Societats Prehistòriques: Transició a l'Agricultura i Expansió

I 13 flashcards i 27 preguntes més al document.

Text del document

Apunts Societats Prehistòriques Prehistoria Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 17 pag. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 1 INTRODUCCIÓ.

CONCEPTES BÀSICS PREHISTÒRIA PROTOHISTÒRIA HISTÒRIA ANTIGA 6 milions - 12/10.000 anys 12/10.000- 2.000/500 bc 2.000/500 bc fins 500 bc Introducció a la Prehistòria Societats prehistòriques Introducció Història Antiga ® Evolució humana ® Societats caçadores- recol·lectores (paleolític) ® 1s societats camperoles ® 1 societats jerarquitzades (Neolític, Edats Metalls) ® 1ers estats i imperis al Pròxim Orient ® Societats del món clàssic Cronologia: obtenció d'una data (-o+ exacte o concreta vinculada a esdeveniments), hi ha 3: referencies textuals (documents, elements epigràfics...); datació objectes (carboni 14, tècniques isotòpiques, dendrocronologia...); datació geològica (estratigrafies, conjunts paleontològics).

Periodització: seqüència etapes o fases delimitades per determinats criteris i se situen en temps mitjançant esdeveniments específics. El principi/final dels períodes marcat per esdeveniments que es consideren qualitativament rellevants.

® Periodització historiogràfica (Prehistòria, Història Antiga, etc.) ® Periodització arqueològica (Paleolític, Neolític, Edat del Bronze, etc.) ® Periodització antropològica-social: societats salvatges, bàrbares (XIX-XX), societats segmentàries, jerarquitzades, complexes; modes de producció (XX-XXI) ® Periodització geològica (Era geològica: Terciària, Quaternari; Pleistocè̀, Holocè̀) Periodització Arqueològica Sistema de les Tres Edats (1820): Thomsen va fer la classificació del Museu Antiguitats de Copenhaguen (Edat de Pedra, Edat de Bronze i Edat del Ferro).

Al llarg del segle XIX es subdivideixen i s'incorporen nous períodes: Paleolític, Mesolític/Epipaleolític, Neolític, Edat del Coure (Calcolcolític), Edat del Bronze (inicial, mitja, final), Edat del Ferro (inicial, final). Aplicació́ només Europa i parcialment, Pròxim Orient.

SISTEMA DE LES 3 EDATS (ACTUAL) Paleolític Caçadors- recol·lectors del Plistocè Mesolític/Epipaleolític Caçadors- recol·lectors de l'Holocè Neolític Agricultors i pastors, en general, societats no jerarquitzades, tecnològicament ceràmica, eines de pedra polida Calcolític Pagesos amb tecnologia bàsica (ús coure), en algun cas jerarquitzades Edat del Bronze Agricultors domini metal·lúrgia (bronze), generalment jerarquitzades Edat del Ferro Societats domini metal·lúrgia del ferro, econòmicament i socialment complexes, protourbanes, jerarquitzades Edat pedra Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 2 Tema 1.

La transició a l'economia productora. Canvis climàtics, canvis culturals. Neolític: últim període Edat Pedra (hi ha 3). Terme vol dir "pedra nova", fent referència a eines (artefactes) que es diferenciaven del Paleolític. Terme posat John Lubbock en Prehistoric Times (1865), degut a les eines de pedra polides, complementada amb desenvolupament i expansió agricultura. Pt, XIX s'estableix classificació etapes. Destaca per domesticació plantes i animals, donat origen a societats agràries. Apareixen els 1ers assentaments sedentaris; depenen del lloc li va seguir el període de Edat Metalls o directament Edat Antiga (amb escriptura).

Revolució neolítica es va donar independent en 6 regions: Àsia occidental, Xina oriental, Nova Guinea, Mesoamèrica, Cordillera Andes, Nord-Amèrica oriental i probablement tb Àfrica subsahariana i Amazona. Principals renovadors estudi Neolític va ser Jean Guilaine: "veritable ruptura [en història], no va ser escriptura, com s'ha dit sovint, sinó agricultura. A partir del moment en què s'introdueix agricultura, es cremen els boscos, es transforma el paisatge, i es depèn del clima per collites. Va ser moment en què va sorgir llogaret i després ciutat.

I tb va ser moment en què van aparèixer malalties vinculades amb animals que es van anar domesticant." Revolució neolítica: descobrint agricultura, ramaderia i es fan sedentaris. Essencial són els canvis econòmic, com aparició excedent producció i conseqüències socials. Cronologia: Pleistocè (15,000) determinada per una edat de gel fins l'holocè que s'estabilitza. Caracteritzada per oscil·lacions de temperatures, coincideix amb evolució dels primers humans anatòmicament moderns. Holocè (10.000- 0): 1eres societats agrícoles se situa en període transició cap Holocè.

Les primeres evidencies plantes domesticades en Pleistocè a punt de començar Holocè (12.500), en Pròxim Orient protagonitzat per Natufians. Pot ser altres llocs n'hi ha de +antigues. Des de punt de vista climàtic, si fa +fred el clima és +sec pq no hi ha tanta humitat; i les +càlides són +humites. El final de l'era glacial: final Pleistocè 2 fases: 14500-12800 BP (fase càlida i humida, vegetació i clima semblant actual. Bølling-Allerød); i 12800-11000 BP (fase freda i seca, +gel i neu, sequera a latituds temperades. Dryas Recent). Inici Holocè 11,000 BP (9.000 BC).

La domesticació de plantes i animals: Pròxim Orient data +Antigua, però hi altres llocs que s'han trobat plantes diferents i sembla procés domesticació diferent, es pensa que es va produir de forma independent. +Antigues: PO, Mesomèrica, Nova Guinea y Àsia.

Àrea Planta domesticada Animal domesticat Pròxim Orient Blat i Ordi Ovelles, cabres, porcs, bous Mesoamèrica Blat moro, pèssols, carbassa Gall d'indi Xina Arrós, panís Porcs, gallines, búfals Andes i Amazònia Patates i manioca Zona andina: llames, alpaques, porcs de guinea Amèrica del nord Girasol Africà central Mill peralt, sorgo Sud Àsia Soja verda, mill Nova Guinea Banana, canya sucre Àfrica subsahariana Bous Estepes euroàsia 6000-5000 BP Cavalls Canvi climàtic fa possible canvi domesticació, però no és procés automàtic sinó transició mil·lennis. No significa que amb canvi climàtic hagi canvi en societat (s'hagi de començar domesticació), jq no es regla de tots grups.

De recol·lecció a agricultura: natufians com van convertir-se en agricultors?, evidències: 1. Recol·lecció Intensiva: es dedicaven de forma intensiva a recol·lecció; tenen coneixement del medi vegetal i selecció d'espècimens per atributs. 2. Recol·lecció Controlada: expurga d'àrees amb especies silvestres i conreus espontanis a partir de deixalles de consum. 3. Agricultura Inicial: conreus de petita escala i modificacions artificials en especies. Cas plantes: es busca que siguin +grans, fàcil de recol·lectar... es fa amb el procés de selecció. Es van poder domesticar pq eren zones on les plantes ja existien (silvestre).

En cas Xipre, no s'ha trobat cereal silvestre però si domèstic amb data +antiga (10.600), pt demostra que ja havia capacitat per navegar i colonitzar. De la cacera a la ramaderia: 1. Cacera selectiva: coneixement dels cicles i recorreguts dels animals. 2. Cacera controlada: captura d'animals joves i criança en captivitat; selecció d'espècimens per atributs. 3. Ramaderia Inicial: pastoreig (estabulació). Les especies han de ser dòcils i petits per domesticar (ex: zebres no s'ha pogut). En la cronologia de la domesticació animal troben que el 1er animal domesticat és el gos, es tracta d'un procés independent a altres especies (per la seva funció).

Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 3 NEOLÍTIC: DIVERSITAT DE TRAJECTÒRIES Per què no tots els grups humans es van fer agricultors Canvi mediambiental: ® Explotació intensiva de recursos propers: Recol·lecció vegetal intensiva domesticació plantes (economia agrícola) Cacera selectiva domestiacio animals (pastors/ramaders) Explotació recursos aqüífers pescadors- recol·lectors ® Diversificació (economies d'ampli espectre Diversitat de recursos en territori limitat caçadors-recol·lectors diversificats, recol·lecten nous recursos com la mel, cargols, bolets...

® Migració a àrees marginals Cacera i recol·lecció intensiva caçadors- recol·lectors especialitzats Neolítics: els que domestiquen Mesolítics: els que recol·lecten i cacen. Actualment, encara perduren comunitats caçadores-recol·lectores, ex: Hadza (Tanzània), recol·lecció intensiva i cacera amb arcs i trampes. Factors que van facilitar la domesticació de plantes i animals al PO: factors ecològics: existència d'espècies silvestres fàcil domesticables i entorn apte per conreu i pastura; factors culturals i econòmics: coneixement en profunditat medi natural, memòria tècnica i capacitat adaptació-innovació i pràctiques culturals de cohesió i consens social.

Tot això, va permetre una modificació del model caçador-recol·lector a l'agricultura i ramaderia. HISTÒRIA, GEOLOGIA I CANVIS CLIMÀTICS Del Pleistocè a l'Holocè: aparició 1eres societats amb economia productora (plantes i animals domesticats) en certes parts del món coincideix amb transició del període geològic Pleistocè al període geològic Holocè i es caracteritza per canvi climàtic profund, que afecta a tot el planeta amb efectes ecològics diferents segons la regió. NATUFIANS Dorothy Garrod 1932 va definir el nom arrel jaciment El Wad Natuf (Cisjordània), on va trobar cos que portava cinta conxes.

Tb va descobrir eina amb manc d'os i sílex afilat: era falç (corbella), eina especialment feta per tallar herba +quantitats. Problema: nòmades petits grups familiars, havien de transportar +cereals. Cultura es desenvolupar epipaleolític final i mesolític (10.800- 8.300 a.C), posterior al kebarià. Pt, final Holocè. Del 15.000- 11.500 A.C. Estén per zona PO, des de Èufrates fins Egipte i els deserts del sud (llevant mediterrani). Jaciments: Wadi en-Natuf, Abu Hureyra, Ain Mallaha, Jerico, Wadi Hammeh. Al final del Pleistocè. Destaquen pel seu utillatge per processar gra silvestre i per cura en enterraments.

Divisió cronològica del natufiense: ® Natufiense antic-inicial (12.500- 11.000): predomina semilunars amb retoc obliqua bifacial. Eren caçadors recol·lectors especialitzats (cacera, gaseles; recol·lecció, cereals silvestres), semi-sedentaris i rituals complexos vinculats als poblats. ® Fase de despoblament intermitja (Estadial Dryas Recent) ® Natufiense recent-final (11.000- 9.700): predomina retoc abrupte, agricultura primitiva Es fonamenta en les eines lítiques i en la evolució dels patrons de comportament i datacions radiomètriques. Alguns proposen 3 seqüències (antic, recent i final), però només s'ajusta a l'industria i no altres criteris. Hàbitat: eren semi-sedentaris.

en petits llogarets, formats per grups reduïts en cabanes de planta circular (10m diàmetre), amb parets de canya o fang. Algunes d'elles eres de emmagatzematge i enterraments. Tb podien viure en cabanes semi-excavades, coves o abrics rocosos. Eines: fals pedra o micròlits, i ossos. Lamines i geomètrics, de micròlits diversos, punxes de fletxa, agulles, arpons (+decorats), ham, útils de fusta, morters de pedra (alguns decorats) i molins actius i passius. Escultura: vult rodó. Tb tenien instruments per a la recol·lecció i processament del recursos vegetals. Creences vinculades als assentaments i agricultura incipient.

Enterraments i rituals religiosos: podien ser individuals, col·lectius, interiors o exteriors. Normalment, en individuals els cossos es posaven en posició fetal; en els col·lectius no estaven tan flexionats. S'han trobat evidencies (coves: Hayonim, Nahal Oren i Ain Mallaha) de la separació del crani, pt podien haver practicat rituals i sacrificis. Tb s'han Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 4 trobat cranis decorats amb comptes de petxines (El-Wad). Documental: enterrament lloc on havia nascut amb decoració i pedra gran del riu sobre pit. Tenen -50 anys i morien ferides quotidianes.

Amb difunts enterrats construccions prenen nous significats. Les conserven amb regularitat i guarden possessions (joies de pedra i ossos). Aixovars funeraris: collars (petxines, ossos de gasela i pedra), tocats, muscles (mar vermell), obsidiana (roca d'Anatòlia), ossos de gasela, bols de pedra i multitud de petxines (en el cos i el cap). En 2008 es va trobar una tomba d'una "sacerdotessa" natufiense (chamana o bruixa curandera), enterrada amb petxines de 50 tortugues (es pensa que es van menga durant el banquet funerari).

Art: tendència naturalista amb formes zoomorfes i antropomòrfiques, sovint en actitud eròtiques com: Amants de Ain Sajri, British Museum, trobada en la cova del desert de Judea. Es considerada la figura +antiga que representa una parella copulant. Agricultura: molts investigadors afirmen que tenien economia d'ampli espectre (explotaven +recursos). Posteriorment, s'ha demostrar que no es cert, jq la seva dieta es basava en cereals silvestres, fruits secs i gaseles. La resta d'aliments era un aportació mín. Pt, eren grups caçadors- recol·lectors especialitzats en la caça de la gasela i recol·lecció cereals silvestres.

Amb la finalització d el'últim glacial els natufians es situen en Creixent Fèrtil (zona boscosa oberta, amb nova gamma de plantes comestibles i animals), on seguiran sent caçadors-recol·lector, però descobreixen +varietat d'herbes. Aquest enorme subministra de gra facilitarà el progrés humà. Eren caçadors-recol·lectors especialitzats, NO practicaven l'agricultura (natufià inicial). Es considerava que van posar les bases de la 1a domesticació de plantes (cereals). Tb els 1ers grups agricultors al PO representen la continuïtat cultural i econòmica dels Natufians (natufià recent).

El seu senderisme va ser possible pels recursos abundants gràcies al clima favorable, era una cultura que viva de la caça, pesa i recol·lecció. Hipòtesis cometa Clovis: va haver canvi climàtic: Dryas Reciente (Jove Dryas) 10.800- 9.500 a.C., provoca desenvolupament agricultura. Altres temperatures: provoca sèquia en llevant (PO), posant perill cereals silvestres. Però van treure mala herba i plantar llavors, començant la agricultura i un augment poblacional. glacials tornen a Europa, període fred i sec obliga natufians a marxar o adaptar-se. Clans s'estenen en busca menjar. Troben gran llac sec (Jordània) amb plana fèrtil i humita, es van refugiar per sobreviure.

