Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA Grau en Infermeria Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre el sistema educatiu, models de descentralització, evolució de les lleis (LOE, LOMCE) i indicadors PISA en comparació amb Finlàndia.

APREN.AI Índex 1 Fonaments del sistema educatiu i dimensió política Concepte i estructura del sistema educatiu Diferenciació conceptual: política, legislació i administració La dimensió ideològica de les polítiques escolars 2 Models d'organització territorial i itineraris educatius Centralització versus descentralització educativa Sistemes comprensius i gestió de la diversitat Criteris i polítiques internacionals de repetició 3 Evolució legislativa i anàlisi de la LOMCE Perspectiva històrica de les lleis d'educació a l'Estat espanyol Dues concepcions enfrontades de l'educació: LOE vs.

LOMCE Mesures concretes establertes per la LOMCE 4 Rendiment escolar i comparativa amb Finlàndia mitjançant PISA Dades de rendiment i desigualtat a l'Estat espanyol L'informe PISA com a eina d'avaluació externa Anàlisi comparativa: Catalunya versus Finlàndia 5 Resum per repassar Fonaments i administració del sistema educatiu Models territorials i organització escolar Legislació estatal i contrast doctrinal (LOE vs. LOMCE) Indicadors de rendiment i comparativa PISA Cronologia de les lleis educatives a l'Estat espanyol Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 1 1 Fonaments del sistema educatiu i dimensió política EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de sistema educatiu com a subsistema social i identificar els seus components. Distingir amb precisió els conceptes de política educativa, legislació educativa i administració educativa. Diferenciar els termes reforma i innovació pedagògica segons el seu nivell d'origen. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un mateix problema escolar pot rebre solucions completament oposades segons qui governi?

Concepte i estructura del sistema educatiu Un sistema és una estructura formada per elements interrelacionats que persegueixen objectius comuns. Aquest conjunt disposa de subsistemes interns i compta amb capacitat per evolucionar i adaptar-se a les transformacions del seu entorn. En aquest marc, el sistema educatiu és un subsistema social regulat directament per les polítiques educatives. Constitueix el mecanisme formal i objectiu mitjançant el qual una comunitat organitza, planifica i desplega els seus ensenyaments en diferents etapes acadèmiques.

La missió principal de la institució escolar comprèn la transmissió del bagatge cultural i dels valors comunitaris, a més de preparar l'alumnat per a la seva futura inserció en l'entorn de treball. Element fonamental Funció dins del sistema Etapes educatives Estructuració dels nivells d'aprenentatge segons les edats i els itineraris formatius. Professorat Cos docent encarregat de vehicular els processos pedagògics. Organització de centres Gestió interna i funcionament comunitari de les institucions escolars. Administració educativa Entitats responsables de fixar actuacions i desplegar les directrius normatives.

Política i legislació Principis doctrinals i normes legals que orienten la formació. Finançament Assignació de recursos econòmics per mantenir i fer créixer l'estructura escolar. El funcionament i el disseny d'aquest entramat depenen d'un conjunt de factors contextuals que el condicionen de manera directa: Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 2 Aspectes geogràfics i dinàmiques demogràfiques. Trets socials, culturals i creences religioses. Situació econòmica i relacions internacionals. Règim polític, govern i desenvolupament històric acumulats.

Quan es produeix una alteració en qualsevol d'aquests factors, cal revisar i adaptar el sistema educatiu per donar resposta a la nova realitat social. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència directa té un canvi demogràfic o econòmic rellevant en el sistema educatiu? Diferenciació conceptual: política, legislació i administració Per analitzar l'entorn escolar cal distingir amb claredat tres conceptes que operen de forma complementària però en nivells diferents: Política educativa: comprèn el conjunt orgànic de lleis, decrets, resolucions i disposicions que defineixen la doctrina pedagògica oficial d'un país.

Fixa quines metes s'han d'assolir, quins procediments s'han d'emprar i estableix els itineraris dels estudiants, tot projectant una ideologia determinada. Legislació educativa: és estrictament el marc normatiu de caràcter legal que determina quines pràctiques educatives són vigents i d'obligat compliment. Administració educativa: és l'organisme encarregat de concretar les línies d'intervenció i d'executar a la pràctica els plans i les lleis escolars. A Catalunya, aquesta tasca recau en la Generalitat de Catalunya, principalment mitjançant el Departament d'Ensenyament i el Departament de Benestar Social i Família.

