Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB

I 0 flashcards i 19 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BIOÈTICA I COMUNICACIÓ Grau en Medicina Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Bioètica i Comunicació de Medicina a la UAB: principis bioètics, consentiment, competència, final de vida, recerca i deontologia mèdica. APREN.AI Índex Bloc 1: Fonaments 1 Principis de la bioètica 1. Diferenciació conceptual: moral i ètica 2. Orígens i fites fundacionals de la bioètica 3. L'Informe Belmont (1978) 4. Els quatre principis de la bioètica clàssica 5.

Els principis bioètics aplicats als menors d'edat 2 Drets humans i drets dels pacients Fonaments filosòfics i evolució històrica Marc jurídic i classificació dels drets en salut Catàleg dels drets assistencials del pacient Deures i responsabilitats correlatives dels usuaris 3 Corresponsabilitat en les decisions: CI, voluntats anticipades i PDA El consentiment informat com a procés comunicatiu El Document de Voluntats Anticipades (DVA) Planificació de Decisions Anticipades (PDA) 4 Ètica, deontologia mèdica i dret Marc conceptual: ètica, dret mèdic i deontologia La relació dinàmica entre ètica i marc legal El Codi Deontològic i l'autoregulació col·legial Estructura i competències de les Comissions Deontològiques Bloc 2: Relació clínica 5 La relació metge-pacient i la comunicació assistencial La naturalesa de la relació metge-pacient Models de relació clínica d'Emanuel i Emanuel Empatia, compassió i protecció emocional La comunicació assistencial com a eina clínica Continuïtat assistencial i desgast professional (Burn-out) 6 Avaluació de la competència del pacient Fonament i naturalesa de la competència clínica Detecció de situacions d'alarma El procés d'avaluació clínica i la seva exploració Principi de proporcionalitat i el model gradual de Drane Consideracions en situacions clíniques específiques Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 1 7 Comitès d'Ètica Assistencial (CEA) Orígens i evolució dels comitès d'ètica Definició, composició i funcions dels CEA Competències i habilitats deliberatives dels membres Mètode sistemàtic d'anàlisi de casos clínics Motius freqüents de consulta als CEA 8 Confidencialitat, secret mèdic i història clínica 1.

Fonament ètic i jurídic: secret mèdic versus confidencialitat 2. Titularitat de la informació i excepcions al deure de secret 3. El dilema de Germanwings i la deontologia del metge malalt 4. Història clínica electrònica, intimitat física i xarxes socials 9 Error mèdic, negligència i seguretat del pacient Fonaments de l'error mèdic i la responsabilitat professional Causalitat múltiple i magnitud de l'error clínic La segona víctima de l'error mèdic Comunicació de l'error al pacient i demanar perdó Sistemes de notificació i cultura de seguretat del pacient La medicina defensiva com a desviació clínica Bloc 3: Qualitat i deontologia 10 Qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) 1.

El repte de la longevitat i la noció de qualitat de vida 2. La salut i les dimensions de la QVRS 3. Mesura de la QVRS: instruments i el qüestionari EQ-5D 4. Anys de vida ajustats per qualitat (QALY / AVAC) 5.

Qualitat de vida en els estudiants de medicina 11 Deontologia interprofessional i treball en equip Professionalitat, altruisme i gestió d'interessos Deures de confraternitat i relació interprofessional La gestió de la segona opinió mèdica Dinàmica del treball en equip i lideratge sanitari 12 Humanització de la medicina i robòtica assistencial El fenomen de la deshumanització en la medicina moderna Bases conceptuals i medicina biogràfica Impacte clínic de l'empatia i desgast professional Iniciatives assistencials d'humanització: el cas d'HU-CI Robòtica, intel·ligència artificial i roboètica Dilemes ètics i responsabilitat professional no delegable Bloc 4: Tecnologia i drets Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 2 13 Noves tecnologies, big data, telemedicina i xarxes socials Edició genòmica: tecnologia CRISPR/Cas9 i línia germinal Big Data, algorismes diagnòstics i Data Ethics Telemedicina: modalitats, relació clínica i seguretat Criteris ètics a internet i xarxes socials mèdiques 14 Objecció de consciència i límits de l'autonomia Naturalesa ètica i definició de l'objecció de consciència Diferenciació conceptual: objecció de consciència davant de reticència moral Marc legal i requisits d'exercici a l'ordenament jurídic Límits deontològics i el conflicte del rebuig a transfusions de sang 15 Economia de la salut i distribució justa de recursos Economia de la salut i escassetat de recursos Models de justícia distributiva en salut Desigualtats socioeconòmiques i l'Informe Black Equitat en salut i marc legal Criteris i mètodes d'avaluació econòmica Bloc 5: Ètica aplicada 16 Ètica al final de la vida i prestació d'ajuda per morir Distinció de conceptes clínics al final de la vida El cas Karen Ann Quinlan i les mesures de suport vital Malaltia terminal, transició de cures i la 'bona mort' La Prestació d'Ajuda per Morir (PRAM) i la Llei Orgànica 3/2021 Garanties, procediment administratiu i debats constitucionals 17 Ètica de la investigació biomèdica i clínica Delimitació conceptual en l'àmbit biomèdic Precedents d'abusos i evolució dels marcs internacionals Aplicació dels principis ètics i el paper dels CEI Assignació aleatòria, equipol·lència clínica i ús de placebo Requisits del consentiment informat en recerca 18 Teràpies naturals i medicines complementàries i alternatives Delimitació conceptual i epidemiologia Classificació de les teràpies segons el NCCAM Mecanismes, riscos biomèdics i efecte placebo Iniciatives governamentals i actitud deontològica del metge 19 Aspectes ètics de la donació i trasplantament d'òrgans El model espanyol de trasplantaments i els seus principis ètics Modalitats de donació i canvis epidemiològics Ètica de la donació en asistòlia controlada Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 3 Criteris de justícia en l'assignació en llista d'espera Donació de donant viu i marc regulador 20 Estatut de l'embrió i dilemes ètics de l'inici de la vida L'estatut biològic i ontològic de l'embrió Perspectives ètiques sobre l'inici de la vida humana Marc jurídic a Espanya: el nasciturus i la interrupció de l'embaràs Dilemes ètics en reproducció assistida, recerca i cures perinatals 21 Resum per repassar Bloc 1: Fonaments bioètics, drets i deontologia Bloc 2: Relació clínica, competència i seguretat Bloc 3: Qualitat de vida, relació interprofessional i humanització Bloc 4: Tecnologia, objecció de consciència i economia de la salut Bloc 5: Ètica aplicada (final i inici de vida, recerca i trasplantaments) Cronologia fonamental de bioètica i legislació Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 4 1 Principis de la bioètica EN ACABAR SABRÀS Distingir amb claredat conceptual entre la moral viscuda i l'ètica reflexiva. Identificar els precedents històrics i els abusos que van originar l'Informe Belmont de 1978. Definir i aplicar a la pràctica clínica els quatre principis bioètics de Beauchamp i Childress. Determinar els criteris legals d'autonomia i consentiment informat en menors segons els llindars de 12 i 16 anys.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un metge no pot imposar un tractament beneficiós a un pacient adult competent que el rebutja voluntàriament? La pràctica clínica i la recerca biomèdica plantegen constantment conflictes sobre el curs d'acció correcte davant la vida humana. Per abordar aquests problemes, cal dotar-se d'un marc conceptual i normatiu sòlid que comença per clarificar els conceptes ètics bàsics i entendre l'origen històric de la bioètica contemporània.