Durant generacions, tornen barraques per enterrar difunts. Tenien 2 opcions: marxar o assentar-se, planten propis cultius amb excedent. Es tornen 1eres camperols món. Finalització glacial: clima regula, perfecte per agricultura. Vida camperola construeix nou estil vida. Comencen conrear petits camp entorn assentament. DOCUMENTAL I LECTURES Vídeo. Historia de la Edad de Piedra. El pan de cada día. L'inconvenient del transport canviaria la seva forma de vida, comencen a contrit construccions per emmagatzemar el excedents. Aquestes construccions ens han deixant una rica aportació arqueològica, han trobat restes de: sílexs, ossos, grans, pedres... com ex en el nord de Jordània.

Caçaven qualsevol cosa que andes, nades i voles. Es movien per la regió amb les estacions. Eina: probablement utilitzaven onda 3 pedres unides. Van crear +especialitzades (ex: falç doble fulla) i amb elements decoratius (gasela). Van desenvolupar un gust per la decoració únic fins aleshores. Parlar de +tecnologia. Agricultura: s'han trobat un munt de morters, eren +pesats, pt els guardaven en el lloc d'emmagatzematge i començaven assentar-se. Les varietats de gran no els hi va permetre transformar la farina en pa (feien tortes gruixudes). El gra no era suficient per supervivència, havien de recollir fruits de temporada (comencen dieta equilibrada).

Sempre viatjaven encara que estaven assentats, eren nòmades i sedentaris amb llibertat. Feien reunions entre clans amb l'objectiu de la supervivència biològica (porta sang nova), tb intercanviaven coneixements, aliments, decoració.. Lectura: Evolution, consequences and future of plant and animal domestication L'adopció de l'agricultura Hi ha 2 fases en el procés d'adaptació de l'agricultura: 1. Últims natufians arrel Dray Glacial van haver de canviar estratègia subsistència, cultiven pròpies plantes per quedar-se en el mateix lloc. 2. Amb el temps els cereals són +productius, dona lloc cadena de producció. Nou gra (domesticat) facilita collita.

Cereals eren +productius, treball +intens organitzat en cadena producció. Construeixen 1ers graners especialitzats. Evidències nou estil agricultura: restes ossis mostres lesions provocades processament gra. Aquests natufians no tenien temps lliure, no fabricaven eines precioses sinó eficaces. Necessitaven millorar caça, sofistiquen arc i fletxa (pot ser per conflictes amb altres clans però no evidencies). Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 5 Agricultors tenien poble, fang, cases: vivien petita comunitat. Cada any cremaven sostres: espantar insectes, construccions estaven organitzades plantes.

Enterraven morts sol i treien cranis secs. Alimentació canvia organització: +aliments +nens +població allibera treball. Nòmades tot contrari, transportar nens amb poc aliment, +no sobreviuen. Pt, creix núm. nens amb nova alimentació. Nova organització necessitava líders per organitzar-se (Síria: trobem assentament +grans, edifici distribuït per emmagatzemar cultiu: distribuïdes per famílies com un sol grup que formava part del poblat considerat com únic grup). Famílies i clans organitzats en grans comunitats organitzades, vivien en societats amb líders. Extensió Mar negre fins Bretanya trobàvem gents que encara vivia com abans; recol·lectant i caçant, viatjant (nòmades).

Però la revolució que havia començant en creixent fèrtil s'estendria per tot el món, per la majoria no seria fins milers anys després. La domesticació va permetre civilització i va transformar demografia global. Els 1ers amb domesticació tenien avantatge sobre altres pobles, això explica idioma actual (+80% mateixa arrel). Primers centres domesticació en Euràsia: creixent fèrtil i parts Xina. Amb avantatge aquest habitants estenen el seu llenguatge y gens. Pas a la Domesticació Producció aliments no va sorgir decisió conscient, 1ers agricultors no tenien cap model per observar. Domesticació va provocar canvis en plantes i animals i en comportament humà.

Es van veure forçada pel canvi clima, van haver d'adaptar-se; caça espècies grans van començar a extingir-se. Van tenir que ampliar dieta a caça menor i altres espècies de plantes. Van transportar plantes silvestres començant així cultiu internacional. Les primeres poblacions dèbils agricultures l'arqueologia i el registre etnogràfic ha demostrar que la transició de la caça i la recol·lecció agricultura va resulta: +treball, - estatura adulta, pitjor nutrició i malalties +greus. Aquesta transició va variar per regions. Pq finalment la producció d'aliments va superar al estil de vida caçador-recol·lector?

Les especies silvestres van canviar sota domesticació, ex: blat silvestre fa caure llavors al terra, cosa que és difícil de recol·lectar; en canvi, mutat no cau. El mutat va anar transformant-se amb seva plantació i barreja d'altres llavors donant lloc a mutació a favor humans. Els animals domesticats en comparació al ancestral tenen els cervell +petits i els òrgans -aguts. En espècies iguals podien tenir propòsits diferents, ex: gos. Van domesticar -espècies, ex: 200.000 plantes silvestres, només 100 domesticades; quasi sempre relacionades entre elles. Van domesticar porques especies principalment pq l'obstacle radicava en l'espècie en si.

Zebres Àfrica no van poder ser domesticades pq mosseguen y tenen vista perifèrica millor que la dels cavalls (domesticats feia +). Els mamífers no domesticats demostren que no eren fàcils, hi ha 6 obstacles principals: 1. No bona per dieta humana (ossos formiguers) 2. Prolongació de naixements (elefants) 3. Disposició desagradable (rinoceronts) 4. Reducció al captiveri (pandes) 5. Falta jerarquia amb líder (borrego cimarró y antilopí) 6. Tendència al pànic enfront depredadors (cervs) La producció de aliments va permetre avantatges demogràfics, tecnològics, polítics i militars sobre els caçadors-recol·lectors.

Però domesticació va sorgir de manera independent com a màxim en 9 àrees món: creixent fèrtil, Xina, Mesomèrica, Andes/Amazonià, est EUA, Sahel, Àfrica occidental tropical, Etiòpia i Nova guinea. Les àrees no van estar determinades per seva producció. Es van donar on especies plantes i animals silvestres (natives) eren +nombroses i valuoses. Només en aquestes àrees societats agràries eren capaces de superar a caçadores-recol·lectores locals. Creixent fèrtil van sorgir 1 domesticació, trobem espècies animals i plantes +importants actualitat (blat, cebada, ovelles, cabres, vaques, porcs...). Aquest avantatge els hi va portar a desenvolupar 1eres eines de metall, escriptura, imperis i exercits.

Però quan van estendre, no tenien avantatge sobre altres. Jq on va sorgir independentment no eren àrees +productes (excepte: Xina que se sobre posa 2 àrees). En +productives no independentment li va ser +beneficiosos. Van fer sorgir en zones properes (Italià...) forma no independent, on zona era propensa a desforestació, erosió sol i salificació. Producció aliments estendre de 2 formes: caçadores-recol·lectors adquireixen seu país origen cultius i ganat (-comú) convertir-se en pastors i agricultors; o societats agràries estenen fora seva àrea origen explotant seves avantatges.

Aquesta expansió tendia a fer- se est-oest que nord-sud, àrees amb mateixa latitud comparteixen mateixa duració dia, estacions, clima, habitat, malalties... Continent euroasiàtic s'ha estes +espècies (galls, melicotons origen xines, cavalls..); en canvi, llames i papes ardines no. Òbviament patró general no nega existència barreres ecològics dins mateixa latitud. Pt, societats Euràsia van conquistar natius americans, pel ràpid creixement de societat per cultius i tecnologia.

Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 6 Conseqüències domesticació A partir 8.500 a.C producció aliments va permetre deixar nòmades per estar amb horts i pastos. Producció aliment +població fins avui per 2 factors: estil vida sedentari que permet intervals naixement +curts (mares nòmades només poden transportar 1 bebè); i especies són +cultivables jardins, horts i pastos que zones silvestres. Tb va +tecnologia, sedentarisme permet acumulació tecnologia pesada (impremtes) que nòmades no podien transportar, i excedents podien alimentar artesans i inventors.

