Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) | Apunts

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT (0-6 ANYS) Grau en Educació Infantil Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys): conducta humana, paradigmes teòrics, el nounat, aferrament, psicomotricitat i Pikler. APREN.AI Índex 1 Bases filogenètiques, ontogenètiques i canalització del desenvolupament 1. El lloc de l'ésser humà en la naturalesa i la conducta diferencial 2. Codi genètic tancat, codi genètic obert i canalització evolutiva 3. Nivells del desenvolupament: filogènesi, ontogènesi i sociogènesi 4. Singularitats de la cognició humana respecte als primats 5.

Creixement físic, maduració biològica i desenvolupament 2 Paradigmes teòrics del desenvolupament infantil Marc general dels paradigmes del desenvolupament Perspectiva psicodinàmica: Freud, Bowlby i Erikson Perspectiva conductista i models d'aprenentatge Teoria cognitiu-social d'Albert Bandura Perspectiva cognitiva i constructivista 3 Teoria sociocultural i model bioecològic Teoria sociocultural de Lev Vygotski Funcions psíquiques: d'allò elemental a allò superior Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) i bastida Processos educatius d'arrel sociocultural El model bioecològic d'Urie Bronfenbrenner La família com a sistema bàsic: Sluzki i Minuchin 4 El nounat: neurodesenvolupament, sistemes sensorials i reflexos 1.

Parentalitat, desenvolupament prenatal i part com a transició ecològica 2. Neurobiologia infantil: plasticitat, mielinització i poda sinàptica 3. Competències sensorials i repertori perceptiu del nadó 4. El sistema reflex: evolució de respostes arcaiques a actes voluntaris 5. Transmissió d'informació, imitació i neurones mirall 5 Teoria de l'aferrament i dinàmiques de vincle a l'aula Fonaments de la teoria de l'aferrament: de l'etologia a John Bowlby La Situació Estranya i la classificació dels patrons de vincle Transmissió intergeneracional i competències parentals El triangle de l'aprenentatge a l'escola 6 Desenvolupament psicomotor: to muscular, lateralitat i coordinació 1.

Lleis maduratives del control corporal 2. El to muscular com a diàleg i estil motor 3. Sensacions i construcció de l'esquema corporal 4. Predomini lateral i coordinació motriu Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 1 5. Fites del control postural i locomoció 6.

Evolució de la prensió i grafisme 7 La pràctica psicomotriu en el currículum d'educació infantil Fonaments i sentit de la pràctica psicomotriu a l'etapa 0-6 Articulació amb el marc curricular d'Educació Infantil Dels llenguatges corporals a la representació simbòlica El rol de l'adult a la sala de psicomotricitat 8 Pedagogia de Pikler: moviment lliure, nadó competent i cures quotidianes Principis teòrics d'Emmi Pikler: activitat autònoma i nadó competent Condicions indispensables de l'entorn òptim El valor pedagògic de les cures: el canvi de bolquers com a eix de vincle Perills de la intervenció directa i de la sobreestimulació 9 Resum per repassar 1.

Bases del desenvolupament i paradigmes teòrics 2. Neurodesenvolupament, reflexos i aferrament 3. Desenvolupament psicomotor i pedagogia pikleriana 4. Cronologia de les fites del desenvolupament (0-6 anys) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 2 1 Bases filogenètiques, ontogenètiques i canalització del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Distingir entre codi genètic tancat i codi genètic obert, aplicant el concepte de canalització madurativa.

Explicar el paper de la infància prolongada en la plasticitat i l'aprenentatge cultural de l'espècie humana. Diferenciar els conceptes de creixement físic, maduració biològica i desenvolupament com a sistema obert. Identificar les singularitats de la cognició humana respecte a altres primats, especialment l'escena atencional conjunta i la teoria de la ment. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els nadons humans neixen tan indefensos i triguen tants anys a ser autònoms en comparació amb altres animals? L'estudi del desenvolupament humà comença per comprendre el lloc biològic i evolutiu que ocupa la nostra espècie en el conjunt de la naturalesa.

Des de l'enfocament de Juan Delval inspirat en Charles Darwin, s'analitza com la supervivència humana s'ha fonamentat en una adaptació sociocultural sustentada per una infància singularment extensa. Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 3 ESQUEMA Bases del desenvolupament infantil 1. El lloc de l'ésser humà en la naturalesa i la conducta diferencial Mentre que la majoria d'animals resolen la supervivència mitjançant conductes innates fortament ajustades al seu nínxol ecològic, la conducta humana combina l'herència biològica amb l'aprenentatge sociocultural. Aquesta plasticitat permet superar els límits de l'aquí i l'ara gràcies a la funció simbòlica i el pensament abstracte.

Delval recull un conjunt de característiques biològiques i conductuals distintives de l'espècie humana: Bipedisme o posició dreta: allibera les mans de la locomoció i modifica la perspectiva perceptiva de l'entorn. Mà versàtil: desenvolupament del polze oposable i destresa motriu per a la fabricació d'instruments. Dieta omnívora: flexibilitat ecològica per habitar diversos ecosistemes. Activitat sexual permanent: desvinculada dels cicles estacionals d'estre, fet que cohesiona els vincles de parella i comunitaris. Cooperació i competició: habilitats socials complexes per formar aliances i coordinar accions col·lectives.

Comunicació simbòlica i representació temporal-espacial: capacitat d'anticipar el futur i reconstruir el passat a través del llenguatge.

Condició biològica humana Trets distintius de l'espècie i infància prolongada Herència genètica Interacció entre codi tancat i codi obert Canalització primerenca Calendari maduratiu universal compartit Nivells evolutius Articulació entre filogènesi, ontogènesi i sociogènesi Filogènesi Evolució biològica de l'espècie Sociogènesi Acumulació d'artefactes culturals Ontogènesi Desenvolupament singular de l'individu Cognició diferencial Atenció conjunta i teoria de la ment Creixement i maduració Diferenciació quantitativa i qualitativa de les estructures Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 4 Infància prolongada i acumulació cultural: període dilatat de dependència que afavoreix l'aprenentatge continuat.

Dimensió Conducta animal Conducta humana Base d'origen Herència genètica predominant. Herència genètica i herència sociocultural. Entorn adaptatiu Adaptació rígida al medi físic i natural. Adaptació flexible al context social i cultural. Mecanisme central Reflexos, patrons fixos d'estímul- resposta i imitació. Capacitats potencials desplegades mitjançant interacció social. Temporalitat Lligada a les condicions immediates de l'aquí i l'ara. Funció simbòlica capaç de transcendir l'espai i el temps immediats.

La infància prolongada és l'element determinant que distingeix l'espècie humana: comporta un llarg període d'immaduresa i gran plasticitat neuronal que possibilita la construcció d'una intel·ligència flexible i flexible davant l'entorn. COMPROVA-HO 2 Quina és la funció adaptativa principal de la infància prolongada en els éssers humans? 2.

