Guia d'Estudi: Metodologia Científica en Infermeria

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

1 Marta 1r infermeria UAB Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . 2 Marta 1r infermeria UAB UNITAT 1: MÈTODE CIENTÍFIC I TIPUS DE CONEIXEMENT MÈTODE CIENTÍFIC: per poder arribar a coneixement científic. PER QUÈ INVESTIGAR EN INFERMERIA? A LES CURES? En la infermeria s'ha d'investigar, amb la finalitat de generar coneixement científic que permeti prendre decisions de manera autònoma per millorar o transformar la realitat. Hem de generar coneixement nou acord amb la les noves investigacions.

La professional ha de prendre decisions: o Causa del problema, pronòstic, estratègia diagnòstica més eficaç; tractament més eficaç. o Informacions i recomanacions a proporcionar per millorar estat salut. Considerant factors com: o Necessitats i preferències dels pacients. o Prioritzacions de recursos al teu abast. I aquesta presa de decisions està basada en L'EVIDÈNCIA CIENTÍFICA. QUIN TIPUS D'INFORMACIONS I/O CONEIXEMENTS UTILITZEN LES INFERMERES PER DECIDIR QUÈ FER? INFORMACIÓ VS CONEIXEMENT INFORMACIÓ: és una paraula polisèmica.

CONEIXEMENT: és una informació essencial, adquirida de diferents maneres, que s'espera que sigui una reflexió exhaustiva de la realitat i que s'incorpora i s'utilitza per dirigir les accions d'una persona. (Kaplan, 1964). TIPUS DE CONEIXEMENT TRADICIÓ: veritats o creences basades en costums o tendències. Per transmissió oralo escrites. CARACTERÍSTIQUES: o Inqüestionables (SEMPRE S'HA FET AIXÍ), limita els canvis. o Donats per rols amb poder i autoritat. o No demostrada la seva eficiència. INTUICIÓ: "percepció/comprensió situació o aconteixement com un tot que no podria ser explicat lògicament"(Rew i Barrow, 1987) Sinònims: instint visceral. No pot ser explicada científicament.

"la intuïció no és falta de coneixement sinó el resultat d'un coneixement profund" (Benner, 1984). ASSAIG ERROR: o Apropament a resultats desconeguts en una situació d'incertesa quan no es tenen altres fonts de coneixement. o Obtenció: de l'experiència empírica. o Requereix massa temps abans de trobar el resultat més eficaç. RAONAMENT: processament i organització de les idees per extreure conclusions. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

- - & - - - & investigacio clinica i epidemiologica - > coneix . adquirit a traves de la observacio directa, la interaccio amb lentur ; la experimentacio + Basat en els sentits que en la teoria (Desorganizati espontani normalment a diferencia del metodes Sistematics) * 3 Marta 1r infermeria UAB TIPUS: o R. Deductiu: va de lo general a lo específic (investigació quantitativa). o R. Inductiu: va de lo específic a lo general (investigació qualitativa). o R. Hipotètic deductiu: utilitza i combina inducció i deducció (investigació qualitativa). QUE ÉS UNA INVESTIGACIÓ 1. Aplicació de mètodes sistemàtics per obtenir un coneixement fiable, vàlid sobre la realitat empírica. 2.

Procés sistemàtic, organitzat i objectiu, destinat a respondre una pregunta. CARACTERÍSTIQUES. o SISTEMÀTIC: s'aplica el mètode científic. o ORGANITZAT: tots els membres de l'equip investigador segueixen un mateix protocol aplicant les mateixes definicions i criteris a tots els participants, actuant de manera idèntica davant de qualsevol dubte. o OBJECTIU:lesconclusions obtingudesno es basen en impressionssubjectives,sinóen fets observats,mesurats i analitzats, intentant evitar qualsevol prejudici en interpretar els resultats. CONEIXIEMENT CIENTÍFIC CARACTERÍTIQUES: o Sistemàtic (organitzat). o Metòdic (procediment específic i definit). o Imparcial(objectiu, independent de prejudicis).

o Reproduïble: si es repeteix apareixen resultats similars. o Verificable: comprovable. o Refutable: no definitiu, pot canviar amb el temps. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . u = - p 0 = 0 - > hipotesis aquisi - > Detecto problema , el defineixo analitzo dades * estructuraorganitzada, repetblei ambunproposit especific x obtenir coneivements o rest a (Shinn , 1987 ( · - > haurem de legir l'intro com llegir un article cientific ?

Estructura basica #D Tot article wa de act . orig. ex camb tenir : l'acionim · introduccio - TITOL - RESUM - - - - > - · material - metodes - iMRD - - BIBLIOGRAFIA - - · resultate - 10mRC - - · discussio - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - T - - - - - - - - - - - - - 4 Marta 1r infermeria UAB ETAPES DEL PROCÉS D'INVESTIGACIÓ 1. ETAPA CONCEPTUAL. o Teoria i coneixement actual. o Hipòtesis. o Objectius. 2. ETAPA DE PLANIFICACIÓ. o Variables, instruments... 3. ETAPA D'OBTENCIÓ DE DADES. o Observacions. 4. ETAPA D'ANÀLISI I COMUNICACIÓ. o Resultats i conclusions. PREGUNTES EXAMEN: identificar en quina etapa de la recerca està.

PARADIGMA EN RECERCA DE LA SALUT DEFINICIONS: "los paradigmes són realizaciones universalmente reconocidas que durante cierto tiempo proporcionan modelos de problemes y soluciones a una comnidad científica" KHUN 1978 "marco teòrico-metodológico que utiliza el investigador para interpretar los fenómenos sociales en el contexto de una determinada sociedad" VASILACHIS PARADIGMA POSITIVISTA vs HERMENÈUTIC vs DIALÈCTIC Hi ha 3 paradigmes en la salut. La majoria dels marcs on es posicionem és el marc positivista. LÒGIC POSITIVISTA / EMPÍRIC POSITIVISTA o Explicació. o Predicció. o Control. o Aplica. MÈTODES QUANTITATIUS. Vol saber dades. Les dades es poden extrapolar a altres poblacions grans.