BLOC 1 Fonaments 1 Principis de la bioètica 2 Drets humans i drets dels pacients 3 Corresponsabilitat en les decisions: CI, voluntats anticipades i PDA 4 Ètica, deontologia mèdica i dret Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 5 ESQUEMA Estructura del Bloc 1: Fonaments 1. Diferenciació conceptual: moral i ètica Sovint s'utilitzen com a sinònims en el llenguatge quotidià, però en la filosofia pràctica designen dos nivells diferents d'anàlisi del capteniment humà: Moral: constitueix la moral viscuda. És el conjunt concret de regles, valors, costums i normes que guien la conducta quotidiana de les persones. Respon a la pregunta pràctica d'acció: què he de fer (o no fer)?

Ètica: representa la moral pensada (segons la formulació de José Luis López Aranguren). És la reflexió crítica, metòdica i sistemàtica sobre els codis morals existents. Respon a la pregunta de justificació: per què he de fer-ho? COMPROVA-HO 2 Quina diferència funcional existeix entre la pregunta que respon la moral i la que respon l'ètica? 2. Orígens i fites fundacionals de la bioètica L'any 1970, el bioquímic i oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter va encunyar el terme a la seva publicació Bioethics, the science of survival.

Potter va concebre la disciplina com un pont interdisciplinari necessari entre les ciències biològiques, la medicina, l'ecologia i l'estudi dels valors per garantir la supervivència futura de la humanitat davant el creixent poder tecnològic. Aquesta nova reflexió va sorgir esperonada per conflictes associats al desenvolupament tecnològic (com la contraposició entre quantitat i qualitat de vida en nous tractaments) i per greus vulneracions dels drets de les minories en investigació: Comitè de Seattle (1961): engegat per seleccionar pacients per a un programa finançat amb recursos públics de diàlisi renal crònica davant l'escassetat de màquines disponibles.

Format per Principis bioètics Fonaments morals, Belmont i els 4 principis Drets dels pacients Dignitat, marc constitucional i deures Corresponsabilitat Consentiment, voluntats anticipades i PDA Ètica, deontologia i dret Normes col·legials i ordenament jurídic Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 6 membres llecs o no experts (lay people), va constituir el precedent històric dels comitès ètics moderns per a la presa de decisions en situacions de recursos limitats.

Denúncies de Henry Beecher (1966): publicació d'un article que va destapar abusos metodològics greus en recerca clínica, incloent-hi la inoculació de cèl·lules tumorals o agents infecciosos a pacients vulnerables i institucionalitzats sense el seu consentiment adequat. Experiment de Tuskegee (1932-1972): estudi promogut pel govern dels EUA sobre l'evolució natural de la sífilis sense tractament en 400 homes negres malalts (amb 200 controls sans).

Es va enganyar els participants afirmant que rebien cures per «mala sang», se'ls va privar deliberadament de penicil·lina un cop disponible i es va perllongar durant 40 anys fins a la seva filtració a la premsa i compareixença al Congrés dels EUA el 1972. En resposta a aquests debats es van crear les primeres institucions acadèmiques dedicades específicament a la matèria: el Hastings Center (fundat per Daniel Callahan el 1969), el Kennedy Institute of Ethics a Georgetown (fundat per André Hellegers el 1971) i, en l'àmbit català i europeu, l'Institut Borja de Bioètica (fundat per Francesc Abel el 1976).

COMPROVA-HO 3 Quina aportació metodològica cabdal va deixar el Comitè de Seattle de 1961 a la bioètica institucional? 3. L'Informe Belmont (1978) Arran de l'escàndol de Tuskegee, el Congrés dels Estats Units va instituir la National Commission for the Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Research (1974), la qual va redactar l'any 1978 el cèlebre Informe Belmont. Aquest document estableix una delimitació fonamental entre assistència sanitària (intervencions orientades exclusivament al benestar immediat del pacient) i investigació clínica (activitats orientades a generar coneixement generalitzable que pot no comportar un benefici terapèutic directe).

L'informe va formalitzar tres principis ètics bàsics: el respecte per les persones (tractar els individus com a agents autònoms i protegir els qui tenen l'autonomia minvada), la beneficència (assegurar el benestar minimitzant riscos i maximitzant guanys) i la justícia (equitat en la selecció dels subjectes i en la càrrega de la recerca). 4. Els quatre principis de la bioètica clàssica Formulats àmpliament per Tom L. Beauchamp i James F.

Childress (1979) a Principles of Biomedical Ethics, articulen la deliberació mèdica habitual: Principi Fonament i contingut Requisits i aplicació clínica Autonomia Dret del pacient a decidir sobre la seva pròpia salut i sobre els seus fins personals lliurement. Requereix capacitat de comunicar, comprendre, jutjar i decidir; el professional té el deure d'informar i protegir les persones amb vulnerabilitat. Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 7 Principi Fonament i contingut Requisits i aplicació clínica Beneficència Obligació moral d'actuar en benefici del pacient promovent els seus legítims interessos.

Fonament del jurament hipocràtic i aspiració a l'excel·lència; obliga a posar mitjans adequats (no a garantir resultats) sense caure en el paternalisme. No maleficència Deure prioritari de no infligir dany intencionadament (primum non nocere). Exigeix una pràctica d'acord amb la lex artis, l'avaluació constant del binomi risc/benefici i evitar accions perjudicials evitables. Justícia Criteri d'equitat en la distribució de recursos, càrregues i beneficis sanitaris. No discriminació en l'accés assistencial, priorització objectiva i reconeixement que els recursos finits limiten pretensions individuals d'autonomia.

ERROR FREQÜENT Confondre la beneficència amb imposar al pacient allò que el metge creu que és clínicament millor. L'obligació de beneficiar s'ha de definir sempre des dels valors i la perspectiva del malalt; actuar al marge de la seva voluntat sense justificació legal és una vulneració per paternalisme autoritari (vegeu «Bloc 2: Relació clínica — La relació metge-pacient i la comunicació assistencial»). 5. Els principis bioètics aplicats als menors d'edat L'aplicació d'aquests principis no s'anul·la per l'edat del pacient, però requereix ponderar la capacitat de decisió en funció del desenvolupament maduratiu individual.

A nivell psicològic (basat en models com els de Piaget o Kohlberg, i treballs com Weithorn i Campbell, 1982), la consciència moral progressa notablement fins als 14-15 anys, patint un període d'estabilització abans d'assolir la plena consolidació adulta (al voltant dels 22-23 anys). Aquest substrat fonamenta el marc jurídic aplicable a Catalunya i a l'Estat espanyol (Llei catalana 21/2000 i la norma bàsica estatal Ley 41/2002): Franja d'edat o condició Règim de decisió i consentiment Observacions legals clau Menor de 12 anys Consentiment per representació legal (pares o tutors). El menor ha de ser informat i integrat en el procés de manera adaptada al seu grau de comprensió psicobiogràfica.