Codi genètic tancat, codi genètic obert i canalització evolutiva Segons la teorització de Jesús Palacios sobre les bases biològiques del desenvolupament, el nostre patrimoni genètic conté dos components amb diferents graus de permeabilitat al context: DEFINICIÓ El codi genètic tancat està integrat pel conjunt d'elements fixats per l'evolució que determinen patrons universals i inflexibles: caràcters morfològics (com el nombre d'extremitats), reflexos de supervivència i el calendari maduratiu bàsic. En canvi, el codi genètic obert està format per potencialitats que requereixen l'experiència ambiental i la transmissió educativa per desplegar- se.

Com més complexa és una espècie, més ampli és el seu codi obert i menor és la predictibilitat automàtica de la seva conducta. En la nostra espècie, aquest equilibri explica la dependència envers els processos d'educació formal i informal. D'aquí sorgeix el concepte de canalització evolutiva: En els primers trams de la vida, el desenvolupament està fortament canalitzat perquè depèn estretament de les estructures del codi tancat. Els processos inicials (com la fixació visual o el reflex de prensió) requereixen una estimulació mínima per manifestar-se. L'ordre dels estadis maduratius és universal per a tots els individus de l'espècie, tot i que el ritme concret varia segons l'entorn.

Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 5 A mesura que avança l'edat, el desenvolupament es descanalitza i s'obre als camins diversos que ofereix l'aprenentatge cultural. ERROR FREQÜENT Confondre la canalització madurativa amb el determinisme biològic absolut. La canalització garanteix que l'ordre de les fites maduratives primerenques sigui compartit per l'espècie, però no anul·la la influència de l'entorn: sense interacció humana i sense estimulació contextual, les capacitats potencials no assoleixen el seu desenvolupament òptim. COMPROVA-HO 3 Quina diferència funcional existeix entre el codi genètic tancat i el codi genètic obert segons Palacios? 3.

Nivells del desenvolupament: filogènesi, ontogènesi i sociogènesi Comprendre l'ésser humà exigeix articular tres dimensions temporals que conflueixen en la conducta de cada individu: Nivell Definició i abast Mecanisme clau Filogènesi Història evolutiva de l'espècie biològica al llarg de milions d'anys. Mutacions genètiques i selecció natural que asseguren la supervivència biològica. Sociogènesi Història cultural dels grups humans i transmissió d'artefactes i tradicions. Acumulació d'eines simbòliques, llenguatge i institucions mitjançant l'educació. Ontogènesi Evolució temporal del subjecte particular des de la concepció fins a la maduresa.

Apropriació individual dels instruments culturals en el seu context bioecològic. El desenvolupament ontogenètic no es produeix de manera aïllada. Tal com planteja Werner, l'organisme transita des d'un estat inicial d'indiferenciació global cap a una organització creixent, articulada i integrada jeràrquicament. Alhora, Bronfenbrenner descriu el nen com un sistema obert en el qual els canvis interns són el resultat de pertorbacions compatibles originades en les xarxes d'acoblament social. 4.

Singularitats de la cognició humana respecte als primats Tot i que els mamífers i primats no humans mostren habilitats cognitives destacables (reconeixen el grup de pertinència, resolen problemes per insight, empren dreceres espacials i formen aliances de dominància), la seva cognició presenta barreres clares en l'hàbitat natural: No assenyalen objectes externs per compartir atenció amb els seus congèneres. No sostenen objectes amunt amb la finalitat exclusiva de mostrar-los als altres. No condueixen altres individus a un lloc per mostrar-los el que hi ha. No ofereixen activament objectes ni ensenyen de manera deliberada noves conductes.

Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 6 Esquema de l'escena atencional conjunta triàdica entre infant, adult i objecte. L'espècie humana desenvolupa dues fites sociocognitives que fan possible la cooperació cultural: L'escena atencional conjunta s'adquireix entre els 9 i els 12 mesos. Constitueix una tríada relacional on l'infant i l'adult coordinen la seva atenció cap a un mateix objecte exterior, sent l'infant plenament conscient de l'atenció que l'adult hi dedica. La teoria de la ment apareix a partir dels 4 anys.

És la capacitat d'atribuir i comprendre que els altres posseeixen pensaments, creences, desitjos i intencions pròpies que poden diferir dels punts de vista d'un mateix. COMPROVA-HO 4 Quina acció comunicativa realitzen els nadons humans entre els 9 i 12 mesos que mai no mostren els primats no humans en llibertat? 5. Creixement físic, maduració biològica i desenvolupament Sovint aquests tres conceptes s'utilitzen com a sinònims, però descriuen processos completament diferenciats que cal delimitar: DEFINICIÓ El creixement és un procés quantitatiu basat en l'augment de volum, massa i nombre de cèl·lules.

Es reflecteix tant en canvis morfològics visibles (alçada, perímetre cranic) com interns (pes i volum dels òrgans corporals). La maduració biològica és una transformació qualitativa d'estructures i funcions cel·lulars, com ara la calcificació òssia o la progressiva conducció elèctrica neural. (Per al procés de mielinització, vegeu «El nounat: neurodesenvolupament, sistemes sensorials i reflexos»). El cervell humà neix profundament incomplet. A diferència d'altres òrgans que operen de forma gairebé autònoma en néixer, requereix necessàriament la relació amb el context físic i sociocultural per culminar la seva estructuració funcional.

El desenvolupament humà és el resultat d'aquesta integració Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 7 dinàmica: l'organització progressiva de capacitats biològiques potencials que transformen les funcions psicològiques bàsiques en processos reflexius i conscients gràcies a la cultura. IDEES CLAU La infància prolongada de l'ésser humà ofereix un període únic d'immaduresa i plasticitat per construir una intel·ligència flexible i apropiar-se de la cultura. El codi genètic tancat determina els aspectes universals inalterables de l'espècie, mentre que el codi obert proporciona les potencialitats que requereixen l'aprenentatge social.

La canalització evolutiva fa que les fites maduratives inicials segueixin un ordre idèntic en tots els nadons amb una estimulació ambiental mínima. L'escena atencional conjunta (triàdica) sorgeix entre els 9 i els 12 mesos, marcant el tret diferencial de la cognició humana respecte als primats. La teoria de la ment s'adquireix a partir dels 4 anys, permetent entendre els estats mentals aliens i comprendre que poden divergir dels propis. El creixement és una transformació de tipus quantitatiu en mida i volum cel·lular, mentre que la maduració biològica suposa un canvi qualitatiu en l'organització d'estructures i funcions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Per quina raó les etapes inicials del desenvolupament infantil mostren una canalització molt més forta que les etapes posteriors? 6. En què es diferencien el creixement físic i la maduració biològica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina característica de la infància humana permet la construcció d'una intel·ligència flexible i l'acumulació cultural? 8. A quina edat sorgeix l'escena atencional conjunta en els nadons humans?

L'absència de patrons reflexos inicials a) El tancament estricte del codi genètic b) La immaduresa i plasticitat cerebral perllongada c) La independència primerenca del medi social d) A partir dels 4 anys a) Entre els 9 i 12 mesos b) Immediatament en el moment del part c) Cap als 24 mesos exactes d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 8 9. Què estableix el codi genètic tancat segons Palacios? 10. Quina capacitat sociocognitiva s'adquireix al voltant dels 4 anys d'edat? 2 Paradigmes teòrics del desenvolupament infantil EN ACABAR SABRÀS Distingir les bases teòriques dels paradigmes psicodinàmic, conductista, cognitiu i sociocultural.