HERMENÈUTIC / CONSTRUCTIVISTA / SIMBÒLIC- INTERPRETATIU o Comprensió. o Significat. o Acció. o Construeix teories. o Definicions contextualitzades. MÈTODES QUALITATIUS. Vols comprendre i donar una explicació raonada. Interessa el que fa el comportament humà. Percepcions i subjectivitat de les persones. No es pot extrapolar, ja que s'ha de fer en un número menor de persones ja que si són moltes no es podria. ES FA EN GRUPS PETITS MATERIALISTAHISTÒRIC/ CRÍTIC O DIALÈCTOIC o Té en compte els valors i interessos. o Transformació social. o Busca emancipació / empoderament. Busquen la transformació social. Ex: feminisme... Coneixement científic diferent.

si faig recerca es per transformar la societat. No només vol conèixer, vol conèixer primer i després transformar la societat. Hermenèutic en oposició alpositivista. Materialista històric en oposició alhermenèutic. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . Preg . examen e Vancouver O elcontent e e tot Objectivitat Tot pot ser un numero inductiv · Per aixo no parteix d'hipotesis volem entendre la subjectivitat 5 Marta 1r infermeria UAB INVESTIGACIÓ QUALITATIVA vs QUANTITATIVA QUANTITATIVA o Fonamenta les ciències naturals. o Qui? Com?

Quan? Per què? o Estudia fenòmens mesurables. o Objectivitat. o Utilitza l'estadística com a eina. QUALITATIVA o Fonamenta les ciències socials. o Pretenen conèixer, comprendre i interpretar. o Recull informació de les experiències dels participants. o El llenguatge aporta l'evidència (emocions, sentiments, significats, valors). o Buscar conèixer lo "subjectiu". UNITAT 2: ETAPA CONCEPTUAL Composta per problema, pregunta, hipòtesis (conceptual) i objectius. PROBLEMA o Ha de ser significatiu per a la disciplina (en el nostre cas per la infermeria). o Perfilat dins del seu àmbit de coneixements (en el nostre cas àmbit de la infermeria).

o Es la incertesa sobre un fenomen o fet observat que l'investigador vol resoldre realitzant medicions. PREGUNTA o Pot tenir diversos ORIGENS: experiència clínica, exercici professional, la teoria... o Diferents CARACTERÍSTIQUES: precisa, clara, curta i centrades en el problema de recerca. o Habitualment en la literatura científica i en articles originals no té estructura de pregunta, sinó que s'expressa com a propòsit, com a objectiu i/o hipòtesis. o Factible? Interessant? Nova? Ètica? Rellevant? PREGUNTA DE RECERCA, CARACTERÍSTIQUES o Implícita altítol. o És comprensible per a tothom. o Element important de la pràctica basada en la evidència.

o En investigacions experimentals ajuda a guiar les hipòtesis. o ÚS: buscar bibliografia i fer revisions sistemàtiques. o És necessària per demanar beques i projectes de recerca. o No contestada a la bibliografia. o Podeu suggerir el format de la resposta (hipòtesis). RECORDAR IMPORTANT! Paraules com: QUI, ON, QUAN, COM I PER QUÈ són bones partícules interrogatives per a investigació QUANTITATIVA. Frases com:FINS QUIN PUNT, COM HO VIUEN LES PERSONES,majoritàriamentsónpartículesinterrogativesperla investigació QUALITATIVA. EXEMPLES DE PREGUNTES o QUALITATIVES: quina és l'experiència viscuda de les persones amb cremades a EEII a la mobilització?

o QUANTITATIVES: quina relació hi ha entre la mobilitat del pacient i el ritme de curació en pacients amb cremades a les extremitats inferiors? (EEII) Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . No contestada a la bibliografia (BB QT P . 9 - > QL com 6 Marta 1r infermeria UAB QUINES PREGUNTES HEM DE PRIORITZAR? o Importants per al benestar dels pacients. o Viabilitat de fer el projecte amb el temps que tenim. o pregunta interessant.

o Conté problemes recurrents de la pràctica. o Preguntes que produeixen recomanacions per a la pràctica clínica. COM FER PREGUNTES? D'aquesta manera es passa una pregunta conceptualper poder buscar informació en bases de dades mèdiques. Transformes la pregunta en una pregunta PICO. FONTS D'INFORMACIÓ PRIMÀRIA: font que té informació original no abreviada ni traduïda: tesis, llibres, monografies, manuscrits, articles originals... SECUNDÀRIA: font que conté dades tretes de fonts primàries, reelaborades o sintetitzades. Té com objectiu indicar quina font o document la pot proporcionar. Re direccionen a documents primaris. OBJECTIUS o Usar verbs com: DESCRIURE, EXPLORAR...

o Marca el disseny i l'anàlisi de dades. o Relacionat directament amb el problema i la hipòtesi, comparteixen variables. o Estructura. PREGUNTES/OBJECTIUS - EXEMPLES PREGUNTA: hi ha relació entre la salut física i mental dels avis i el fet de cuidar els seus néts? OBJECTIU:comparar la salut física i mental dels avis que tenen cura dels seus néts respecte dels que no ho fan. HAN DE SER (tant la pregunta com els objectius): o Clars. o Precisos. o Sense ambigüitats. o Expressats com a pregunta o com objectiu. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . (Bounocore, p.229) Per defecte no és més precisa o fi able que una secundaria (Bounocore, p.229) Exemples: bases de dades, enciclopèdies, catàlegs, bibliogra fi es. OB, general: engloba tots els aspectes de l'estudi, població, variables, resultat així com àmbit estudi FASE DE CONCEPTUAL L'objectiv no es oferir info. · verb en infinitiv * P: Quin efecte te la intervenció infermera sobre l'ús problemàtic d'internet en adolescents. H: La intervenció infermera té efectes sobre el us problemàtic d'internet.

P: Com un programa infermer pot millorar el nivell de soledat i d'harmonia familiar degut al mal ús d'internet en adolescents. H: La intervenció infermera té un efecte en els adolescents amb ús problemàtic de l'internet i en la soledat. P: Una intervenció infermera pot reduir l'ús problemàtic de l'internet en adolescents, així com també reduir el nivell de sentiment de soledat i augmentar l'harmonia familiar d'aquests. L'intervenció infermera redueix l'ús problemàtic d'internet i la solitud?