Alimentació classe alta a temps complet va portar estratificació social, centralització política i exèrcits. Principals causes mort des de agricultura són malalties agudes i infeccioses que se limita éssers humans, mata o immunitza. Aquestes malalties abans agricultura no eren possibles, inexistència grans poblacions denses. Evolució malalties té 2 variants domesticació: crear poblacions denses i permetre transmissió +freqüent malalties en animals domesticats que salvatges. Malalties masses eren agents de conquista, tenien immunitat y resistència genètica.

Mamífers domesticats es concentraven en Euràsia, per això colons euroasiàtics van matar indígenes americans, australians, Pacífic i sud-africà. Poblacions domesticades van desplaçar a caçadores- recol·lectores, y després entre elles amb agrícoles inferiors. Aquestes expansions agrícoles (9 pàtries) determinen mapa genètic i lingüístic actual. La domesticació ha sigut causa +important de canvis en gens humans en últims 10.000 anys. Factors: propagació gens des de la terra agrícola, evolució de resistència genètica, evolució de lactasa per la consumició de llet... En general un dieta amb més hidrats, sal, fibra, grasses i calories que les societats no agrícoles.

Qüestions Agricultura va sorgir en fins 9 àrees forma independents, 4 continents, en un cort temps de 6000 anys entre 8.000-2.500 a.C. Hi ha altres +àrees que no van culminar del tot en agricultura (o encara no l'havien fet en moment conquesta) o pot ser algunes van evolucionar a domesticades i altres no. Pt, en Holocè va haver 1 dotzena de trajectòries. Homo sapient modern era únic biològicament capaç afrontar avanços tecnològics i eficiència en recerca aliments (donant lloc a caça i recol·lecció). Però espècie va sorgir fa 55.000-80.000.

Aquesta espècie moderna va adalatar rellotge per: millora en habilitats caça, provocant esgotament o extinció grans mamífers provocant -productivitat que la d'aliments; desenvolupament tecnològic per recol·lectar, processar i emmagatzemar; competència entre societats +eficaces tecnològicament; intensificació població. Agricultura va sorgir f. Pleistocè pels canvis climàtics, precipitacions i imprevisibilitat. Pt, no podrien haver transcorregut abans f. Pleistocè i després es va desenvolupar en temps diferents, entre 8.500-2.500. Cada cultiu i espècie de ganat prové 1 sol event domesticació dins àrea restringida (Euràsia) o múltiples domesticacions independents en diferent llocs (nou món).

En Amèrica trobem espècies que se domestiquen de forma independent (múltiples domesticacions independents dins mateixa espècie); en canvi, creixent fèrtil (excepció cebada i lino) deriven 1 sol event domesticació. Altre opció es ritme transmissió: Euràsia +ràpid i en Americà +lent (llama i conill índies no s'havia estes quan arriben europeus). En alguns llocs la domesticació local només va ser explotada amb arribada societats agràries. Tb pot ser que les àrees d'origen siguin en realitat secundaries amb arribada de domesticats o agricultors. Pareixen indiscutibles: creixent fèrtil, Xina, Mesoamerica, Amèrica del Sud i est del EUA (van ser primers llocs domesticació en parts del món).

Percentatge + resulta ser domesticable en Euràsia (18%), Àfrica cap mamífer gran era domesticable, no tenen jerarquització com ganat. Tb s'ha de tenir en compte que +mamífers es van extingir. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 7 Tema 2. La consolidació de les societats camperoles. Demografia i urbanisme Grups natufians (13000-9500 BC): Zona Llevant mediterrani. Grups responsables 1a agricultura. Abans aquesta agricultura incipient a petita escala, havien practicat recol·lecció intensiva espècies salvatges. Es tracta poblats permanents o semi-permanents.

Aquesta forma de vida assentada de forma permanent o semi-permanent fou necessària pq es pogués desenvolupar aquesta 1a agricultura. Practicaran caça especialitzada, tecnologia recol·lecció i transformació cereal (ex: morters grans dimensions per processar forma eficient cereal i esdevenir aliment +fàcilment digerible). Tecnologia és tb mostra sedentària o semi-sedentària, jq útils ben fets i grans dimensions no podrien transportar. Enterraments sota cases, final natufià s'observa tractament específic dels cranis dels difunts. 1ers evidències plantes domesticades daten final natufià. Partir aquí, inicia Neolític. Contretament, comença Neolític pre-ceràmic (9500/8700BC-8000/7000BC).

Aquest moment, registra +temperatures i seva estabilització: clima +càlid, humit i estable - desapareixeran grans oscil·lacions de temperatures-. Hipòtesi: aquest moment de millora condicions climàtiques, serà moment inici dels conreus. El pas a esdevenir societat agrícola no és un pas homogeni ni que es produeixi per igual a tot arreu. Neolític Preceràmic [ 9700-8700BC (A)/ 8700-6500 (B)] Zona Creixent Fèrtil. Agricultura inicia zones muntanyoses, no en fèrtil àrea grans rius mesopotàmics, jq encara no controlaven tecnologia hidràulica.

Té lloc creixent fèrtil, 2 focus: zona muntanya es comença domesticar animals; i altre focus domesticació plantes; pt, tenim comunitats agrícoles i pastores, en moment donat es combinen. Poblats estables amb agricultura cereal consolidada; i cases rodones, sitges, existència arquitectura complexa. Vida social i productiva tenia lloc espai exterior cabanes. o Jaciment Jericó: es trobà una torre construïda amb maons (arqueòlegs no han sabut encara donar explicació sobre existència d'aquesta complexa estructura). Torre de 8m. D'alçada amb una escala interior i enterraments a la part inferior. Demostra el salt qualitatiu d'aquestes poblacions a nivell tecnològic i arquitectònic.

o Existència pedres per tal moldre gra: ja no s'utilitzen grans morters natufians. Denota una intenció molt +funcional: es busca eficiència i la practicitat. o Puntes fletxa: indica que es caçava. o Tractament específic cranis difunts: temps després mort, es reobria tomba i preparava i modificava crani per exposar-lo a interior casa: ancestres presents casa. No s'ha trobat res que ho relacioni amb l'existència d'una religió.

NEOLÍTIC PRECERÀMIC A=PPNA 9700-8700 NEOLITC PRECRÀMIC B=PPNB 8700-7000 Agricultura Cereals Cereals + Lleguminoses Ramaderia Cacera Ramaderia: ovelles + cabres, al final bòvids Jericó: restes mostren adopció ramaderia PPNB, consumeix car: oviaprid, bòvids, porcs; PPNA consumeix carn caçada: gaseles, rumiants, guineu Poblats Estables de cases rodones; sitges; arquitectura complexa Jaciments Netiv Hagdud: cases ovals-rodones amb sòcols de pedra i llars centrals Jaciments Jericó: cases ovals-rodones amb sòcols pedra i llars centrals, +torre massissa amb enterraments en base. No coneix funció, però mostra +coneixements tècnics i capacitat mobilització ma obra.

Cases rodones; preurbanisme El Jaciment Abu Hureyra mostra seqüencia de cases rodanes del PPNA i les cases rectangulars del PPNB. Jaciment: Es-Sifiya. Finals PPNB, arquitectura +complexa, cases 2 pisos i major compartimentació́ Instrumental § Relacionats amb collita i processament cereal (ganivets, pedres de moldre, destrals de pedra) § Relacionat probablement amb cacera (puntes de fletxa, endereçadors de fletxes) § Relacionats amb collita i processament cereal (pedres moldre, destrals de pedra, matxacadors) § Ganivets i fulles majoritaris entre instruments sílex, tot i que apareixent puntes fletxa.

