Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic | Fisiologia I

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOLOGIA I Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'equilibri hidroelectrolític i acidobàsic per a Fisiologia I: compartiments líquids, edema, alteracions del sodi i gasometria arterial.

APREN.AI Índex 1 Compartiments líquids corporals i dinàmica osmòtica Distribució anatòmica de l'aigua corporal Sistemes de control de volum i de tonicitat Osmolaritat, osmolalitat i tonicitat de les solucions 2 Alteracions de la distribució: tercer espai, edema i patologia del sodi Fenomen del tercer espai Edema: fisiopatologia i valoració del signe de la fòvea Desequilibris del sodi: hipernatrèmia i hiponatrèmia 3 Equilibri acidobàsic: mecanismes compensadors i nivells d'adaptació Paràmetres gasomètrics habituals Mecanismes fisiològics de compensació Graus de compensació clínica 4 Trastorns respiratoris i metabòlics de l'equilibri acidobàsic Trastorns respiratoris Trastorns metabòlics 5 Resum per repassar Compartiments hídrics i dinàmica de solucions Edema i patologia del sodi Equilibri acidobàsic i compensacions Trastorns de l'equilibri acidobàsic Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 1 1 Compartiments líquids corporals i dinàmica osmòtica EN ACABAR SABRÀS Distingir la distribució i composició dels compartiments líquids corporals. Diferenciar entre osmolaritat, osmolalitat i tonicitat. Preveure el comportament del volum cel·lular davant solucions isotòniques, hipotòniques i hipertòniques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un volum excessiu de greix corporal redueix la proporció d'aigua total en comparació amb el pes d'un individu?

En un individu adult sa, els líquids corporals representen més del 60 % del pes total. Aquest medi fluid està format per aigua amb electròlits dissolts, glucosa, urea i creatinina. La seva funció és cabdal: constitueix tant l'entorn intern com l'extern de les cèl·lules, fa possible el metabolisme cel·lular, esmorteeix traumatismes i participa directament en la termoregulació. Distribució anatòmica de l'aigua corporal La proporció d'aigua depèn de l'edat i de la composició del teixit adipós. Com que els adipòcits pràcticament no retenen aigua, les persones amb obesitat presenten un percentatge hídric menor en comparació amb el seu pes.

D'altra banda, els nadons compten amb un volum proporcional més elevat, fet que els exposa a deshidratacions ràpides i severes, mentre que en la vellesa aquest volum es redueix progressivament. El volum aquós global es distribueix en dos grans territoris: Líquid intracel·lular (LIC): conté dos terços del volum total (aproximadament 28 L). És ric en ions potassi ( ), ions fosfat i proteïnes, a més de concentracions moderades de magnesi i sulfats. Intervé en el metabolisme propi de la cèl·lula.

Líquid extracel·lular (LEC): acumula el terç restant i actua com a via de transport de nutrients cap al citoplasma mitjançant aigua, glucosa, àcids grassos, aminoàcids i ions com sodi ( ), clor ( ) i calci ( ). Es divideix en: Compartiment intravascular: integrat pel plasma sanguini (aproximadament 3,51 L). Compartiment intersticial: banya directament les cèl·lules (uns 10,5 L). K+ Na+ Cl Ca2+ Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 2 Esquema dels compartiments hídrics corporals i els seus volums aproximats. COMPROVA-HO 2 Quina relació hi ha entre la massa adiposa d'un individu i la seva fracció total d'aigua corporal?

Sistemes de control de volum i de tonicitat La preservació del volum hídric resulta de l'acció coordinada del sistema nerviós, els ronyons i el sistema endocrí: Osmolaritat, osmolalitat i tonicitat de les solucions La concentració total de soluts dissolts en un determinat volum es coneix com a osmolaritat (mesurada en mOsm/L; normal en sèrum de 285 a 295 mOsm/L). En clínica s'acostuma a emprar l'osmolalitat, que expressa el nombre de partícules per unitat de massa de solvent (280-300 mOsm/kg de sèrum). Com que en solucions aquoses diluïdes ambdós valors són gairebé idèntics, a la pràctica s'utilitzen habitualment com a sinònims.

Detecció i set: l'hipotàlem funciona com el centre regulador primordial de la ingesta d'aigua en activar la sensació de set quan varia el volum corporal. 1 Resposta vascular: els baroreceptors arterials capten canvis tencionals i estimulen el sistema nerviós autònom, induint vasoconstricció perifèrica per preservar el volum circulant. 2 Regulació hormonal i renal: el ronyó i l'eix endocrí cooperen mitjançant el cicle de la renina- angiotensina i la secreció d'hormones com l'aldosterona i l'hormona antidiürètica (ADH).