Titol + Objectius * Hipotesi Que relacioni problema amb hipòtesi Que relacioni hipòtesi amb mètodes deductius i inductius Etapes procés recerca/investigació que relacioni article original En un estudi quantitatiu, quina és la relació correcta entre el problema de recerca i la hipòtesi? a) La hipòtesi descriu el problema sense incloure variables. b) El problema formula una predicció i la hipòtesi només descriu el fenomen. c) La hipòtesi deriva del problema i estableix una relació predictiva entre variables. d) El problema només apareix en estudis qualitatius. C Quina afirmació és correcta respecte a la relació entre hipòtesi i tipus de raonament?

a) La hipòtesi és pròpia del mètode inductiu i de la investigació qualitativa. b) La hipòtesi és obligatòria en investigació quantitativa i s'associa principalment al mètode deductiu. c) La hipòtesi només s'utilitza en revisions sistemàtiques. d) El mètode deductiu va del cas particular al general. B En un article original amb estructura IMRD, on s'ubica principalment l'etapa de plani cació de la recerca? a) Introducció b) Mètodes c) Resultats d) Discussió B 7 Marta 1r infermeria UAB HIPÒTESIS o D'obligat compliment a la investigació QUANTITATIVA. o Va més enllà d'una pregunta, prediu un resultat. o Declaració sobre la relació entre dues variables.

o Estructura: variables depenent (EFECTE) i independent (CAUSA). o S'accepten o es rebutgen segons els resultats mai no són veritat o mentida. VARIABLES o Característica que varia entre els individus i que pot ser mesurada. o Han d'estar incloses a la pregunta, problemes, hipòtesis i objectius. o V1 – tenir cura dels nets. V2- salut mental. UNITAT 3: ETAPA DE PLANIFICACIÓ: DISSENY, TIPUS D'ESTUDI DISSENY: els procediments, mètodes i tècniques mitjançant els quals els investigadors seleccionen els pacients, recullen dades, les analitzen i interpreten els resultats. ETAPA METODOLÒGICA COM ES REALITZARÀ L'ESTUDI?

Procediment, mètodes i tècniques amb les que l'investigador: o Selecciona als pacients. o Recull la informació. o Analitza i interpreta els resultats. COM SELECCIONAR EL DISSENY: o Objectiu (pregunta d'investigació). o Factibilitat (recursos com temps i diners). o Ètica. Cap disseny és millor que un altre. Depèn de la pertinència a la pregunta que es vol contestar. CRITERI DE CLASSIFICACIÓ DELS ESTUDIS Les característiques per elaborar un estudi es classifiquen en 4 eixos principals: o FINALITAT: analítica (relació causa-efecte o associació de variables) o descriptiva. Tots busquen una relació causa-efecte. Per veure si la intervenció té conseqüències significatives estadísticament.

Poden també buscar associació de variables. o SEQÜÈNCIA temporal: transversal o longitudinal. o CONTROL de l'assignació dels factors. Pot ser observacionalo experimental (manipules o controles una variables = intervenció) o INICI de l'estudi respecte a la cronologia dels fets: prospectiu o retrospectiu. INTERVENCIÓ= MANIPULAR O CONTROLAR UNA VARIABLE = SEMPRE ANALÍTIQUES Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

Hipotesi e Dade busco relacions de y (nomes en els experimentals( · d'estudi 8 Marta 1r infermeria UAB TIPUS DE DISSENYS O ESTUDIS TRANSVERSALS Estudi OBSERVACIONAL ja que no manipulem cap variable, en un moment recull unes dades. També són de PREVALENÇA. AVANTATGES INCONVENIENTS Fàcils de fer. Útils per patologies que siguin freqüents en la població. Ràpids i econòmics. Generen hipòtesis. No hi ha una seqüencia temporal. No útils per malalties rares. No permeten calcular ni incidència ni risc relatiu. Biaix de no resposta en qüestionaris.

ESTUDIS DE COHORT COHORT: grup de subjectes que tenen una característica en comú (generalment l'exposició alfactor d'estudi), que es van seguint durant un temps. És un estudi ANALÍTIC. o Disseny observacional analític longitudinal. o Comparació de 2 cohorts (o dos grups dintre d'un cohort). o Exposició al factor d'estudi. o Objectiu: avaluar possible associació entre variables. o Pot ser PROSPECTIU i RETROSPECTIU. AVANTATGES INCONVENIENTS Estimen la incidència. Millora la possibilitat de biaixos en la mediació de l'exposició. Cost elevat. Dificultat d'execució. No són útils per malalties rares. Necessiten un tamany mostralelevat.

El pas del temps pot provocar canvis en els mètodes i criteris diagnòstics. Possibilitat de pèrdua en el seguiment. Proporciona informació sobre causalitat i sobre factors de risc (preguntes etiologia, causa). Abans de plantejar l'estudi hem de recollir informació sobre factors de risc eventuals per alsuccés de l'estudi, i triar-ne el més rellevant o factible i, sobre la basem delimitar els cohorts. CASOS I CONTROLS Quan una malaltia que volem estudiar és: o Poc freqüent. o Tenim poc temps i pocs recursos. o No idea clara dels factors etiològics (causes). Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . Biaix de supervivencia . - evidencia cientifica · · r & G Gent exposada i que - - na mantingt l'habit . d vista TDAH pes Tipus z · madesareana insomni But 9 Marta 1r infermeria UAB AVANTATGES INCONVENIENTS Són econòmics. Útils en malalties poc freqüents. Útils en malalties de llarga latència. Avaluen múltiples factors de risc. La seva duració és relativament curta. No es pot estudiar més d'1 malaltia. Susceptibles a biaixos. Seqüència temporalno sempre és fàcild'establir (exposició-malaltia).

No permet calcular la incidència de la malaltia. COMPARACIÓ ENTRE COHORT VS CASOS I CONTROLS S'utilitzen quan la PREGUNTA de recerca faci referència a la etiologia (CAUSA). Avaluen associació FR i malaltia. COHORT CAS CONTROL DIRECCIÓ DE L'ESTUDI EXP MALALTIA MALALTIA EXP FREQÜÈNCIA DE LA ENF Alta Baixa EXPOSICIÓ A ESTUDIAR 1 Varies MALALTIA A ESTUDIAR Varies 1 COST Car + econòmic CONTROL DE BIAIXOS Fàcil Difícil DURACIÓ DE L'ESTUDI Major Menor RISC ESTIMAT Risc relatiu RR Oportunitat relativa OR RISC RELATIU Valor = 1 indica absència de associació, no-associació o valor nul. Valor < 1 indica associació negativa, factor protector. Valor > 1 indica associació positiva, factor de risc.