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 8 Franja d'edat o condició Règim de decisió i consentiment Observacions legals clau Menor entre 12 i 15 anys Consentiment per representació dels progenitors/tutors, però és obligatori escoltar la seva opinió. Si el menor no té prou competència intel·lectual o emocional per copsar l'abast de l'acte mèdic, la decisió final recau en el representant un cop escoltat el menor. A partir de 16 anys o emancipats El menor atorga personalment el seu consentiment informat. Regla general d'autonomia per a actes assistencials ordinaris, llevat de situacions de greu risc per a la vida o procediments taxats legalment.

Afavorir la participació progressiva del menor en la deliberació clínica no només respecta el principi d'autonomia en desenvolupament, sinó que reforça l'adhesió al pla terapèutic i enforteix la relació de confiança clínica (vegeu «Bloc 2: Relació clínica — Avaluació de la competència del pacient»). IDEES CLAU La moral és el conjunt de normes viscudes que orienten l'acció diària, mentre que l'ètica és la reflexió crítica i fonamentada sobre aquestes normes. Van Rensselaer Potter va proposar la bioètica el 1970 com un estudi interdisciplinari concebut com la ciència de la supervivència entre ciència i humanitats.

Els escàndols de Seattle (1961), Beecher (1966) i Tuskegee (1972) van forçar la creació de marcs ètics com l'Informe Belmont (1978). Els quatre principis bioètics clàssics de Beauchamp i Childress són l'autonomia, la beneficència, la no maleficència i la justícia. Segons la Llei 21/2000 i la Ley 41/2002, s'ha d'escoltar preceptivament l'opinió del menor a partir dels 12 anys i consent personalment com a regla general a partir dels 16 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per quina raó l'experiment de Tuskegee és considerat una fita fonamental en la gènesi de l'Informe Belmont? 5. En què es diferencia l'obligació de mitjans de l'obligació de resultats sota el principi de beneficència? 6.

Segons el règim legal vigent (Llei 21/2000 i Ley 41/2002), qui pren formalment la decisió sanitària ordinària en un adolescent de 13 anys no emancipat? Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 9 BLOC 1: FONAMENTS 2 Drets humans i drets dels pacients EN ACABAR SABRÀS Relacionar la dignitat kantiana amb la prohibició d'instrumentalitzar el pacient. Diferenciar els drets socials dels drets individuals en salut. Identificar el marc constitucional i legislatiu espanyol dels drets dels pacients. Sintetitzar els deures correlatius dels usuaris en la preservació del sistema sanitari.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què un metge no pot sotmetre un pacient a una prova clínica d'interès científic general si aquest s'hi oposa? L'atenció sanitària contemporània es fonamenta en la transició d'un model vertical cap a un marc basat en el reconeixement de la persona com a subjecte ple de drets. Aquesta evolució sorgeix de la confluència entre els drets humans universals, els canvis socioculturals del segle XX i un corpus jurídic específic que delimita tant les facultats com les obligacions dels usuaris del sistema de salut.

Fonaments filosòfics i evolució històrica Després de les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans l'any 1948. Aquest text va establir una base comuna internacional per salvaguardar les prerrogatives inherents a tota persona: vida, llibertat d'expressió, intimitat, salut, treball i educació. DEFINICIÓ El principi de dignitat humana, desenvolupat per Immanuel Kant, estableix que l'individu és un fi en si mateix i mai un simple mitjà o instrument al servei d'altres objectius. Cap ésser humà pot ser instrumentalitzat sense la seva voluntat o sense que en rebi un benefici directe.

Durant la segona meitat del segle XX, el desenvolupament de tècniques biomèdiques cada cop més invasives, sumat a situacions d'abús, negligència i discriminació social, va generar una forta demanda de democratització en la relació assistencial. En aquest context reivindicatiu: Als Estats Units es va redactar la primera carta de drets dels pacients l'any 1973. A Europa, l'Associació Mèdica Mundial va adoptar la Declaració de Lisboa l'any 1981, que va definir formalment els drets dels malalts per garantir-ne l'autonomia i el tracte digne des de la mateixa professió mèdica.

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 10 CRONOLOGIA Fites històriques dels drets en l'àmbit sanitari COMPROVA-HO 8 Quina implicació té el principi kantià de dignitat en la pràctica clínica diària? Marc jurídic i classificació dels drets en salut A l'Estat espanyol, la protecció sanitària troba la seva arrel en la Constitució de 1978 mitjançant una combinació d'articles fonamentals: Article 10: la dignitat de la persona i els drets inviolables com a fonament de l'ordre polític i la pau social. Article 15: dret a la vida i a la integritat física i moral. Article 43: reconeixement exprés del dret a la protecció de la salut.

Article 9.2: obligació dels poders públics de promoure condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu siguin reals i efectives. Aquesta arquitectura constitucional es concreta a través de la legislació ordinària, encapçalada per la Llei 14/1986, General de Sanitat, i de manera destacada per la Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. Aquest marc es complementa amb la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, la Llei 16/2003 de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, així com la normativa promulgada per les comunitats autònomes.

Els drets dels usuaris es divideixen operativament en dues grans categories: Tipus de drets Objectiu i naturalesa Exemples representatius Drets socials Garanteixen l'accés equitatiu de col·lectius de persones a una bona atenció. Depenen del context socioeconòmic, polític i cultural. Accés equitatiu als serveis, distribució justa de recursos sanitaris, protecció de la salut pública i no-discriminació. Drets individuals Facultats específiques de cada persona enfront de l'acte mèdic. Protegeixen la llibertat, dignitat i integritat subjectiva. Consentiment informat, confidencialitat de les dades, accés a la història clínica i dret a rebutjar tractaments.

1948 Proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans per l'ONU. 1973 Primera carta de drets dels pacients als Estats Units. 1978 Constitució Espanyola: protecció de la salut, vida i dignitat. 1981 Declaració de Lisboa de l'AMM sobre drets dels pacients. 2002 Promulgació a Espanya de la Llei 41/2002 d'autonomia del pacient. Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 11 ERROR FREQÜENT Confondre el dret social a la protecció de la salut (art. 43 CE) amb un dret fonamental de tutela immediata (com el de l'art. 15 CE).

La prestació assistencial concreta depèn del desplegament legislatiu i de la gestió equitativa dels recursos disponibles, mentre que la integritat i l'autonomia són drets personals d'exigibilitat directa.

Catàleg dels drets assistencials del pacient La normativa vigent articula els drets individuals dels usuaris al voltant dels aspectes centrals de l'acte clínic: Accés a l'atenció sanitària: comprèn la recepció d'informació clara sobre la cartera de serveis i prestacions disponibles, el dret a rebre medicaments i productes sanitaris (amb informació expressa sobre règims de preu reduït), l'atenció en terminis adequats segons la gravetat del procés patològic sota criteris d'equitat, i la facultat de demanar una segona opinió mèdica reglada.

Autonomia personal: exigeix transmetre informació veraç, comprensible i adaptada a la situació del pacient al llarg de tot el procés (no només en el moment formal de signar). Inclou el dret a decidir lliurement, expressar consentiment informat per a proves o teràpies, el dret a no ser informat si així es demana expressament, i la redacció d'instruccions prèvies per a etapes evolutives posteriors (vegeu «Bloc 1: Fonaments — Corresponsabilitat en les decisions: CI, voluntats anticipades i PDA»).

