Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet

I 0 flashcards i 35 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Grau en Economia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història Econòmica Mundial per a Economia: revolucions industrials, patró or, crisi de 1929, període d'entreguerres i Edat Daurada. APREN.AI Índex 1 L'economia preindustrial i el sostre malthusià 1. El model demogràfic antic 2. La dinàmica malthusiana i els seus mecanismes de fre 3.

L'economia orgànica i la rigidesa del factor terra 2 Agricultura, senyoriu i formes d'explotació preindustrials Els condicionants agronòmics: contrast entre el sud i el nord d'Europa El marc institucional feudal: exaccions senyorials i diferenciació pagesa Cicles de productivitat i transformació contractual: de la renda feudal a la renda de la terra La gran divergència moderna: declivi feudal a Occident i la segona servitud a Orient 3 Comerç medieval, expansió colonial i manufactura preindustrial La revolució comercial baixmedieval L'expansió colonial transoceànica i el monopoli ibèric La fractura del segle XVII: companyies per accions i plantacions Transformacions manufactureres: nova draperia i 'putting-out system' 4 La revolució agrària i les transformacions institucionals De l'agricultura tradicional a la intensificació agronòmica La transformació estructural: dels camps oberts a les enclosures Impacte social i el nou marc institucional liberal 5 Condicionants de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya El concepte de condicionants enfront de causes úniques Factors geogràfics i dotació de recursos naturals Mercat intern, capital social acumulat i transport Marc institucional i transformacions polítiques 6 Canvi tècnic i organitzatiu a la Primera Revolució Tecnològica El progrés tècnic: macroinvents, microinvents i aprenentatge Mecanització tèxtil, siderúrgia i la màquina de vapor El transport i la culminació tècnica: el ferrocarril El sistema fabril (factory system) i la disciplina laboral Mutació financera: preponderància del capital fix 7 La transició demogràfica i el factor treball El pas del cicle antic al cicle demogràfic modern Les fases de la transició demogràfica Heterogeneïtat global i desequilibris demogràfics Factor treball, transvasament sectorial i capitalització Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 1 8 Creixement econòmic modern i el debat sobre els nivells de vida El creixement econòmic modern: trets i dinàmica dual La qüestió dels nivells de vida: salari real i condicions integrals Desigualtat estructural i l'aparició dels moviments obrers La difusió de la industrialització 9 El primer cercle europeu 1.

Els cercles de difusió i la naturalesa regional del procés 2. La Gran Bretanya: plenitud del taller del món i viratge lliurecanvista 3. França: gradualisme i dualisme industrial-agrari 4. Alemanya: unificació de mercats, gran indústria i banca mixta 5.

El ferrocarril com a motor d'integració continental (1840-1870) 10 El segon cercle i les economies sotmeses El segon cercle d'industrialització (a partir de 1870) Respostes singulars: Itàlia, Rússia i el Japó Les economies colonials i sotmeses 11 L'auge dels Estats Units com a potència econòmica Els fonaments de l'expansió nord-americana La dotació de factors: salaris alts i mecanització Integració continental i el 'sistema americà de producció' El lideratge industrial a les vigílies de 1914 12 La Segona Revolució Tecnològica i la gran empresa Materials innovadors i processos químics Noves fonts i formes d'energia: petroli i electricitat Organització científica del treball: taylorisme i fordisme L'aparició de la gran empresa gerencial i la concentració de capital 13 Revolució del transport i el comerç internacional (1860-1913) La revolució del transport i les telecomunicacions La integració del mercat mundial i la divisió del treball Evolució de les polítiques comercials: del lliurecanvisme al proteccionisme La depressió de finals de segle i el retorn proteccionista (1873-1896) 14 La gran emigració europea i els mercats internacionals de capitals La gran onada migratòria europea Mecanismes impulsors: factors d'expulsió i d'atracció Els mercats internacionals de capitals i el predomini britànic 15 El sistema del patró or clàssic De la pluralitat metàl·lica a la generalització del patró or Condicions operatives del patró or pur i mitjans fiduciaris La lletra de canvi i els punts de l'or Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 2 El mecanisme d'ajust automàtic i el paper dels tipus d'interès L'asimetria del sistema i el paper de la City de Londres 16 La crisi finisecular (1873-1896) i el climateri britànic L'esclat financer de 1873 i la triple dimensió de la crisi L'abandonament del lliurecanvisme i la rivalitat entre estats El climateri britànic (1870-1914) 17 La Primera Guerra Mundial i l'economia de guerra 1.

Orígens de l'enfrontament i rivalitats imperialistes 2. L'economia de guerra: mobilització, proveïment i intervenció estatal 3. Els mecanismes de finançament del conflicte i la ruptura monetària 4.

El llegat humà i material: declivi d'Europa i ascens dels Estats Units 18 Reparacions de guerra, deutes interaliats i hiperinflació alemanya El problema de les reparacions de guerra i la crítica keynesiana La fallida financera, l'ocupació del Ruhr i la hiperinflació de 1923 Estabilització: el Rentenmark i el Pla Dawes de 1924 El circuit triangular de crèdits i la seva fragilitat 19 Els problemes del retorn al patró or i la fragilitat dels anys vint La il·lusió de la restauració monetària de postguerra Dues estratègies oposades: l'error britànic i l'estabilització francesa La feblesa estructural del nou patró or i l'atresorament metàl·lic Fragilitat financera: crèdits a curt termini i dependència alemanya Desequilibris del creixement: transformació tècnica i crisi primària 20 La Revolució Russa, el Comunisme de Guerra i la NEP El context de 1917 i la fallida del govern provisional Les primeres reformes i el Decret sobre la terra El Comunisme de Guerra (1918-1921) La Nova Política Econòmica (NEP, 1921) Estratificació social: kulaks i nepmen La «crisi de les tisores» (1923) 21 La planificació centralitzada soviètica i la col·lectivització stalinista El gran debat sobre la industrialització i la victòria de Stalin La col·lectivització forçosa del camp (1929) La planificació centralitzada i els Plans Quinquennals Balanç de la industrialització stalinista 22 Els orígens de la crisi de 1929 i el crac borsari de Wall Street Desajustaments estructurals de l'economia nord-americana als anys vint La formació de la bombolla especulativa a Wall Street El crac de l'octubre de 1929 i la transmissió bancària Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 3 23 La Gran Depressió als EUA i les interpretacions teòriques Del crac financer a la crisi real: el col·lapse econòmic La resposta de l'administració Hoover: ortodòxia i passivitat El debat teòric: interpretació realista (keynesiana) vs.

monetarista 24 La difusió mundial de la Gran Depressió i el col·lapse del comerç La internacionalització del crac i el paper del patró or El drenatge dels capitals nord-americans L'espiral proteccionista: l'aranzel Hawley-Smoot La crisi de la perifèria primària i la ruptura bancària europea de 1931 La fragmentació en blocs econòmics tancats 25 Les respostes a la crisi — El New Deal de Franklin D.