Incidència del exposats alFR. Incidència dels no exposats alFR. ODDS RATIO – OPORTUNITAT RELATIVA Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . numero de casos nous - - - - - Re = 0'8 (uspantalla , insomni < 1 e protector 10 Marta 1r infermeria UAB ASSAIG CLÍNIC ALEATORITZAT (ECA) Es treballa amb 2 grups, amb assignació aleatòria. Grup control: serveix per comparar. Grupd'intervenció:grupenel qualintervenim (modifiquem alguna variable).

AVANTATGES INCONVENIENTS Major control en el, disseny. Menor possibilitat de biaixos per la assignació aleatòria dels grups. Es poden repetir i comprovar en altres experiències. Cost elevat. Limitacions de tipus ètic i responsabilitat en la manipulació de la exposició. Dificultats en la generalització per la selecció o la pròpia rigidesa de la intervenció. DISSENYS OBSERVACIONALS VS EXPERIMENTALS OBSERVACIONAL EXPERIMENTAL Descriu estat de salut. Descriu un nombre de variables. Orientes l'associació entre les variables. No ofereixen respostes definitives, però generen qüestions d'estudi noves. Febles des del poder explicatiu. Menor evidència per establir associacions de causa- efecte.

Manipula algun aspecte de la realitat estudiada o observada. Disseny més potent pel que fa a l'evidència científica. La finalitat és acceptar o rebutjar una hipòtesis. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . X demostrar, probar que una intervencio funciona. ensayo L . rest gatis oposicio a tractament habitual , minar quin es millon. un programa ho decideix , si la infermera ho decideix pot haver-hi biaix . Longitudinal , perspectiv , analitic : experimental Er es pot modifica una varisible (long , persp .

( 11 Marta 1r infermeria UAB ALGORITME DE CLASSIFICACIÓ D'ESTUDIS ANALÍTICS TIPUS D'ESTUDI SEGONS LONGITUDINALITAT I SENTIT TEMPORAL FACTORS QUE DETERMINEN L'ELECCIÓ DEL DISSENY o Objectius de la recerca. o Característiques del problema de salut-malaltia. o Característiques de l'exposició. o Temps i recursos disponibles. o Aspectes ètics. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

interventio aquis Enr faig · & pat N tot -I Determinar si meditar ayuda a destra en jora. a . ECA amb is a b . El no electori Depen objectiv disseny & C . e . Cohort d . e . casos-control Fen pregunta recerca i dir disseny 12 Marta 1r infermeria UAB UNITAT 4: ETAPA PLANIFICACIÓ: POBLACIÓ, MOSTRA I MOSTREIG Estudiem una mostra, no una població, perquè: o Raons econòmiques. o Temps: la variable canviarà, en una mostra pots estudiar totes les variables en un temps més reduït. o L'estudialteral'objecte:amesuraqueavança la investigació es poden alterar coses que no esperaves. És més fàcilgestionar els canvis amb una mostra.

POBLACIÓ I MOSTRA En els estudis es parteix d'una població i d'allà s'agafa una mostra: els resultats que s'obtenen amb la mostra els pots extrapolar a una població diana. Caracteritzar la població establint criteris d'inclusió i exclusió i mida mostral. o POBLACIÓDIANA: conjunt d'individus a què fa referència la pregunta principal o l'objectiu de l'estudi. És la població a la qual es voldria generalitzar els resultats. EX: pacients UCI. o POBLACIÓ D'ESTUDI: subconjunt de la població diana. Definida per criteris d'inclusió i exclusió (determinades característiques geogràfiques i temporals que la fan accessible als investigadors).

o MOSTRA: subconjunt població d'estudi, accessible a l'investigador. Població a la qual legítimament podem aplicar les conclusions de l'estudi. IMPORTANT:quelamostrarepresentifidelmentlescaracterístiquesde la població diana. Ha de tenir PRINCIPI DE LA REPRESENTATIVITAT. En estudis analítics, OBSERVACIONALS (casos i cohorts): s'ha de tenir en compte el PRINCIPI DE COMPARABILITAT de grups, els dos grups s'han de poder comparar entre si, han de ser semblants entre ells i han de compartir criteris d'inclusió, i la info obtinguda pels dos grups ha de ser la mateixa.

EXEMPLE: o Es vol assajar un nou seguiment infermer per alcontrol de la hipertensió arterial(HTA) essenciallleu-moderada en pacients grans. o POBLACIÓ DIANA: ells individus de la tercera edat amb HTA essenciallleu-moderada. o S'estableixen criteris d'inclusió i exclusió per definir POBLACIÓ D'ESTUDI: subjectes majors de 65 anys, amb HTA essencial, amb xifres de pressió arterialdiastòlica entre 90 i 109 mmHg, sense tractament previ, que no presentin altres patologies concomitants i que ham estat visitats i diagnosticats al l'hospitaluniversitari Vall Hebron. o Càlcul de la mida de la mostra = 200 subjectes.

o Els investigadors inclouen els primers 200 subjectes que acudeixen a consulta i compleixen els criteris de selecció (mostra). Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . FASE METODOLÒGICA. PLANIFICACIÓ -Població i mostra. -Disseny de la mostra. -Mida mostra -Mostreig i 13 Marta 1r infermeria UAB CRITERIS DE SELECCIÓ DE LA MOSTRA o CRITERI D'INCLUSIÓ: criteris que la població de mostra ha de complir per formar part, i que la defineixen.

o CRITERI D'EXCLUSIÓ: criteris que la població no pot tenir, si ho té no pot formar part de la mostra. TAMANY/MIDA MOSTRAL o És la quantitat de subjectes, hi ha un càlcul matemàtic. La mostra ha de tenir una mida que garanteixi que pot representar a la població. o Ha de garantir el PRINCIPI DE REPRESENTATIVITAT. o Ha d'estar condicionada pels objectius de l'estudi. o La mostra és directament proporcional a: NIVELL DE CONFIANÇA:númeroentre0-1.Acostumaaser del95%. Per tanthi ha un errordel5%. Per tenir més nivell de confiança la mostra ha de ser més gran. VARIABILITAT DEL FENOMEN D'ESTUDI: com més variable és el fenomen que estudiem, més gran haurà de ser la mostra.

o La mostra és inversament proporcional al: Riscx o error x que l'investigador estigui disposat a assumir. EX: si el nivell de confiança és 98%, l'error és 2%. Si vols que l'error sigui més petit la mostra ha de ser més gran. (MENOR RISC MAJOR TAMANY DE MOSTRA (inversament)). MIDA MOSTRAL MOSTREIG Tècnica de selecció d'un conjunt de persones/coses que es consideren representatives del grup al qualpertanyen, amb la finalitat d'estudiar les característiques del grup. Hi ha dos tipus, la diferencia entre ells és si tots els elements de la població tenen la mateixa probabilitat de ser seleccionats o no.

