Introducció a l'Economia UAB: apunts, esquemes i tests

Principis d'economia i models bàsics — Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció

L'activitat econòmica sorgeix perquè els éssers humans experimenten un conjunt de necessitats que desitgen satisfer mitjançant la producció i el consum de béns i serveis. Històricament coneguda com a Economia Política, la ciència econòmica té la seva arrel etimològica en el grec oikos (casa) i nomos (administració o llei), és a dir, la gestió de la llar o de la comunitat. L'any 1776, amb la publicació de La riquesa de les nacions d'Adam Smith, l'economia es consolida com a disciplina científica independent orientada a entendre com s'assignen els recursos en la societat.

1. El problema econòmic fonamental: escassetat, elecció i necessitats

El nucli de l'anàlisi econòmica reposa sobre una tensió constant: la contradicció entre uns recursos limitats i unes necessitats humanes il·limitades. Aquesta condició estructural s'anomena escassetat: com que no disposem de prou temps, treball, recursos naturals (terra, minerals, aigua neta) ni béns de capital (maquinària, instal·lacions) per complaure tots els desitjos de la població, estem obligats a triar quines finalitats prioritzar.

Les necessitats es poden classificar segons dos criteris bàsics:

• Segons de qui sorgeixen: necessitats individuals (que poden ser naturals com alimentar-se o socials com viure en comunitat) i necessitats de la societat (col·lectives, sorgides del grup, o públiques, ateses per l'Estat).
• Segons la seva naturalesa: necessitats primàries o vitals (indispensables per a la supervivència biològica) i secundàries o civilitzades (orientades a augmentar el benestar material o cultural segons el context històric).

Per donar resposta a aquestes necessitats es produeixen béns i serveis. Un bé és tot objecte material capaç de satisfer un desig humà, mentre que els serveis són activitats intangibles amb la mateixa finalitat. El quadre següent sintetitza la tipologia analítica dels béns econòmics:

2. Economia positiva contra economia normativa i la presa de decisions

En analitzar la realitat, els economistes utilitzen el mètode científic combinant la inducció (observació empírica de fets) i la deducció (construcció de models abstractes). És imprescindible separar dos enfocaments metodològics:

• Economia positiva: descriu i explica el funcionament real dels fenòmens econòmics de manera objectiva, formulant proposicions que es poden contrastar empíricament amb dades (estableix «el que és»).
• Economia normativa: emet judicis de valor i criteris ètics sobre com hauria d'organitzar-se la societat, oferint prescripcions o recomanacions polítiques (estableix «el que hauria de ser»).

La disciplina es divideix convencionalment en dos camps: la microeconomia, que examina el comportament individual dels agents (famílies i empreses) i els mecanismes de mercat específics; i la macroeconomia, que estudia el funcionament agregat de l'economia, les recessions i les polítiques públiques per estabilitzar el nivell d'ocupació i preus.

Tota decisió individual o col·lectiva comporta avaluar alternatives mitjançant una anàlisi marginal, és a dir, comparant els beneficis i els costos afegits d'incrementar o reduir una activitat una mica més o una mica menys. La renúncia associada a triar una opció en comptes d'una altra constitueix la base de la valoració econòmica (vegeu «Principis d'economia i models bàsics — Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu»).

A nivell agregat, la manera d'organitzar la producció i la distribució depèn del sistema econòmic. En el sistema de planificació central, com el que va imperar a la Unió Soviètica entre 1917 i 1991, l'Estat posseeix els mitjans de producció i fixa metes sense mecanismes de preus lliures, fet que provocà greus desajustos i cues cròniques. En l'extrem oposat, l'economia de mercat pura assigna els recursos exclusivament mitjançant preus i propietat privada. La immensa majoria de societats actuals funcionen com economies mixtes, on el mercat actua com a eix central d'assignació mentre l'Estat intervé per corregir ineficiències i garantir xarxes de protecció social.

3. El model de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

Per il·lustrar l'impacte de l'escassetat i el dilema de triar, la teoria econòmica empra el model simplificat de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP). Aquest model reflecteix les quantitats màximes de béns o serveis que una economia pot produir durant un període determinat, donada una dotació constant de factors de producció (recursos naturals, treball, capital) i un estat tecnològic concret.

La representació geomètrica de la FPP permet establir tres categories fonamentals de punts sobre l'espai de producció:

1. Punts sobre la frontera (punts A i B): Representen situacions d'eficiència productiva. L'economia empra la totalitat dels seus recursos amb la millor tecnologia possible; per tant, resulta impossible augmentar la producció d'un bé sense reduir necessàriament la de l'altre bé.
2. Punts interiors a la frontera (punt C): Són combinacions factibles o assolibles però ineficients. L'economia està desaprofitant recursos (per exemple, existència d'atur laboral o maquinària aturada) o està utilitzant tecnologies inadequades. Des d'un punt com C, és possible produir més d'un bé, de l'altre, o de tots dos alhora, sense cap sacrifici.
3. Punts exteriors a la frontera (punt D): Són combinacions inassolibles o no factibles amb els recursos i la tecnologia actuals. L'economia no disposa de prou capacitat instal·lada per assolir aquests volums de producció en el període d'anàlisi.