Diferenciar les etapes psicosocials d'Erikson i la seva correspondència psicosexual en la primera infància. Analitzar els processos d'assimilació, acomodació i equilibració en el desenvolupament cognitiu de Piaget. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què castigar un infant quan té una rebequeta pot fer que aquesta conducta empitjori en lloc de desaparèixer? Marc general dels paradigmes del desenvolupament L'estudi del desenvolupament humà s'ha articulat històricament al voltant de dues grans visions: les concepcions deterministes i les dialectiques. El determinisme planteja que la conducta i el pensament responen estrictament a cadenes lineals de causes i conseqüències sense marge per a l'atzar.

En canvi, els enfocaments dialèctics integren la interacció constant entre la biologia i el context social. Les preferències lúdiques i d'oci individuals a) Les estratègies socials de resolució cultural b) Les conductes reflexes i el calendari maduratiu c) El domini del llenguatge verbal après d) La teoria de la ment a) L'atenció conjunta primària b) El reflex arcaic de prensió c) La manipulació de pinça digital d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 9 Esquema de les concepcions deterministes i dialèctiques del desenvolupament. L'educació actua com a eina de naturalesa social.

Té com a finalitat promoure el desenvolupament cultural mitjançant activitats compartides en àmbits formals, no formals i informals. Mitjançant aquesta interacció, el subjecte que aprèn construeix significats de manera activa al costat de persones socialitzades que aporten experiència i models. Taula de bases i factors motors de les perspectives teòriques.

Les grans perspectives teòriques es diferencien per la seva base fonamental i pels factors que consideren motors del canvi: Perspectiva Base del desenvolupament Factor motor clau Psicodinàmica Natural Afectivitat i emocions Conductista Social Aprenentatge ambiental Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 10 Perspectiva Base del desenvolupament Factor motor clau Cognitiva Natural Maduració biològica i cerebral per a l'aprenentatge Sociocultural Social Influències culturals i del context COMPROVA-HO 12 Quina diferència fonamental hi ha entre la base de la perspectiva psicodinàmica i la conductista?

Perspectiva psicodinàmica: Freud, Bowlby i Erikson La perspectiva psicodinàmica posa el focus en el món intern inconscient i afectiu. Sigmund Freud va proposar que la conducta està regida per impulsos interns que motiven l'acció fora de l'accés conscient del subjecte. Per la seva banda, John Bowlby va formular la recerca del vincle afectiu com un mecanisme adaptatiu innat per garantir la supervivència (vegeu «Teoria de l'aferrament i dinàmiques de vincle a l'aula»).

Erik Erikson va reformular el model psicodinàmic en termes psicosocials: el desenvolupament de la personalitat abasta tot el cicle vital mitjançant una sèrie de crisis o conflictes normatius que l'individu ha de resoldre davant les demandes de la societat. Edat Etapa psicosocial (Erikson) Etapa psicosexual (Freud) Agent clau Trets essencials < 1 any Confiança bàsica vs. desconfiança Oral Cuidador principal Necessitat de seguretat física i afectiva estable. La inconsistència genera recel vers l'entorn. 1 a 3 anys Autonomia vs. vergonya i dubte Anal Pares o tutors Fites d'autoajuda (vestir-se, menjar sol, control esfincterià).

El fracàs o la pressió excessiva porta al dubte de les pròpies capacitats. 3 a 6 anys Iniciativa vs. culpa Fàl·lica Família Planificació de metes i assaig de límits socials. L'excés de restricció genera culpabilitat davant el trencament de normes. 6 a 12 anys Laboriositat vs. inferioritat Latència Escola i iguals Adquisició de competències acadèmiques i socials. 12 a 20 anys Identitat vs. confusió de rols Genital inicial Grup d'iguals Construcció de la identitat personal i de rol. 20 a 40 anys Intimitat vs. aïllament Genital Parella i amics Capacitat d'establir relacions d'entrega mútua.

Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 11 Edat Etapa psicosocial (Erikson) Etapa psicosexual (Freud) Agent clau Trets essencials 40 a 65 anys Generativitat vs. estancament Genital Família i feina Preocupació per guiar les generacions futures. Vellesa Integritat del jo vs. desesperació Genital Comunitat humana Acceptació del cicle vital viscut. COMPROVA-HO 13 Quin conflicte psicosocial experimenta un infant de 4 anys segons Erikson i qui és el seu agent clau? Perspectiva conductista i models d'aprenentatge El conductisme concep el comportament observable com el resultat exclusiu de la interacció amb els estímuls de l'entorn.

Segons la formulació d'Ormrod, l'aprenentatge suposa un canvi conductual basat en associacions, amb una probabilitat més gran d'èxit si hi ha una relació de contingència constant (si passa A, es produeix B) mitjançant mecanismes universals. Dins d'aquesta línia destaquen dos grans paradigmes: Condicionament clàssic (Ivan Pavlov, John B. Watson): associació entre estímuls que genera respostes involuntàries de caràcter fisiològic o emocional. Condicionament operant (Edward Thorndike, B. F. Skinner): associació entre una conducta voluntària i la seva conseqüència posterior. L'aprenentatge no precedeix la resposta, sinó que se'n deriva.

Thorndike va formular tres principis fonamentals sobre aquest vincle associatiu: Llei de la disposició: el subjecte ha de tenir una motivació prèvia i estar preparat físicament o psicològicament per aprendre. 1 Llei de l'efecte: les conductes seguides de conseqüències satisfactòries es reforcen, mentre que les aversives s'afebleixen. 2 Llei de l'exercici: com més vegades es repeteix la relació entre estímul i resposta, més gran és la consolidació de l'hàbit.

3 Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 12 PROCÉS Mecanisme del condicionament operant 1 Estímul antecedent Situació contextual prèvia que emmarca l'acció 2 Conducta voluntària Acció emesa lliurement per l'aprenent 3 Conseqüència posterior Reforç o càstig immediat derivat de la resposta 4 Modificació de conducta Augment o disminució de la probabilitat de repetició A l'aula s'apliquen diverses tècniques de modificació conductual: Economia de fitxes: assignació de valor tangible o punts a determinats comportaments objectiu, bescanviables per reforçadors prèviament establerts.

Contracte d'aprenentatge: pacte explícit entre educador i infant que detalla metes concretes i les conseqüències del seu compliment o incompliment. Temps fora: retirada de l'accés a qualsevol estímul reforçador durant un període breu davant una conducta no desitjada. Observació contingent: exposició a models que mostren conductes adaptades en el mateix context. Extinció: eliminació intencionada i sistemàtica del reforç (sovint atenció) que manté la conducta problema. Reforç diferencial: combinació de l'extinció de la conducta inadequada amb el reforç positiu immediat d'una conducta alternativa incompatible. Càstig: aplicació d'una conseqüència aversiva o retirada d'un privilegi.

ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig. El reforç negatiu augmenta la probabilitat d'una conducta eliminant un estímul desagradable (per exemple, acabar una tasca pesada per deixar de sentir queixes). En canvi, el càstig busca disminuir o suprimir una conducta afegint un estímul aversiu o traient un premi. A més, el càstig genera inconvenients documentats: la conducta reapareix quan desapareix l'amenaça, augmenta la tensió a l'aula, pot servir de crida d'atenció (reforçant involuntàriament la conducta) i provoca respostes d'evitació o escapament. COMPROVA-HO 14 Per què l'ús sistemàtic del càstig a l'aula acostuma a ser ineficaç a llarg termini?

Teoria cognitiu-social d'Albert Bandura Albert Bandura va ampliar els límits del conductisme en descriure una relació de reciprocitat entre la conducta, els factors cognitius interns i els esdeveniments ambientals. Els infants no depenen únicament de l'assaig i error directe, sinó que adquireixen nous repertoris mitjançant l'observació. Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 13 Perquè es produeixi el modelatge cal complir quatre requisits cognitius i motivacionals consecutius: Perspectiva cognitiva i constructivista La perspectiva cognitiva trasllada l'interès cap al processament intern de la informació.

Analitza com el cervell rep, processa, organitza i recupera els estímuls de l'entorn. Esquema del flux de processament de la informació en el cognitivisme. Dins d'aquest paradigma s'estableix l'estructura funcional de la memòria en tres magatzems: Memòria sensorial: reté durant fraccions de segon les empremtes visuals, auditives o tàctils rebudes pels sentits un cop l'estímul ha desaparegut. Memòria de treball: sistema de gestió i distribució de recursos cognitius a curt termini, amb límits estrictes de capacitat i durada temporal.

Memòria permanent: magatzem il·limitat i de llarga durada organitzat en informació semàntica (conceptes i coneixements generals), episòdica (fets viscuts personalment) i procedimental (hàbits i habilitats motores). David Ausubel va definir l'aprenentatge significatiu com el procés mitjançant el qual es construeixen connexions substancials entre els nous conceptes i els coneixements previs de l'aprenent. Aquest aprenentatge exigeix significativitat lògica (material coherent i estructurat) i significativitat psicològica (idees d'ancoratge en l'alumne i una actitud favorable per aprendre). Atenció: fixar la mirada i la percepció en les accions d'un model que disposi de prestigi o competència.

1 Retenció: emmagatzemar representacions mentals del comportament observat. 2 Reproducció: disposar de les habilitats físiques i motrius per executar l'acció. 3 Motivació: presència d'incentius i sentiments d'autoeficàcia, definida com la valoració positiva que fa la persona sobre la seva pròpia capacitat per assolir un repte. 4 Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 14 El model constructivista de Jean Piaget El constructivisme estudia com l'infant construeix activament les seves estructures mentals.

Jean Piaget va definir la intel·ligència com un procés vital que permet a l'organisme adaptar-se al seu medi mitjançant unitats bàsiques anomenades esquemes: patrons organitzats de pensament (com categoritzar els objectes en moviment) o d'acció motriu (com la coordinació d'agafar). CICLE Cicle d'adaptació cognitiva de Piaget 1. Estat d'equilibri: Els esquemes existents expliquen la realitat observada 2. Estímul discordant: Apareix una informació que no encaixa amb els esquemes 3. Desequilibri cognitiu: Conflicte entre el patró mental i l'objecte extern 4. Acomodació: Modificació o creació d'esquemes per integrar la dada 5.

Equilibració: Nou estat de comprensió més ric i estructurat La dinàmica cognitiva requereix tres accions mentals coordinades: Organització: integració i combinació d'esquemes senzills en estructures superiors més complexes. Adaptació: ajust de l'organisme a l'entorn a través de dos subprocessos inseparables: Assimilació: interpretació d'un objecte o situació nova utilitzant un esquema mental preexistent sense modificar-lo. Acomodació: transformació o creació d'un esquema davant la resistència de la realitat que no encaixa en els patrons previs. Equilibració: resolució del conflicte cognitiu generat quan hi ha un desequilibri entre la realitat física i la representació mental existent.

Aquests processos donen lloc a una successió d'etapes de desenvolupament cognitiu: 1 Estat d'equilibri 2 Estímul discordant 3 Desequilibri cognitiu 4 Acomodació 5 Equilibració Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 15 Edat Etapa Característiques dels esquemes Fites de desenvolupament < 2 anys Sensoriomotora Esquemes basats en reflexos innats que evolucionen cap a coordinacions motores complexes. Aparició de la permanència de l'objecte, sentit primitiu del jo i interiorització d'esquemes conductuals. 2 a 7 anys Preoperacional Funció simbòlica per representar el món. Pensament egocèntric guiat per les aparences perceptives.

Creixement de la imaginació i adquisició progressiva de la perspectiva dels altres. 7 a 11 anys Operacions concretes Operacions cognitives lògiques aplicades a objectes concrets i manipulables. Comprensió de la causalitat, superació de les aparences i reversibilitat del pensament. > 11 anys Operacions formals Operacions abstractes i sistemàtiques que permeten el raonament sobre el pensament propi. Pensament hipotètic-deductiu i avaluació sistemàtica de múltiples solucions possibles.

Per la seva banda, la perspectiva sociocultural de Lev Vygotsky destaca que l'aprenentatge és eminentment social i cooperatiu, mitjançant la participació guiada i el suport en la zona de desenvolupament pròxim (vegeu «Teoria sociocultural i model bioecològic»). COMPROVA-HO 15 Què passa quan un infant assimila una experiència nova però aquesta no encaixa en els seus esquemes previs? IDEES CLAU Els paradigmes del desenvolupament es divideixen entre aquells que prioritzen una base natural (psicodinàmic i cognitiu) i els de base social (conductista i sociocultural).

Erik Erikson articula el desenvolupament en vuit crisis psicosocials que s'estenen al llarg de tota la vida, a diferència de les etapes psicosexuals de Freud. El condicionament clàssic s'associa a respostes fisiològiques involuntàries, mentre que l'operant es fonamenta en conductes voluntàries regulades per les seves conseqüències. L'aprenentatge vicari de Bandura requereix l'atenció, retenció, reproducció i motivació, lligada a la percepció d'autoeficàcia. Segons Piaget, l'adaptació cognitiva s'obté mitjançant la tensió dinàmica entre l'assimilació d'estímuls en esquemes previs i l'acomodació de les estructures mentals.

Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina és la diferència funcional entre la llei de l'efecte i la llei de l'exercici de Thorndike? 17. Quins tres components diferencien la memòria permanent segons la perspectiva cognitiva? 18. Com descriu Piaget la transició entre la fase sensoriomotora i la preoperacional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin concepte descriu la confiança en la pròpia capacitat per assolir una tasca segons Bandura? 20. En quina etapa psicosocial d'Erikson s'adquireix el control d'hàbits d'higiene i el vestir-se sol? 21. Com es defineix l'acomodació en la teoria de l'adaptació de Piaget?