Intimitat i confidencialitat: garantia que l'atenció preservarà la privacitat personal i que cap dada procedent de proves o diagnòstics es divulgarà sense emparament legal (vegeu «Bloc 2: Relació clínica — Confidencialitat, secret mèdic i història clínica»). Recerca i docència: exigència que el pacient conegui amb antelació si el seu cas, diagnòstic, tractament o mostres formaran part d'activitats docents o projectes d'assaig, conservant sempre la facultat de rebutjar-ho. Prevenció i protecció de la salut: dret a rebre veritat rigorosa sobre riscos ambientals o alimentaris que amenacin la seva salut o la de la seva comunitat, així com a conèixer programes preventius i els seus resultats.

Accés a la documentació clínica: facultat de consultar i obtenir còpia de la història clínica, incloent-hi resultats de proves i mostres biològiques de biòpsies o cirurgies per canviar de centre o sol·licitar altres opinions. Participació i seguretat assistencial: dret a identificar plenament els professionals que presten l'assistència, utilitzar mecanismes de queixes i suggeriments, participar en polítiques sanitàries públiques i rebre una atenció fonamentada en protocols actualitzats de seguretat científica i humana.

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 12 ESQUEMA Classificació dels drets dels usuaris de la salut COMPROVA-HO 9 Quina doble dimensió presenta el dret a la informació clínica segons la Llei 41/2002? Deures i responsabilitats correlatives dels usuaris La titularitat de drets comporta deures orientats a preservar la sostenibilitat del sistema sanitari i la convivència a les institucions: Àmbit del deure Obligació específica del pacient Respecte interpersonal Tractar amb la màxima consideració tot el personal del centre sanitari, així com els altres pacients i els seus acompanyants.

Compliment normatiu Observar les normes generals i instruccions particulars dictades per cada institució sanitària per assegurar el seu bon funcionament. Preservació d'instal·lacions Tenir cura de les instal·lacions, equips i béns materials dels centres sanitaris. Ús responsable de prestacions Utilitzar amb rigor els procediments administratius i prestacions, com la baixa laboral, la incapacitat permanent i la despesa farmacèutica o social.

PER RECORDAR-HO L'exercici dels drets individuals dels pacients troba el seu límit funcional en la preservació solidària dels serveis públics: no pot existir un sistema garantista si s'incompleixen els deures de respecte humà i de sostenibilitat de les prestacions col·lectives.

Drets socials Garanteixen accés col·lectiu i no- discriminació Drets individuals Facultats de la persona davant l'assistència Accés i qualitat Prestacions, terminis i protocols de seguretat Autonomia i decisió Informació veraç, consentiment i rebuig Intimitat i dades Confidencialitat i accés a la documentació Docència i recerca Coneixement previ i decisió de participar Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 13 IDEES CLAU La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) vincula la dignitat al principi kantià de no instrumentalitzar cap persona. Els primers referents específics dels pacients van ser la carta nord-americana de 1973 i la Declaració de Lisboa de l'AMM (1981).

A Espanya, la Llei 41/2002 desplega els mandats dels articles 10, 15, 43 i 9.2 de la Constitució. Els drets socials garanteixen l'accés equitatiu als recursos, mentre que els individuals emparen l'autonomia, la intimitat i la informació del subjecte. Els usuaris tenen deures ineludibles de tracte respectuós, preservació de recursos comunitaris i ús responsable de les prestacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. Quin concepte filosòfic fonamenta la prohibició d'usar un pacient amb finalitats científiques sense el seu consentiment? 11. Quina diferència principal existeix entre els drets socials i els drets individuals en salut? 12.

Quins deures s'imposen al pacient respecte a les prestacions del sistema sanitari? BLOC 1: FONAMENTS 3 Corresponsabilitat en les decisions: CI, voluntats anticipades i PDA EN ACABAR SABRÀS Distingir el consentiment informat com a procés comunicatiu respecte al tràmit del document escrit. Identificar les condicions d'atorgació, requisits personals i límits legals del Document de Voluntats Anticipades (DVA). Comparar les característiques, subjectes i àmbits d'aplicació del DVA clàssic i de la Planificació de Decisions Anticipades (PDA).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Signar un formulari d'autorització abans d'una intervenció quirúrgica garanteix per si sol que el consentiment sigui èticament i legalment vàlid? La relació clínica moderna es basa en el reconeixement de la persona atesa com a agent moral capaç de prendre decisions sobre el seu propi cos i projecte vital. Lluny de figures impositivament paternalistes, la presa de decisions assistencials requereix un procés deliberatiu compartit i continuat entre l'equip sanitari i el pacient.

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 14 El consentiment informat com a procés comunicatiu El consentiment informat (CI) és l'acceptació lliure d'una persona malalta a sotmetre's a un procediment diagnòstic o terapèutic després d'haver rebut informació suficient i comprensible. No s'ha de reduir a un simple formulari signat ni a un tràmit burocràtic defensiu: constitueix un procés verbal, progressiu i dialògic integrat en la relació assistencial habitual.

Aquest dret s'empara jurídicament en diversos textos de referència: la Llei 14/1986 general de sanitat, la Llei 21/2000 del Parlament de Catalunya sobre drets d'informació i autonomia del pacient, el Conveni d'Oviedo de 1997 (en vigor des del 2000) i la Llei 41/2002 bàsica reguladora de l'autonomia del pacient estatal. Aquestes normes disposen que qualsevol intervenció clínica requereix la conformitat lliure i específica de la persona després d'una comunicació clínica veraç.

DEFINICIÓ El consentiment informat és el procés comunicatiu pel qual una persona amb capacitat rep informació veraç sobre el seu diagnòstic, alternatives i riscos, decidint de forma autònoma i lliure si accepta o rebutja la intervenció sanitària proposada. Com a norma general, el consentiment es manifesta de forma verbal. La llei exigeix la forma escrita obligatòria en supòsits amb major repercussió: procediments quirúrgics, proves diagnòstiques invasores i actuacions que comportin riscos notoris per a la salut o perill vital.

El document escrit ha d'identificar el pacient i el facultatiu, descriure l'objectiu i les conseqüències previsibles de l'actuació, detallar els riscos tant generals com personalitzats (edat, comorbiditat, tractament previ), exposar les alternatives disponibles i deixar clar el dret irrenunciable a la revocació en qualsevol moment sense cap penalització. Aspecte Consentiment ordinari Excepcions al consentiment Consentiment per substitució Fonament Autonomia individual i informació veraç. Integritat col·lectiva o perill imminents. Falta de capacitat de fet o de dret. Requisits Lliure, específic i revocat en qualsevol instant. Absència de temps o necessitat pública urgent.

Actuació en benefici exclusiu del pacient. Àmbit Verbal com a norma; escrit en cirurgia o invasivitat. Risc greu per a la salut pública o emergència vital immediata. Menors d'edat, internaments psiquiàtrics o incapacitat de decisió. La llei estableix dues situacions extraordinàries en què es pot actuar sense consentiment previ: davant d'un risc per a la salut pública (mesures d'aïllament o control sanitari) o en una situació de risc vital immediat o emergència on no resulti factible obtenir autorització de l'afectat ni dels seus representants.