DEFINICIÓ Segons l'origen de la iniciativa de transformació docent, distingim entre reforma, quan l'impuls per modificar les pràctiques pedagògiques prové de la política oficial, i innovació, quan el canvi sorgeix del mateix context territorial i comunitari on s'apliquen les pràctiques escolars. La dimensió ideològica de les polítiques escolars Les polítiques educatives van molt més enllà de la simple aprovació de reglaments administratius. Construeixen una visió del món i propaguen marcs conceptuals que acaben establint com ha de pensar la ciutadania. Per aquesta raó, representen la materialització d'un programa polític i ideològic transversal.

ERROR FREQÜENT Un error habitual és considerar que els problemes escolars tenen solucions tècniques úniques i neutres. En realitat, un mateix repte educatiu rep solucions i mesures completament diferents segons la ideologia i el model de societat que defense cadascun dels programes electorals. Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 3 ESQUEMA Estructura conceptual de la regulació escolar IDEES CLAU El sistema educatiu és un subsistema social condicionat per factors demogràfics, econòmics, culturals i històrics. La política educativa fixa la doctrina i els itineraris escolars, la legislació estableix les lleis vigents i l'administració executa els programes.

La reforma educativa prové de l'esfera política superior, mentre que la innovació neix de l'entorn immediat on s'ensenya. Les decisions educatives tenen un marcat caràcter ideològic i varien en funció del programa de govern. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencia una reforma d'una innovació pedagògica segons el seu origen? 4. Quins departaments de la Generalitat de Catalunya formen part de l'administració educativa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin concepte defineix la transformació pedagògica impulsada des de la política institucional? Doctrina i política Defineix objectius, itineraris i orientació ideològica.

Legislació educativa Normativa i marcs legals de compliment obligatori. Administració escolar Implementació directa de programes i recursos públics. Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament i de Benestar Social. Comprensió a) Innovació b) Reforma c) Descentralització d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 4 6. Quina funció específica té l'administració educativa? 7. Com influeixen els canvis socials o econòmics en el sistema educatiu? 8. Quin és l'objectiu fonamental de les institucions escolars?

2 Models d'organització territorial i itineraris educatius EN ACABAR SABRÀS Classificar els sistemes educatius segons el grau de centralització o descentralització del poder. Distingir les característiques del model comprensiu d'estructura única enfront del de tronc comú. Analitzar els quatre mètodes per atendre l'heterogeneïtat de l'alumnat i comparar les polítiques de repetició europees. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 És la repetició de curs una regla universal aplicable a tota Europa quan un alumne suspèn? Centralització versus descentralització educativa La gestió dels sistemes educatius varia segons com es distribueixi el poder polític en el territori nacional.

En termes comparatius trobem dos grans models: Sistemes centralitzats: l'Estat central assumeix en exclusiva la responsabilitat principal sobre el funcionament, el currículum i la gestió educativa. Sistemes descentralitzats: les competències s'atribueixen a unitats territorials inferiors més properes als centres educatius.

Establir únicament la doctrina ideològica a) Decidir línies d'actuació i executar programes b) Avaluar el rendiment escolar internacional c) Generar innovacions locals a l'aula d) Només afecten el pressupost universitari a) Imposen la centralització immediata de l'Estat b) Exigeixen revisar i actualitzar el sistema c) No produeixen cap efecte reglamentari d) Controlar els exàmens de revàlida autonòmics a) Transmetre cultura, valors i preparar laboralment b) Reduir l'ensenyament obligatori a la primària c) Impedir la diferenciació pedagògica a les aules d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 5 En el cas de l'Estat espanyol s'aplica un sistema educatiu descentralitzat, organitzat en una escala jeràrquica de quatre graons: DEFINICIÓ L'autonomia de centres atorga a les comunitats autònomes la facultat de fixar com les escoles gestionen els seus assumptes.