22. Quina tècnica conductual elimina el reforçador que manté un comportament no desitjat? 3 Teoria sociocultural i model bioecològic EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions psicològiques elementals de les superiors segons la perspectiva sociocultural. Formular la Llei de la doble formació i explicar el mecanisme de bastida a la ZDP. Diferenciar els quatre nivells niuats del model bioecològic de Bronfenbrenner sense confondre el mesosistema amb un lloc físic. Descriure les funcions protectores i culturals del sistema familiar segons Sluzki i Minuchin. Equilibració a) Iniciativa psicosocial b) Autoeficàcia c) Permanència de l'objecte d) Confiança vs. desconfiança a) Laboriositat vs.

inferioritat b) Autonomia vs. vergonya c) Iniciativa vs. culpa d) Modificació d'esquemes davant informació nova a) Extinció d'un hàbit motor desadaptat b) Integració sense canvis en esquemes previs c) Recuperació de dades a curt termini d) Temps fora a) Extinció b) Contracte d'aprenentatge c) Economia de fitxes d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 17 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un infant pot resoldre un trencaclosques complex amb l'ajuda del seu mestre però és incapaç de fer-ho tot sol? Teoria sociocultural de Lev Vygotski La perspectiva sociocultural situa l'origen de la ment en les relacions humanes.

El desenvolupament cognitiu no s'esdevé de manera aïllada ni depèn només de la biologia. Al contrari, la cultura modela directament la persona mitjançant la interacció social quotidiana. Els canvis evolutius i l'adquisició de coneixements formen un sol procés indestriable: l'aprenentatge concretarà les possibilitats del codi genètic obert (vegeu «Bases filogenètiques, ontogenètiques i canalització del desenvolupament») i desplegarà les capacitats potencials de l'infant. Els éssers humans assimilen el significat social que els adults atorguen a les vivències quotidianes. D'aquesta manera, l'infant interioritza les pautes del seu grup per ajustar-se a l'entorn natural i comunitari.

DEFINICIÓ La Llei de la doble formació estableix que qualsevol funció psicològica superior apareix dues vegades en el curs del desenvolupament: primer a escala social o interpsicològica (entre persones) i posteriorment a escala individual o intrapsicològica (en l'interior de l'infant). Funcions psíquiques: d'allò elemental a allò superior Vygotski distingeix dues classes de funcions mentals segons el seu origen i mecanisme: Criteri de comparació Funcions psicològiques elementals Funcions psicològiques superiors Exemples clau Atenció involuntària, percepció bàsica, memòria natural. Resolució de problemes, raonament lògic, voluntat.

Regulació de la conducta Involuntària i dependent dels estímuls de l'entorn immediat. Conscient i voluntària. Intervenció d'eines No mediada directament per símbols. Mediada per signes, paraules i símbols culturals. Naturalesa i procedència Biològica, fixada per l'herència genètica. Social, transmesa per l'herència cultural i educativa. Línia evolutiva Filogenètica (necessària però insuficient per si sola). Històrica i sociocultural (requereix relació interpersonal). Les eines culturals funcionen com a instruments mediadors entre el subjecte i el seu entorn social.

Comprenen el llenguatge verbal, els mètodes de recompte numèric, les partitures musicals, els mapes, els diagrames i la senyalització vial. Aquests sistemes simbòlics permeten reflexionar sobre realitats que no es troben físicament presents davant dels ulls. Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 18 Esquema de la mediació cultural entre individu i context. El pas d'una estructura elemental a una funció superior requereix que l'experiència compartida es transformi en domini propi a través de la mediació instrumental. Diagrama del procés d'interiorització de les funcions superiors.

COMPROVA-HO 24 Quina condició és indispensable perquè una atenció bàsica es transformi en raonament lògic segons Vygotski? Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) i bastida L'ensenyament té impacte real quan s'avança al desenvolupament actual de l'aprenent i el convida a progressar mitjançant suports coordinats. DEFINICIÓ La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) és la distància entre el nivell de desenvolupament real d'un infant i el nivell de desenvolupament potencial sota la guia d'un adult o igual competent.

Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 19 En aquest espai de treball col·laboratiu s'assoleix la intersubjectivitat: el significat compartit que s'edifica entre qui aprèn i qui acompanya la tasca. Jerome Bruner va formular la metàfora de la bastida (o bastiment) per descriure com l'educador proporciona un ajut temporal, ajustable i gradual que es retira a mesura que l'infant guanya competència autònoma. Perquè la interacció generi avanços veritables en el coneixement calen condicions concretes: Partir del nivell d'execució actual de l'infant, plantejant un repte moderat que demani un esforç addicional assumible. Curiositat i motivació per part de qui aprèn.

Disposició activa i guia competent del tutor o company expert. Vincle positiu i afectuós entre ambdues parts. Continuïtat i estabilitat en la relació al llarg del temps. A més de la bastida, Jerome Bruner defensa que el coneixement es construeix a partir de tres principis fonamentals: el principi de perspectiva (la interpretació depèn del context cultural), el principi constructivista (l'infant crea significats compartits amb els altres) i el principi de la interacció.

Aquests processos es reflecteixen en tres modalitats de representació mental: Processos educatius d'arrel sociocultural La construcció del pensament també s'explica mitjançant dues modalitats complementàries d'aprenentatge compartit: Barbara Rogoff va descriure la participació guiada com un aprenentatge informal en què els infants participen activament en activitats quotidianes autèntiques (cuinar, collir aliments, netejar la roba o conversar sobre fets quotidians) al costat de persones més destres. En aquest context, les habilitats s'adapten i es modelen de manera natural.

En canvi, en societats fortament escolaritzades, prolifera un aprenentatge independent de la pràctica directa, basat a respondre preguntes artificials que l'adult ja coneix per avançat. D'altra banda, l'aprenentatge cooperatiu organitza el treball en petits equips. Els membres menys avançats es beneficien de l'ajut i les estratègies dels companys més hàbils, mentre que aquests darrers consoliden el seu propi domini explicant continguts. Aquest treball conjunt genera solucions d'alta qualitat que cap membre hauria obtingut en solitari. COMPROVA-HO 25 Quina diferència pràctica hi ha entre la participació guiada i l'aprenentatge formal escolaritzat segons Rogoff?

Modalitat enactiva: el saber es fonamenta en l'acció motriu i el comportament manipulatiu directe (típica dels primers compassos de la vida). 1 Modalitat icònica: s'utilitzen imatges mentals per evocar objectes sense necessitat de tenir-los davant. 2 Modalitat simbòlica: maneig de codis abstractes com el llenguatge oral i escrit, que culminen en l'organització narrativa de l'experiència. 3 Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 20 El model bioecològic d'Urie Bronfenbrenner Urie Bronfenbrenner concep l'ambient no pas com un escenari estàtic, sinó com un entramat viu d'estructures niuades, cadascuna dins de la següent, com un conjunt de nines russes.

La persona i els seus entorns s'influeixen recíprocament al llarg del temps. Esquema dels nivells concèntrics del model bioecològic.

ESQUEMA Nivells estructurals del model bioecològic Microsistema Entorn immediat amb relacions directes (família, escola bressol) Mesosistema Relacions i connexions entre dos o més microsistemes Exosistema Entorns indirectes sense presència de l'infant (treball dels pares) Macrosistema Cultura, creences, valors globals, lleis i sistema econòmic Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 21 Nivell ecològic Definició i components Exemples en la vida de l'infant Microsistema Nivell immediat on l'infant experimenta relacions personals directes cara a cara. Família nuclear, aula de l'escola bressol, grup d'iguals al parc.