Roosevelt El canvi de filosofia política: intervenció i nou contracte social Reforma monetària i sanejament del sistema financer L'actuació al sector agrari i el desenvolupament regional de la TVA Política industrial i legislació social Balanç històric i llegat del New Deal 26 Les respostes a la crisi a Europa — Democràcies, feixisme i nacionalsocialisme La gestió de la crisi a les democràcies: el cas de França L'experiència corporativista i l'autarquia a la Itàlia feixista Crisi bancària i col·lapse de Weimar a Alemanya L'economia nacionalsocialista: obres públiques, rearmament i autarquia 27 La Segona Guerra Mundial i la reconstrucció europea (El Pla Marshall) La Segona Guerra Mundial: mobilització total i destrucció La postguerra europea i el coll d'ampolla de divises El Pla Marshall: objectius geopolítics i disseny institucional Mecanisme financer i els fons de contrapartida Balanç i passos cap a la integració europea 28 Bretton Woods i el nou ordre econòmic internacional La Conferència de Bretton Woods i l'arquitectura financera Les noves institucions monetàries i creditícies: FMI i Banc Mundial La regulació comercial: el camí cap al GATT L'hegemonia del patró dòlar-or i el seu funcionament asimètric 29 L'Estat del benestar i les economies mixtes a l'Edat Daurada El canvi de paradigma: la intervenció pública i el sosteniment de la demanda La construcció i els efectes de l'Estat del benestar Redistribució de la renda i finançament fiscal El pacte social tripartit i la dinàmica dels salaris 30 Els motors del creixement econòmic a l'Edat Daurada (1945-1973) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 4 L'impuls des de l'oferta: factors de producció i convergència L'energia barata i la doble transformació de l'agricultura L'estirada de la demanda i el consum de masses Balanç creuat dels motors del creixement 31 Convergència econòmica internacional — El 'Miracle Europeu' i la CEE El procés de convergència econòmica (catching up) Divergències nacionals: l'alentiment britànic davant el dinamisme alemany El despertar de les economies mediterrànies La integració institucional: el naixement de la CEE La Política Agrària Comuna (PAC) i les seves contradiccions 32 El 'Miracle Japonès' a la postguerra El context de la postguerra i la recuperació econòmica El paper estratègic de la Guerra de Corea Competitivitat exterior i intervenció pública 33 El col·lapse de Bretton Woods i l'exhauriment de l'Edat Daurada L'asimetria del patró dòlar-or i el dilema de liquiditat Pèrdua de competitivitat i tensió pressupostària als Estats Units L'exhauriment del creixement: costos laborals i caiguda de la rendibilitat De la fi de la convertibilitat a la flotació generalitzada (1971-1973) 34 Els xocs del petroli, l'estagflació i la crisi (1973-1984) L'origen dels xocs del petroli: geopolítica i estratègia de l'OPEP La naturalesa de la pertorbació: una crisi d'encariment de l'oferta El fenomen inèdit de l'estagflació i la inoperància keynesiana Efectes redistributius mundials i asimetries estructurals 35 La reacció a la crisi: canvi neoliberal, reconversió i Tercera Revolució Tecnològica El viratge monetarista i la ruptura amb el consens keynesià Les reformes neoliberals dels anys vuitanta Impacte social i reconversió productiva La Tercera Revolució Tecnològica i la reconfiguració internacional 36 Resum per repassar Societats agràries i comerç preindustrial La Revolució Industrial i la seva difusió L'economia internacional i la Segona Revolució Tecnològica Entreguerres, Gran Depressió i règims dictatorials Postguerra, Edat Daurada i canvi de paradigma Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 5 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 6 1 L'economia preindustrial i el sostre malthusià EN ACABAR SABRÀS Definir els trets centrals del model demogràfic antic i la seva evolució secular Explicar la dinàmica del sostre malthusià comparant el creixement aritmètic i el geomètric Distingir el funcionament dels frens preventius respecte als frens repressius Comprendre per què una economia orgànica té limitacions insalvables lligades al factor terra PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què abans del segle XIX les poblacions humanes no podien créixer de manera ininterrompuda durant gaires dècades?

Fins a mitjans del segle XIX, l'activitat agrària va constituir la base econòmica fonamental de totes les societats humanes. Les comunitats preindustrials funcionaven sota uns paràmetres productius i demogràfics molt allunyats dels actuals, fortament condicionats per la disponibilitat de recursos naturals. ESQUEMA Estructura de les societats agràries preindustrials 1. El model demogràfic antic El model demogràfic antic va regir les poblacions humanes des de les societats depredadores i agràries tradicionals fins a l'arribada de la industrialització.

Aquest règim es definia per una fecunditat elevada acompanyada d'una mortalitat molt alta, la qual cosa generava una esperança de vida en néixer summament reduïda.

Economia preindustrial Marc econòmic de base agrària i orgànica Model demogràfic antic Alta natalitat i forta mortalitat infantil Sostre malthusià Limitació dels recursos davant la població Frens preventius Reducció de la natalitat Frens repressius Augment de la mortalitat catastròfica Economia orgànica Dependència absoluta del factor terra Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 7 La mortalitat ordinària afectava d'una manera devastadora els primers anys de vida, de manera que la mortalitat infantil representava la fracció principal de les defuncions. A aquest desgast quotidià s'hi afegia la mortalitat catastròfica, provocada per episodis recurrents de fams, guerres i epidèmies.

La combinació d'aquests factors feia que, en el curt termini, la població pogués créixer de forma circumstancial, però a llarg termini el nombre d'habitants tendia a estancar-se o a experimentar un creixement extremadament lent. En conjunt, tot i que la tendència secular de fons mantenia un signe positiu, periòdicament es patien retrocessos brutals. L'episodi més marcat va ser la Pesta Negra de 1348 a 1351. Aquesta pandèmia de pesta bubònica, originària de l'Àsia central, es calcula que va provocar la mort d'aproximadament un terç de la població europea. COMPROVA-HO 2 Quines eren les característiques principals del model demogràfic antic a llarg termini? 2.

La dinàmica malthusiana i els seus mecanismes de fre A finals del segle XVIII, l'economista Thomas Malthus va formular una teoria general per explicar la limitació recurrent del creixement poblacional. La idea central sosté que la disponibilitat d'aliments actua com una barrera infranquejable: el que es coneix com a sostre malthusià. Malthus va assenyalar que la divergència clau entre recursos i habitants rau en els seus respectius ritmes d'expansió: La producció d'aliments creix seguint una progressió aritmètica ( ), condicionada per la quantitat de terra útil existent. La població s'expandeix en progressió geomètrica ( ) si no troba cap impediment que en freni el ritme reproductiu.

A mesura que la població s'acosta al llindar màxim de recursos de subsistència, la pressió demogràfica activa un conjunt de controls que redueixen el ritme de creixement o en canvien el signe, adoptant dues vies d'acció diferenciades: Tipus de fre Mecanisme d'ajust Variables implicades Efecte sobre la societat Frens preventius Voluntaris o socials Descens de la taxa de natalitat Atrasa o evita arribar a situacions extremes de col·lapse biològic. Frens repressius Involuntaris o biològics Augment dràstic de la mortalitat Restaura l'equilibri mitjançant fams, epidèmies i sobremortalitat sobtada.