D'altra banda, quan la persona manca de capacitat per decidir (per demència greu, pèrdua del sentit, deteriorament cognitiu profund o incapacitació legal), s'activa el consentiment per substitució, exercit per familiars o representants legals sempre en el seu millor interès. Pel que fa als menors d'edat, als 12 Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 15 anys és obligatori escoltar la seva opinió, mentre que a partir dels 16 anys la persona menor emancipada o amb judici suficient atorga el consentiment personalment com a norma general. COMPROVA-HO 14 Per què la signatura d'un document no equival a haver obtingut un consentiment informat vàlid?

El Document de Voluntats Anticipades (DVA) El Document de Voluntats Anticipades (DVA), conegut popularment com a testament vital, és un instrument formal pel qual una persona major d'edat i amb plena capacitat deixa constància de les instruccions sobre l'assistència mèdica que vol o no rebre quan arribi a una situació clínica que li impedeixi expressar la seva voluntat directament. PER RECORDAR-HO El DVA és una declaració unilateral formulada per a un moment futur d'incapacitat; es pot modificar, renovar o revocar en qualsevol instant amb els mateixos requisits amb què es va formalitzar.

El contingut del DVA reflecteix la jerarquia de valors de la persona, les seves expectatives vitals, les situacions clíniques concretes en què desitja que s'apliquin les seves directrius (com ara la malaltia irreversible terminal o el dany cerebral greu irreversible), les limitacions terapèutiques explícites i la seva voluntat respecte a la donació d'òrgans. En el document s'acostuma a designar un representant, que actua com a interlocutor vàlid davant l'equip sanitari. La seva funció és interpretar i aplicar els valors i les instruccions establertes per l'atorgant, defensar la seva voluntat i donar criteri davant situacions assistencials no previstes expressament.

El procediment per formalitzar un DVA requereix que l'atorgant sigui major d'edat i gaudeixi de lucidesa. L'atorgació es pot dur a terme mitjançant tres vies legals: Un cop formalitzat, s'ha de lliurar al centre assistencial per incorporar-lo de forma immediata a la història clínica i tramitar la seva inscripció al Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut. Aquest registre facilita que qualsevol professional pugui consultar-lo telemàticament des de qualsevol servei mèdic. Les voluntats anticipades tenen límits jurídics i deontològics clars.

No tenen cap validesa les instruccions que vulnerin l'ordenament jurídic vigent, les que contradiguin la bona praxi clínica o les peticions formulades per a circumstàncies mèdiques que no coincideixin amb el context real previst pel pacient. Si sorgeixen desacords interpretatius de difícil resolució entre l'equip mèdic i el Davant de notari: mitjançant escriptura pública, sense necessitat de testimonis. 1 Davant de tres testimonis majors d'edat: amb plena capacitat d'obrar, dels quals almenys dos no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni vincles patrimonials amb la persona sol·licitant.

2 Davant d'un professional sanitari acreditat: en l'àmbit dels centres sanitaris o d'atenció primària. 3 Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 16 representant, es recomana demanar assessorament al Comitè d'Ètica Assistencial (vegeu «Bloc 2: Relació clínica — Comitès d'Ètica Assistencial (CEA)»). Tota decisió final ha de quedar degudament raonada i registrada a la història clínica. ERROR FREQÜENT Creure que el representant designat en un DVA pot prendre decisions basant-se en les seves pròpies conviccions morals. El representant té el deure d'actuar com a portaveu fidel dels valors i instruccions de l'atorgant, mai dels seus punts de vista particulars.

COMPROVA-HO 15 Quina condició han de complir necessàriament dos dels tres testimonis si el DVA s'atorga en document privat? Planificació de Decisions Anticipades (PDA) La realitat sanitària mostra que un percentatge elevat de persones (aproximadament el 75%) mor després de conviure durant mesos o anys amb malalties cròniques progressives o en circumstàncies de gran dependència i complexitat clínica. En aquest marc, el model puntual i rígid d'un formulari de voluntats anticipades pot resultar insuficient o descontextualitzat. La Planificació de Decisions Anticipades (PDA) sorgeix per donar resposta a aquesta necessitat com un procés estructurat, comunicatiu i continuat.

A través de trobades successives entre la persona, el seu entorn afectiu i l'equip sanitari responsable, es van identificant preferències, objectius de cures i límits terapèutics a mesura que la patologia evoluciona. PROCÉS Procés de Planificació de Decisions Anticipades (PDA) Diagnòstic de cronicitat Identificació de malaltia crònica avançada o d'alta dependència. 1 Deliberació compartida Diàleg continuat entre pacient, entorn afectiu i equip sanitari. 2 Definició de valors Clarificació d'objectius vitals, prioritats i límits terapèutics personals. 3 Consens assistencial Acord bilateral sobre intervencions adequades a l'estadi evolutiu.

4 Registre i revisió Constància a la història clínica i adaptació dinàmica segons canvis clínics. 5 Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 17 A diferència del DVA estàndard, la PDA és un acord clínic bilateral i dinàmic, que permet adaptar els tractaments al pronòstic i a la situació vital real del malalt en cada fase evolutiva, assegurant la preservació de la seva dignitat i qualitat de vida. Taula comparativa entre el Document de Voluntats Anticipades i la Planificació de Decisions Anticipades. Criteri comparatiu Document de Voluntats Anticipades (DVA) Planificació de Decisions Anticipades (PDA) Marc regulador Normativa legal (Llei 21/2000, Llei 41/2002).

Protocols i guies assistencials de salut. Fonament ètic Autonomia de la voluntat (revocable). Autonomia de la voluntat deliberada (revocable). Subjectes que hi participen Individu sol (amb o sense assessorament previ). Pacient, entorn familiar o afectiu i equip sanitari. Relació jurídica Unilateral (declaració receptícia, majors de 18 anys). Bilateral i consensuada (des dels 16 anys o menor madur). Destinataris Indeterminats (qualsevol equip sanitari futur). Determinats (equip assistencial responsable directe). Eficàcia temporal Futura (s'activa quan apareix la pèrdua de capacitat). Present i progressiva (aplicable al llarg de la malaltia en curs).

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 18 Criteri comparatiu Document de Voluntats Anticipades (DVA) Planificació de Decisions Anticipades (PDA) Requisit formal Notari, 3 testimonis o professional acreditat. Constància escrita reflexada a la història clínica. Dipòsit Història clínica i Registre de voluntats anticipades. Història clínica del pacient. COMPROVA-HO 16 Quina diferència hi ha entre el DVA i la PDA respecte al moment en què despleguen la seva eficàcia? IDEES CLAU El consentiment informat és un procés comunicatiu i deliberatiu continu, no un formulari administratiu.

