell individual, extraure els problemes més importants (cinc, per exemple) que afecten l'entorn compartit per les diferents persones que intervenen en el procés (organització, àrea, departament, etc.). 2. A nivell col·lectiu, comparar els problemes destacats individualment amb la ûnalitat d'elaborar un llistat compartit de problemes (els mateixos que en la fase anterior), fruit, si és possible, del consens. 3. A nivell col·lectiu, prioritzar els problemes amb la ûnalitat de poder triar aquell que ens afecta de manera més àmplia o generalitzada en el nostre entorn. 4. Analitzar individualment les causes que afecten el problema prioritzat. 5.

Compartir col·lectivament les causes destacades per cadascuna de les persones. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 . 6. A partir de l'anàlisi de les causes individuals i col·lectives, proposar individualment tres solucions formatives que puguen, si és possible, i en relació amb el problema, aportar solucions a aquest. 7. Les propostes formatives seran compartides per les diferents persones en sessió col·lectiva arribant, si cal per delegació, a la concreció d'un pla o programa d'intervenció que siga formatiu. 8.

HISTÒRIA INSTITUCIONAL: Pretén reüectir, en una gràûca, la visió que es té del funcionament d'una organització i altres aspectes que es vulguin analitzar durant el transcurs d'un període de temps. Un cop realitzat aquesta anàlisi longitudinal per a un aspecte determinat, s'analitzaran les causes històriques del mal o bon funcionament d'aquest. A partir d'aquí es passa a la presa de decisions i elaboració d'accions formatives, si calen. SÍNTESI, CONTRASTACIÓ I PRIORITZACIÓ DE NECESSITATS : Una vegada obtinguts els resultats de l'anàlisi de necessitats, es fa precís sintetitzar la informació, contrastar els resultats i prioritzar les necessitats.

La síntesi i la contrastació de la informació s'aconseguirà, en primer lloc, triangulant les fonts d'informació i els instruments. LA TRIANGULACIÓ DE FONTS I INSTRUMENTS: no només obtindrem informació sobre les necessitats atenent a les propostes d'una persona o grup de persones o d'un document o tipus de documents. La diversitat en les fonts és garantia d'unes necessitats coincidents amb la complexitat de la realitat. Completa la triangulació la utilització de diferents instruments que ens permetin fer-nos una idea de les necessitats des de la perspectiva de l'evolució. LA PRIORITZACIÓ DE NECESSITATS: criteris compartits i en funció del context analitzat.

La priorització a la que al·ludim és necessària per no ser possible sempre la satisfacció de totes les necessitats detectades, per ser unes en major urgència en la seva resolució que d'altres y perquè, en deûnitiva, ens permet sintetitzar i acordar la realitat analitzada. No escribir a tu ex en un break de estudio también es Bienestar Digital. ¡Más info! Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11785549 .