Així, quan una comunitat no aconsegueix contenir la natalitat a través dels frens preventius, la proximitat del sostre activa de manera implacable els frens repressius. En el cas de la gran pandèmia del segle XIV, la població europea es trobava al límit dels recursos de subsistència just a les vigílies de l'arribada del bacteri, per la qual cosa l'epidèmia va catalitzar i magnificar una fallida que estava a punt de produir-se. 1, 2, 3, 4, 5× 1, 2, 4, 8, 16× Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 8 CICLE El cicle de la trampa malthusiana 1. Creixement poblacional: La població augmenta en proporció geomètrica 2. Pressió sobre la terra: Es conreen terres marginals menys fèrtils 3.

Rendiments decreixents: Menys aliments disponibles per persona 4. Activació de frens: Menor natalitat o major mortalitat catastròfica 5. Recuperació de l'equilibri: Reducció d'habitants fins a un nivell sostenible COMPROVA-HO 3 En què es diferencien els frens preventius dels repressius segons la teoria de Malthus? 3. L'economia orgànica i la rigidesa del factor terra La raó fonamental que impedia el creixement indefinit de la producció d'aliments en aquestes societats rau en la seva condició d'economia orgànica. En aquests sistemes, absolutament tots els recursos necessaris per a la vida i l'activitat productiva provenien directament de la terra.

L'activitat agrícola depèn fonamentalment de tres factors de producció: 1 Creixement poblacional 2 Pressió sobre la terra 3 Rendiments decreixents 4 Activació de frens 5 Recuperació de l'equilibri Terra: constitutiva de l'espai físic útil apte per al conreu i la pastura. És limitada en extensió física i desigual en qualitat agronòmica i localització geogràfica. 1 Treball: constituït per la mà d'obra humana disponible, que requereix consumir aliments per sostenir el seu esforç quotidià. 2 Capital: en aquestes etapes, té un paper molt reduït i limitat a instruments senzills, utillatge bàsic i força de tracció animal.

3 Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 9 ERROR FREQÜENT Confondre les limitacions d'una economia orgànica amb una manca de voluntat de produir. L'agricultura preindustrial no podia superar el sostre malthusià perquè depenia exclusivament de factors biològics i de la superfície disponible; mancava de la tecnologia química o fòssil necessària per aportar nutrients inorgànics al sòl. Com que la terra és un factor rígid, quan la població s'incrementava calia augmentar la producció incorporant sòls progressivament menys fèrtils o intensificant el treball en les parcel·les ja existents.

Aquesta dinàmica acabava generant rendiments decreixents: el producte obtingut creixia a una velocitat menor que la mà d'obra esmerçada. A més, gran part de la pagesia es trobava en una situació de pobresa estructural agreujada per les exaccions fiscals i jurisdiccionals imposades pels estaments dominants (senyors feudals, monarquia i Església; per aprofundir en les relacions feudals de dependència, vegeu «Agricultura, senyoriu i formes d'explotació preindustrials»). Sense accés a fertilitzants inorgànics o a fonts d'energia minerals, la manca de terra suficient esdevenia el factor limitador definitiu de la reproducció humana.

COMPROVA-HO 4 Per què la terra representava el factor limitador absolut en una economia orgànica preindustrial? IDEES CLAU El model demogràfic antic es caracteritzava per altes taxes de natalitat i mortalitat, baixa esperança de vida i una forta incidència de mortalitat infantil. El sostre malthusià estableix un límit físic a la població perquè els aliments augmenten de manera aritmètica mentre els habitants creixen de manera geomètrica. Els mecanismes de control demogràfic malthusians es divideixen en frens preventius (disminució de la natalitat) i frens repressius (augment sobtat de la mortalitat).

Una economia orgànica depèn completament de la terra com a font de productes bàsics, fet que provoca rendiments decreixents en augmentar la pressió demogràfica sense inputs inorgànics. La Pesta Negra (1348-1351) va exemplificar el fre repressiu en causar la mort d'un terç dels europeus en una societat propera al seu llindar de sostenibilitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. A quins ritmes diferents creixen els recursos alimentaris i la població segons la teoria de Malthus? 6. Quina fracció aproximada de la població va sucumbir a Europa arran de la Pesta Negra de 1348? 7. Quin paper jugava el factor capital dins les economies orgàniques tradicionals?

Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin comportament defineix la dinàmica poblacional en el model demogràfic antic a llarg termini? 9. Com descriu Thomas Malthus l'evolució potencial dels queviures respecte a la població humana? 10. Què distingeix un fre repressiu d'un fre preventiu davant el sostre malthusià? 11. Quin factor productiu limitava de forma crítica la capacitat productiva de l'economia orgànica? 2 Agricultura, senyoriu i formes d'explotació preindustrials EN ACABAR SABRÀS Distingir els sistemes agronòmics mediterrani i del nord d'Europa en eines i rotacions.

Diferenciar la naturalesa jurídica de la renda feudal consuetudinària de la renda de la terra contractual. Explicar el procés de diferenciació pagesa segons l'accés al mercat i la capacitat d'espera. Comparar la trajectòria de la pagesia a l'Europa occidental i a l'Europa oriental durant l'edat moderna.

Estabilitat perpètua per control estricte de naixements a) Estancament o augment lent amb crisis periòdiques b) Creixement ràpid i sostingut sense interrupcions c) Disminució sistemàtica per manca d'aliments d) Els queviures creixen de manera geomètrica a) Els aliments segueixen un patró exponencial b) La producció d'aliments té un ritme aritmètic c) Població i subsistències augmenten de forma paral·lela d) La contenció voluntària del nombre de naixements a) L'augment continu de l'esperança de vida b) La introducció immediata de fertilitzants fòssils c) L'ajust forçat mitjançant una mortalitat sobtada d) El capital financer internacional a) La manca d'energia de vapor b) L'excés de fertilitzants químics c) La terra cultivable i no homogènia d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 11 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què una bona collita de blat podia condemnar a la pobresa un petit pagès mentre enriquia el seu veí benestant?

Els condicionants agronòmics: contrast entre el sud i el nord d'Europa L'activitat agrícola depèn fonamentalment de la combinació de tres factors de producció: terra, treball i capital. A l'època preindustrial, la terra constituïa un factor limitat, heterogeni en qualitat i fortament condicionat per la ubicació geogràfica. El factor capital hi tenia un pes molt reduït, propi de les economies orgàniques (vegeu «L'economia preindustrial i el sostre malthusià»), on pràcticament tots els recursos procedien directament del sòl.

La finalitat bàsica d'aquesta agricultura no era maximitzar beneficis comercials, sinó assegurar la simple reproducció biològica de la comunitat pagesa en un context d'aïllament econòmic. Fins als segles VIII i IX, l'agricultura europea va mantenir el seu nucli principal a la conca mediterrània. Més cap al nord predominaven els boscos i la ramaderia, combinats amb una agricultura itinerant.