La forma de la corba transmet informació crucial sobre l'estructura tecnològica. Quan la FPP és una línia recta de pendent constant, significa que els recursos són perfectament adaptables d'una indústria a una altra. Tanmateix, a la realitat els recursos són heterogenis i s'especialitzen en tasques concretes; a mesura que transvasem factors cap a un sector, s'han d'emprar recursos cada cop menys adients, generant rendiments decreixents. Això fa que la corba sigui còncava respecte a l'origen.

4. Desplaçaments de la FPP i creixement econòmic

La posició de la FPP no és estàtica; es modifica al llarg del temps en resposta a alteracions en la capacitat productiva de la societat. Quan aquesta capacitat s'amplia de manera sostinguda, parlem de creixement econòmic.

Es distingeixen dues grans direccions de variació de la frontera:

• Desplaçament cap a la dreta (expansió de la FPP): Permet assolir combinacions de producció abans inabastables. Té lloc per dues causes primordials:
  • Increment en la dotació de factors productius: augment de la població activa (creixement demogràfic o immigració), acumulació de béns de capital físic (inversió en maquinària i infraestructures), millora del capital humà (educació i formació tècnica) o descobriment de noves fonts de matèries primeres.
  • Progrés tecnològic: desenvolupament de nous mètodes productius o innovacions organitzatives que permeten obtenir més producte amb la mateixa quantitat d'inputs. Si la millora afecta tots els sectors per igual, el desplaçament és paral·lel; si afavoreix només una branca (per exemple, la informàtica), la frontera pivota sobre l'eix contrari.
• Desplaçament cap a l'esquerra (contracció de la FPP): Reflecteix una pèrdua neta del potencial productiu del país. S'origina per fenòmens de destrucció de recursos, tals com conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals severes, epidèmies que delmen la força laboral o un esgotament brusc de recursos naturals no renovables.

Idees clau

• L'escassetat sorgeix del xoc estructural entre uns recursos naturals, humans i de capital limitats i unes necessitats humanes il·limitades.
• L'economia positiva descriu i contrasta empíricament el funcionament real del sistema («el que és»), mentre que la normativa estableix valoracions morals («el que hauria de ser»).
• La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) delimita el volum màxim de béns que una economia pot generar utilitzant plenament i eficientment els seus recursos.
• Els punts interiors de la FPP denoten ineficiència o atur de factors, els punts sobre la corba representen eficiència productiva i els punts exteriors són inassolibles.
• El creixement econòmic desplaça la FPP cap a la dreta gràcies a l'acumulació de factors (treball, capital) o al progrés tecnològic.

Posa a prova el que has après

1. Quin és l'origen del problema econòmic fonamental en qualsevol societat? — L'escassetat de béns davant necessitats il·limitades
2. Quina de les següents afirmacions pertany exclusivament a l'àmbit de l'economia positiva? — La pujada del preu redueix el consum
3. Què implica que una combinació de béns se situï exactament sobre la corba de la FPP? — Que la producció assoleix l'eficiència productiva
4. Quin dels següents fets provoca un desplaçament de la FPP cap a la dreta? — Un avenç en la tecnologia de producció

Principis d'economia i models bàsics — Cost d'oportunitat, avantatge absolut i comparatiu

Tota decisió econòmica sorgeix davant la necessitat d'escollir entre opcions excloents a causa de la limitació de recursos (com es va introduir a «Principis d'economia i models bàsics — Escassetat, elecció i la frontera de possibilitats de producció»). Per entendre com decideixen els individus i per què les nacions s'associen comercialment en comptes d'optar per l'autosuficiència, cal analitzar a fons el concepte de cost d'oportunitat i els models d'avantatge absolut i avantatge comparatiu.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do ei
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamc

Oferta, demanda i equilibri de mercat — Determinants de la demanda i de l'oferta

L'anàlisi dels mercats competitius constitueix la pedra angular de la microeconomia. Un mercat competitiu és aquell espai físic o virtual on interactuen nombrosos compradors i venedors d'un bé homogeni, de manera que cap d'ells té la capacitat individual d'influir sobre el preu; són agents preu-acceptants. Per comprendre com s'assignen els recursos en una economia de mercat, és indispensable analitzar de manera independent el comportament dels consumidors i el dels productors abans d'estudiar la seva interacció conjunta (vegeu «Oferta, demanda i equilibri de mercat — Determinació de l'equilibri i xocs simultanis»).