3 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 3 El gradient osmolar regeix l'osmosi: el pas net d'aigua a través d'una membrana semipermeable des d'una regió de baixa concentració de soluts cap a una d'alta concentració. Aquest procés passiu no consumeix energia metabòlica i pretén igualar les concentracions entre espais. DEFINICIÓ La tonicitat és la capacitat global dels soluts d'una solució per generar una força osmòtica efectiva que mobilitzi l'aigua d'un compartiment a un altre.

Segons la seva osmolaritat respecte a la del plasma sanguini, les solucions administrades per via intravenosa determinen canvis morfològics a les cèl·lules: Tipus de solució Osmolaritat respecte al sèrum Efecte sobre l'aigua cel·lular Exemples típics Isotònica Osmolalitat equivalent No produeix transferència neta d'aigua entre els compartiments. Sèrum salí fisiològic (NaCl 0,9 %), sèrum glucosat al 5 %. Hipotònica Inferior a la sèrica L'aigua viatja de l'espai intravascular a l'interior cel·lular; la cèl·lula s'infla. Sèrum salí al 0,45 %. Hipertònica Superior a la sèrica L'aigua surt de l'espai intracel·lular cap a l'extracel·lular; la cèl·lula es deshidrata.

Sèrum salí al 3 %, sèrum glucosat al 20 %. ERROR FREQÜENT Confondre l'objectiu del sèrum salí fisiològic amb el de solucions hipotòniques. El sèrum salí al 0,9 % hidrata preferentment el compartiment intravascular sense crear flux osmòtic net cap al citoplasma, mentre que les solucions hipotòniques desplacen aigua cap a l'interior cel·lular i en fan augmentar el volum. COMPROVA-HO 3 Què passa amb l'aigua cel·lular si s'infon un sèrum salí al 3 %? Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 4 ESQUEMA Compartiments dels líquids corporals IDEES CLAU L'aigua corporal representa més del 60 % del pes en adults, distribuïda en dos terços al LIC i un terç al LEC.

El teixit gras és pobre en aigua, de manera que la proporció hídrica global és inferior en persones amb obesitat. L'osmosi desplaça aigua de manera passiva de zones de menor concentració de soluts cap a les de major concentració. Les solucions hipotòniques augmenten el volum cel·lular, mentre que les hipertòniques extreuen aigua de la cèl·lula. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins són els ions predominants en el líquid intracel·lular? 5. Quina és la diferència de magnitud física entre osmolaritat i osmolalitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina fracció de l'aigua corporal total es troba a l'espai intracel·lular? 7.

Quin efecte té sobre la cèl·lula la infusió d'una solució hipotònica com NaCl al 0,45 %? Líquid Intracel·lular (LIC) 2/3 del volum total (~28 L) Líquid Extracel·lular (LEC) 1/3 del volum total Compartiment intersticial Banya les cèl·lules (~10,5 L) Compartiment intravascular Plasma sanguini (~3,51 L) Un quart a) Un terç b) Dos terços c) La meitat d) Augment del volum intracel·lular a) Pèrdua d'aigua cel·lular b) Manteniment intacte del volum c) Destrucció de les proteïnes sèriques d) Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 5 8. Quin valor reflecteix el rang fisiològic de l'osmolalitat en sèrum humà? 9. Quin òrgan acull el centre principal de la set?

2 Alteracions de la distribució: tercer espai, edema i patologia del sodi EN ACABAR SABRÀS Definir el fenomen del tercer espai i el seu perill hemodinàmic. Reconèixer les causes fisiopatològiques de l'edema i graduar el signe de la fòvea. Distingir les alteracions hidroelectrolítiques i manifestacions clíniques de la hiponatrèmia i la hipernatrèmia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un trastorn del sodi comença manifestant-se sobretot amb alteracions del sistema nerviós?

Quan l'aigua i els electròlits no romanen en els seus espais ordinaris, es manifesten situacions patològiques de mala distribució o desequilibris electrolítics greus que comprometen les funcions neuromusculars i hemodinàmiques. Fenomen del tercer espai S'anomena tercer espai al desplaçament de fluids des de l'espai intravascular cap a localitzacions de l'espai extracel·lular on queden atrapats. Com que aquest líquid acumulat no és d'ús immediat per a les funcions fisiològiques, es comporta clínicament com una pèrdua funcional. Apareix en forma d'ascites, vessament pleural o edema perifèric.

Si el cos reabsorbeix posteriorment un gran volum provinent d'aquest reservori cap al llit vascular, es pot desencadenar una hipervolèmia greu. Edema: fisiopatologia i valoració del signe de la fòvea L'edema consisteix en l'expansió del compartiment intersticial a causa de l'acumulació de líquid. Pot tenir caràcter circumscrit (freqüent en zones en declivi) o manifestar-se com una infiltració generalitzada coneguda com a anasarca. Els quatre factors desencadenants són: Augment de la pressió hidrostàtica als capil·lars.