No obstant això, les característiques agronòmiques entre aquestes dues grans regions presentaven divergències estructurals profundes: Agricultura mediterrània: utilitzava l'arada romana, una eina lleugera i senzilla adaptada a terres superficials fàcils de treballar però pobres en nutrients i vulnerables a les sequeres. La gestió de la terra era de caràcter estrictament individual i s'organitzava sota un guaret biennal: la meitat de la terra es conreava amb cereal i l'altra meitat es deixava reposar cada any per recuperar la humitat escassa.

Agricultura de l'Europa del nord: es fonamentava en l'adopció de l'arada de rodes, molt més feixuga però indispensable per remoure i airejar sòls compactes, humits i profunds. Va fer possible la implantació del sistema triennal, que dividia l'espai cultivable en tres fulles diferenciades sotmeses a rotació comunitària.

Característica Agricultura mediterrània Agricultura del nord europeu Eina principal de conreu Arada romana (lleugera, sense rodes) Arada de rodes (pesada, per a sòls compactes) Sistema de rotació Biennal (cereal d'hivern i guaret) Triennal (hivern, primavera i guaret) Aprofitament anual del sòl 50 % de la superfície conreada 66,6 % de la superfície conreada Condicionament climàtic Estrès hídric estival; manca d'humitat Humitat suficient per a sembra primaveral Règim d'organització Individualitzat en la tinença i gestió Tinença individual amb gestió comunitària El funcionament del sistema triennal requeria dividir el territori conreable en tres sectors: el primer any es dedicava a cereal d'hivern (blat o sègol); el segon, a cereal de primavera (ordi o civada); i el tercer any es deixava reposar com a guaret.

Tot i que el cereal d'hivern solia duplicar el preu de mercat del de Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 12 primavera, la rotació triennal oferia més volum de collita a canvi d'un major esforç laboral. Aquest mètode era inviable al món mediterrani a causa de l'aridesa de la primavera i l'estiu. A l'Europa del nord, malgrat que la propietat o tinença dels camps era individual, l'explotació requeria una forta disciplina col·lectiva. El consell o comunitat de poble decidia quins cultius s'establien i en quins terminis.

Aquesta integració s'articulava mitjançant els camps oberts (open fields), subjectes a la servitud de la pastura comunitària: el bestiar accedia lliurement a pasturar sobre el guaret d'hivern i sobre els rostolls de la terra conreada després de la collita a l'estiu, afegint fertilitzant orgànic al sòl. COMPROVA-HO 13 Per quina raó agronòmica el sistema de conreu triennal no es va poder generalitzar a l'Europa mediterrània? El marc institucional feudal: exaccions senyorials i diferenciació pagesa El model econòmic de les societats agràries preindustrials estava determinat pel marc institucional feudal.

Des de la crisi del món romà fins a la consolidació de l'època contemporània, el sistema feudal es va caracteritzar per la desaparició de l'estat com a autoritat política centralitzada, després que els senyors feudals s'apropiessin del poder públic, de la justícia i dels ingressos fiscals. Des del punt de vista jurídic, regia una absoluta desigualtat legal: els senyors acumulaven privilegis i drets, mentre que els vassalls i súbdits només contreien deures.

A l'Europa occidental, l'estructura senyorial s'articulava al voltant de dues unitats complementàries: La reserva senyorial: terres explotades directament pel senyor, el conreu de les quals depenia habitualment del treball obligatori no remunerat dels pagesos. Les tinences pageses: parcel·les cedides a les famílies camperoles perquè organitzessin la seva pròpia subsistència a canvi de rendes i càrregues. Els senyors feudals imposaven sobre la pagesia la renda feudal, un conjunt heterogeni d'exaccions justificades pel poder militar i la jurisdicció sobre la terra.

Aquesta renda incloïa prestacions personals en treball (treballar la reserva del senyor), lliuraments periòdics en espècie d'una fracció de la collita i pagaments en metàl·lic. A aquesta càrrega s'hi afegia el delme, una exacció teòricament destinada al manteniment de l'Església equivalent a una desena part de la collita bruta, però que a la pràctica era cobrada i apropiada habitualment pels mateixos senyors laics. Posteriorment, el creixement de la pressió fiscal de la monarquia va afegir una nova càrrega sobre les explotacions.

Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 13 ESQUEMA Mecanismes d'exacció i explotació feudal occidental Tan bon punt els pagesos van disposar de tinences estables i d'accés a mercats urbans per comercialitzar els seus excedents, es va desencadenar un intens procés de diferenciació pagesa. Lluny de ser un grup homogeni, el camperolat es va fragmentar segons la seva capacitat econòmica: Pagesos pobres: amb explotacions insuficients per a la reproducció familiar, acumulaven deutes i estaven obligats a vendre el gra immediatament després de segar per pagar la renda feudal, el delme i els tributs.

En acudir al mercat en el moment de màxima afluència de venedors, obtenien preus deprimit i molt baixos. Pagesos rics: disposaven de reserves suficients i d'infraestructura d'emmagatzematge. Tenien capacitat d'espera per retenir el gra i comercialitzar-lo en períodes d'escassetat o durant l'any següent, aconseguint preus substancialment superiors i acumulant un patrimoni que els permetia ascendir socialment. COMPROVA-HO 14 De quina manera la «capacitat d'espera» accelerava la desigualtat econòmica en el si de la pagesia medieval?

Cicles de productivitat i transformació contractual: de la renda feudal a la renda de la terra Les economies agràries tradicionals eren incapaces de generar un creixement autosostingut. A mesura que la població augmentava, l'agricultura patia rendiments decreixents: calia conrear terres marginals de pitjor qualitat i l'increment del factor treball sobre una quantitat fixa de sòl reduïa la productivitat marginal.

Això va provocar successius cicles d'expansió i col·lapse: el primer cicle va finalitzar a mitjans del segle XIV amb l'impacte de la Pesta Negra de 1348; el segon va patir una greu crisi a mitjans del segle XVII; i l'últim cicle va entrar en crisi a finals del segle XVIII, abans de ser reemplaçat pel capitalisme. La dràstica caiguda demogràfica provocada per la Pesta Negra de 1348 va reduir la mà d'obra disponible, deixant una gran quantitat de terres buides.

Això va afavorir la pagesia supervivent i va afeblir els ingressos tradicionals dels senyors, forçant una transformació en els mecanismes d'extracció Exaccions senyorials feudals Obligacions imposades sobre la pagesia Treball a la reserva Jornades obligatòries a la terra senyorial Renda feudal directa Pagaments periòdics en espècie o diners Delme eclesiàstic Desena part de la collita bruta Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 14 de recursos. Davant la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes feudals fixes, es va difondre progressivament la renda de la terra mitjançant contractes d'explotació a curt o mitjà termini (generalment entre 3 i 9 anys, o fins a 15 anys).

Mentre que la renda feudal clàssica consistia en una càrrega d'origen juridicopolític lligada a la condició servil, la renda de la terra operava com una contraprestació pactada que permetia als propietaris ajustar periòdicament el seu cobrament a l'alça segons la demanda demogràfica i els preus del mercat. En termes de l'anàlisi econòmica desenvolupada posteriorment per David Ricardo al segle XIX, aquesta renda de la terra reflecteix el diferencial de productivitat existent entre les terres més fèrtils i la terra de pitjor qualitat que resulta necessari posar en conreu per alimentar la població. ERROR FREQÜENT Confondre la renda feudal amb la renda de la terra.