Enterraments Jaciment: Jericó (Palestina) Crani recobert de guix pintat Jaciment: WF16 (Jordània). Enterrament sota una casa amb una ofrena (punxo d'ós) Jaciment Ain Ghazal: enterraments sota cases, extracció́ i tractament cranis. Excepcional: estàtues guix: representacions caps i figures senceres.

Enterraments continuen fent sota cases, amb major elaboració́ en tractament cranis [Jaciments: Tell Aswad (Síria) i Yiftahel (Palestina)] Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 8 DONES I DEESSES L'augment demogràfic i el debat en torn al matriarcat al neolític Hi ha un canvi climàtic del canvi del Plistocè al Holocè, no està marcat per temperatures més altes precisament sinó l'estabilitat de les oscil·lacions. Canvi demogràfic neolític: calculant nombre i mida jaciments, per veure creixement demogràfic (ex: mida jaciment, si són cada vegada + i són +grans).

PO: natufians hi ha creixement exponencial població, arrel extensió assentament i població per jaciments. Al final, dona lloc a grans poblats. Punts d'inflexió en creixement demogràfic: ® Model demogràfic agrícola/preindustrial: inflexió enforma en demografia. Ritme creixement es dona aquí, canvi totalment, passa de ser població +baixa a tenir un ritme de creixement constant i continu. ® Inici model demogràfic industrial: tb creix, però no es equiparable. Límits creixement model neolític/preindustrial: decreixement en punt puntuals, conseqüències naturals, però tb pressió per organització social i malalties: incidència en ritmes demogràfics, formen part del model neolític.

Majoria pandèmies sortien el contacte de humans amb animals. ® Crisi de la producció agrícola o ramadera: sequeres, inundacions, plagues... ® Distribució diferencial de la producció alimentaria: tributs, delmes... ® Aparicio de les epidèmies: tuberculosis, verola, malària, colera, pesta, grip... (+contacte amb animals i aglomeració persones que incrementa transmissió entre humans) Què fa possible el model demogràfic neolític? Pq hi ha creixement població: producció abundant aliment es pot matxucar i digerible, això permet donar papilles nenes. I mare deixar amamtar, comencen tenir fills cada any. Tecnològica producció permet naixements +freqüent. Lactància anticonceptiu natural.

Altre elements, perquè dones tinguin +fills: edat casament dones, moment en que son fèrtils, hi ha rituals, a partir aquest moment es poden casar i tenir fills. "Decisió social". ® Major quantitat de menjar disponible per alimentar a un major nombre de persones ® Valor social i cultural d'un nombre elevat de criatures ® Millors condicions per un augment de la taxa de fertilitat de dones (períodes +curts de lactància, aliments substituts de llet materna; -mobilitat; tipus d'alimentació). Serien farinetes o semblants, es poden fer amb cereals (blat, ordi, arròs) i digeribles nadons.

Això fa que en aquells llocs on plantes domesticades no podien ser convertits farinetes, no hi hagués aquest augment demogràfic (ex: Amèrica Nord o Nova Guinea) La fertilitat femenina: la clau del canvi demogràfic del neolític ® Factors que incideixen en la taxa de fertilitat canvis fisiològics (pautes d'alimentació) canvis socioeconòmics (valors social de la infància) canvis habitat (tipus d'activitat) canvis tecnològics (mètodes de contracepció) canvis culturals (rol social de les dones) ® Factors de canvi a les primeres societats agrícoles Alimentació rica en hidrats de carboni Infants i joves com a ma d'obra Menys mobilitat Possibilitat de períodes de lactància més curts Ideologia de la fertilitat?

Hi ha figuretes femenines, en mediterrani son obliqües, en relació representen mares de fertilitat. Es relaciona amb importància política de dones, societats matriarcals. No hi ha cap evidencia matriarcat, però valor social de la fertilitat sí que esta. A nivell desigualat social, es probable que no existia, jq els esquelets no hi ha diferencia homes i dones. Podem dir que hi ha ideologia fertilitat associat al cos de la dona. Les figuretes no solen estar en santuaris ni temples, es troben en cases, són petits, com portadores de sort.

® Çatal Hüyük (Turquia) 7300-6300 ® Tell Halaf (Síria) 6000-5000 ® Catalunya tenim Venus de Gavà (Mines Prehistòriques de Gavà) 6100-5400 En relació al creixement demogràfic, hi ha un jaciment +famós Çatal Hüyuk (Anatòlia, Turquia): una ciutat neolítica (7.300- 6.200 BC): es un jaciment està excavada des de els 60`, té d'espacial: té dimensions +grans, característiques de troballes +peculiars, es dona imatge de grans aglomeracions i reflexen com podien funcionar.

Es un jaciment espectacular, s'han trobat centenars de cases rectangulars de fang compactades, amb profunditat de superposició de 1.00 anys que ha creat elevacions (tenen +continuïtat, construeixen al damunt creant petits muntanyes, això es coneix com "tell tepe"). Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 9 YACIMENT CATAL HÜYÜK Costat de volcà, creant oxidant, pedra talla +bé i es podia fer fins miralls. És poblat consolidat i pròsper. Sortien terrat, circulació poble per sostre. Té urbanisme +marcat. Reconstrucció: 1)extensió aprox. 20 he; 2) població màx.

aprox.: 5.000-8.000; 3) agricultura i ramaderia consolidada; 4) intercanvi matèries primeres i objectes elaborats, especialment d'obsidiana. Podem pensar hi ha pla urbanístic acceptat, jq estan fetes mateixa manera i acomplades. Què caracteritza el jaciment? 1. Model urbanístic (cases rectangulars atapeïdes i circulació terrats)= planificació col·lectiva. 2. Organització espai (semblants mides i carac. cases, absència espais comunals o santuaris, continuïtat ús cases). No diferencia ni temples= força igualitària i permanent, solida. 3.

Abundància i complexitat elements rituals (enterrament sota cases, pintures murals, elements escultòrics fang i guix, figuretes femenines): aquestes societats que creixen venen tradició comunitària i igualitària, intenta mantenir idea comunitària en grup +nombrós, creences cohesionades.

Les teories modernes del matriarcat neolític Primeres excavacions a Çatal Hüyuk als 60': primer que relaciona teoria matriarcat amb evidencies arqueologia, obre debat de relacionar les dades arqueològiques amb teoria: James Mellaart, Çatalhöyük, a neolituhic town in Anatolia (1967): Ens diu que: ® Hi ha matriarcat i culte a la Deessa Mare ® Es basa en les representacions femenines i l'absència d'indicadors de violència o guerra ® Interpreta alguna de les cases del jaciment com a temples o santuaris ® La seva interpretació es restringeix al jaciment.

Acadèmica aposta idea matriarcat ab millors dades: Marika Gimbutas, professora Universitat Harvard i Californià, especialista neolític i edat bronze: The civilization of goddess (1991): ® Planteja existència societat matriarcal al Neolític, pacifica i basada en culte a Deessa Mare ® Seria substituïda a Edat del Bronze per societat patriarcal carac. per una ideologia guerrera ® Interpretació esta basada en una recollida de materials, sistemàtica i ampliadíssima, del Neolític i Edat Bronze en PO, Mediterrani i Europa Oriental.

A favor: En contra (investigació actual): § abundància de simbologia femenina, escassa simbologia masculina § absència elements violència intern i intragrupal § igualitarisme (habitatge/enterraments).