1.MOSTREIG PROBABILÍSTIC (no preguntarà tipus = reclamació) Tots els elements de la població tenen una probabilitat coneguda i no nul·la de ser seleccionats. Això assegura que la mostra sigui representativa de la població i permet fer inferències estadístiques. o Quan es vol obtenir una mostra representativa de la població i fer inferències estadístiques amb validesa científica. o EX: estudi de mercat a gran escala, enquestes electorals, estudis epidemiològics, censos, investigació acadèmica rigorosa... Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . mida mostral · n . C = 95 % - > n = 200 x = 5 . 1 . n . c = 98 % + /200 2 = 2 % - > > - > - > grail no probabolistic. No tothom te acces a tothom de cop mosteign Probabi, a a Poblacio diana · Mostreiges objectiv (adul. probleuso internet probabilistic a - > & a c'ha utilizat . · Nivell confianga x calculan el famany *diana, d'estudi , mostra de ea mostra /pregunta . · Mustra estudies representativa : 14 Marta 1r infermeria UAB 2.MOSTREIG NO PROBABILÍSTIC (no preguntarà tipus = reclamació) La selecció d'elements no es basa en la probabilitat, sinó en criteris subjectius o de convivència.

Pot ser útil en estudis exploratoris, però no permet generalitzar els resultats amb tanta precisió. o Quan no és possible obtenir una mostra aleatòria, hi ha limitacions de temps o recursos, o es tracta d'un estudi exploratori. o EX: estudis qualitatius, investigacions amb poblacions difícils d'accedir... ALGORITMEPERSELECCIONARTÈCNICADEMOSTREIG: UNITAT 5: ETAPA PLANIFICACIÓ: INSTRUMENTS I MÈTODES DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ S'hade recollir informaciósobretotes les variablesd'interès.Hasde definir conceptualment les variables que inclous en els objectius de l'estudi. Habitualment les definicions estan a mètodes o a la introducció.

També s'ha de decidir com operativitzar la teva variables: escales, enquestes, test... PRINCIPALS MÈTODES DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ S'hade pensarel mètodequeutilitzaràsperrecollirdades:els investigadorsqueapliquenelmètodel'han deconèixer bé, el mètode de recollida ha de ser compatible amb els objectius de la investigació i òbviament s'ha d'ajustar als recursos dels quals es disposen. ENQUESTA Una enquesta és un procés estructurat de recollida d'informació a través d'una sèrie de preguntes. Informació sobre les variables que intevenen en una investigació obtinguda de manera sistemàtica i ordenada. Visauta 1989. ESTRUCTURAT:atotsels participantsse'lsfa les mateixespreguntesenel mateix ordre.

Les diferències localitzades són per la diferència entre les persones entrevistades. Hi ha 2 tipus de qüestionaris: 2 TIPUS D'ENQUESTA: AVANTATGES INCONVENIENTS AUTOADMINISTRAT Baix cost. Més % d'enquestar. Elimina biaix de l'enquestador. Persona que respon còmode. Enquesta + estàndard. Preguntes simples i tancades. No podem explicar coses que no s'entenen. Persona ha de saber llegir. No pots assegurar que contestarà si ho envies per correu. PER ENTREVISTA Disminueixelnombredeno resposta. + control sobre seqüencia de preguntes. Les pots clarificar si no entenen. + cost econòmic. Més temps. Poden haver biaixos de l'entrevistador. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad.

También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . metodologica 15 Marta 1r infermeria UAB PROCEDIMENT PER CONSTRUIR UNA ENQUESTA 1. LLISTAT DE VARIABLES. o Relacionades amb els participants variables demogràfiques. o Relacionades amb les hipòtesis de treball i objectius variables dependents i independents: variables principals i secundaries. 2. DEFICINICIÓ CONCEPTUAL I COMPRENDRE EL SEU SIGNIFICAT. 3. OPERATIVITZACIÓ: o Escollir instruments de mesura per a cada variable.

o Indicar el nivell de mesura de cada ítem o de les variables. 4. APLICAR UNA PROVA PILOT PELS INSTRUMENTS DE MESURA. 5. MODIFICAR, AJUSTAR I MILLORAR L'INSTRUMENT. FONTS DE DADES SECUNDARIES o Cens poblacional. o Estadístiques de mortalitat. o Estadístiques de natalitat. o Registres laborals. o Registres de malformacions. o Enquestes de salut. o Malalties de declaració obligatòria. o Altes hospitalàries (CMBD). o Registre de l'activitat dels centres de salut. o Històries clíniques. UNITAT 6: DISSENYS DERIVATS DEL MANEIG DE L'EVIDÈNCIA MEDICINA BASADA EN L'EVIDÈNCIA (MBE) La medicina basada en l'evidència sorgeix al Regne Unit al1972, a mans de l'epidemiòleg Archibald Cochrane.

Al 1980 la Facultat de ciències de la salut de McMaster va publicar una descripció de l'anàlisi correcta de l'evidència científica, donant origen al que posteriorment va rebre el nom de MBE. DEFINICIONS DE MBE: o Alternativa vàlida i científica per a sintetitzar el coneixement i transmetre els resultats de la recerca de la investigació clínica de forma més eficient (Guyatt, 1991). o La utilització conscient, explicita i assenyada de la millor evidència científica clínica disponible per a la presa de decisions sobre la cura individual de cada pacient (Sackett 1996) Bàsicament el que diuen és que ens hem de basar en la millor evidència científica possible per prendre les millors decisions.