La renda feudal és una exacció institucional perpètua o consuetudinària, sovint fixada en quantitats monetàries invariables que es devaluaven amb la inflació. En canvi, la renda de la terra s'articula mitjançant contractes temporals revisables (arrendament o parceria), que permetien al propietari elevar els pagaments quan pujava la pressió poblacional sobre el sòl. La cessió temporal de l'ús de la terra va adoptar dues fórmules principals: COMPROVA-HO 15 Quina diferència bàsica separa el contracte d'arrendament del contracte de parceria respecte a la gestió del risc agrari?

La gran divergència moderna: declivi feudal a Occident i la segona servitud a Orient Durant l'edat moderna (segles XVI-XVIII), el desenvolupament de les oportunitats comercials i la intensificació dels intercanvis van provocar una bifurcació radical en l'estructura agrària d'Europa: A l'Europa occidental, la renda feudal va perdre rellevància econòmica. Les antigues propietats feudals van anar derivant cap a formes de propietat burgesa mitjançant arrendaments i mercats de la terra.

Tot i que l'agricultura continuava sent majoritàriament d'autoabastament i el creixement de la Arrendament: contracte pel qual l'arrendatari abona una quantitat pactada prèviament en diners o en gra a canvi d'obtenir la plena gestió de la parcel·la durant la vigència de l'acord. L'arrendatari assumeix el risc de la collita, decideix què sembrar i s'apropia íntegrament dels excedents obtinguts. 1 Parceria: acord pel qual propietari i conreador formen una societat temporal en què es comparteixen riscos i despeses. El propietari aporta el terreny i una part del capital d'explotació (animals, llavors o eines), mentre que el parcer hi posa la força de treball i la fracció restant del capital.

La collita es reparteix a parts prefixades segons el pacte. Si el contracte exigeix la residència obligatòria de la família pagesa a la finca i la dedicació exclusiva de tot el seu treball, rep el nom específic de masoveria. 2 Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 15 producció es feia per via extensiva (incorporant més braços i més terres per l'augment demogràfic), es van començar a gestar les bases de canvis profunds que culminarien als Països Baixos i la Gran Bretanya amb la revolució agrària (vegeu «La revolució agrària i les transformacions institucionals»).

A l'Europa oriental (a l'est del riu Elba), l'evolució va ser completament inversa a través del fenomen conegut com a segona servitud de la gleva. Davant la forta demanda de cereals procedent dels països urbanitzats de l'Europa occidental, la noblesa terratinent oriental va reforçar dràsticament les institucions feudals. Aprofitant el seu predomini sobre monarquies molt febles, els senyors es van apropiar de grans extensions de terres comunals i tinences pageses per crear latifundis nobiliaris orientats a l'exportació massiva de blat i sègol.

Aquest model es va basar en la subjecció jurídica dels camperols a la terra, suprimint la seva llibertat de moviments i imposant un augment brutal de les prestacions de treball gratuït (corvees) a la reserva del senyor. D'aquesta manera, l'expansió del comerç internacional a l'inici de l'edat moderna no va conduir a la modernització social a l'est d'Europa, sinó a una reaparició endurida de la dependència feudal sobre el camperolat.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Demanda de cereal occidental Preus a l'alça del gra importat a l'oest Debilitat política monàrquica Preponderància absoluta dels senyors feudals La segona servitud a l'Europa oriental Adscripció a la gleva Pèrdua de llibertat i mobilitat pagesa Creació de grans latifundis Apropriació de terres comunals per nobles Àmbit geogràfic Evolució de les relacions feudals Model de tinença i treball Destinació de la producció Europa occidental Erosió de la renda feudal tradicional; transició a contractes de renda de la terra (arrendament, parceria). Pagesia lliure, difusió de la propietat burgesa i arrendataris. Treball basat en l'explotació familiar.

Predomini de l'autoabastament amb integració comercial urbana progressiva. Europa oriental Reforçament del feudalisme i imposició de la «segona servitud de la gleva». Submissió personal del pagès a la terra i imposició de corvees forçoses a les grans finques nobiliàries. Grans reserves cerealícoles orientades a l'exportació cap a l'Europa occidental. COMPROVA-HO 16 Què va impulsar els senyors de l'Europa oriental a implantar la «segona servitud» durant l'edat moderna?

Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 16 IDEES CLAU L'agricultura mediterrània combinava l'arada romana amb la rotació biennal, mentre que l'Europa del nord feia servir l'arada de rodes i la rotació triennal sobre camps oberts. El sistema feudal es basava en la desigualtat jurídica i l'extracció de la renda feudal (treball a la reserva senyorial, pagaments en espècie i moneda, i el delme). La capacitat d'espera per vendre el gra va generar una forta diferenciació social entre pagesos rics i pagesos endeutats. Després de la Pesta Negra de 1348, les rendes feudals fixes van donar pas a la renda de la terra mitjançant contractes temporals d'arrendament i parceria.

A l'edat moderna es va produir una bifurcació continental: erosió feudal a Occident enfront de la segona servitud de la gleva a l'Europa oriental per exportar cereal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Per què el sistema de rotació triennal permetia un aprofitament agrícola superior al biennal? 18. En què es diferencia jurídicament i econòmicament la parceria de la masoveria? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quina eina agrícola era necessària per treballar els sòls compactes de l'Europa del nord? 20. Com afectava la manca de capacitat d'espera als pagesos pobres a l'hora de vendre el gra? 21. Quina característica defineix el contracte d'arrendament agrari?

L'arada superficial de fusta a) La falç mediterrània b) L'arada romana c) L'arada de rodes d) Venien a preus alts a l'hivern a) Exportaven el gra a mercats llunyans b) Guardaven el gra per especular c) Malvenien la collita amb preus deprimits d) La subjecció perpètua a la gleva a) El repartiment proporcional de la collita obtinguda b) El pagament d'una quantitat acordada prèviament c) L'obligació de treballar la reserva gratuïtament d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 17 22. Què va caracteritzar l'evolució de l'Europa oriental a l'edat moderna?

3 Comerç medieval, expansió colonial i manufactura preindustrial EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes comercials medievals com les fires de Xampanya i la lliga Hanseàtica. Comparar el model de monopoli colonial ibèric amb el sistema de companyies privilegiades per accions. Explicar l'organització de l'economia de plantació atlàntica sustentada en el treball esclau. Analitzar la transició de la producció gremial a la manufactura rural mitjançant el putting-out system. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com podien els mercaders aconseguir teixits més barats sense comptar amb grans fàbriques ni maquinària moderna?