Mesosistema Xarxa de relacions i vincles que connecten dos o més microsistemes de l'infant. Comunicació fluida entre pares i mestres, relació de la família amb els serveis de pediatria. Exosistema Entorns que no contenen físicament l'infant com a subjecte actiu, però les decisions dels quals l'afecten directament. Condicions de feina i horaris dels progenitors, serveis municipals del barri, mitjans de comunicació. Macrosistema Capa global formada pels valors culturals, creences, lleis, ideologia i organització política o econòmica d'una societat. Normatives sobre permisos de criança, creences socials sobre la infància, recursos assignats a l'educació pública.

ERROR FREQÜENT És habitual confondre el mesosistema amb un espai físic o amb un edifici (com la mateixa escola). El mesosistema no és cap lloc, sinó la relació o interconnexió entre dos microsistemes. Per exemple, l'escola bressol per si mateixa és un microsistema; la reunió de tutoria entre l'equip docent i la família constitueix el mesosistema. La família com a sistema bàsic: Sluzki i Minuchin Dins d'aquest entramat, la família constitueix el primer microsistema i l'organisme primari de pertinença de l'infant.

Carlos Sluzki ofereix una definició sistèmica: DEFINICIÓ Sluzki defineix la família com un conjunt de membres en interacció contínua, organitzats de manera estable i cohesionada al voltant de necessitats primàries, dotats d'un codi i una història propis. En resulta una qualitat emergent global que excedeix la mera suma de les individualitats. Salvador Minuchin atribueix a la institució familiar dues responsabilitats cabdals: Protecció bio-psicosocial: salvaguarda la vida física i l'estabilitat emocional de cadascun dels membres. Estimula el sentiment de pertinença col·lectiva alhora que respecta i acompanya el procés d'individuació singular de l'infant.

Transmissió de la cultura i els valors: canalitza les normes, llenguatges i referències de la societat cap a les noves generacions. En l'àmbit professional de l'educació infantil, la mirada bioecològica exigeix atendre la cura de l'equip docent i la institució, bastir una estreta cooperació entre escola i família (mesosistema) i coordinar accions conjuntes amb la xarxa d'agents comunitaris de l'entorn. Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 22 COMPROVA-HO 26 Segons Minuchin, com aconsegueix la família complir la seva funció de protecció bio- psicosocial?

IDEES CLAU Les funcions psicològiques superiors sorgeixen de la transformació de les elementals a través de la mediació instrumental i la interacció social. La Llei de la doble formació de Vygotski fixa que tot procés mental s'origina primer en l'àmbit interpsicològic i després en l'intrapsicològic. La Zona de Desenvolupament Pròxim delimita l'espai d'intervenció pedagògica gràcies a la construcció d'una bastida ajustada. La participació guiada i l'aprenentatge cooperatiu demostren com l'activitat social compartida afavoreix el domini d'eines culturals.

El model bioecològic de Bronfenbrenner analitza la influència mútua entre l'infant i quatre nivells estructurals interconnectats: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. El mesosistema no és una localització física, sinó l'entramat de relacions i vincles que connecten diferents microsistemes entre si. La família actua com a sistema dinàmic orientat a la protecció bio-psicosocial dels seus integrants i a la transmissió cultural dels valors col·lectius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com descriu Vygotski el paper de les eines culturals en el trànsit de les funcions elementals a les superiors? 28.

En què es diferencia el concepte d'exosistema del de microsistema en el model de Bronfenbrenner? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. On s'originen les funcions psicològiques superiors segons la Llei de la doble formació de Vygotski? 30. Què és estrictament el mesosistema en la teoria bioecològica de Bronfenbrenner?

A l'estructura genètica biològica a) A l'esfera social interpsicològica b) A l'esfera individual intrapsicològica c) Als reflexos innats inicials d) L'espai físic de la llar a) Un edifici educatiu o comunitari b) La interconnexió entre diferents microsistemes c) El marc legislatiu i ideològic d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 23 31. Quina funció familiar defineix Minuchin a més de la transmissió de valors culturals? 32. Com defineix Bruner el concepte educatiu de bastida? 4 El nounat: neurodesenvolupament, sistemes sensorials i reflexos EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres etapes del desenvolupament prenatal i els canvis implicats en el part com a transició ecològica.

Explicar els mecanismes de maduració cerebral distingint entre sinaptogènesi, mielinització i poda sinàptica segons Daniel Siegel. Classificar els principals reflexos arcaics del nounat indicant el seu estímul desencadenant i la seva evolució temporal. Relacionar la funció de les neurones mirall de Rizzolatti amb la imitació primerenca i la comunicació infantil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què un cervell humà acabat de néixer elimina milions de connexions neuronals en lloc de conservar-les totes? L'arribada d'un infant al món constitueix una profunda transformació tant biològica com relacional.

Aquest bloc analitza com s'organitzen les estructures cerebrals, motores i perceptives des del període prenatal fins als primers mesos de vida. Substitució dels agents comunitaris a) Instrucció curricular formal b) Regulació estricta del mercat laboral c) Protecció bio-psicosocial dels seus membres d) Aprenentatge solitari sense intervenció externa a) Imposició estricta de límits conductuals b) Suport temporal i ajustat de l'expert c) Avaluació sumativa i estandarditzada final d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 24 ESQUEMA Estructura del tema: capacitats del nounat 1.

Parentalitat, desenvolupament prenatal i part com a transició ecològica La construcció del vincle comença abans de la concepció física. Segons Donald Winnicott, cal la creació prèvia d'un espai mental en els progenitors: el fill comença a existir quan és imaginat i fantasiejat. Aquest procés requereix temps psíquic i implica que els adults reelaborin els conflictes amb els seus propis pares per passar de ser fills a exercir com a pares dels seus fills. L'arribada del nadó comporta una reestructuració completa del grup familiar, on es negocien expectatives, rols i la identitat del nou membre (inclosa l'elecció del nom).

La gestació humana dura 38 setmanes des de la concepció (o 40 setmanes des de la darrera menstruació) i comprèn tres etapes ben diferenciades: Període germinal: dura les 2 primeres setmanes, en què el zigot es troba en fase de ràpida divisió cel·lular. Període embrionari: abasta les 6 setmanes següents; l'embrió comença a perfilar-se i es formen els diferents òrgans en estat incipient. Període fetal: s'estén des de la vuitena setmana fins al naixement, culminant el creixement i maduració de l'organisme.

El nounat Capacitats i desenvolupament inicial Transició prenatal i part Parentalitat, gestació i canvi de medi Neurodesenvolupament Plasticitat, sinapsis i poda cel·lular Organització funcional Sistemes sensorials, reflexos i comunicació Mecanismes d'adaptació De reflexos a accions voluntàries Neurones mirall Base biològica de la imitació Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 25 Esquema de les etapes prenatals: zigot, embrió i fetus. El naixement representa un canvi radical que es defineix com una transició ecològica (segons el model bioecològic de Bronfenbrenner; vegeu «Teoria sociocultural i model bioecològic»).