A Catalunya, la regulació desplega el Decret d'autonomia per a l'organització curricular i de recursos, i el Decret de direccions per a la professionalització directiva. COMPROVA-HO 10 Quins són els quatre nivells de descentralització territorial que operen a l'administració educativa espanyola? Sistemes comprensius i gestió de la diversitat Pel que fa a l'organització de l'etapa obligatòria, els països europeus adopten fonamentalment dos enfocaments: sistemes comprensives o sistemes diferenciats. L'any 1990, la LOGSE va establir a l'Estat espanyol un model comprensiu, ampliant l'escolaritat obligatòria des dels 6 fins als 16 anys d'edat.

Model comprensiu Estructura Països d'exemple Estructura única Tots els infants comparteixen idèntic recorregut sense separacions. Suècia, Finlàndia, Dinamarca. Tronc comú Base d'aprenentatge compartida amb certs itineraris comuns. França, Escòcia, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya, Anglaterra. Dins d'aquests esquemes comprensives, l'atenció a l'heterogeneïtat de l'alumnat es gestiona a través de quatre fórmules pedagògiques diferenciades: Separació: selecció de l'alumnat i derivació cap a itineraris diferenciats segons el nivell de competència demostrat. Integració a la carta: creació d'agrupaments per nivell dins del mateix grup (intraclasses) o bé entre diferents aules d'un mateix curs.

Nivell I (Administració central): el Ministeri educatiu dins del govern central estatal estableix les directrius generals. 1 Nivell II (Administració federal o regional): les comunitats autònomes, com ara mitjançant el Departament d'Ensenyament a Catalunya, concreten les polítiques. 2 Nivell III (Administració local): els municipis, ajuntaments i diputacions coordinen serveis a pobles i ciutats. 3 Nivell IV (Gestió escolar): els mateixos centres educatius assumeixen la seva governança interna quotidiana.

4 Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 6 Integració uniforme: manteniment d'una única estructura lectiva comuna on els estudiants amb resultats insuficients han de repetir curs. Integració individualitzada: aplicació d'estratègies pedagògiques singulars per a cada alumne, amb acompanyament tutorial i resolució didàctica dels problemes d'aprenentatge. Criteris i polítiques internacionals de repetició Les normatives sobre la repetició d'un curs escolar mostren criteris molt dispars a Europa: Promoció automàtica: aplicada sistemàticament als països nòrdics, on la repetició no existeix com a mètode. Caràcter estrictament excepcional: com és el cas de Portugal.

Repetició bianual (al final de cicle): vigent en estats com França i Espanya, on només es decideix cada dos anys. Repetició anual ordinària: permesa en finalitzar cada any lectiu a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. ERROR FREQÜENT És un error creure que tots els països amb models comprensives apliquen la repetició de curs de la mateixa manera. Mentre que el model nòrdic defensa la promoció automàtica, els sistemes de tronc comú com l'espanyol han fet servir la repetició al final de cicle com a eina habitual davant l'avaluació negativa. PROCÉS Nivells de descentralització territorial 1 Estat central Nivell I: regulació ministerial i marc educatiu comú.

2 Comunitats autònomes Nivell II: departaments regionals amb competència educativa. 3 Entitats locals Nivell III: ajuntaments i diputacions en l'àmbit municipal. 4 Centres educatius Nivell IV: gestió interna, autonomia escolar i direcció. Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 7 IDEES CLAU L'Estat espanyol té un model descentralitzat estructurat en quatre esglaons: estatal, regional, local i de centre escolar. La LOGSE de 1990 va fixar un model comprensiu obligatori dels 6 als 16 anys. Els models comprensives es divideixen en sistemes d'estructura única (països nòrdics) i de tronc comú (França, Espanya, Regne Unit, entre d'altres).

L'heterogeneïtat es gestiona mitjançant la separació, la integració a la carta, la integració uniforme o la integració individualitzada. La repetició varia des de la promoció automàtica nòrdica fins a la revisió per cicles o l'avaluació anual. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com gestiona la integració a la carta les diferències entre alumnes? 12. Amb quina periodicitat s'aplica la decisió de repetició a França i a Espanya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. A quin nivell de descentralització correspon la gestió d'un institut o escola? 14. Quin tipus de sistema comprensiu caracteritza països com Finlàndia i Dinamarca? 15.