La revolució comercial baixmedieval Cap a l'any 1000, l'Europa occidental va experimentar un fort renaixement urbà impulsat pels excedents del camp. Aquest creixement de les ciutats va anar acompanyat d'una revolució comercial que va transformar els circuits d'intercanvi a llarga distància entre els segles XI i XIII. Fins aleshores, el comerç de béns de luxe (espècies, sedes, perfums i joies) depenia principalment dels contactes amb l'Imperi Romà d'Orient i el món islàmic. La recuperació de la superioritat naval i militar europea a la Mediterrània va consolidar el lideratge dels mercaders occidentals en aquestes rutes cap a Orient.

Aquest dinamisme es va articular al voltant de dos grans focus regionals complementaris: el nord d'Itàlia (amb ciutats com Gènova i Venècia) i Flandes, centre manufacturer capdavanter en la confecció de draps de llana d'alta qualitat. Per connectar ambdues àrees, van sorgir les fires de Xampanya, trobades periòdiques regulades sota protecció comtal on els mercaders flamencs i italians intercanviaven teixits per productes orientals. Aquestes fires van ser l'escenari decisiu per al desenvolupament de noves tècniques mercantils, l'aparició de la banca i l'expansió del crèdit comercial.

Paral·lelament, al nord i centre d'Europa es va consolidar la Hansa, una poderosa federació de ciutats mercantils alemanyes que va monopolitzar el comerç marítim al mar Bàltic i al mar del Nord.

Després del sotrac de la Pesta Negra (1348), que va alterar els equilibris demogràfics i feudals (vegeu «L'economia preindustrial i el sostre malthusià» i «Agricultura, senyoriu i formes d'explotació L'adopció ràpida de la propietat burgesa a) El reforçament de la servitud feudal b) La desaparició definitiva del poder nobiliari c) L'eliminació de les càrregues en treball d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 18 preindustrials»), nous competidors com Anglaterra van guanyar terreny exportant draps barats, mentre les rutes atlàntiques entre l'estret de Gibraltar i la desembocadura del Tejo adquirien un paper estratègic creixent.

COMPROVA-HO 24 Quina funció econòmica clau van complir les fires de Xampanya entre els segles XII i XIII? L'expansió colonial transoceànica i el monopoli ibèric A les acaballes del segle XV, les millores en el disseny dels vaixells, l'artilleria naval i els instruments d'orientació en alta mar van fer possible l'expansió ultramarina europea. Els dos protagonistes inicials van ser Castella i Portugal, cadascun amb un model comercial diferent: Portugal: després que Vasco da Gama arribés a l'Índia el 1498, va bastir una ruta marítima al voltant d'Àfrica per adquirir espècies directament a Àsia, evitant els intermediaris musulmans i el monopoli venecià.

Castella: amb l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica el 1492, la Corona va organitzar un espai colonial basat en el saqueig inicial i l'extracció minera d'or i plata mitjançant l'explotació forçada de la mà d'obra indígena. Tots dos regnes van concebre els seus imperis com un monopoli de la monarquia, atorgant llicències exclusives d'expedició a canvi d'una part dels guanys. Aquest sistema va vertebrar un circuit mercantil integrat a escala global mitjançant el triangle Sevilla-Lisboa-Flandes. Les manufactures del nord d'Europa es dirigien cap a la península Ibèrica per ser reexportades a Amèrica i Àsia, finançades per l'arribada massiva de metalls preciosos americans.

Model colonial Metròpoli principal Bases de l'explotació Destí dels productes Monopoli de la carrera asiàtica Portugal Comerç d'espècies sense ocupació territorial extensa; control de rutes navals. Mercats de consum d'Europa occidental. Monopoli miner americà Castella Extracció intensiva d'or i plata amb explotació laboral indígena. Finançament de manufactures del nord d'Europa i reexportació cap a Àsia. Companyies privilegiades Holanda i Anglaterra Societats anònimes per accions amb monopolis delegats per l'Estat; plantacions. Mercat mundial de béns massius (sucre, tabac, cotó, teixits).

L'arribada continuada de plata va desencadenar la coneguda com a revolució dels preus al segle XVI, un procés d'inflació sostinguda que va reduir els salaris reals i els ingressos fixos en moneda, però que va beneficiar els comerciants i productors del nord-oest d'Europa, els quals van guanyar competitivitat respecte a les economies ibèriques encarides. Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 19 COMPROVA-HO 25 Per què la pujada de preus derivada dels metalls preciosos americans va afavorir més el nord- oest d'Europa que la península Ibèrica?

La fractura del segle XVII: companyies per accions i plantacions Al segle XVII, el model miner hispànic va entrar en crisi a causa de l'esgotament de les vetes més superficials, la caiguda demogràfica indígena i la pèrdua de poder adquisitiu de la plata. Holanda i Anglaterra van aprofitar aquesta recessió per trencar el monopoli transoceànic ibèric mitjançant una nova fórmula organitzativa: les companyies comercials privilegiades, com la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Aquestes corporacions van esdevenir les primeres societats anònimes per accions, agrupant capital privat a gran escala amb responsabilitat transferible.

Els governs els concedien el monopoli del comerç en una àrea i delegaven en elles funcions d'administració militar i colonial. D'aquesta manera, l'Estat s'estalviava les despeses bèl·liques directes i la companyia maximitzava els seus beneficis fixant preus de monopoli com a venedora i de monopsoni com a compradora única. Simultàniament, a l'àrea atlàntica es va imposar el sistema de la plantació colonial: grans explotacions agrícoles dedicades al monocultiu de productes tropicals destinats al consum massiu europeu (inicialment sucre, cacau i anil; posteriorment tabac i cotó).

Aquestes unitats funcionaven amb mà d'obra esclava importada d'Àfrica, configurant un tràfic triangular entre Europa (manufactures barates i armes), l'Àfrica subsahariana (compra de persones esclavitzades) i Amèrica (producció agrària per a Europa). PROCÉS Circuit del comerç triangular atlàntic 1 Europa Occidental Exporta manufactures barates, armes i teixits cap a Àfrica. 2 Costes d'Àfrica Captura i compravenda de mà d'obra esclava cap a Amèrica. 3 Plantacions d'Amèrica Treball forçat en el monocultiu de sucre, cotó i tabac. 4 Retorn a les metròpolis Arribada de primeres matèries colonials per al consum europeu.

Mentre que Holanda va actuar sobretot com a intermediària comercial dels transports marítims, la superioritat britànica del segle XVIII es va fonamentar en la capacitat de vincular el comerç colonial amb la seva pròpia producció industrial nacional, assegurant una acumulació constant de beneficis. COMPROVA-HO 26 Quina diferència organitzativa presentava la Companyia Holandesa de les Índies Orientals respecte a l'expedició colonial castellana tradicional? Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 20 Transformacions manufactureres: nova draperia i 'putting-out system' El sector secundari preindustrial també va viure canvis tecnològics i organitzatius profunds des de mitjan segle XV.

En la mineria del carbó anglès es va poder treballar a més profunditat, a la siderúrgia es va difondre el forn alt (permetent abocar metall colat directament en motlles) i a la navegació es van perfeccionar els vaixells mercants. Tanmateix, la indústria tèxtil va continuar sent el ram manufacturer amb més volum d'ocupació i producció. La gran novetat tèxtil va ser la nova draperia, sorgida a Flandes i difosa àmpliament a Anglaterra.