§ absència d'estructures de poder diferenciades ni arquitectura monumental (temples, santuaris) § representacions femenines semblen +cultes domèstics que deus mitològics § igualitarisme (habitatge/enterraments) JACIMENTS EXCEPCIONALS DEL NEOLÍTIC PRECERÀMIC GÖBLEKI TEPE, JERF EL AHMAR I ÇATAL HÜYUK El paper de les creences i els rituals col·lectius en l'inici de les societats pageses Göbekli Tepe (Turquia) 9500-8200: § Centre ritual sense indicadors domesticació plantes i animals (no hi ha figuretes humanes) § Múltiples cercles amb monòlits gravats § Còdols gravats amb inscripcions semblants, en alguns casos a les decoracions esculpides § Evidencies de trobades puntuals amb banquets col·lectius § Us de curta duració i posterior reompliment § No hi ha evidencies de plantes ni animals domesticats Jerf Al Ahmar (Síria) 9500-8700: § Jaciment del PPNA amb evolució de cases rodones a rectangulars a la seva fase final § Edifics comunals on es desenvolupen rituals § Còdols amb inscripacion de relats mítics semblant als trobant a Göbekli Tepe 1) Convivència territoris explotació cereals de primers agricultors i caçadors-recol·lectors 2) Creences i rituals comunes i compartits (són la mateixa comunitat?) 3) Organització comunal contemporània (caçadors-recol·lectors +primers agricultors) a l'aparició de l'agricultura i als poblats estables 4) Sofisticació tècnica i rituals dels caçadors recol·lectors El model de vida del neolític al PO 6200 (El final del Çatal Hütuk) Çatal Hüyük porta límit formes vida heretades caçadors-recol·lectors Natufian: societats igualitàries basada en agricultura i ramaderia, culte ancestres i vinculació estreta intracomunitària.

Increment elements simbòlics i vinculació entre diferents unitats domèstiques semblen haver operat com instrument cohesió i control social. Inici aprox. 7400 BC i cap 6.500 comença a mostrar indicis desarticulació: § Canvis model urbanístic: portes exteriors amb patis i carrerons § Canvis organització́ espai: discontinuïtat i remodelació cases, monumentalitat i especialització espais rituals § Canvis elements rituals: representacions binàries: masculí-femení, augment referents mort i violència 6.200 BC Çatal Hüyük s'abandona.

Plantegen com possibles causes: crisis subsistencials (insuficiència producció agrícola i ramadera), crisis ecològiques, inici especialització tècnica (artesanat, comerciants). Tot plegat, comporta desarticulació lligams comunitaris i inici del final d'un mode de vida que s'havia iniciat al final del Pleistocè. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 10 Precisió urbanisme Les cuitats van esdevenir fa 15.000 anys en el sud-est d'Àsia. Després del retrocés de glaciació en el Pleistocè i la domesticació, comencen a establir campaments permanents.

En Jericho i Çatal Hüyuk (primera ciutat coneguda) amb la domesticació avançada li porta a una estratificació i escala social. Les cuitats com a tal van esdevenir fa 6.000 anys amb la revolució urbana. Lefebvre proposa que la societat només és possible en la vida urbana. DOCUMENTAL I LECTURA Lectura: Putting Cities First: remapping the origins of urbanism Clima Creixent Fèrtil produïa abundant aliments. Caçadors-recol·lectors van aprendre a caçar amb gossos. Gossos formaven part vida i mort; s'han trobat enterraments amb cadells. Els jaciments Ahmar punt inflexió enterraments gossos, domesticació gos ve amb sedentarisme, primeres barraques atreuen gossos pels restes alimentaris.

Dyran va portar el glacials i la sèquia al CF, pt fam. Van canviar forma vida, planten collites i es van convertir 1 grangers. Cabres 1 animals domesticats per granja. Les cabres es veuen la seva diferencia en les banyes, estat salvatge banyes avantatge pels mascles per aconseguir femella; domesticades no fa falta ja que li creuen el pastor. Cabres, ovelles i porcs. Vaques animals temprans de carga. Dues forma de vida: pastors (animals) i grangers (cultiu).

Convivència: humans i animals, problemes higiene i malalties, però previsió aliments Primer part article, Soja explica concepte central ("synekism") i hipòtesi en relació al paper primeres aglomeracions urbanes per explicar el desenvolupament dels avenços tecnològics, econòmics i culturals que caracteritzen la civilització. - Quina és la seva definició de "synekism" i quin és l'origen d'aquest terme? aglomeració urbana relacionada amb altres conceptes com econòmics, prove del grec (oikos) que significava la condició que sorgeix de vivire junts.

- Quin creu que és el paper primeres aglomeracions urbanes com Çatal Hüyuk i com ho relaciona amb el títol de l'article Putting cities first ( = Començar per les ciutats)? Ens proposa que origen de les ciutats abans de la revolució agrícola, l'estil de l'aglomeracio urbanaa en la aparicio de les societats agrícoles, l'escriptura, l'estat... Segona part article explica característiques Çatal Hüyuk com demostració seva hipòtesi. - Quines són aquestes característiques? Amb uns 10.000 habitants, aglomeració de cases adossades sense carrers ni camins entre ells, moviment es produïen en teulades escalonades. Almenys amb una plaça publica. Hi ha +santuaris.

- Quina troballa singular de Çatal Hüyuk reforça la idea de que aquest jaciment es pot considerar una ciutat? Miralls artesanals, representa paisatge urbà amb edifis separants, primer art urbà panoràmic. L'únic que s'ha trobat en el PO. - Segons Soja, que es el que genera l'existència d'aquestes primeres ciutats? Arrel la revolució agrícola va donar lloc al procés social i especial urbà. Vídeo. Historia de la Edad de Piedra. El sueño Urbano El primer urbanisme A què es deu l'aparició de poblats més grans i complexos? Quins grups es fusionen? La cabra detonat de la vida urbana. Els excedents, els agricultors i els pastors. Quina és l'evolució urbanística?

Com canvien les cases i el traçat dels poblats? Circulars, ovals i rectangulars. Expressen idees com es el món, un entorn artificial edificat de com hauria de ser. Comencen a separar les estàncies privades. Quina edificació van trobar al jaciment de Jerf el Ahmar interpretada com un centre de rituals col·lectius? Quines són característiques té per sustentar aquesta interpretació? La decoració, banyes, primer edific ùblic conegut. Rituals i pràctiques comunitàries? Al jaciment de Jerf el Ahmars'han trobat còdols amb inscripcions? Com s'interpreten aquestes inscripcions? Expliquen una historia, un mite. Què tenen en comú amb el jaciment monumental del Göbleki Tepe?

Els buitres gigiants amb homes sense cap. El significat de la mort. Al documental es fa una interpretació (ara força discutida) dels rituals que es portaven a terme a aquest jaciment. Quina és i en quines dades o elements arqueològics es basen? Els morts es deixaven al aire lluire pq els buitres sel'l mengessin i lliberesin l'espirut. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 11 Tema 3. L'expansió de la vida pagesa. Migracions i genètica Mesolític: termologia arqueològica, proposar XIX per anomenar grups caçadors- recol·lectes convivien amb 1ers grups neolítics. Pq no tots humans adopten agricultura?

Dinàmica demografia PO: natufià a partir PPNA puja + població arribat 6.500, punt màx. Catal Huyul, després amb neolític ceràmic i torna a pujar+ amb 1ers ciutats estats mesopotàmiques. Causes: baixada brusca temperatures, creixement excessiu, conflicte intern, crisis sobreexplotació recursos... tot això s'articula aquestes poblacions neolítics necessiten despedregar-se i ocupar nous territoris. Això es causa expansió neolítica. Canvi climàtic global- solucions locals: Tenim transició plistocè al Holocè, canvi mediambiental general no té mateix efecte a tot arreu. PO afavoreix vegetació.