135-145 mOsm/kg a) 22-26 mOsm/kg b) 35-45 mOsm/kg c) 280-300 mOsm/kg d) L'hipotàlem a) L'escorça renal b) El ventricle esquerre c) El cerebel d) Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 6 Descens de la pressió oncòtica capil·lar per dèficit de proteïnes plasmàtiques. Increment de la pressió oncòtica a l'interstici per una hiperpermeabilitat vascular que afavoreix la fuita proteica. Obstrucció del drenatge limfàtic, que impedeix evacuar l'excés de líquid intersticial.

L'edema s'avalua mitjançant el signe de la fòvea, comprimint amb el dit el teixit edematós i registrant la profunditat de la depressió i el temps requerit per recuperar l'estat basal: Grau de fòvea Depressió observada Temps de recuperació Alteració associada Fòvea + Lleugera i mínima Ràpida Sense deformitat rellevant Fòvea ++ Clarament observable 10 segons Lleuger augment de volum Fòvea +++ Important 1 minut Extremitat deformada per gran volum Fòvea ++++ Profunda 2 a 5 minuts Extremitat deformada per gran volum COMPROVA-HO 11 Quins dos fenòmens relacionats amb les proteïnes plasmàtiques provoquen acumulació de líquid intersticial?

Desequilibris del sodi: hipernatrèmia i hiponatrèmia El sodi ( ) és el catió determinant del volum del líquid extracel·lular i de la transmissió neuromuscular. Les seves alteracions comporten sobretot símptomes neurològics, atesa la sensibilitat extrema de les cèl·lules cerebrals als canvis d'osmolaritat.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Augment de pressió hidrostàtica Major sortida de líquid dels capil·lars Descens de pressió oncòtica Menys proteïnes plasmàtiques retingudes Hiperpermeabilitat capil·lar Pas de proteïnes cap a l'interstici Bloqueig limfàtic Incapacitat de drenar el sobrant Fisiopatologia de l'edema intersticial Expansió de l'interstici Aparició d'edema o fòvea clínica Na+ Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 7 Hipernatrèmia ( ) Resulta d'un guany excessiu de sodi o bé d'una gran pèrdua d'aigua neta (com en la diabetis insípida, sudoració profusa o pèrdues gastrointestinals intenses).

L'alta concentració extracel·lular extreu aigua de l'interior de les cèl·lules, provocant deshidratació cel·lular i expandint l'espai intravascular, fet que pot abocar a una insuficiència cardíaca en pacients amb reserva cardiovascular limitada. La clínica comença amb fatiga, debilitat muscular, mal de cap i mareig; si empitjora, evoluciona a edemes, inquietud, set intensa, hiperreflèxia, irritabilitat i coma. Hiponatrèmia ( ) Té lloc per pèrdua absoluta de soluts o per una sobrecàrrega d'aigua extracel·lular que genera dilució.

Entre les seves causes figuren l'ús de diürètics, pèrdues digestives (diarrees, aspiració nasogàstrica), sudoració copiosa o diüresi osmòtica secundària a hiperglucèmia. En baixar l'osmolalitat extracel·lular, l'aigua es desplaça cap a l'interior cel·lular, inflant el compartiment citoplasmàtic. S'inicia amb hipotensió arterial, pèrdua del to muscular, vòmits i deposicions diarreiques, i deriva en complicacions neurològiques com cefalea, confusió, letargia, convulsions i coma. ERROR FREQÜENT Confondre la direcció del flux d'aigua en les alteracions del sodi: en la hiponatrèmia l'aigua no marxa de la cèl·lula, sinó que entra al compartiment intracel·lular provocant tumefacció.

En canvi, en la hipernatrèmia l'aigua surt de la cèl·lula cap a l'exterior, generant deshidratació cel·lular. IDEES CLAU El tercer espai representa una retenció de fluid extracel·lular que queda aïllat de la circulació activa. L'edema es produeix per desequilibris entre pressions hidrostàtiques i oncòtiques o bé per fallada del drenatge limfàtic. La fòvea mesura clínicament la intensitat de l'edema en 4 graus segons la fondària i el temps de recuperació. La hipernatrèmia (> 145 mEq/l) produeix retracció i deshidratació cel·lular, mentre que la hiponatrèmia (< 135 mEq/l) n'expandeix el volum. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. A partir de quin valor de sodi en sèrum es diagnostica la hiponatrèmia?

13. Quina diferència clínica hi ha entre la fòvea de grau ++ i la de grau +++? Na > + 145 mEq/l Na < + 135 mEq/l Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Com s'anomena l'edema generalitzat massiu que afecta tot l'organisme? 15. Quin moviment net d'aigua té lloc durant una hiponatrèmia? 16. Quin temps de recuperació caracteritza la fòvea grau ++++? 17. A partir de quin llindar es considera que hi ha hipernatrèmia? 3 Equilibri acidobàsic: mecanismes compensadors i nivells d'adaptació EN ACABAR SABRÀS Interpretar els paràmetres ordinaris de la gasometria arterial (pH, PaCO i bicarbonat).