En comparació amb la «vella draperia» tradicional gremial urbana —molt cara, pesant i batuda en molins hidràulics—, la nova draperia elaborava teixits de llana més lleugers, barats, versàtils i fàcils de comercialitzar en regions de clima càlid, prescindint del procés de batanat hidràulic. Els estrictes reglaments dels gremis a les ciutats limitaven la quantitat produïda, encarien la mà d'obra i frenaven les novetats. Per superar aquestes traves, els comerciants van desenvolupar el putting-out system (treball a domicili).

En aquest esquema, el comerciant-empresari facilitava la primera matèria a famílies pageses durant els períodes d'inactivitat agrícola, recollia el fil o teixit elaborat pagant un preu a la peça i el distribuïa als mercats. PROCÉS Funcionament del putting-out system 1 Comerciant- empresari Aporta matèries primeres i fixa el tipus de producte. 2 Llar camperola Mila i teixeix a temps parcial durant l'hivern. 3 Pagament a la peça El comerciant recull el gènere i paga per unitat. 4 Mercat urbà o exterior Distribució dels teixits acabats a preus competitius. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el taller artesanal gremial amb el putting-out system rural.

El mestre gremial era propietari de les eines, de la matèria primera i del producte final dins el marc corporatiu de la ciutat. En el putting-out system, el camperol és únicament un treballador a la peça coordinat per un comerciant-empresari que aporta el capital circulant i controla la comercialització exterior. Aquest trasllat de la manufactura al camp aprofitava un cost d'oportunitat del treball agrari pràcticament nul fora de les temporades de sembra i collita. Amb el pas del temps, en zones com Anglaterra, algunes famílies camperoles van dedicar la seva activitat principal a la manufactura (domestic system).

Aquesta fase de protoindustrialització va proporcionar experiència tècnica i xarxes comercials, tot i que el salt definitiu a la fàbrica moderna no es va consumar fins que els empresaris van decidir concentrar els operaris en un únic edifici per reduir els costos de transport, vigilar els ritmes laborals i invertir directament en capital fix. Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 21 COMPROVA-HO 27 Per què als comerciants els sortia més barat encarregar la feina tèxtil a famílies camperoles que als gremis urbans? IDEES CLAU Les fires de Xampanya i la Hansa van connectar els pols econòmics del Mediterrani i del Bàltic, impulsant noves pràctiques creditícies i bancàries.

El monopoli ibèric del segle XVI es va basar en l'extracció de metalls preciosos americans i en el tràfic d'espècies asiàtic, generant una forta inflació europea. Al segle XVII, companyies privilegiades per accions d'Holanda i Anglaterra van substituir el model ibèric mitjançant monopolis comercials i l'economia de plantació esclavista. La nova draperia va oferir teixits més lleugers i econòmics sense sotmetre's als requisits tècnics de la producció tradicional urbana. El putting-out system va desplaçar fases de la producció manufacturera cap al camp per esquivar els gremis i aprofitar la mà d'obra rural barata. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

En què es diferenciava la nova draperia de la draperia tradicional urbana? 29. Com funcionava el circuit del comerç triangular atlàntic establert a partir del segle XVII? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin va ser el paper principal de les fires de Xampanya a l'Edat Mitjana? 31. Quina innovació financera van introduir les companyies privilegiades com la VOC holandesa?

Controlar el tràfic de blat bàltic a) Unir els circuits comercials flamenc i italià b) Monopolitzar la ruta d'espècies africana c) Emmagatzemar plata d'origen americà d) Supressió de les llicències de monopoli a) Banca pública de dipòsit obligatòria b) Societats anònimes amb capital per accions c) Assegurances de navegació estatalitzades d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 22 32. Quina mà d'obra sustentava principalment el model de plantació colonial americà? 33. Per què els comerciants van desplaçar la producció manufacturera cap al medi rural?

4 La revolució agrària i les transformacions institucionals EN ACABAR SABRÀS Distingir el funcionament del sistema d'open fields respecte al model de closed fields privats. Explicar el mecanisme pel qual la rotació de conreus va permetre eliminar el guaret tradicional. Analitzar les conseqüències socials i econòmiques del procés d'enclosure a la Gran Bretanya. Relacionar el triomf de la Revolució Gloriosa de 1688 amb la creació d'un marc institucional favorable al mercat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Com pot un augment del nombre de caps de bestiar incrementar directament la producció de pa en un mateix territori?

A l'edat moderna, les activitats agràries tradicionals orientades a la subsistència familiar van experimentar canvis profunds. Aquestes transformacions van donar pas a una agricultura capitalista enfocada cap als mercats comercials. El fenomen va combinar modificacions de caràcter tècnic amb una profunda reordenació jurídica i social de la propietat de la terra.

Camperols en règim de parceria lliure a) Gremis d'artesans urbans assalariats b) Esclaus negres portats d'Àfrica c) Servents europeus amb contracte vitalici d) Perquè la nova draperia exigia molins d'aigua a) Per esquivar reglaments gremials i abaratir costos b) Perquè el forat del carbó exigia treball camperol c) Perquè les ciutats patien una manca d'energia d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 23 ESQUEMA Estructura del tema: La Revolució Industrial De l'agricultura tradicional a la intensificació agronòmica Durant l'època moderna, la gestió de la terra a Europa va seguir camins oposats entre l'est i l'oest del continent: Europa oriental: es va viure una refeudalització coneguda com la segona servitud de la gleva (vegeu «Agricultura, senyoriu i formes d'explotació preindustrials»).

La noblesa va concentrar grans extensions agràries i va sotmetre els camperols per abastir el comerç cerealístic cap a Occident. Europa occidental: la importància de les rendes feudals va disminuir de forma gradual. La terra va passar a mans burgeses mitjançant fórmules mercantils, tot i que bona part de les regions van continuar sota una agricultura d'autoconsum de tipus extensiu. La ruptura amb aquest model tradicional va néixer a finals de l'edat mitjana als Països Baixos i va assolir la seva màxima expressió a la Gran Bretanya durant el segle XVIII. La innovació clau va consistir en la integració d'agricultura i ramaderia.

En el sistema tradicional, el bestiar i els conreus competien per l'espai. En el nou model, ambdós sectors van passar a col·laborar estretament. DEFINICIÓ L'agricultura capitalista és el model productiu basat en la intensificació del capital i del treball sobre la terra, on la presa de decisions no cerca l'autosuficiència domèstica sinó l'obtenció del màxim benefici comercial a través del mercat. El canvi agronòmic més determinant va ser la eliminació del guaret. Es van introduir rotacions complexes de conreus que alternaven cereals amb plantes farratgeres i lleguminoses (com el trèvol o els naps).

Aquestes espècies retenen i fixen el nitrogen de l'atmosfera a la terra, millorant la fertilitat Revolució agrària i institucions Enclosures, fi del guaret i marc liberal Condicionants britànics Recursos minerals, mercat i capital Canvi tecnològic i organitzatiu Vapor, factory system i transport Demografia i treball Transició demogràfica i transvasament urbà Creixement i nivells de vida Creixement modern i debat salarial Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 24 natural del sòl sense necessitat de deixar-lo reposar sense produir. Alhora, les farratgeres asseguraven aliment abundant per al bestiar durant tot l'any.