Com a norma general el consentiment és verbal, però requereix forma escrita en cirurgia, procediments invasius i situacions de risc greu. El DVA requereix majoria d'edat i capacitat, formalitzant-se davant notari, tres testimonis o un professional sanitari acreditat. El representant del DVA ha de traslladar fidelment les preferències i valors de l'atorgant, sense imposar el seu criteri. La PDA és un procés deliberatiu i bilateral entre pacient, família i equip sanitari que s'aplica progressivament durant malalties cròniques avançades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En quins supòsits d'urgència o excepció es pot intervenir mèdicament sense consentiment previ del pacient? 18.

A quina edat s'ha d'escoltar obligatòriament el criteri del menor i quan pot atorgar el consentiment informat ordinari? 19. Quins límits legals invaliden l'aplicació d'una clàusula inclosa en un Document de Voluntats Anticipades?

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 19 BLOC 1: FONAMENTS 4 Ètica, deontologia mèdica i dret EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'ètica, dret mèdic i deontologia segons el seu àmbit, origen i coercibilitat Explicar com la col·legiació obligatòria converteix el Codi Deontològic en una norma d'obligat compliment Identificar les funcions principals de les Comissions Deontològiques en l'autoregulació de la professió PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Pot un metge ser sancionat per la seva professió si la seva actuació ha estat completament legal davant un jutge?

Marc conceptual: ètica, dret mèdic i deontologia L'exercici de la medicina no depèn únicament del criteri tècnic del professional. Tota decisió assistencial s'emmarca en tres ordres normatius que regulen la conducta humana: l'ètica, el dret i la deontologia. Comprendre com es defineixen i com interactuen permet resoldre conflictes clínics amb seguretat i responsabilitat. DEFINICIÓ L'ètica mèdica, d'arrel grega (ethos, costum o caràcter), comprèn el conjunt de principis que guien la presa de decisions clíniques qualificant els actes com a bons o dolents. Exigeix actes lliures, conscients i voluntaris.

La bioètica amplia aquest camp: analitza de manera interdisciplinària els dilemes morals sorgits dels avenços tecnològics i científics en les ciències de la vida i la salut. En contrast, el dret mèdic està format pel bloc de lleis, resolucions i reglaments fixats per l'Estat per assegurar l'ordre social, la igualtat i la llibertat dels ciutadans. Aquestes normes s'apliquen de manera coactiva a tota la comunitat. En l'entorn sanitari, el dret concreta els deures dels facultatius, la responsabilitat civil i penal, la salut pública i els drets dels usuaris (sobre aquests últims, vegeu «Bloc 1: Fonaments — Drets humans i drets dels pacients»).

Per la seva banda, la deontologia mèdica (del grec deonthos, deure) defineix les obligacions que regeixen de manera específica l'activitat d'una professió. Neix d'un compromís o pacte social en virtut del qual el col·lectiu professional assumeix un nivell d'exigència superior al que marca la legislació comuna, establint mecanismes d'autoregulació professional per vetllar per la bona pràctica, la qualitat assistencial i el prestigi de la medicina.

Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 20 Criteri de comparació Dret Deontologia mèdica Ètica Àmbit d'aplicació Intersubjectiu (tota la societat) Col·lectiu professional (metges col·legiats) Subjectiu (la consciència individual) Origen de la norma Heterònom (imposada per l'Estat) Mixt / Corporatiu (la pròpia professió) Autònom (interioritzada per l'individu) Caràcter coactiu Coercitiu (sanció judicial o administrativa) Disciplinari (sanció col·legial per infracció) Incoercible (retret moral o remordiment) Nivell d'exigència Mínim obligatori per a la convivència Òptim professional i compromís de màxims Ideal de conducta i recerca del bé COMPROVA-HO 21 Per què una actuació pot ser legalment admissible però deontològicament sancionable?

La relació dinàmica entre ètica i marc legal Tot i que l'ètica i el dret són ordres diferents, mantenen un contacte permanent. Allò que resulta desitjable des d'una perspectiva ètica sol guiar la creació de noves lleis. De la mateixa manera, les conductes rebutjables per la moral col·lectiva acaben sent prohibides o restringides pel dret per salvaguardar béns jurídics fonamentals.

Els avenços de la biotecnologia mostren clarament aquesta necessitat de regulació legal davant situacions que posen en conflicte la llibertat individual i els valors col·lectius: Fecundació in vitro: l'arribada d'aquesta tècnica va requerir una regulació legal específica per ordenar la reproducció assistida i fixar les condicions del procediment (aspecte aprofundit a «Bloc 5: Ètica aplicada — Estatut de l'embrió i dilemes ètics de l'inici de la vida»). Clonació: tot i ser una possibilitat tècnicament viable, la clonació reproductiva en humans es troba prohibida internacionalment per raons ètiques i legals, i únicament s'admeten determinats usos terapèutics i d'investigació a escala cel·lular.

Edició genòmica mitjançant CRISPR: la capacitat de modificar gens genera un debat continu sobre quins límits s'han d'establir per llei davant la possible alteració hereditària (vegeu «Bloc 4: Tecnologia i drets — Noves tecnologies, big data, telemedicina i xarxes socials»). Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 21 ESQUEMA Triple dimensió de l'acte mèdic ERROR FREQÜENT Confondre el compliment de la llei amb l'actuació ètica completa. Un metge que es limita a complir estrictament la norma jurídica pot desatendre estàndards deontològics o principis bioètics fonamentals. Tota pràctica mèdica exigeix atendre simultàniament les dimensions ètica, legal i deontològica.

COMPROVA-HO 22 Quina finalitat té fixar per llei límits a tècniques com la clonació o l'edició genètica? El Codi Deontològic i l'autoregulació col·legial El Codi Deontològic és el document que recull per escrit els deures que regeixen la conducta mèdica. Es tracta d'un text d'autoregulació, ja que les seves disposicions no són redactades pel poder legislatiu ordinari, sinó elaborades i aprovades per les mateixes institucions mèdiques col·legials. Aquest text té una doble dimensió: Els codis s'actualitzen regularment per respondre als nous dilemes de la societat.

Les versions vigents de referència són el codi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, actualitzat l'any 2021, i el de l'Organización Médica Colegial d'Espanya (OMC), aprovat el 2022.

Acte mèdic correcte Integració de les tres exigències normatives Dimensió ètica Autonomia individual i cerca del bé Dimensió legal Compliment del marc jurídic de l'Estat Dimensió deontològica Deures i normes del Codi Deontològic Caràcter pedagògic i orientador: estableix valors d'excel·lència, pautes sobre l'actitud del professional, la preservació de la confidencialitat (vegeu «Bloc 2: Relació clínica — Confidencialitat, secret mèdic i història clínica») i la millora de la relació amb el pacient i entre companys (vegeu «Bloc 3: Qualitat i deontologia — Deontologia interprofessional i treball en equip»). 1 Caràcter normatiu i disciplinari: conté imperatius exigibles.

A Espanya, la col·legiació és un requisit indispensable per a l'exercici de la medicina; en conseqüència, vulnerar el codi faculta els col·legis oficials per instruir expedients sancionadors que poden comportar la suspensió de la llicència d'exercici. 2 Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 22 Estructura i competències de les Comissions Deontològiques Per vetllar per l'aplicació del Codi Deontològic, existeixen les Comissions Deontològiques, integrades per facultatius amb experiència en l'àmbit professional i ètic. Operen tant a escala dels col·legis mèdics provincials com en el si de l'Organización Médica Colegial (OMC) a escala estatal.