Distingir el funcionament i la cronologia dels sistemes de compensació químic, respiratori i renal. Diferenciar els quatre estadis de compensació d'un trastorn acidobàsic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Pot un individu patir un trastorn greu del metabolisme de l'àcid i continuar registrant un pH de 7,40? L'homeòstasi acidobàsica no es limita a registrar una xifra de pH en límits fisiològics. El seu equilibri depèn que es mantingui una proporció constant de 20:1 entre la concentració de bicarbonat ( ) i la de diòxid de carboni dissolt ( ). Qualsevol desplaçament d'aquestes magnituds constitueix una alteració, fins i tot quan el valor del pH es trobi transitòriament normalitzat.

Tercer espai a) Diüresi osmòtica b) Ascites c) Anasarca d) De l'extracel·lular cap a l'intracel·lular a) Sortida massiva d'aigua des dels eritròcits b) Directament cap al sistema limfàtic c) De l'intracel·lular cap a l'intersticial d) 10 segons a) 1 minut exacte b) De 2 a 5 minuts c) Menys de 3 segons d) > 145 mEq/l a) > 155 mEq/l b) > 135 mEq/l c) > 125 mEq/l d) HCO 3 CO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 9 Paràmetres gasomètrics habituals La valoració clínica de l'estat acidobàsic descansa sobre tres variables mesurades en sang arterial: Paràmetre analític Interval fisiològic normal pH arterial 7,35 - 7,45 Pressió parcial de diòxid de carboni ( ) 35 - 45 mmHg Bicarbonat sèric ( ) 22 - 26 mEq/l Una davallada del pH per sota de 7,35 rep el nom d'acidèmia (ocasionada per descens de o augment de ), mentre que la seva elevació per sobre de 7,45 constitueix una alcalèmia (per excés de o caiguda de ).

La vida humana només és viable temporalment en una franja extrema de pH compresa estrictament entre 7,0 i 7,8: pH = 7,0: indueix mort neuronal al cap de pocs minuts i coma per acidificació del líquid cefaloraquidi. pH = 7,8: provoca sobreexcitació del sistema nerviós amb convulsions i tetània fins a la mort. COMPROVA-HO 19 Quina relació proporcional entre bicarbonat i diòxid de carboni s'ha de complir per garantir un pH fisiològic? Mecanismes fisiològics de compensació Per amortir les desviacions del pH, l'organisme mobilitza tres línies d'actuació coordinades: ERROR FREQÜENT Equiparar acidosi a acidèmia (o alcalosi a alcalèmia).

L'acidosi o l'alcalosi descriuen el procés fisiopatològic causant de la pertorbació, mentre que l'acidèmia i l'alcalèmia indiquen estrictament que el pH sanguini està fora del rang normal (inferior a 7,35 o superior a 7,45, respectivament). Si la resposta compensadora neutralitza el pH, hi pot haver acidosi sense acidèmia. PaCO 2 HCO 3 HCO 3 PaCO 2 HCO 3 PaCO 2 Sistemes tampó químics: reaccionen de manera immediata (en segons). Els àcids contraresten els augments de bicarbonat i les bases neutralitzen els excessos d'àcid; el sistema del bicarbonat n'és el representant fonamental. 1 Compensació respiratòria: ajusta la ventilació alveolar en minuts.

La hiperventilació elimina i redueix la càrrega àcida de l'organisme, mentre que la hipoventilació el reté per aportar àcid i equilibrar un excés de bicarbonat. 2 CO 2 Compensació renal o metabòlica: mecanisme potent però lent, capaç de tardar entre 24 i 48 hores a establir-se del tot. Davant l'acidosi, augmenta l'excreció d'hidrogenions ( ) i la reabsorció de . Davant l'alcalosi, reté i afavoreix l'eliminació urinària de bicarbonat.

3 H+ HCO 3 H+ Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 10 Graus de compensació clínica La resposta de l'organisme a una fallada acidobàsica s'estructura en quatre estadis clínics: Nivell de compensació Estat del pH Components àcid / base Descompensat Anormal ( o ) Un sol component alterat (respiratori o metabòlic) Parcialment compensat Anormal Ambdós components alterats (un és la causa primària i l'altre intenta compensar-la) Compensat Normalitzat (7,35 - 7,45) Tots dos components anormals (el desequilibri està neutralitzat però no resolt) Corregit Normalitzat Tots els paràmetres normalitzats després d'haver superat el trastorn COMPROVA-HO 20 Com es diferencia un estat acidobàsic compensat d'un estat corregit?