Poblacions tenen diverses opcions adaptar-se, punt vida reproducció, 3 opcions principals: explotació intensiva recursos propers (fa que especialitzin i puguin subsistir), diversificació (economies d'ampli espectre) i migració àrees marginals. En funció llocs i tradicions culturals trien diverses opcions. o PO: domesticar plantes-animals per condicions favorables i tradició: alguns es centren plantes= agricultura, i altres animals=pastors. S'uneixen, anomenen grups neolítics.

o Altres grups per context i tradició van diversificar (pescadors recol·lectors i caçadors recol·lectors diversificat) i migrar (caçadors recol·lectors especialitzats)= grups mesolítics (només contemporanis grups neolítics), persistit fins aleshores. Quins grups tenim? Caçadors recol·lectors diversificats: § utilitzen recursos que existien però quasi no explotava (mel, cargols, bolets...) § Cacera animals mitjans i petits. § Model ús estacional recursos, territori (ex: grup mesolític Dinamarca) § Explotació intensiva recursos locals associats territori, creant noció territori.

§ Creen identitat grup i territorial § Elaboració ornamentats personals distribuïts xarxes territorials: denes petxines (jaciment prepirinenc Cova Gran, Lleida). § Pescadors-recol·lectors Holocè: trobem acumulacions restes bivalvs (fenomen conegut com concheros), com per exemple en Shell-Middens Jaciment Mesolític excepcional (Lepenski Vir, Sèrbia), aprox. 7000BC ® +20 cases trapezoïdals amb llars centrals ® enterraments dins i torn cases ® explotació intensa recursos Danubi (peixos) ® escultures pedra sorrenca cases (50-60cm), escultures, 1 mín.

x llar, representen peixos, deus son peixos, relacionades entorn ® a partir 5500BC: animals domèstics i ceràmica Migrants a àrees marginals: poblament de zones climàtiques i ecològiques extremes. Inuits (esquimals), resultat de pobles siberians que arriben moment posterior a Canada. Hi ha grups que se'n va +nord com Siberià. Perduració del caçadors recol·lectors: no tothom va adaptar la agricultura pq no els hi feia falta. La colonització es va imposar. Perduració caçadors-recol·lectors: o pobles aborígens en Austràlia descobert per James Cook (1770) o Hadza viuen de la recol·lecció intensiva i cacera amb arcs i trampes de petits animals.

Es calcula que només queden 1500 zona Serengueti, Tanzània. Coneixen poblacions agricultores, no volen canviar seva economia. S'extingeixen per expansió model econòmic capitalista, els està limitant en zones +petits on hi ha -recursos. o Sami: darrers caçadors-recol·lectors en Europa § Sapmi= terra dels Sami, Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia § 60-80.000 persones § Grups diferents amb diferents trajectòries i activitats econòmiques § Pesca, recol·lecció, ramaderia rens (no domesticat), agricultura subsidiària § Origen encara per determinar: descendent mesolítics? Migracions?

§ Marginació institucional: reivindicacions actuals de la cultura i drets dels Sami Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 12 Els primers grups agricultors d'Europa (6500-3500 BC) En els 80' les datacions carboni 14 eren cares i no ajustades, però últims anys s'han introduït millores tècniques i s'han abaratit, per això ara hi ha milers de datacions. Expansió dels grups agricultors a Europa: El trajecte va des de el est cap nord-est, es un procés gradual de est a oest. Destaquem 4 zones dels primers neolítics europeus: 1) Grècia i els Balcans (6500-6000): 1er neolític en continent europeu.

Jaciment Neo Nikomedeia (Tessàlia): o 6200 BC o cultura de sesklo (6500-5500) o Son agricultors semblant a PO mateix producció de blat, ordi i llegums o La consumició càrnica prové dels animals domesticats el 90% o Arquitectura complexa: cases rectangulars amb subdivisions. o Enterraments sota la cases. o Novetat: producció ceràmica. o "Santuari" no té aparentment ús domèstic, trobat +figuretes antropomorfes, mateix culturalment, però innoven tecnològicament i regularitzen pràctiques religioses.

2) Centre Europa (5700-5300): o Ceràmica de Bandes (LBK) o Colonització d'+àrees fèrtils (LOESS) o Convivència amb grups mesolítics o Canvien sistema de conreu, conren mes ordi que blat o Ja no tenen ramaderia de ovelles i cabres, ja que son d'àmbit mediterrani, es centren en la ramaderia bovina i porcs o Tradició Naylina: enterraments cases o Poblats de grans cases rectangulars, tot es comparteix. 3) Illes Britàniques 4000-3500: o Expansió +ràpida o Diverses arribades per mar o Datacions +antigues a Irlanda o Eren societat petites però amb una organització forta i amb creences fortes, que marquen una complexitat de capacitat econòmica.

o Avancen cap nord a llocs inhòspits i amb condicions +difícils, s'expandeixen o Cercles rituals i marcadors de territori (Stones of Stennes 3100, Ring of Brodgar 2500) o Tómbols megalítics enterraments (Maeshowe 2800) Jaciment Skara Brae (illes Orkney) o 3500-2500 o Ceràmica Grooved Ware o Cases amb mobiliari de pedra o Sepultades per una turmenta o Ramaderia ovelles i bous o Conreu ordi o Recol·lecció marina i pesca o Monuments i enterraments megalítics 4) Península Ibèrica: trobem 3 models de neolització: 1) expansió interior adopció pels grups mesolítics (pel nord); 2) expansió marítima, aculturización dels grups mesolítics (Mediterrani i nord Portugal); 3) contactes amb grups del nord d'Àfrica o Ceràmica Almagra: almarga cuida, cultura vaso campaniforme o Ceràmica cardial: decorada vorada dentada i petxines escopinyes, forma general recorda a la d'un cor.

o Navegació prehistòrica: amb canoes on transportaven als animals o Primera expansió, en la zona del Cantàbrica i Portugal tarda +en colonitzar-se.

Cova d'or (Beniarrés), 5500-5000 La Draga (Banyoles), 5400-5200 Cova de Nerja (Màlaga), 5300-4700 Conreu blat i ordi Conreu blat i ordi Conreu de blat, ordi i lleguminoses Ovelles, cabres i porcs Escassa presencia animals salvatges Ovicàprids, bous i porcs Ovelles, cabres, bous i porcs Recol·lecció vegetal: aglans i olives Abundància ceràmica cardial Ceràmica cardial Abundant instrumental de fusta Ceràmica almagra Cases rectangulars, 30m2 Conjunt càrstic de grans dimensions 6500-6000 BC Grècia i Balcans 5700-5300 BC Europa Central 5700-4900 BC Mediterrani 4900-4100 BC Europa Atlàntica 4000-3500BC Illes Britàniques 4000-3500 BC Escandinàvia Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 13 Com es va produir l'expansió agrícola al continent europeu?

Model clàssic es base difusió cultural: agricultura hauria arribat a través flux idees i comerç entre població europea mesolítica i agricultors PO i sud-oest Europa (=aculturització). Actualment dades genètiques sustenten model reemplaçament que ja s'havia plantejat: migracions massives agricultors del PO a Europa absorbint grups caçadors- recol·lectors; dades arqueològiques indiquen, que implantació no va ser uniforme, en algunes zones podrien plantejar aculturización. Expansió tota Europa mode vida agrícola, fins i tot zones +septentrionals com illes Orkney, mostra creixent agrícola continu associat= necessitat de conreu de noves terres.