INFERMERIA BASADA EN L'EVIDÈNCIA (EBE) La EBE neix de la MBE. DEF. procés continu en que l'evidència, el coneixement teòric i la perícia clínica dels professionals de la infermeria són minuciosamentavaluatsiconsideratsenunió ambla participaciódelpacientperprestarunacuraexcel·lent a la persona (Szcott & MsSherry; 2008). ETAPES DE LA EBE 1. Formular una pregunta 2. Buscar les millors evidències disponibles (habilitats de cerca bibliogràfica; accés a bases de dades com Pubmed, Scopus...) 3. Valorar l'evidència (habilitats de lectura crítica) 4. Sintetitzar l'evidència per crear directrius i protocols 5. Avaluar resultats Te has descargado este apunte gracias a la publicidad.

También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . 16 Marta 1r infermeria UAB METAANÀLISI I REVISIONS SISTEMÀTIQUES En les últimes dècades la investigació científica ha anat creixent i arribant a més temes; l'increment del nombre de publicacions científiques ha fet que aparegui la necessitat de fer revisions de la literatura mèdica i també de sintetitzar els resultats; això ens ha portat a contrastar i a sintetitzar la informació científica.

REVISIÓ SISTEMÀTICA Metodologia explícita, estructurada, rigorosa, exhaustiva aplicada a la cerca. L'AVALUACIÓ i SÍNTESI de la millor evidència disponible per respondre a una pregunta clínica concreta. OBJECTIU: és identificar, valorar i resumir totes les proves empíriques que compleixin amb uns criteris d'elegibilitat prèviament especificats, per respondre a una pregunta de recerca concreta. CARACTERÍSTIQUES o Pregunta estructurada (PICO) amb criteris d'inclusió i exclusió. o Recerca rigorosa i sistemàtica de la literatura. o Avaluació crítica dels estudis inclosos (lectura crítica: com avalues la qualitat). o Extracció i gestió de dades. o Anàlisi i interpretació de resultats.

o Informe per a la seva publicació. ETAPES DE LA REVISIÓ SISTEMÀTICA 1. Establiment de la pregunta a respondre i raons. 2. Quantificació dels efectes. 3. Localització dels estudis de recerca. 4. Criteris d'inclusió/exclusió dels estudis. 5. Cerca d'informació i de dades rellevants de cada estudi. 6. Avaluació de la qualitat dels estudis inclosos. 7. Anàlisi de la heterogeneïtat dels estudis. 8. Combinació de resultats. 9. Identificació del biaix de publicació. 10. Anàlisi de sensibilitat. Són una eina de GRANUTILITAT enel procésdela PRESADEDECISIONSen la pràcticaclínica. És imprescindible fer-les amb el MÀXIM RIGOR.

S'han elaborat unes directius (PRISMA) sobre la informació que cal incloure en un article que presenti una revisió sistemàtica. També hi ha eines que serveixen per valorar la qualitat metodològica d'una revisió sistemàtica, com AMSTAR. El DIAGRAMA DE FLUX de PRISMA és essencial elaborar-lo. SCOPING REVIEW Són un tipus de síntesi d'evidència que té com a objectiu identificar i explorar sistemàticament l'amplitud d'evidència disponiblesobreun tema,camp, concepte o qüestió particular, sovint independentment de la font (és a dir, investigació primària, revisions, evidència no empírica).

Permeten aclarir conceptes o definicions en la literatura i identificar característiques o factors clau relacionats amb un concepte, inclosos aquelles relacionats amb la investigació metodològica. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . 1 2 (CAsPe , EQUATOR network) - - 17 Marta 1r infermeria UAB METAANÀLISI Conjunt de tècniques estadístiques mitjançant les quals es combinen els resultats de diversos estudis per obtenir paràmetres de mesura global.

Tots els metaanàlisis són revisions sistemàtiques, però no totes les revisions sistemàtiques són metaanàlisis. Aquestésmolt mésrestrictiuquelarevisiói pertantmenysestudis,perexemple,lesvariables han de ser mesurades per un únic mètode. o Els estudis inclosos han de respondre la mateixa pregunta. o Combina resultats de dos o més estudis. o Estima un efecte mig o comú. o Resol controvèrsies entre estudis contradictoris. o Atenció albiaix dels estudis La revisió sistemàtica i el metaanàlisi s'han convertit en un disseny de recerca en si mateixos on les unitats d'estudi, en lloc de pacients o unitats administratives, són els treballs originals que es revisen.

BIAIXOS – LIMITACIONS RS I METAANÀLISIS o BIAIX DE PUBLICACIÓ: treballs científics amb resultats "negatius" (aquells que no troben diferències significatives o amb resultats en contra de la hipòtesi d'estudi o de l'habitualment establert) mai no arriben a publicar-se, triguen més a fer-ho o són menys citats en altres publicacions en els estudis en el que el resultat no està comprovat científicament i no hi ha resultats en contra, l'estudi no es publica o té poca validesa. o BIAIX DE SELECCIÓ: es dona quan deixen d'establir un criteri d'inclusió o exclusió que és significatiu per l'estudi. És principal crítica als metaanàlisi.

És important definir amb claredat els criteris d'inclusió i exclusió dels estudis en la revisió, i que aquests siguin tan objectius com sigui possible. CONDICIONS PER INFERMERIA BASADA EN L'EVIDÈNCIA o Existència suficient de recerca publicada a l'àrea específica. o Capacitat del professional per accedir-hi però també per analitzar de manera crítica (lectura crítica). DEFINICIÓ LECTURA CRÍTICA: avaluar críticament per verificar la validesa i valorar-ne la utilitat, requereix coneixements de metodologia, estadística i problema de salut. o Instruments per avaluar críticament. o CASpe.