PROCÉS Escala temporal de les defenses acidobàsiques 1 Tampó químic Acció immediata en segons; predomina el bicarbonat. 2 Resposta respiratòria Acció ràpida en minuts modificant la ventilació alveolar. 3 Resposta renal Ajust lent (24-48 h) excretant o retenint H i HCO . IDEES CLAU El pH plasmàtic normal (7,35 - 7,45) exigeix una proporció constant de 20:1 entre bicarbonat i diòxid de carboni. Els tampons químics responen a l'instant, la compensació respiratòria actua en minuts i la renal triga de 24 a 48 hores. Els límits extrems compatibles amb la vida durant períodes breus se situen entre un pH de 7,0 i 7,8.

Un trastorn compensat presenta un pH arterial normal acompanyat de valors de bicarbonat i anòmals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. Quin paper té la hiperventilació en la compensació d'un trastorn acidobàsic? 22. Quant de temps necessita el sistema renal per assolir la màxima capacitat compensadora? < 7,35 > 7,45 PaCO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Quina proporció entre bicarbonat i CO assegura un equilibri acidobàsic correcte? 24. Quin és l'interval fisiològic normal de la PaCO arterial? 25. Quina alteració defineix l'estat acidobàsic parcialment compensat? 26.

Quines manifestacions clíniques apareixen si el pH puja a 7,8? 4 Trastorns respiratoris i metabòlics de l'equilibri acidobàsic EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes desencadenants i els paràmetres de l'acidosi i l'alcalosi respiratòria. Descriure l'etiologia de l'acidosi i l'alcalosi metabòlica i el seu mecanisme de compensació. Reconèixer els signes clínics fonamentals de cada alteració acidobàsica (respiració de Kussmaul, hipertonia muscular, cefalea). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Com respon l'aparell respiratori quan una persona té un excés d'àcids d'origen metabòlic a la sang?

Els trastorns acidobàsics es divideixen segons l'origen de la lesió primària en respiratoris (associats a canvis primaris en la ventilació i la ) o metabòlics (relacionats amb la modificació del nivell de bicarbonat sèric).

1:20 a) 20:1 b) 10:1 c) 1:1 d) 28-32 mmHg a) 35-45 mmHg b) 22-26 mmHg c) 7,35-7,45 mmHg d) pH anormal amb un sol paràmetre mogut a) pH anormal amb ambdós components alterats b) pH normal i analítica restaurada c) pH normal amb paràmetres alterats d) Bradipnea intensa i letargia a) Coma profund d'origen neuronal b) Brusc descens de la pressió arterial c) Convulsions i tetània d) PaCO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 12 Trastorns respiratoris Acidosi respiratòria Té lloc quan la concentració arterial de diòxid de carboni augmenta: . L'acumulació de denota sempre una hipoventilació alveolar que impedeix la depuració d'àcid carbònic.

Entre les seves causes principals destaquen: Sedació excessiva o sobredosi per fàrmacs (narcòtics, anestèsics, tranquil·litzants) que deprimeixen el centre respiratori. Malalties neuromusculars amb deteriorament de la musculatura respiratòria. Alteracions pulmonars agudes com edema pulmonar (per disminució de la difusió alveolocapil·lar), pneumònia o atelèctasi (per alteració de la relació ventilació/perfusió). En el curs crònic (típic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica), l'increment gradual de permet als ronyons dur a terme una compensació completa elevant el bicarbonat per preservar el pH.

Quadre clínic: la hipercàpnia vasodilata el llit vascular cerebral causant cefalea, confusió mental i, en situacions greus, increment de la pressió intracranial; s'acompanya també de taquicàrdia i hipertensió arterial. Alcalosi respiratòria Es defineix per una caiguda de la pressió de diòxid de carboni: . L'etiologia és sempre la hiperventilació alveolar, provocada per dolor, por, ansietat, lesions cerebrals sobre el centre regulador, estats hipòxics o quadres febrils elevats. Per compensar-la, el ronyó redueix la reabsorció de bicarbonat. Aquesta resposta adaptativa renal és més àgil que la producció activa de nou bicarbonat.

Quadre clínic: la vasoconstricció cerebral indueix dificultat de concentració, cefalea i possible pèrdua de consciència, combinada amb trastorns del ritme cardíac com taquicàrdia o arrítmies. COMPROVA-HO 28 Per quina raó una sobredosi d'anestèsics o opioides desencadena una acidosi respiratòria? Trastorns metabòlics Acidosi metabòlica Consisteix en la caiguda primària de la concentració de bicarbonat plasmàtic: . Es deu a: Excés de càrregues àcides endògenes consumides pel sistema tampó (cetoacidosi o acidosi làctica produïdes pel metabolisme, o bé retenció àcida per insuficiència d'excreció renal).