ARQUEOGENÈTICA Migracions en Europa prehistòrica L'arqueogenètica ha revolucionat completament el camp de Prehistòria és de gran importància pel tema de evolució humana. L'arqueogenètica s'ha utilitzat per estudi creuament entre neandertals i sapiens, neolític, Edat Bronze… Actualment tb per a períodes històrics (història antiga, migracions en cronologies medievals…). *problemes estudis genètics: de vegades, interpretació de dades genètiques simplifica explicació històrica. Risc de fer interpretació simplista a partir d'un número reduït de mostres i aplicar-la a llargs i complexos períodes històrics.

La genètica no pot donar explicació completa: ha d'estar combinada amb arqueologia i recerca històrica. Luigi Cavalli-Sforza: genetista italià que a partir dels 60' va ser pioner en ús genètica per estudis històrics, per investigar aspectes com evolució humana, mobilitat persones… Estudis no els fa a partir restes arqueològiques, sinó amb ADN de persones actuals. ® Y-DNA: només es transmet per via paterna ® ADN mitocondrial: només es transmet per via materna ® ADN autosomal: càrrega d'ADN completa d'una persona Estudis genètics a partir de les poblacions actuals, +rellevants: o Haplotip: grup específic de gens a l'ADN que una progènie hereta d'un dels pares.

Són seqüències o grups d'ADN que s'hereten per via materna o paterna. o Haplogrup: conjunt haplotips similars que comparteixen ancestre comú. Haplogrups se'ls assignen lletres alfabet, i nombres i lletres com combinacions addicionals. o ADN mitocondrial: haplogrup que es transmet només línia materna, mare a fill i filla. o Cromosoma Y: haplogrup que es transmet només per línia paterna, de pare a fill. o Rellotge molecular: càlcul del ritme de modificació de les seqüències ADN que s'extrapola per estimar l'antiguitat de separació dels llinatges genètics o haplogrups.

La distribució haplogrups ha permet proposar teories de migracions durant prehistòria L'estudi genètic a partir d'ADN antic (aDNA) 1984: publica 1era seqüència ADN antic (DNA sequences from the quagga, an extinnct membre of the hores family), recuperada i aïllada a partir mostra museu dels EUA d'un animal extint (quagga: espècie de zebra). Pt, les primeres mostres van ser d'animals. 80'-90': anàlisis ADN antic es centra en historia evolutiva dels animals (nomes algunes proves amb neandertals) per problemes de contaminació de les mostres amb ADN humans moderns i recuperació de la cadena genòmica sencera 2001: publicació seqüència genoma humà de Venter.

The sequence of the human genome 2006: primer genoma d'ADN antic d'un enterrament Paleoesquimal Ancient human genome sequence of an extinct Paleo-Eskimo 2010: Publicació del genoma dels neandertals A draft sequence of the Neandertal genome 2012: publicació del primer genoma complert d'ADN europeu (Ötzi) New insight into the Tyrolean Iceman's origin and phenotype as inferred by whole-genome sequencing Península Ibèrica The genòmic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years: ® 271 genomes sencers (176 ja publicats): ® Conclusions sobre mobilitat: ® relació genètica entre caçadors-recol·lectors del nord-oest i del sud-est ja abans de l'agricultura: contactes.

® Contactes esporàdics entre Ibèria i el nord de l'Àfrica cap al 2500 BC ® Cap 2000 BC: substitució del 40% de ascendència d'Ibèria i prop 100% seus cromosomes Y per persones amb ascendència estepària. Tots ADN Y seran esteparis: tots homes de península Ibèrica haurien estat substituïts per homes de les estepes; dones només una part. Fou probablement el descobriment que més ha soptat. ® Edat del Ferro (1r mil·leni BC): ascendència estepària s'estén a regions de parla no indoeuropea (bascos actuals), sense haver-hi barreja de migracions posteriors.

*el tema del basc és un tema de +estudi pq hi ha +teories però encara no se sap origen ® Al menys des del període romà: flux gens del nord d'Àfrica i la Mediterrània oriental. Recerca genètica del procés de neolització d'Europa Preguntes a la recerca genètica: - Quina va ser l'aportació poblacional del PO a Europa? - Va haver reemplaçament poblacional en algunes zones? - Quina part llegat genètic de població europea procedeix grups paleolítics/mesolítics? - Com es va produir la fusió entre grups mesolítics i neolítics?

Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 14 La teoria de les onades d'avançament (Cavalli-Sforza, 1994): o Calculat a partir de marcadors genètics clàssics de poblacions actuals. o Avançament de 25 km per cada generació. o No és una substitució poblacional total, sinó un model mixt (creuament de poblacions neolítiques i mesolítiques). Model del poblament europeu a partir de l'ADN antic: el procediment per analitzar impacte de migracions antigues es basa en la comparació estadística de ADN de les poblacion actuals i mostres ADN antic. Hi ha 3 ancestres estudiats: 1.

Caçadors-recol·lectors de grups mesolítics 2. Primers agricultors de procedència anatòlica (grups neolítics) 3.

Poblacions origen estepari: Yamnaya Percentatge presència de ADN ancestres varia a mesura que avançava evolució humana i mostra diferències entre diverses regions geogràfiques europees: 1) Primera migració població Anatòlia; 2) Segona gran migració a Edat Bronze població estepària (yamnaya) Arqueologia, gens i les llengües indoeuropees: Relació entre arqueologia i lingüística antiga: arqueologia vol saber si els grups lingüístics tenen una correlació amb les restes arqueològiques i els lingüistes volen buscar les relacions entre llengües vives i buscar els ancestres lingüístics comuns.

Relació entre grups genètics i famílies lingüístiques: es basa en principi per qual un grup migra porta seva llengua, dispersió de grups genètics associada a dispersió de grups lingüístics. Cavalli-Sforza: publicació on justificava aquesta relació entre grups genètics que ell havia diferenciat amb els grups lingüístics. Trobem principalment 2 hipòtesis per origen indoeuropeu: 1. Hipòtesi anatòlica: proposta als 90' per catedràtic Cambridge: origen indoeuropeu havia estar vinculat a una gran migració neolítica. Aquesta teoria explicaria expansió agricultura i tb llengua. (8000-9500) *Vinculada a expansió agricultura des del PO 2.

Hipòtesi estepària: +acceptada lingüistes històrics: indoeuropeu apareix zona estepes. Arqueòleg David Anthony proposa que entre f.neolític i p.Edat Bronze indoeuropeu va estendre mitjançant grups esteparis (1r lloc on es va domesticar cavall, invenció roda, ús carro), protagonitzar invasió Europa a cavall (5000-6000). *Vinculada a expansió del cavall i transport amb rodes Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-societats-prehistoriques/6975418/ Downloaded by: abril_march (abril.sbr@gmail.com) 15 EL MEGALITISME Del Mesolític a l'Edat del Bronze a Europa Una de les qüestions sobre Prehistòria ha despertat interès i ha estat objecte d'estudi.

No només a Europa ni només en cronologies prehistòriques, ex: o Tiya (Etiòpia) segles X-XV o Jars (Laos), 500 BC- segle V o Illa de Pasqua Megalitisme prehistòric a Europa Megalitisme atlàntic (5500-2000): associat construccions rituals religiosos, funeràries. Megalitisme mediterrani (3500-1500): arquitectura monumental amb grans pedres. Des de l'estret de Gibraltar fins a la zona de Grècia. Tècniques de construcció megalítiques § Construccions col·lectives. Ex: Dolmen: construcció foses on es clavaran pedres; es cobreixen amb terra per…