Quina estratègia manté tothom a la mateixa classe però fa repetir els que no aproven? 16. En quin d'aquests països la repetició de curs té caràcter excepcional? Nivell III a) Nivell IV b) Nivell II c) Nivell I d) Tronc comú a) Itineraris segregats b) Separació primerenca c) Estructura única d) Integració a la carta a) Integració uniforme b) Integració individualitzada c) Separació per itineraris d) Portugal a) Itàlia b) Alemanya c) Bèlgica d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 8 3 Evolució legislativa i anàlisi de la LOMCE EN ACABAR SABRÀS Ordenar cronològicament les principals lleis educatives des de la Ley Moyano fins a la LOMCE.

Contrastar els fonaments ideològics i pedagògics entre la LOE i la LOMCE. Identificar les mesures clau de la LOMCE respecte a la centralització, els consells escolars i l'FP. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Són les lleis educatives merament procediments administratius per organitzar horaris i aules? Perspectiva històrica de les lleis d'educació a l'Estat espanyol La configuració de l'ensenyament contemporani a Espanya és el resultat d'una successió periòdica de lleis orgàniques aprovades per governs de diferent signe polític: Any Llei promulgada Partit promotor / Context 1857 Ley de Instrucción Pública (Ley Moyano) Fonament històric del sistema escolar contemporani.

1970 Ley General de Educación (LGE / Villar Palasí) Modernització i reorganització prèvia a la democràcia. 1985 Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE) Regulació de la participació democràtica i concerts. 1990 Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) PSOE; instaura el model comprensiu fins als 16 anys. 2002 Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE) PP; no es va arribar a implantar plenament. 2006 Ley Orgánica de Educación (LOE) PSOE; centrada en convivència, equitat i cohesió social. 2009 Llei d'Educació de Catalunya (LEC) Marc normatiu propi del Parlament català.

2013 Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) PP (desplegament iniciat el 2014); recentralització i control. COMPROVA-HO 18 Quines lleis educatives estatals van ser promogudes respectivament pel PSOE els anys 1990 i 2006? Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 9 Dues concepcions enfrontades de l'educació: LOE vs. LOMCE L'anàlisi de la LOE i la LOMCE reflecteix doctrines formatives clarament divergents: Concepció de la LOE (2006): entén l'educació com un instrument dedicat a desenvolupar la convivència ciutadana, valorar les diferències individuals, rebutjar la discriminació i fomentar la solidaritat.

La seva fita principal és assolir la cohesió social, formant una ciutadania responsable, lliure, democràtica i amb criteri crític. Concepció de la LOMCE (2013): prioritza la millora del nivell formatiu dels ciutadans com a via d'accés a llocs de feina d'alta qualificació. En aquesta perspectiva, la formació escolar es concep principalment com un motor de creixement econòmic i garantia de progrés futur.

DEFINICIÓ La LOMCE (2013), tramitada pel Partit Popular sense el consens dels actors socials i amb l'oposició frontal dels altres partits i la comunitat educativa, es va basar en dos eixos fonamentals: la recentralització competencial i un control estricte sobre el currículum i el personal docent. Mesures concretes establertes per la LOMCE El text de la LOMCE va introduir canvis estructurals destacats en la governança dels centres i els itineraris: Supremacia i recentralització de l'Estat: el Ministeri central assumeix la determinació dels continguts i dels horaris lectius per a cada matèria.

L'Estat fixa el 65% dels continguts curriculars i la càrrega horària de les assignatures generals, deixant a les comunitats autònomes la decisió sobre les assignatures específiques i les llengües cooficials. Proves externes de revàlida: instauració d'exàmens centralitzats al final de cada etapa escolar per obtenir la titulació. Pèrdua de capacitat del consell escolar: l'òrgan de participació format per mestres, famílies i infants veu reduïdes les seves atribucions i es transforma en un comitè merament consultiu.

Revalorització de la religió: l'assignatura de Religió torna a computar acadèmicament al mateix nivell que la resta de matèries ordinàries, mentre que s'elimina Educació per a la Ciutadania (EpC). Segregació acadèmica primerenca: s'avança l'accés a la Formació Professional als 15 anys d'edat per canalitzar els alumnes que no assoleixen els objectius de l'ESO. ERROR FREQÜENT Cal no confondre l'any d'aprovació formal de la LOMCE com a llei orgànica (2013) amb la data del seu desplegament efectiu a les aules, que es va produir a partir de 2014. Així mateix, és fals que el consell escolar mantingués la seva funció decisòria, ja que la reforma el va relegar a rol purament consultiu.

Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 10 CRONOLOGIA Evolució cronològica de la legislació educativa IDEES CLAU La legislació escolar espanyola ha oscil·lat històricament entre reformes socialistes (LODE, LOGSE, LOE) i populars (LOCE, LOMCE). La LOE posa el focus en la convivència ciutadana i la cohesió social, mentre que la LOMCE prioritza la preparació econòmica i l'accés a llocs de treball qualificats. La LOMCE atorga a l'Estat central la determinació del 65% del currículum escolar bàsic. La LOMCE va restar funcions al consell escolar, va reintroduir revàlides externes, va recuperar la Religió com a matèria avaluable i va avançar la FP als 15 anys.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin percentatge dels continguts curriculars i horaris va passar a decidir l'Estat central amb la LOMCE? 20. En què va quedar transformat el consell escolar arran de la reforma de la LOMCE? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin any va aprovar el Parlament la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)? 22. A quina edat permetia la LOMCE derivar cap a la Formació Professional? 1857 Ley Moyano: base fundacional de la instrucció pública espanyola. 1970 Ley General de Educación: reforma modernitzadora del ministre Villar Palasí. 1990 LOGSE: expansió de la comprensió obligatòria fins als 16 anys.

2006 LOE: model centrat en ciutadania democràtica, valors i cohesió. 2009 LEC: promulgació de la Llei d'Educació pel Parlament català. 2013 LOMCE: recentralització estatal curricular, revàlides i èmfasi en el mercat. 2006 a) 1990 b) 2009 c) 2013 d) Únicament als 18 anys a) A partir dels 13 anys b) A partir dels 15 anys c) Als 16 anys obligatoris d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 11 23. Quina matèria va ser eliminada formalment del currículum per la LOMCE? 24. Quin principi central vertebra la concepció formativa de la LOE de 2006?

4 Rendiment escolar i comparativa amb Finlàndia mitjançant PISA EN ACABAR SABRÀS Identificar les dades d'abandonament prematur, repetició i graduació a l'ESO segons l'origen de l'alumnat. Explicar l'objectiu i els camps de coneixement avaluats per les proves internacionals de l'informe PISA. Contrastar els paràmetres del model finès amb el català quant a edat obligatòria, cost, serveis i currículum. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Significa començar l'escola abans obtenir millors resultats acadèmics en l'etapa adolescent?

Dades de rendiment i desigualtat a l'Estat espanyol L'anàlisi empírica del funcionament del sistema educatiu espanyol revela problemes estructurals pel que fa a l'èxit i la continuïtat dels estudis: Un 20% de l'alumnat matriculat a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) no assoleix la graduació i abandona el sistema escolar abans d'obtenir el títol bàsic. En relació amb la repetició, mentre que a la mitjana dels països de l'OCDE només un 13% dels joves de 15 anys ha repetit algun curs, a l'Estat espanyol aquesta taxa s'eleva fins al 33% segons les dades del PISA 2012.

Apareix una bretxa rellevant lligada a l'origen de l'alumnat: prop de 9 de cada 10 estudiants autòctons finalitzen l'ESO satisfactòriament, mentre que entre els estudiants d'origen estranger només 7 de cada 10 aconsegueixen graduar-se.

Història contemporània a) Ètica filosòfica b) Llengua cooficial regional c) Educació per a la Ciutadania d) L'establiment d'exàmens de revàlida autonòmics a) La centralització de totes les proves avaluatives b) La cohesió social i la convivència democràtica c) L'èxit exclusivament econòmic dels titulats d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 12 COMPROVA-HO 26 Quina diferència percentual de repetició als 15 anys existia segons PISA 2012 entre Espanya i la mitjana de l'OCDE? L'informe PISA com a eina d'avaluació externa DEFINICIÓ L'informe PISA és el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes.