Es produeix una modificació profunda tant de l'entorn com del rol de l'organisme: Dimensió de la transició Medi prenatal (úter) Medi postnatal (aeri) Entorn físic Món càlid, fosc i aquós. Univers fred, gasós i ple d'estímuls lumínics. Rol i dependència Simbiosi fisiològica directa; sense necessitat percebuda. Autonomia biològica inicial; percepció de carències i necessitat d'acoblament psicològic. COMPROVA-HO 34 Per què es considera el part una transició ecològica en sentit estricte? 2. Neurobiologia infantil: plasticitat, mielinització i poda sinàptica En néixer, el cervell infantil és l'òrgan més indiferenciat del cos.

Lluny d'estar completament acabat, el seu desenvolupament és un procés marcadament dependent de l'experiència. Com assenyala Daniel Siegel, l'activació reiterada de determinades vies neuronals reforça les connexions existents i n'estimula de noves, mentre que la manca d'estimulació pot conduir a l'eliminació cel·lular. La plasticitat cerebral és la capacitat del sistema nerviós per modificar la seva estructura funcional i ser modelat activament per l'experiència ambiental.

El teixit cerebral s'articula mitjançant dos tipus cel·lulars principals: les neurones (cèl·lules especialitzades en rebre i transmetre impulsos elèctrics informatius mitjançant el soma, els àxons i les dendrites) i la glia (cèl·lules que nodreixen les neurones i donen suport estructural, com les cèl·lules de Schwann). La diferenciació dels circuits corticals es regeix per cinc mecanismes interconnectats: Creixement axonal: prolongació d'àxons per establir contacte amb les diferents zones corporals. 1 Sinaptogènesi: formació d'un volum immens de noves connexions a l'espai interneuronal o sinapsi.

2 Mielinització: recobriment dels àxons amb mielina (substància lipoproteica blanca), augmentant la velocitat de transmissió i consolidant els vincles funcionals. 3 Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 26 Gràfica de la sinaptogènesi inicial i la posterior poda sinàptica. ERROR FREQÜENT Creure que un volum superior de sinapsis equival a més maduresa cerebral. A partir dels dos anys, la pèrdua de connexions (poda sinàptica) no és un defecte, sinó el procés imprescindible d'especialització mitjançant el qual el cervell depura circuits ineficients i consolida les rutes rellevants per a l'aprenentatge.

COMPROVA-HO 35 Quin paper compleix el principi d'«utilitzar o perdre» segons Daniel Siegel? 3. Competències sensorials i repertori perceptiu del nadó El nounat no és un ésser passiu; disposa d'una organització funcional capaç de rebre, processar i transmetre dades des del primer dia de vida. Tot i que els òrgans sensorials estan llestos per captar estímuls, presenten encara una notable immaduresa anatòmica i requereixen temps per coordinar-se funcionalment entre si mitjançant l'aprenentatge. Canal sensorial Estat inicial i particularitats perceptives Funció relacional / adaptativa Visió Dificultat d'enfocament a més de 20 cm; atracció per forts contrasts llum-ombra.

Orientació preferent cap al rostre humà (situat a la distància exacta de l'alletament). Audició Sensibilitat intrauterina consolidada; captació de tons rítmics. Preferència innata per les veus humanes i intents precoços d'imitació melòdica. Olfacte El sentit més primari; alt nivell d'informació directa. Detecció ràpida de l'olor materna, font directa de calma, consol i regulació vital. Sensibilització receptora: modulació de la densitat i afinitat dels receptors de la cèl·lula postsinàptica per maximitzar l'eficiència del senyal.

4 Poda sinàptica: eliminació selectiva de sinapsis i neurones sobrants o no operatives sota la regla biològica d'«utilitzar o perdre», així com per l'impacte de condicions tòxiques com l'estrès crònic. 5 Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 27 Canal sensorial Estat inicial i particularitats perceptives Funció relacional / adaptativa Gust Diferenciació neta de sabors bàsics des del part. Expressió d'acceptació o rebuig clarament manifestada en la mímica facial. Tacte Sensibilitat cutània àmpliament distribuïda. Capacitat per rebre consol, calmar l'angoixa i bastir el contacte intersubjectiu primari.

PER RECORDAR-HO Els 20 centímetres d'enfocament visual del nadó coincideixen exactament amb l'espai que separa els seus ulls dels de la mare o cuidador durant la nutrició i el bressolament, facilitant l'acoblament afectiu primerenc. COMPROVA-HO 36 Quina és la peculiaritat de la coordinació sensorial en néixer? 4. El sistema reflex: evolució de respostes arcaiques a actes voluntaris El repertori motor del nounat s'articula al voltant de les conductes reflexes. Segons la perspectiva piagetiana (vegeu «Paradigmes teòrics del desenvolupament infantil»), aquests automatismes representen el punt de partida necessari per estructurar l'acció i construir els primers esquemes corporals.

Són respostes innates altament canalitzades genèticament que s'activen davant determinades condicions d'estímul intern o extern sota un esquema clàssic d'estímul-resposta ( ). Molts d'aquests reflexos arcaics desapareixen o s'integren sota el control de l'escorça motora voluntària a mesura que avança la maduració del sistema nerviós: Conducta reflexa Condició desencadenant i resposta ( ) Evolució temporal i transició a la voluntat Succió Estímul tàctil als llavis moviment rítmic de succió. Esdevé una acció voluntària al voltant dels 4 mesos. Cerca (arrelament) Fricció suau a la galta gir del cap i obertura bucal cap a l'estímul.

S'esvaeix cap als 4 mesos per donar pas a l'orientació intencionada. Premsió palmar Pressió sobre el palmell de la mà tancament ferm dels dits sobre l'objecte. Desapareix als 4 mesos; obre pas a l'agafada voluntària. Parpelleig Lluminositat sobtada intensa o ensurt tancament defensiu de les parpelles. Reflex de supervivència permanent al llarg de tota la vida. Marxa automàtica Subjecció vertical per les aixelles amb peus sobre superfície plana passes rítmiques. S'extingeix entre els 2 i 3 mesos; ressorgeix més tard com a marxa voluntària.

E R E R Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 28 Conducta reflexa Condició desencadenant i resposta ( ) Evolució temporal i transició a la voluntat Moro (abraçada) Sensació de caiguda o so sobtat arqueig corporal, extensió simètrica d'extremitats i abraçada. L'abraçada cessa abans; l'arqueig es manté fins als 4 mesos i després declina. Babinski Fricció longitudinal de la planta del peu extensió en ventall dels dits. Es manté actiu gairebé fins al final del primer any de vida. Natatori Introducció del cos dins l'aigua en posició ventral moviments sincrònics de remada. Involuciona habitualment entre els 4 i els 6 mesos.

Tònic del coll (esgrima) Gir del cap cap a un costat extensió del braç d'aquell cantó i flexió del contralateral. Remet abans d'arribar als 4 mesos de vida. COMPROVA-HO 37 Quina rellevància té el reflex de Babinski en la valoració del neurodesenvolupament? 5. Transmissió d'informació, imitació i neurones mirall El sistema d'emissió del nadó comença sent una descàrrega purament involuntària. El plor, el somriure i l'expressivitat facial són inicialment manifestacions de malestar orgànic o d'estats biològics interns. Tanmateix, mobilitzen immediatament la figura materna o cuidadora cap a l'acció en el pla interpersonal.