Pèrdues directes de solucions riques en bicarbonat mitjançant secrecions gastrointestinals, de manera molt característica a les diarrees profuses. PaCO > 2 45 mmHg CO 2 CO 2 PaCO < 2 35 mmHg HCO < 3 22 mEq/l Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 13 Quadre clínic: produeix vasodilatació perifèrica amb cefalea, estat confusional i somnolència. Destaca la presència de la respiració de Kussmaul, un patró d'hiperventilació ràpid i profund mitjançant el qual els pulmons malden per reduir ràpidament el per mitigar l'acidosi. Alcalosi metabòlica Es manifesta per un ascens del bicarbonat en el plasma: .

Pot originar-se per ingestió copiosa de bicarbonat, per pèrdua d'àcids no volàtils com l'àcid clorhídric (durant vòmits repetits o aspiració gàstrica) o per excés d'excreció renal de potassi degut a teràpies amb diürètics. Quadre clínic: cursa amb signes clàssics d'hipocalcèmia (ja que el calci plasmàtic lliure disminueix de sobte): formigueig a les extremitats, mareig i hipertonia muscular. PER RECORDAR-HO En l'alcalosi metabòlica, la simptomatologia muscular imita la de la hipocalcèmia: la manca de calci disponible despolaritza neuromuscularment el pacient provocant rampes, hipertonia i parestèsies als dits.

Trastorn Alteració inicial primària Mecanisme fisiològic compensador Trets clínics rellevants Acidosi respiratòria Reabsorció renal d' (lent) Vasodilatació cerebral, hipertensió, cefalea Alcalosi respiratòria Menor reabsorció renal de bicarbonat Vasoconstricció cerebral, arrítmies, síncope Acidosi metabòlica Hiperventilació alveolar (respiració de Kussmaul) Cefalea, letargia, vasodilatació Alcalosi metabòlica Hipoventilació alveolar (retenció de ) Parestèsies, hipertonia muscular, hipocalcèmia COMPROVA-HO 29 Quina és la causa dels símptomes neuromusculars com el formigueig i la hipertonia muscular en l'alcalosi metabòlica?

CO 2 HCO > 3 26 mEq/l PaCO > 2 45 mmHg HCO 3 PaCO < 2 35 mmHg HCO < 3 22 mEq/l HCO > 3 26 mEq/l CO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 14 ESQUEMA Classificació dels trastorns acidobàsics primaris IDEES CLAU L'acidosi respiratòria prové sempre d'una hipoventilació que acumula àcid carbònic en sang. L'alcalosi respiratòria s'origina per una hiperventilació sostinguda deguda a hipòxia, febre, dolor o ansietat. L'acidosi metabòlica desencadena la respiració de Kussmaul per compensar ràpidament el pH mitjançant l'eliminació de diòxid de carboni. L'alcalosi metabòlica produeix clínica de parestèsies i rigidesa muscular associada a un descens sobtat del calci iònic.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Quin patró respiratori típic es desenvolupa durant una acidosi metabòlica per intentar contrarestar-la? 31. Com influeixen els vòmits o les aspiracions gàstriques repetides sobre l'estat acidobàsic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Quin paràmetre analític confirma una acidosi respiratòria?

Trastorns respiratoris Alteració inicial en la PaCO Acidosi respiratòria PaCO > 45 mmHg per hipoventilació Alcalosi respiratòria PaCO < 35 mmHg per hiperventilació Trastorns metabòlics Alteració inicial en el bicarbonat Acidosi metabòlica HCO < 22 mEq/l (diarrees, cetosi) Alcalosi metabòlica HCO > 26 mEq/l (vòmits, diürètics) PaCO < 35 mmHg a) Bicarbonat < 22 mEq/l b) Bicarbonat > 26 mEq/l c) PaCO > 45 mmHg d) Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 15 33. Per què les diarrees profuses causen acidosi metabòlica? 34. Quin símptoma és propi de l'alcalosi respiratòria per disminució del flux sanguini cerebral? 35. Quin signe clínic acompanya habitualment l'alcalosi metabòlica?

5 Resum per repassar Compartiments hídrics i dinàmica de solucions Concepte Definició i valors clau Aigua corporal total Representa més del 60 % del pes en adults; menor proporció en obesitat i vellesa, major en nadons. Líquid intracel·lular (LIC) Dos terços de l'aigua corporal (~28 L); ric en , fosfats i proteïnes. Líquid extracel·lular (LEC) Un terç de l'aigua corporal; dividit en líquid intersticial (~10,5 L) i plasma vascular (~3,51 L). Ric en , i . Osmolalitat sèrica Concentració de soluts per massa de solvent; rang fisiològic de 280 a 300 mOsm/kg. Solució hipotònica (NaCl 0,45 %) Osmolaritat inferior al sèrum; l'aigua penetra a les cèl·lules i n'augmenta el volum.