S'aplica a estudiants de 15 anys per mesurar el seu nivell de competència en tres àmbits bàsics: lectura, matemàtiques i ciències. A partir de la difusió pública dels informes PISA, el model educatiu de Finlàndia es va convertir en un referent internacional gràcies als seus resultats acadèmics excel·lents i homogenis. Anàlisi comparativa: Catalunya versus Finlàndia La comparació entre les dades escolars catalanes i el model finès evidencia marcades diferències d'estructura, composició demogràfica i mesures de suport institucional: Àmbit d'anàlisi Sistema de Catalunya Sistema de Finlàndia Edat d'inici escolar obligatori L'escolarització s'inicia de manera generalitzada als 3 anys.

L'escolarització obligatòria no comença fins als 7 anys. Escola bressol / Suport a la criança Xarxa compartida pública i privada amb preus variables. Dret a plaça a partir dels 10 mesos si la mare treballa, amb cost màxim de 254 €/mes. Tipologia dels centres Model mixt amb xarxa pública i centres concertats/privats. Pràcticament la totalitat de les escoles són públiques. Presència d'alumnat estranger Supera el 13% a les aules catalanes. La proporció d'immigració a les aules és d'un 4%. Gratuïtat de serveis auxiliars Famílies assumeixen llibres i menjador (salvant ajuts). Tots els infants reben de forma gratuïta els llibres i el dinar (que se serveix a les 11.00 h).

Relació docent a l'espai de menjador Monitors independents al marge de l'equip docent. La mateixa mestra dina amb l'alumnat a l'escola. Continguts pràctics obligatoris Currículum centrat en disciplines estrictament teòriques. Matèries manuals obligatòries: cuina, punt i treball de fusta i metall. A les escoles amb major concentració d'estudiants nouvinguts, el model finès assigna des del primer dia un nombre ampli d'especialistes de suport per garantir la igualtat efectiva d'oportunitats, afavorint que tot l'alumnat assoleixi un elevat rendiment acadèmic sense quedar enrere.

Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 13 PER RECORDAR-HO El model finès no retarda la formació per desinterès: endarrereix l'edat d'obligatorietat lectiva formal fins als 7 anys, mentre assegura serveis públics universals com ara la plaça d'escola bressol assequible, la gratuïtat del menjador i dels llibres, i tallers pràctics com fusteria o cuina. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Manca d'especialistes Menys dotació de suport immediat a l'alumnat nouvingut. Elevada taxa de repetició El 33% dels alumnes de 15 anys ha repetit algun curs. Desigualtats i resultats a l'ESO Abandó escolar del 20% Un de cada cinc estudiants no arriba a obtenir el títol bàsic.

Bretxa per procedència Només 7 de cada 10 estrangers superen l'etapa enfront de 9 de cada 10 autòctons. IDEES CLAU A l'Estat espanyol el 20% dels estudiants no es gradua a l'ESO i el 33% ha repetit curs als 15 anys (enfront del 13% de l'OCDE). Hi ha una esquerda d'èxit escolar entre l'alumnat autòcton (9 de cada 10 es graduen) i l'estranger (7 de cada 10). L'informe PISA avalua als 15 anys les competències de lectura, matemàtiques i ciències. Finlàndia comença l'educació obligatòria als 7 anys, manté un model quasi exclusivament públic, ofereix menjador i llibres gratuïts i ensenya cuina i oficis manuals obligatoris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Quines tres àrees de coneixement avaluen les proves PISA als 15 anys d'edat? 28. A quina edat comença l'etapa d'ensenyament obligatori a Finlàndia i com es compara amb Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin percentatge d'estudiants a l'Estat espanyol abandona l'ESO sense aconseguir el títol? 30. Quin cost màxim mensual tenen les escoles bressol a Finlàndia a partir dels 10 mesos? 20% a) 13% b) 33% c) 4% d) És totalment prohibit a) 500 € al mes b) 254 € al mes c) 150 € al mes d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 14 31. Quina proporció d'alumnes d'origen immigrant acullen les aules a Catalunya? 32.

Quina assignatura de caràcter pràctic és d'estudi obligatori a les escoles fineses? 5 Resum per repassar Fonaments i administració del sistema educatiu Concepte Definició resumida Sistema educatiu Subsistema social regulat per la política educativa que organitza, planifica i desenvolupa l'ensenyament. Política educativa Conjunt de lleis, decrets i disposicions que expressen la doctrina pedagògica d'un país i defineixen els itineraris escolars. Legislació educativa Marc de lleis que regulen i determinen de manera obligatòria les pràctiques educatives. Administració educativa Òrgans executius responsables d'aplicar programes i directrius (Generalitat: Ensenyament i Benestar Social).