ESQUEMA Funcions de les Comissions Deontològiques Les funcions principals atribuïdes a aquestes comissions inclouen: Assessorament a la Junta de Govern en totes les matèries vinculades a l'ètica i les bones pràctiques mèdiques. Revisió i actualització periòdica del contingut del Codi Deontològic per adaptar-lo als canvis normatius i tecnològics. Foment de la difusió i formació en valors ètics i deontològics entre el conjunt de facultatius. Resolució de consultes formulades pels metges col·legiats sobre problemes deontològics quotidians. Identificació de nous dilemes i elaboració de documents de posicionament institucional davant debats sanitaris d'actualitat.

Instrucció d'expedients disciplinaris davant denúncies o queixes per presumptes infraccions de les normes col·legials. COMPROVA-HO 23 Quina relació hi ha entre la col·legiació obligatòria i la capacitat sancionadora del Codi Deontològic?

Comissió Deontològica Òrgan col·legial d'arbitratge i supervisió Funció consultiva Assessorament a la junta i resolució de consultes Funció normativa Revisió del codi i posicionament davant debats Funció instructora Tramitació d'expedients disciplinaris sancionadors Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 23 IDEES CLAU L'ètica mèdica guia la recerca del bé des de la consciència autònoma, el dret imposa normes jurídiques mínimes d'obligat compliment i la deontologia concreta deures professionals d'autoregulació. Tota pràctica mèdica està sotmesa a una triple exigència simultània: ètica, legal i deontològica.

La deontologia mèdica és d'obligat compliment gràcies al requisit legal de la col·legiació obligatòria per exercir a l'Estat. El Codi Deontològic combina una funció pedagògica de promoció de valors amb una potestat sancionadora en cas d'incompliment. Les actualitzacions de referència del Codi Deontològic daten del 2021 a Catalunya i del 2022 a l'Organización Médica Colegial d'Espanya. Les Comissions Deontològiques col·legials assessoren, resolen consultes, actualitzen la normativa i instrueixen expedients disciplinaris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. En què es distingeix la font de la norma en el dret respecte a la deontologia mèdica? 25.

Per quina raó un expedient disciplinari d'un Col·legi de Metges pot privar un professional de la llicència mèdica? 26. Quines són les tres dimensions que condicionen i exigeixen correcció a qualsevol acte mèdic? Test · Bloc 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin autor va encunyar el terme bioètica l'any 1970 com la ciència de la supervivència? 28. Quina fita va marcar el Comitè de Seattle de l'any 1961? 29. Quin principi bioètic resumeix l'aforisme llatí 'primum non nocere'? James F.

Childress a) Daniel Callahan b) Henry Beecher c) Van Rensselaer Potter d) Va aprovar el primer protocol de quimioteràpia a) Va ser precedent de comitès amb ciutadans llecs b) Va redactar l'Informe Belmont de recerca mèdica c) Va abolir definitivament l'experiment de Tuskegee d) Beneficència a) No maleficència b) Justícia c) Autonomia d) Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 24 30. A partir de quina edat un menor atorga personalment el consentiment informat ordinari a Espanya? 31. Quin document internacional de l'Assemblea Mèdica Mundial de 1981 va definir els drets dels pacients? 32.

Quina llei estatal regula específicament l'autonomia del pacient i la documentació clínica a Espanya? 33. Quin article de la Constitució Espanyola reconeix expressament el dret a la protecció de la salut? 34. Respecte al dret d'informació clínica, què pot exigir legítimament un pacient? 35. En quin cas és legalment obligatori que el consentiment informat consti per escrit? 36. Quina condició és indispensable per atorgar vàlidament un Document de Voluntats Anticipades? 37. Quina és la diferència principal de la PDA respecte al DVA clàssic?

12 anys a) 16 anys b) 18 anys c) 14 anys d) Informe Belmont a) Codi de Nuremberg b) Declaració de Lisboa c) Declaració de Hèlsinki d) Llei 14/1986 a) Llei Orgànica 3/2018 b) Llei 41/2002 c) Llei 16/2003 d) Article 15 a) Article 43 b) Article 10 c) Article 9.2 d) Exigir proves innecessàries a) Ocultar dades als metges b) Rebutjar ser informat c) Destruir la seva història d) Només si el pacient no parla l'idioma a) En qualsevol consulta ordinària b) En analítiques de sang rutinàries c) En procediments quirúrgics i intervencions invasores d) Signar-lo exclusivament davant d'un jutge a) Pagar una taxa administrativa b) Ser major d'edat i tenir capacitat d'obrar c) Patir una malaltia terminal en fase activa d) S'aplica únicament en pacients pediàtrics a) És un document unilateral que requereix notari b) Té caràcter irrevocable i absolut c) És un procés deliberatiu i bilateral en malalties avançades d) Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 25 38.

Quin concepte fa referència als deures i obligacions d'una professió regulats per ella mateixa? 39. Quin és l'àmbit d'aplicació característic de les normes del dret? 40. En quins anys es van aprovar les últimes actualitzacions dels codis deontològics a Catalunya i Espanya? 41. Quina de les tasques següents NO correspon a una Comissió Deontològica col·legial?

Deontologia mèdica a) Dret penal mèdic b) Ètica filosòfica c) Bioètica general d) Només la consciència individual a) Els pacients amb contracte assistencial b) Únicament els professionals sanitaris c) Tots els ciutadans d'un Estat d) 2022 a Catalunya i 2023 a Espanya a) 2010 a Catalunya i 2015 a Espanya b) 2021 a Catalunya i 2022 a Espanya c) 2018 a Catalunya i 2020 a Espanya d) Redactar lleis d'aprovació parlamentària a) Resoldre consultes ètiques dels col·legiats b) Instruir expedients disciplinaris c) Revisar el Codi Deontològic d) Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 26 5 La relació metge-pacient i la comunicació assistencial EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre models de relació clínica definits per Emanuel i Emanuel.

Diferenciar l'empatia de la simpatia, la compassió i la necessitat d'ecpatia. Explicar la comunicació com a habilitat clínica central i el seu impacte assistencial. Identificar les causes del Burn-out i les barreres que amenacen la continuïtat clínica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 És possible ser un metge excel·lent des del punt de vista tècnic i alhora perjudicar el pacient per una mala comunicació? La pràctica mèdica s'inicia majoritàriament per motivacions intrínseques, com ara la voluntat d'ajudar els altres, millorar la societat, créixer personalment i desenvolupar una vocació basada en valors humans.

Aquesta tasca exigeix una atenció integral: no n'hi ha prou d'abordar la malaltia en sentit biològic, sinó que cal incorporar la persona amb tota la seva biografia, creences, entorn familiar i prioritats vitals.

BLOC 2 Relació clínica 5 La relació metge-pacient i la comunicació assistencial 6 Avaluació de la competència del pacient 7 Comitès d'Ètica Assistencial (CEA) 8 Confidencialitat, secret mèdic i història clínica 9 Error mèdic, negligència i seguretat del pacient Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 27 ESQUEMA Estructura del Bloc 2: La relació clínica La naturalesa de la relació metge-pacient La trobada assistencial és, abans de tot, una relació interpersonal entre dos éssers humans. El pacient arriba sovint en una situació d'inferioritat i fragilitat física o emocional a causa de la malaltia, acompanyat de pors, incerteses i experiències prèvies.