Solució isotònica (NaCl 0,9 %) Osmolalitat similar al plasma; manté el volum cel·lular i hidrata el llit intravascular. Solució hipertònica (NaCl 3 %) Osmolaritat superior al sèrum; extreu aigua de l'espai intracel·lular cap a l'extracel·lular.

Per pèrdua digestiva directa de bicarbonat a) Per descens sobtat del calci iònic b) Per hiperventilació respiratòria excessiva c) Per acumulació massiva d'àcid carbònic d) Ascites associada al tercer espai a) Dificultat per concentrar-se i pèrdua de consciència b) Respiració ràpida de Kussmaul c) Edema perifèric generalitzat d) Edema pulmonar amb hipoxèmia severa a) Hipertensió arterial per vasodilatació b) Músculs hipertònics i rampes per hipocalcèmia c) Depressió respiratòria amb letargia d) K+ Na+ Cl Ca2+ Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 16 Edema i patologia del sodi Concepte Mecanisme fisiopatològic i manifestacions Tercer espai Acumulació no funcional de líquid al LEC (ascites, vessament pleural, edemes) que pot causar hipovolèmia o hipervolèmia en reabsorbir-se.

Fisiopatologia de l'edema Augment de pressió hidrostàtica capil·lar, descens de pressió oncòtica plasmàtica, hiperpermeabilitat vascular o bloqueig del drenatge limfàtic. Signe de la fòvea Graus d'edema: + (lleugera i ràpida), ++ (visible, 10 s), +++ (marcada, 1 min, deformitat), ++++ (profunda, 2-5 min, deformitat greu). Hipernatrèmia ( ) Dèficit d'aigua o excés de sodi; indueix deshidratació cel·lular, debilitat, set, irritabilitat, convulsions i coma. Hiponatrèmia ( ) Pèrdua de sodi o dilució hídrica; indueix edema cel·lular, hipotensió, vòmits, letargia i convulsions.

Equilibri acidobàsic i compensacions Paràmetre o mecanisme Rang fisiològic o resposta d'adaptació Relació Ha de mantenir-se en proporció 20:1 per preservar un pH arterial normal de 7,35 a 7,45. Gasometria arterial basal pH: 7,35 - 7,45; : 35 - 45 mmHg; : 22 - 26 mEq/l. Límits extrems de pH pH 7,0 (coma i mort neuronal per acidificació del LCR); pH 7,8 (irritabilitat severa del SNC amb tetània i convulsions). Tampons químics Primera línia defensiva; resposta immediata en segons amb predomini del sistema bicarbonat. Compensació respiratòria Modificació de la ventilació alveolar en minuts; la hiperventilació elimina àcid i la hipoventilació en reté.

Compensació renal Resposta lenta que triga de 24 a 48 hores; regula l'excreció d' i la reabsorció de bicarbonat. Graus de compensació Descompensat (pH i 1 component anormals), parcialment compensat (pH anormal i ambdós components alterats), compensat (pH normal amb components alterats), corregit (tots els valors normals).

Na > + 145 mEq/l Na < + 135 mEq/l HCO /CO 3 2 PaCO 2 HCO 3 H+ Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 17 Trastorns de l'equilibri acidobàsic Trastorn Alteració inicial primària Mecanisme compensador Signes clínics fonamentals Acidosi respiratòria (hipoventilació per sobredosi, dany neuromuscular o MPOC) El ronyó reabsorbeix i genera més (lent) Vasodilatació cerebral, cefalea, confusió i hipertensió arterial. Alcalosi respiratòria (hiperventilació per dolor, ansietat, hipòxia o febre) El ronyó disminueix la reabsorció de Vasoconstricció cerebral, pèrdua de concentració, síncope i arrítmies.

Acidosi metabòlica (diarrees profuses, cetoacidosi o acidosi làctica) Hiperventilació respiratòria per eliminar Respiració de Kussmaul, vasodilatació perifèrica, letargia i cefalea. Alcalosi metabòlica (vòmits, aspiració gàstrica o diürètics) Hipoventilació respiratòria per retenir Signes d'hipocalcèmia: formigueig a les extremitats, mareig i hipertonia muscular. PaCO > 2 45 mmHg HCO 3 PaCO < 2 35 mmHg HCO 3 HCO < 3 22 mEq/l CO 2 HCO > 3 26 mEq/l CO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè els adipòcits tenen un contingut hídric molt escàs en relació amb altres cèl·lules corporals. 2.