Reforma Canvi en les pràctiques pedagògiques que s'origina des de l'esfera política oficial. Innovació Canvi pedagògic impulsat directament des de la zona o centre on s'exerceix la docència. Models territorials i organització escolar Concepte Definició resumida Sistema centralitzat vs. descentralitzat Al centralitzat l'Estat assumeix la gestió escolar; al descentralitzat (com Espanya) es reparteix en quatre nivells (Estat, CCAA, ens locals, centre). Estructura única vs. tronc comú Models comprensius: d'estructura única sense diferenciació (països nòrdics) o amb tronc comú i vies posteriors (Espanya, França).

Separació Atenció a l'heterogeneïtat mitjançant la selecció i assignació d'itineraris segons capacitats. Integració a la carta Agrupació d'estudiants per nivell lectiu en subgrups o classes diferenciades. Exactament un 33% a) Un 4% b) Menys de l'1% c) Més del 13% d) Cuina i treball de fusta i metall a) Educació per a la Ciutadania b) Religió confessional c) Comerç exterior i banca d) Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 15 Concepte Definició resumida Integració uniforme Manteniment del grup ordinari únic, utilitzant la repetició de curs per a qui no assoleix els objectius.

Integració individualitzada Adaptació pedagògica singular, tutoria i respostes docents específiques a les dificultats. Polítiques de repetició Varien segons el país: promoció automàtica (nòrdics), excepcional (Portugal), bianual (Espanya, França) o anual (Alemanya, Itàlia). Legislació estatal i contrast doctrinal (LOE vs. LOMCE) Concepte / Llei Definició resumida Concepció de la LOE (2006) Model orientat a la cohesió social, la convivència democràtica, l'equitat i la ciutadania crítica. Concepció de la LOMCE (2013) Model orientat al mercat de treball qualificat, la competitivitat i el creixement econòmic.

Centralització curricular (LOMCE) L'Estat fixa el 65% dels continguts i horaris de les assignatures generals; les CCAA gestionen específiques i llengua. Consell escolar (LOMCE) Òrgan col·legiat que perd competències executives i passa a tenir una funció merament consultiva. Reorganització d'itineraris (LOMCE) Introducció d'avaluacions de revàlida, equiparació de la Religió, retirada d'EpC i derivació a la FP als 15 anys. Indicadors de rendiment i comparativa PISA Concepte / Paràmetre Definició resumida Informe PISA Avaluació internacional a alumnes de 15 anys en comprensió lectora, matemàtiques i ciències.

Indicadors de l'Estat espanyol 20% d'abandó sense títol d'ESO, 33% de repetició als 15 anys (enfront del 13% a l'OCDE) i bretxa entre autòctons (9/10) i estrangers (7/10). Model educatiu finès Escolarització obligatòria als 7 anys, xarxa gairebé 100% pública, menjador i llibres gratuïts, suport d'especialistes i tallers pràctics obligatoris. Cronologia de les lleis educatives a l'Estat espanyol Any Norma promulgada Tret principal 1857 Ley de Instrucción Pública (Ley Moyano) Primer marc regulador modern del sistema escolar espanyol.

Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 16 Any Norma promulgada Tret principal 1970 Ley General de Educación (LGE / Villar Palasí) Modernització i reorganització estructural de les etapes. 1985 Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE) Consagració del dret a l'educació i règim de concerts. 1990 LOGSE Implantació del model comprensiu obligatori fins als 16 anys. 2002 LOCE Reforma impulsada pel PP sense desplegament efectiu. 2006 LOE Aposta per la cohesió social i la ciutadania democràtica. 2009 LEC Llei d'Educació de Catalunya; desplega decrets d'autonomia i direccions. 2013 LOMCE Recentralització estatal, revàlides i vinculació al teixit econòmic.

Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les polítiques educatives no són meres directrius tècniques, sinó projectes amb una càrrega ideològica vinculada a cadascun dels programes electorals. 2. Obliga a revisar i reconfigurar el funcionament i la planificació del sistema escolar per ajustar-lo a les noves necessitats de la població. 3. La reforma s'origina des de les institucions polítiques per alterar les pràctiques, mentre que la innovació sorgeix directament de l'espai i el context on s'exerceix la tasca docent. 4. El Departament d'Ensenyament i el Departament de Benestar Social i Família. 5. c) Reforma.