Això va permetre multiplicar el nombre de caps de bestiar i obtenir una quantitat de fems molt superior. L'adob va deixar de ser un simple recurs per evitar l'esgotament del terreny i es va convertir en un mitjà actiu per elevar exponencialment els rendiments per hectàrea. COMPROVA-HO 35 Quina relació establia el nou sistema agronòmic entre la producció vegetal i la cria de bestiar? La transformació estructural: dels camps oberts a les enclosures L'aplicació pràctica d'aquestes millores exigia plena llibertat d'acció sobre el terreny.

Això era inviable sota el règim tradicional de la comunitat rural anglesa, articulat al voltant de dos elements principals: Els open fields: parcel·les disperses i sense tancar sotmeses a disciplines comunals de cultiu col·lectiu i pastura de rostolls. Les terres comunals (common lands): boscos, erms i prats col·lectius on els veïns podien portar animals a pasturar o collir llenya per a la subsistència domèstica. Aquest equilibri comunitari va quedar completament alterat pel procés d'enclosure o tancament de camps. Es tractava de la compactació i delimitació física de les parcel·les disperses per transformar-les en explotacions tancades (closed fields).

Els terratinents van assumir una propietat absoluta, exclusiva i lliure de drets col·lectius o servituds veïnals. Tret diferencial Sistema d'open fields (tradicional) Sistema de closed fields (enclosure) Règim de propietat Drets compartits, terres comunals i parcel·les obertes disperses. Propietat privada absoluta i concentrada, delimitada per tanques. Organització del conreu Decisió comunitària col·lectiva; rotació obligatòria amb guaret. Llibertat individual de gestió agronòmica sense guaret. Objectiu de la producció Autoabastament familiar i seguretat de la comunitat local. Especialització productiva orientada al benefici del mercat.

Inversió de capital Molt baixa o inexistent a causa de les servituds comunals. Intensiva: drenatge, selecció de llavors i animals reproductors. El procés de tancament, encetat en segles precedents, va rebre un impuls definitiu al llarg del segle XVIII a la Gran Bretanya gràcies a la via legislativa: les Enclosure Acts. Es tractava de lleis impulsades pel Parlament britànic que van forçar el tancament de camps i la liquidació de les terres comunals a gran escala.

ERROR FREQÜENT No confongueu les causes agronòmiques amb les conseqüències socials: les enclosures no van augmentar la producció perquè treballessin més camperols la terra, sinó perquè la concentració de la propietat i l'eliminació dels drets col·lectius van permetre invertir en innovacions tècniques que van expulsar els petits productors vulnerables. Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 25 COMPROVA-HO 36 Per què l'existència dels open fields impedia la supressió del guaret? Impacte social i el nou marc institucional liberal La modernització de les estructures agràries va generar una fractura social evident al camp britànic.

El tancament va resultar altament desfavorable per als sectors rurals més febles. La desaparició de les pastures comunals i la compravenda forçosa de petits terrenys van provocar l'extinció pràctica del petit arrendatari i del camperol autosuficient. Aquest col·lectiu es va transformar en jornalers assalariats o es va veure empès a abandonar el camp, aportant mà d'obra per a la indústria naixent en un clar procés de proletarització rural.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Rotacions agronòmiques modernes Necessitat de gestionar el terra sense imposició comunal Lleis parlamentàries d'enclosure Suport de l'estat a la gran propietat privada El procés d'enclosures a la Gran Bretanya Augment de la productivitat Majors rendiments agrícoles i ramaders Proletarització pagesa Expulsió de petits arrendataris cap al treball assalariat Aquesta transformació econòmica va ser possible gràcies a una profunda mutació institucional. L'esdeveniment fundador a la Gran Bretanya va ser la Revolució Gloriosa de 1688.

Aquest canvi polític va consagrar la sobirania del parlament sobre la corona i va establir les bases de l'Estat liberal institucional: Aquest marc jurídic i institucional va assegurar les condicions indispensables per al desenvolupament de la plena economia de mercat. COMPROVA-HO 37 Quin paper va jugar la Revolució Gloriosa de 1688 en la modernització agrària? Igualtat jurídica i representació política: eliminació progressiva de l'arbitrarietat monàrquica i dels privilegis senyorials, fet que va garantir el dret de propietat privada indiscutible.

1 Llibertat d'empresa i racionalització econòmica: supressió de les regles corporatives i feudals que limitaven l'activitat mercantil, permetent assignar lliurement els capitals cap als sectors més rendibles. 2 Nou paper de l'estat en les finances públiques: creació de pressupostos controlats pel poder legislatiu, mecanismes regulars de deute públic i ordenació del sistema monetari i comercial mitjançant aranzels. 3 Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 26 IDEES CLAU La revolució agrària va començar als Països Baixos i va culminar a la Gran Bretanya durant el segle XVIII mitjançant una forta intensificació de capital.

La integració d'agricultura i ramaderia va eliminar el guaret gràcies a rotacions de conreus amb plantes farratgeres i a l'ús intensiu de fems com a fertilitzant. Les Enclosure Acts parlamentàries van liquidar els camps oberts comunals (open fields) i van establir propietats tancades i absolutes (closed fields). El tancament de terres va expulsar els petits camperols i arrendataris, transformant-los en mà d'obra assalariada proletaritzada. La Revolució Gloriosa de 1688 va crear el marc institucional liberal que va protegir la propietat privada i la llibertat d'empresa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Com va contribuir la inclusió de lleguminoses i farratges a evitar l'ús del guaret tradicional?

39. Quina diferència fonamental existia entre la tinença de terres comunals i el règim derivat de les Enclosure Acts? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. On va tenir el seu origen la intensificació de l'agricultura capitalista moderna? 41. Quin va ser el principal efecte agronòmic de la incorporació de plantes farratgeres a la rotació? 42. Quina conseqüència social directa va tenir l'aprovació de les Enclosure Acts?

Als Estats Units a) Als Països Baixos b) A la península Ibèrica c) A l'Europa oriental d) Augmentar la necessitat de guaret a) Excloure l'ús de fertilitzants orgànics b) Fixar nitrogen i alimentar el bestiar c) Reduir el nombre de caps ramaders d) La supressió dels impostos parlamentaris a) L'expansió del petit camperolat comunitari b) La liquidació dels drets feudals a l'est d'Europa c) La desaparició del petit arrendatari rural d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: temari complet 27 43. Quin esdeveniment institucional va limitar la monarquia i va consolidar el parlamentarisme a la Gran Bretanya?

5 Condicionants de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de condicionant multifactorial respecte a les teories de causa única. Analitzar els avantatges derivats de la geografia insular i la xarxa fluvial britànica. Explicar la importància de la dotació mineral de carbó i ferro per a la transició industrial. Identificar les conseqüències institucionals de la Revolució…