CASpe: CRITICAL APPRAISAL SKILLS PROGRAMME Són graelles senzilles de preguntes per fer més accessible la lectura crítica de diferents tipus d'estudis. Les preguntes es centren primordialment en l'avaluació de la validesa interna de l'estudi, la rellevància, els resultats i la utilitat pràctica ja que no només hem de valorar la proximitat a la veritat dels resultats de l'estudi sinó també la importància clínica i la factibilitat. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . ~ revisions sistematiques 18 Marta 1r infermeria UAB ÚS D'INTERÈS EN EBE O MBE Amb l'EBEes desenvolupen les guies de pràctica clínica, té molts sistemes per classificar l'evidència, avalua la qualitat de l'evidència i la força de les recomanacions. o Desenvolupament de guies de pràctica clínica (GPC) : són un conjunt de recomanacions basades en una revisió sistemàtica de l'evidència de diferents estudis i en l'avaluació dels riscos i beneficis de les diferents alternatives, amb l'objectiu d'optimitzar l'atenció sanitària als pacients. La valoració d'aquestes guies es fa a partir de 6 criteris d'inclusió.

o Molts sistemes per a classificar l'evidència GRADE(Gradingof Recommendation,Assessment,Developmentand Evaluation) : avalua la qualitat de l'evidència (si els estudis són de bona o mala qualitat) i força de les recomanacions. NIVELLS D'EVIDÈNCIA El criteri de classificació de l'evidència es basa en el disseny, la metodologia, la validesa i l'aplicabilitat dels diferents tipus d'estudis. El resultat s'anomena "nivells d'evidència " o "nivells d'evidència jeràrquica". Hi ha cinc nivells d'evidència a la jerarquia de l'evidència: 1. Per evidència sòlides i d'alta qualitat. 5. Per a proves amb eficàcia no establerta.

PIRÀMIDE OXFORD CENTRE FOR EVIDENCE-BASED MEDICINE: LEVELS OF EVIDENCE (MARCH 2009): NIVELL 1: o Evidència obtinguda d'un metaanàlisi d'assaigs aleatoritzats i controlats. o Evidència obtinguda a partir de com a mínim un assaig aleatoritzat i un controlat dissenyat de manera adequada. NIVELL 2: o Evidència obtinguda a partir d'assaigs controlats no aleatoritzats i ben dissenyats. o Evidència obtinguda a partir d'estudis cohort o casos- control ben dissenyatsrealitzatspreferentment en més d'un centre o per més d'un grup d'investigació. o Evidència obtinguda a partir de múltiples sèries comparades en el temps amb intervenció o sense.

NIVELL 3: o Opinions basades en experiències clíniques, estudis descriptius o informes de comitès experts. ECA = estudi clínic aleatoritzat. Els estudis de cohort estan per sobre dels casos i controls ja que aquí podem identificarels biaixosi modificar-los, en els casos i control no perquè són retrospectius. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

19 Marta 1r infermeria UAB NIVELLS DE QUALIFICACIÓ D'EVIDÈNCIA Un altre manera de classificar l'evidència és assignar un grau de recomanació o la força dels resultats mesurats en un estudi. La força de l'evidència combina el nivell d'evidència ambla fiabilitat (risc de biaix) del disseny de l'estudi, la força dels resultatsde l'estudi i l'aplicabilitat a l'entorn clínic. UNITAT 7: RIGOR A LA RECERCA QUANTITATIVA RIGOR CIENTÍFIC Quan femrecercanomés veiemunapartdela realitat:nomésveiemunapetita part del problema que estem investigant, per això hem de tenir en compte quin és el rigor de les investigacions.

RIGOR CIENTÍFIC LECTURA CRÍTICA Sempre calperseguir que l'estudi sigui precís (error aleatori) i vàlid (errors sistemàtics). La meta fonamentalde tot estudi és l'agudesa al mesurar . Tot el que amenaci la correcta mesura ha de ser identificat i corregit. o Error aleatori: es produeix per l'atzar . Es produeix per la variabilitat inherent al mostreig. Es pot reduir a l'augmentar la mida mostral. Aquest error afecta a la precisió de l'estudi. Com més gran és la mostra, menys error aleatori. PRECISIÓ o Error sistemàtic: es produeixen a causa dels biaixos , els errors en el dissenys de l'estudi, quan nosaltres ideem l'estudi. No es redueix a l'augmentar la mida mostral.

Aquest error compromet la validesa de l'estudi. VALIDESA Es verifiquen la validesa i l'aplicabilitat dels resultats publicats per tal de poder incorporar-los a la cura dels pacients. Permet discriminar els articles segons els punts forts i febles de la metodologia utilitzada. FINALITAT: és ajudar els professionals a prendre decisions adequades a una situació clínica o de gestió concreta. VALIDESA Capacitat de mesurar realment aquella característica per a la qualha estat dissenyada. Té dos components: 1. VALIDESAINTERNA: és la validesa de les inferències als subjectes reals de l'estudi/grau en què els resultats de l'estudi s'acosten alvalor del paràmetre que es vol estimar.

Prerequisit perquè es pugui donar l'externa. Afectada per errors sistemàtics. 2. VALIDESA EXTERNA: o generalització mentre s'aplica a individus fora de la població de l'estudi. FIABILITAT: sempre mesurarà amb la mateixa precisió la mateixa mesura (ex: un rellotge fiable sempre marcarà les 7 quan siguin les 7, que la bàscula pesi sempre el mateix). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

- - i fab 20 Marta 1r infermeria UAB CRITERIS GENERALS DE RIGOR CIENTÍFIC APLICABILITAT:comdeterminar el grau en què les troballes d'una recerca es poden aplicar a altres subjectes i en altres contextos? o Es planteja quan la recerca passa els filtres de la validesa intensa. o És la rellevància dels resultats, quins resultats s'han obtingut i amb quina precisió s'han estimat per avaluar-ne la importància clínica. o Té utilitat en la pràctica dels resultats a altres poblacions. VALORDELAVERITAT:Comestablirconfiançaen la veritat d'una determinada recerca pels subjectes i el context en què s'ha realitzat la recerca?

CONSISTÈNCIA: Repetició dels resultats quan es realitzen noves recerques amb els mateixos subjectes i en el mateix context. UNITAT 8: ÈTICA EN RECERCA EVOLUCIÓ DE LA ÈTICA EN LA RECERCA Les darreresdècadess'hanelaboratpautes,codisi reglamentsper guiar la realització de la recerca amb éssers humans. ORIGEN DE LES PAUTES: o Resposta a errors ètics: prestar millors serveis alcanviant món de la investigació. o Altres han evolucionat com a intent de respondre a nous problemes i desafiaments creats pel canviant ambient de la investigació.

CONTEXT DELS ERRORS ÈTICS o EXPERIMENTS NAZIS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL: resistència del cos humà alfred, a grans altituds, efectes de la malària, efectes del gas mostassa, cremades per aplicació de fòsfor, castració i esterilització... o EXPERIMENTS ALS ESTATS UNITS GUERRA I ANYS POSTERIORS: antídots contra la malària en presoners i pacients psicòtics: experiments de vacunació contra la grip en malalts mentals... PRINCIPIS ÈTICS DE LA RECERCA Els principis ètics de la recerca són principis universals perquè transcendeixen els límits geogràfics, culturals, econòmics, legals i polítics.