Mitjançant aquestes respostes socials contingents, l'entorn adult dota de sentit la conducta de la criatura. Progressivament, per reforçament social ( ; vegeu «Paradigmes teòrics del desenvolupament infantil»), la manifestació involuntària passa a interioritzar-se com un comportament intencionat i comunicatiu (pla intrapersonal). La capacitat primerenca per a la imitació de gestos facials descansa en una base biològica refinada: les neurones mirall, identificades per l'equip de Giacomo Rizzolatti. Aquestes cèl·lules s'activen tant quan el subjecte executa una acció concreta com quan observa una altra persona duent-la a terme, sempre que l'acció tingui una intencionalitat perceptible.

Funcionen de manera predictiva: s'encenen a l'instant mateix de percebre el moviment, unes dècimes de segon abans que la intencionalitat es confirmi externament, assentant les bases de la memòria procedimental i de la sintonització afectiva humana. E R K [R+] Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 29 IDEES CLAU La parentalitat arrenca abans de concebre l'infant mitjançant l'espai mental i el fill fantasiejat segons Winnicott. El naixement és una transició ecològica que canvia radicalment l'entorn físic i el rol biològic del nadó. El cervell del nounat és immadur i dependent de l'experiència, articulant-se mitjançant la sinaptogènesi, la mielinització i la poda cel·lular.

Els sentits del nadó estan preparats per a la relació (preferència pel rostre humà i olor materna), tot i que la coordinació intersensorial s'aprèn. Els reflexos arcaics innats evolucionen o s'extingeixen cap als 4 mesos per transformar-se en accions voluntàries. Les neurones mirall de Rizzolatti s'activen immediatament davant d'actes amb intenció, sustentant la imitació primerenca. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. En quina etapa del desenvolupament prenatal comença la formació incipient dels diferents òrgans? 39. Com passa el plor de ser un acte involuntari a convertir-se en una conducta comunicativa intencionada? 40. Quan s'activen exactament les neurones mirall descobertes per Rizzolatti?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quant dura habitualment la gestació humana calculada des de la concepció? 42. Quina és la distància òptima d'enfocament visual d'un nadó en les seves primeres setmanes? 43. Quin dels següents reflexos del nounat roman actiu durant tota la vida adulta? 44. Què desencadena de manera directa el reflex de cerca o arrelament?

36 setmanes a) 38 setmanes b) 42 setmanes c) 40 setmanes d) Uns 20 centímetres a) Sense límit d'enfocament b) Menys de 5 centímetres c) Més de 50 centímetres d) El reflex de Babinski a) El reflex de Moro b) El reflex de succió c) El reflex de parpelleig d) Un soroll greu i imprevist a) La fricció suau a la galta b) El contacte a la planta del peu c) Un canvi brusc de postura d) Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 30 5 Teoria de l'aferrament i dinàmiques de vincle a l'aula EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre patrons d'aferrament a partir de les respostes observades a la Situació Estranya Explicar les fases de la transmissió intergeneracional del vincle i el paper dels models operatius interns Identificar les conductes que manifesta cada tipus d'aferrament en el triangle de l'aprenentatge escolar PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com pot ser que un infant que sembla no immutar-se quan els seus pares marxen estigui en realitat vivint un alt nivell d'estrès?

Fonaments de la teoria de l'aferrament: de l'etologia a John Bowlby La teoria de l'aferrament va ser desenvolupada pel psiquiatre infantil John Bowlby (1907-1990). A partir de la seva pràctica clínica, Bowlby va investigar com afectaven la separació primerenca, la pèrdua i la privació de cures maternes satisfactòries en el desenvolupament infantil. També va parar atenció a la interacció familiar i a la dinàmica de la transmissió entre generacions. Per fonamentar la seva teoria, Bowlby va recórrer a conceptes biològics com l'empremta (imprinting). En l'etologia, l'empremta descriu un aprenentatge ràpid i automàtic que experimenten les cries durant un període crític i breu de receptivitat.

En aquesta etapa, les cries s'identifiquen amb els adults de la seva pròpia espècie i desenvolupen una resposta estereotipada cap a aquest model. Aquest patró de seguiment es produeix fins i tot si el model és un individu d'una altra espècie, o bé una joguina o un estri mecànic. DEFINICIÓ L'aferrament és el vincle afectiu primari que estableix l'infant amb les seves figures cuidadores principals, el qual proporciona seguretat física i emocional davant de situacions d'amenaça o malestar. Un sistema de conducta és un conjunt coordinat de respostes orientades a cobrir una necessitat concreta. Aquests sistemes s'activen per senyals interns o ambientals.

En alguns contextos poden funcionar diversos sistemes alhora de manera sinèrgica. No obstant això, en la primera infància, el sistema d'aferrament i el sistema d'exploració són mútuament excloents: quan s'activa la por i cal protecció, s'inhibeix l'interès per explorar l'entorn. COMPROVA-HO 46 Per què un infant espantat atura immediatament el seu joc per buscar la figura cuidadora? Desenvolupament de la Personalitat (0-6 Anys) " Apunts 31 La Situació Estranya i la classificació dels patrons de vincle La psicòloga evolutiva Mary Ainsworth, col·laboradora de Bowlby, va formular la noció de la figura materna com a base segura des de la qual l'infant surt a explorar el món.

La tasca bàsica dels progenitors consisteix a garantir protecció i permetre, alhora, la progressiva independència. Per avaluar empíricament aquest vincle, Ainsworth va dissenyar el procediment estandarditzat de la Situació Estranya. Aquesta prova té lloc en una sala amb dues cadires, joguines, una càmera de filmació i una finestra de visió unidireccional. L'infant hi entra amb la seva mare, i la presència de joguines incita la conducta d'exploració. Al llarg de la sessió es combinen diferents fases: La clau de l'avaluació rau en la reacció de l'infant durant els minuts de separació i, especialment, en el moment dels retrobaments amb la mare.

A partir d'aquí, Ainsworth va descriure originalment tres tipologies, a les quals Mary Main i el seu equip de Berkeley van sumar-hi un quart grup: Categoria Patró de vincle Prevalença aprox. Conducta en la separació Conducta en el retrobament Categoria A Aferrament segur Aproximadament el 50 % Interromp el joc i expressa disgust o angoixa. Cerca la mare activament, es calma de pressa i reprèn l'exploració i el joc. Categoria B Insegur evitatiu Aproximadament el 25 % No plora ni manifesta senyals visibles de malestar. Evita el contacte físic i visual amb la mare de forma activa; es fixa abans en objectes inanimats.

Categoria C Insegur ambivalent (resistencial) Aproximadament el 10 % Reacciona de manera molt enèrgica, amb plor intens i angoixa. Busca el contacte però mostra ràbia o passivitat; costa molt de calmar i no reprèn el joc. Categoria D Aferrament desorganitzat- desorientat Menor o clínica…