La reforma educativa s'aplica quan l'origen de la transformació pedagògica recau en el poder polític. 6. b) Decidir línies d'actuació i executar programes. L'administració educativa s'encarrega d'executar els programes i gestionar les directrius de les lleis. 7. c) Exigeixen revisar i actualitzar el sistema. Qualsevol variació en els factors de l'entorn requereix una revisió global del sistema educatiu. 8. b) Transmetre cultura, valors i preparar laboralment. L'escola persegueix transmetre el bagatge cultural, formar en valors i preparar per a la feina. 9.

No; alguns estats nòrdics tenen promoció automàtica, altres la restringeixen a cicles bianuals i només determinats països permeten repetir cada any. 10. Nivell I (Estat/Ministeri), Nivell II (Comunitats Autònomes), Nivell III (Administració local: ajuntaments i diputacions) i Nivell IV (Gestió del propi centre escolar). 11. Agrupa els estudiants per nivells d'aprenentatge, ja sigui formant subgrups dins de l'aula ordinària o distribuint-los en classes diferenciades per nivell. 12. S'avalua en acabar cada cicle educatiu de dos anys de durada, en lloc de produir-se obligatòriament a cada curs individual. 13. b) Nivell IV.

El Nivell IV correspon exclusivament a la gestió escolar interna desenvolupada al propi centre educatiu. 14. d) Estructura única. Suècia, Finlàndia i Dinamarca apliquen un sistema comprensiu basat en l'estructura única. 15. b) Integració uniforme. La integració uniforme conserva l'aula unitària i utilitza la repetició per a l'alumnat amb resultats no assolits. 16. a) Portugal. Portugal contempla en la seva legislació educativa la repetició com una mesura estrictament excepcional. 17. No; cada llei respon a una concepció de la societat: mentre unes prioritzen la cohesió cívica, d'altres s'orienten principalment a l'eficiència econòmica. 18.

La LOGSE el 1990 (que va establir l'etapa comprensiva obligatòria fins als 16 anys) i la LOE el 2006. 19. L'Estat central va reservar per a la seva administració la determinació del 65% dels continguts i de l'horari lectiu de les matèries troncals. 20. Va perdre les seves capacitats directives i executives per passar a actuar exclusivament com un òrgan consultiu del centre. Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 18 21. c) 2009. La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) es va promulgar l'any 2009 com a normativa de referència catalana. 22. c) A partir dels 15 anys. La LOMCE va avançar l'accés als nous itineraris de Formació Professional als 15 anys d'edat. 23.

d) Educació per a la Ciutadania. La LOMCE va suprimir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC) i va equiparar la Religió a la resta de matèries. 24. c) La cohesió social i la convivència democràtica. La LOE prioritza la convivència democràtica, el respecte a la diversitat i l'assoliment de la cohesió social. 25. No necessàriament; a Finlàndia l'escola obligatòria no s'inicia fins als 7 anys i és un dels països més destacats al món a l'informe PISA. 26. A l'OCDE la taxa mitjana era del 13%, mentre que a l'Estat espanyol assolia un alarmant 33% dels estudiants. 27. Avaluen exclusivament les competències d'alumnes de 15 anys en comprensió lectora, matemàtiques i ciències. 28.

A Finlàndia és obligatòria a partir dels 7 anys, mentre que a Catalunya l'escolarització ordinària s'inicia de forma generalitzada als 3 anys. 29. a) 20%. Un 20% dels joves matriculats a l'ESO no arriba a graduar-se i abandona la seva formació. 30. c) 254 € al mes. La plaça pública té un topall mensual estipulat en un cost màxim de 254 euros. 31. d) Més del 13%. A les aules catalanes el percentatge d'immigrants se situa per sobre del 13%, enfront del 4% finès. 32. a) Cuina i treball de fusta i metall. El model finès inclou com a assignatures obligatòries la cuina, el punt i el treball de fusta i metall. Polítiques Educatives i Legislació Actual: Apunts i Resum 19