Com més teixit adipós hi hagi, menor serà el percentatge d'aigua corporal total, ja que les cèl·lules grasses contenen molt poca quantitat d'aigua en comparació amb altres teixits. 3. En ser una solució hipertònica, l'aigua surt del compartiment intracel·lular cap a l'extracel·lular per equilibrar les concentracions osmòtiques, causant deshidratació cel·lular. 4. Els ions potassi ( ) i fosfat, acompanyats de proteïnes i quantitats moderades de magnesi i sulfat. 5. L'osmolaritat expressa miliosmols per litre de solució (mOsm/L), mentre que l'osmolalitat ho fa per quilogram de solvent (mOsm/kg). 6. c) Dos terços. El líquid intracel·lular comprèn dos terços del total d'aigua de l'organisme. 7.

a) Augment del volum intracel·lular. Com que l'exterior és menys concentrat, l'aigua entra a la cèl·lula i augmenta el seu volum. 8. d) 280-300 mOsm/kg. L'osmolalitat sèrica normal oscil·la entre 280 i 300 mOsm/kg. 9. a) L'hipotàlem. L'hipotàlem regula l'entrada d'aigua activant la set segons els canvis de líquid corporal. 10. Perquè les neurones cerebrals són extremadament sensibles als canvis d'osmolaritat que fan variar el volum del seu citoplasma. 11. La disminució de la pressió oncòtica capil·lar (per dèficit de proteïnes al plasma) i l'augment de la pressió oncòtica intersticial (per fuita de proteïnes plasmàtiques a través de capil·lars hiperpermeables). 12.

Quan la concentració sèrica de sodi cau per sota de 135 mEq/l. 13. La de grau ++ triga 10 segons a recuperar-se, mentre que la de grau +++ triga 1 minut complet i presenta una extremitat clarament deformada per l'augment de volum. 14. d) Anasarca. L'anasarca és el terme mèdic per definir un estat d'edema generalitzat. 15. a) De l'extracel·lular cap a l'intracel·lular. El menor gradient osmolar extern empeny l'aigua cap a l'interior de les cèl·lules. 16. c) De 2 a 5 minuts. El grau màxim (fòvea ++++) deixa una depressió profunda que triga de 2 a 5 minuts a desaparèixer. 17. a) > 145 mEq/l. Nivells de sodi per sobre de 145 mEq/l defineixen clínicament la hipernatrèmia. 18.

Sí, si els sistemes de compensació modifiquen la resposta respiratòria o renal per equilibrar la proporció de 20:1 i mantenir el pH dins del rang normal. 19. Una relació molar aproximada de 20 parts de bicarbonat ( ) per cada part de diòxid de carboni ( ). 20. En l'estat compensat el pH és normal però el bicarbonat i la romanen alterats per l'esforç compensador; en l'estat corregit, tant el pH com tots els components han tornat als valors normals. 21. Expulsa ràpidament el diòxid de carboni alveolar, alliberant l'organisme d'àcid carbònic i compensant una acidosi. 22. És una resposta lenta que pot requerir d'un a dos dies (entre 24 i 48 hores). 23. b) 20:1.

La relació fisiològica imprescindible entre el bicarbonat i el diòxid de carboni és de 20 a 1. 24. b) 35-45 mmHg. El rang normal de la pressió parcial de CO en sang arterial és de 35 a 45 mmHg. K+ HCO 3 CO 2 PaCO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 19 25. b) pH anormal amb ambdós components alterats. En l'estat parcialment compensat el pH continua alterat malgrat que el segon sistema ja ha començat a modificar-se per neutralitzar-lo. 26. d) Convulsions i tetània. Un pH extrem de 7,8 indueix sobreestimulació neurològica amb quadres de tetània i convulsions. 27.

Augmenta la freqüència i profunditat ventilatòria (respiració de Kussmaul) per eliminar àcid en forma de diòxid de carboni i pujar el pH. 28. Perquè deprimeix els centres respiratoris del tronc de l'encèfal, provocant hipoventilació alveolar i una retenció excessiva de diòxid de carboni sanguini. 29. L'alcalosi metabòlica disminueix la fracció de calci lliure al plasma, desencadenant la mateixa simptomatologia d'hipocalcèmia amb hiperexcitabilitat motora. 30. La respiració de Kussmaul, caracteritzada per una hiperventilació profunda que expulsa grans volums de . 31.

Provoquen una pèrdua massiva d'àcid clorhídric no volàtil, causant una elevació primària de bicarbonat i una alcalosi metabòlica. 32. d) PaCO > 45 mmHg. La retenció primària de CO amb xifres superiors a 45 mmHg caracteritza l'acidosi respiratòria. 33. a) Per pèrdua digestiva directa de bicarbonat. Les secrecions intestinals inferiors contenen gran quantitat de bicarbonat que es perd amb les diarrees. 34. b) Dificultat per concentrar-se i pèrdua de consciència. La hipocàpnia genera vasoconstricció als vasos de l'encèfal, reduint l'atenció i el nivell de consciència. 35. c) Músculs hipertònics i rampes per hipocalcèmia.

La disminució de calci plasmàtic associada a l'alcalosi provoca hipertonia i alteracions musculars. CO 2 Equilibri Hidroelectrolític i Acidobàsic " Fisiologia I 20