Per construir un vincle terapèutic efectiu cal reconèixer aquesta asimetria inicial i implicar el seu entorn proper, especialment la família.

Models de relació clínica d'Emanuel i Emanuel Per entendre com s'estructuren la presa de decisions i la interacció entre el professional i el malalt, Ezekiel Emanuel i Linda Emanuel van descriure quatre models principals: Model Rol del professional Rol del pacient Objectiu del procés Paternalista Tutor o guardià que decideix el millor per al pacient Receptor passiu que acata el criteri mèdic objectiu Promoure el benestar (beneficència) sense comptar amb l'autonomia Informatiu Subministrador d'experiència tècnica i dades Consumidor que tria lliurement segons valors propis preexistents Executar la voluntat del pacient sense influir en els seus valors Relació i comunicació Models d'Emanuel, empatia i continuïtat Avaluació de la competència Capacitat de decisió i escala de Drane Comitès d'Ètica (CEA) Deliberació i resolució de conflictes Confidencialitat i història Secret professional i drets de dades Seguretat i error mèdic Gestió de l'error i cultura no punitiva Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 28 Model Rol del professional Rol del pacient Objectiu del procés Interpretatiu Consultor o conseller que ajuda a clarificar valors Persona que descobreix i articula què és important per a ella Aclarir els valors del pacient per orientar la decisió final Deliberatiu Mestre o amic crític que dialoga d'igual a igual Subjecte autònom capaç d'aprendre i reconsiderar prioritats Construir junts les millors decisions morals i clíniques Al model paternalista, el facultatiu assumeix què li convé a l'usuari, selecciona la informació per obtenir el seu consentiment i prioritza la beneficència per sobre de l'autonomia del pacient (vegeu «Bloc 1: Fonaments — Principis de la bioètica»).

En canvi, el model informatiu (o tècnic) redueix el metge a una font asèptica de dades i deixa tot el pes de la decisió en mans de l'usuari, ignorant els valors morals compartits. El model interpretatiu fa un pas endavant: el clínic actua com a conseller per ajudar el malalt a entendre les seves pròpies preferències, mantenint la decisió final en mans del pacient. Finalment, el model deliberatiu és l'estàndard ètic actual: ambdues parts dialoguen sobre les opcions de tractament, ponderen beneficis i construeixen conjuntament les prioritats terapèutiques sense coaccions. COMPROVA-HO 43 Quina diferència fonamental hi ha entre el paper del metge en el model informatiu i en el deliberatiu?

Empatia, compassió i protecció emocional L'empatia clínica consisteix a comprendre la perspectiva, emocions i situació del malalt sense jutjar-lo ni caure en la simple simpatia o la llàstima. No es tracta de buscar caure bé, sinó d'establir una connexió respectuosa que transmeti interès genuí i escolta activa. La compassió afegeix a aquesta comprensió la voluntat d'ajudar a alleujar el sofriment. DEFINICIÓ L'ecpatia és la maniobra mental o capacitat protectora que permet al professional compensar la presa d'empatia, separant els sentiments de l'altre per mantenir una distància terapèutica saludable i evitar la contaminació emocional o la pèrdua d'objectivitat.

Una sobreimplicació emocional perjudica tant el metge com el malalt, ja que condueix a la pèrdua de criteri clínic i a la manipulació afectiva. Tant l'empatia com la compassió demostren beneficis terapèutics directes: augmenten l'adherència al tractament, milloren la tolerància al dolor, escurcen les estades hospitalàries, rebaixen l'angoixa i redueixen la petició innecessària de segones opinions. La comunicació assistencial com a eina clínica Un metge realitza entre 86.000 i 120.000 entrevistes clíniques al llarg de la seva trajectòria professional.

Per aquest motiu, la comunicació no és una habilitat supèrflua, sinó una competència clínica fonamental que s'ha d'entrenar, avaluar i preparar mitjançant estratègies estructurades (com Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 29 ara l'ús d'un toolkit previ a la visita). La comunicació ha de ser bidireccional i centrada en la relació terapèutica. Els pacients defineixen una relació clínica òptima quan se'ls escolta activament, s'empra un llenguatge comprensible, s'estableix contacte visual sense que la pantalla de l'ordinador faci de mur i se'ls implica directament en la presa de decisions. ERROR FREQÜENT Pensar que la comunicació empàtica fa perdre molt de temps a la consulta.

Les dades indiquen que l'entrevista centrada en el pacient només allarga la visita menys d'un minut de mitjana i evita retorns innecessaris, prescripcions errònies i litigis per malentesos. A les consultes, la durada mitjana de visita se situa en 7,8 minuts, incrementant-se fins a 8,5 minuts en els professionals entrenats en habilitats comunicatives centrades en la persona. Tot i que els sistemes pressionen per augmentar el nombre d'usuaris per hora, l'eficiència real no rau a despaxar visites ràpides, sinó a garantir la precisió diagnòstica i la qualitat de l'acte mèdic.

COMPROVA-HO 44 Per què la comunicació clínica deficient pot acabar generant més despesa i ineficiència al sistema de salut? Continuïtat assistencial i desgast professional (Burn-out) La continuïtat assistencial és un dels pilars centrals de l'atenció primària. Quan el pacient és atès pel mateix professional al llarg del temps, es consolida la confiança, es facilita el seguiment i es redueix la mortalitat. Per contra, ser atès per múltiples metges diferents fragmenta la informació i deteriora la relació clínica.

Aquesta continuïtat topa sovint amb barreres organitzatives rellevants: pressió assistencial excessiva, llistes d'espera, temps limitat per visita i un distanciament derivat de l'ús inadequat de la telemedicina. Espanya presenta una de les freqüentacions mèdiques més altes de l'OCDE, però amb trobades extremadament breus que en limiten l'efectivitat. Com a resultat d'una atenció intensa i continuada a persones amb patiment, combinada amb condicions adverses com ara la sobrecàrrega de tasques, la manca de son i la pressió del cronòmetre, sorgeix la síndrome de Burn-out o desgast professional.

Es tracta d'una patologia laboral crònica provocada per la interacció constant amb el sofriment en entorns que no cuiden el cuidador. La salut del metge és indispensable per assegurar la seguretat del pacient i la qualitat del servei sanitari. COMPROVA-HO 45 Quina relació s'estableix entre la cura de la salut del metge i la qualitat de la relació clínica? Apunts de Bioètica i Comunicació — Medicina UAB 30 IDEES CLAU L'atenció clínica de qualitat requereix integrar la malaltia orgànica amb la biografia i els valors de la persona. Dels quatre models d'Emanuel i Emanuel, el deliberatiu és l'estàndard ètic ideal perquè construeix prioritats conjuntes.

L'empatia clínica busca comprendre sense jutjar, mentre que l'ecpatia protegeix el professional de la sobreimplicació emocional. La comunicació és una competència tècnica indispensable que redueix conflictes i millora l'adherència terapèutica. La consulta dura de mitjana 7,8 minuts, passant a 8,5 minuts en professionals formats…