Hi ha tres principis que regulen la recerca: 1.BENEFICIÈNCIA I NO MALEFICIÈNCIA L'investigador és responsable del benestar físic, mentali socialdel participant pel que fa a l'estudi. La beneficència també es coneix com a principi de no maleficència. La protecció del participant és la responsabilitat principal de l'investigador. Protegir alparticipant és més important que la cerca de nou coneixement per el benefici científic que s'obtindrà amb la investigació d'interès personal o professional a la investigació. 2.JUSTÍCIA Obligació de l'investigador és distribuir igual riscos i beneficis de la participació a l'estudi de recerca.

El reclutament i la selecció dels participants s'ha de fer de manera equitativa. El principi de justícia prohibeix posar un grup de persones en situació de risc per beneficiar-ne únicament un altre. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . 21 Marta 1r infermeria UAB 3.RESPECTE A LES PERSONES Reconeix la capacitat i els drets de totes les persones de prendre les pròpies decisions.

És el respecte a l'autonomia i l'autodeterminació dels éssers humans en reconèixer-ne la dignitat i la llibertat. COMPONENTS IMPORTANTS DEL PRINCIPI: donar protecció especiala les persones vulnerables com: o Infants, ancians, persones amb problemes de salut mental, persones en situació de pobresa... S'expressa durant el procés de CONSENTIMENT INFORMAT (CI). CONSENTIMENT INFORMAT És l'acord voluntari dels participants potencials per inscriure's a una investigació, però també és un requisit ètic i legal. Se sustenta alprincipi d'autonomia del pacient. OBJECTIUS: o Facilitar una bona presa de decisions per part del participant. o Obtenir un consentiment vàlid.

REQUISITS PER A QUE SIGUI VÀLID: llibertat de decisió, explicació suficient i competència per decidir. ETAPES: 1. Diàleg de consentiment informat: elaboració de la informació per part dels professionals i transmissió informació i discussió amb el pacient. 2. Deliberació: la comprensió i valoració per part del pacient. 3. L'acceptacióono:la signaturarealdel formularideconsentimentinformat(documentacióaprovadapel Comitè d'ètica de la institució) És vàlid quan la comunicació entre els investigadors i els possibles participants és eficaç i no condiciona la decisió del pacient.

(Bromwich & Millum, 2016; Harper et al., 2007) Una bona decisió és aquella que s'ajusta als valors i preferències del pacient i inclou la comprensió per part del pacient de la informació rellevant per a aquesta decisió. (Bromwich & Millum, 2016) ÚS DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL I/O CONFIDENCIAL La confidencialitat de dades abasta tota aquella informació de caràcter personal, privada o sensible. Quines dades són confidencials? o Dades biomètriques (alçada, pes, edat...) o Origen raciali ètnic. o Ingressos econòmics. o Opinions o conviccions polítics. o Religió. o Afiliació sindical. o Tota informació relacionada amb la salut o l'orientació sexual.

ESTRATÈGIES PER MANTENIR LA CONFIDENCIALITAT: o Anonimització de les dades. o Accés restringit a la informació. o Garantir seguretat i integritat de les bases de dades. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 .

22 Marta 1r infermeria UAB UNITAT 9: PERSPECTIVA DE GÈNERE A LA RECERCA CONCEPTES GÈNERE Sistema social i simbòlic (Harding, 1986) que proporciona significats culturals i simbòlics per parlar del que es considera"femení"o "masculí",iqueinclou "comportaments, productes, tecnologia, entorn i coneixement" (Gendered Innovations, 2013). Concepte de construcció social multidimensional que té una base culturali històrica concreta. Es refereix a les dimensions socialment prescrites i experimentades de "feminitat" o "masculinitat" en una societat. (Johnson, J.L et al 2009).

Els ROLS i ESTEREOTIPS DE GÈNERE creen desigualtats i injustícies, especialment per a aquelles persones que no encaixen amb l'estàndard masculí, que tradicionalment ha estat i segueix sent el gènere privilegiat en la majoria d'aspectes. Interacciódel gènere ambaltres variables com "raça", identitat ètnica, edat o classe social. Homes i dones no són grups homogenis. SEXE El concepte sexe és construcció biològica multidimensional que abasta anatomia, fisiologia, gens i hormones (Johnson, J.L.et al2009). El sexe inclou diferències biològiques i variacions (hormonals, genètiques i morfològiques) entre dones, homes o intersexuals, que no sempre són fixes ni estables.

PARAULES CLAU: sexe, gènere, estereotips de gènere, divisió sexualdel treball, públic/privat, ceguesa de gènere, relacions de poder... INVESTIGAR AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE, QUÈ FER? MARC TEÒRIC Disposar de formació en gènere i estudis feministes per detectar les coincidències en la investigació. Incloure una persona experta en gènere al projecte. Introduir el gènere com una qüestió de la recerca o subanàlisi. Elaborar un marc conceptualque inclogui el sexe/gènere i les experiències de dones i grups marginalitzats. ANÀLISIS DE SEXE I GÈNERE DEF. tenir en compte les diferències potencials entre sexe i gènere; característiques biològiques i/o culturals són importants en el problema de salut.

o Recopilar dades i informar sobre factors que es relacionen amb el sexe/gènere de les persones. o Introduir el gènere com una qüestió clau a l'anàlisi o especificar subanàlisi. Diferenciar anàlisi per sexe i/o gènere. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . J intersexionalitat 23 Marta 1r infermeria UAB GÈNERE EN EL DISSENY INVESTIGACIÓ IMPACTE DE LA RECERCA EN LES VIDES DE DONES I HOMES: o Afecta de la mateixa manera a dones i homes? Per què? o Hi ha recerca prèvia sobre aquesta qüestió amb perspectiva de gènere?

o Presentar totes les dades desagradables per sexe: Descriure, si s'escau, el contrast dels diferents punts de vista d'homes i dones. o Ús no sexista del llenguatge als informes de la recerca. o Controlar que l'autoria dels articles i publicacions que resultin del projecte es distribueixi de manera justa i igualitària. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12369886 . 90% 2 10 % o itiv . O hermement . #B . A .

alitati a Positiv e eficacia - Experiencia visnda ?