1. La demanda i la llei de la demanda

La demanda expressa la voluntat i la capacitat adquisitiva dels compradors d'adquirir diferents quantitats d'un bé als diversos preus possibles, durant un període determinat i mantenint constants tots els altres factors externs (clàusula ceteris paribus).

Matemàticament, la quantitat demandada $Q_d$ és una variable dependent (endògena al model de mercat) que respon a la variable independent $P$ (el preu unitari), així com a factors exògens com la renda ($Y$), els preus d'altres béns ($P_o$), els gustos o preferències ($G$) i les expectatives ($E$):

En el pla cartesià, seguint la convenció d'Alfred Marshall, es representa el preu $P$ a l'eix vertical d'ordenades i la quantitat $Q$ a l'eix horitzontal d'abscisses. A causa de la llei de la demanda, la corba de demanda presenta pendent negatiu ($\frac{\Delta P}{\Delta Q} < 0$). Per exemple, si davant d'una pujada de preu de 5 unitats monetàries la quantitat es redueix en 10 unitats, el pendent és $\frac{5}{-10} = -0{,}5$.

Agregació: de la demanda individual a la demanda de mercat

La corba de demanda de mercat s'obté mitjançant la suma horitzontal de les quantitats que cada individu del mercat està disposat a adquirir a cada nivell de preu. Si a un preu determinat un consumidor desitja 8 unitats i un altre en desitja 5, la demanda total de mercat per a aquest preu és de 13 unitats.

2. Fonaments microeconòmics: la teoria del consumidor

Per justificar per què la corba de demanda presenta pendent negatiu, la microeconomia formalitza l'elecció racional mitjançant la combinació de les preferències de l'individu i els seus límits pressupostaris.

La restricció pressupostària

Un consumidor disposa d'una renda monetària limitada $R$ (o $Y$) per distribuir entre dos béns, $X$ i $Y$, als preus $P_X$ i $P_Y$. La restricció pressupostària delimita el conjunt de cistelles de consum assequibles:

El pendent de la recta de balanç és $-\frac{P_X}{P_Y}$, que representa el preu relatiu o cost d'oportunitat de consumir una unitat addicional de $X$ en termes del bé $Y$ que s'ha de sacrificar.

Corbes d'indiferència i Relació Marginal de Substitució (RMS)

Les preferències es modelen mitjançant corbes d'indiferència, que agrupen totes les combinacions de béns que proporcionen exactament el mateix nivell d'utilitat o satisfacció al consumidor. Presenten tres propietats essencials:

• Pendent negatiu: per mantenir la utilitat constant davant la pèrdua d'un bé, cal augmentar el consum de l'altre.
• Corbes més allunyades de l'origen representen nivells d'utilitat superiors (principi de no saturació).
• Són convexes respecte a l'origen: a mesura que es consumeix més del bé $X$, la disposició a renunciar al bé $Y$ per una unitat addicional de $X$ disminueix.

El pendent en qualsevol punt d'una corba d'indiferència és la Relació Marginal de Substitució (RMS), que reflecteix la taxa subjectiva a la qual el consumidor està disposat a canviar un bé per un altre:

On $\text{UMg}_X$ i $\text{UMg}_Y$ representen les utilitats marginals respectives de cada bé.

La cistella òptima del consumidor

L'equilibri del consumidor s'assoleix quan s'escull la cistella assequible que pertany a la corba d'indiferència més alta possible. Gràficament, aquest òptim correspon al punt de tangència entre la recta de balanç i la corba d'indiferència:

Aquesta condició de tangència indica que l'últim euro gastat en el bé $X$ ha de proporcionar exactament la mateixa utilitat marginal que l'últim euro gastat en el bé $Y$ (llei de les utilitats marginals ponderades pels preus).

3. Desplaçaments de la corba de demanda versus moviments al llarg de la corba

La precisió terminològica en economia exigeix diferenciar taxativament entre canvis en la quantitat demandada i canvis en la demanda:

• Moviment al llarg de la corba: té lloc exclusivament per una variació en el preu del propi bé. Si el preu puja, la quantitat demandada disminueix (contracció); si el preu baixa, la quantitat demandada augmenta (expansió). La corba no es mou de lloc.
• Desplaçament de la corba de demanda: succeeix quan varia qualsevol altre determinant que no sigui el preu del propi bé. Si a cada nivell de preu els consumidors desitgen comprar més quantitat, la corba es desplaça cap a la dreta; si desitgen comprar menys quantitat, es desplaça cap a l'esquerra.

Classificació dels béns segons la resposta a la renda

Quan la renda monetària dels compradors augmenta, la demanda d'un bé no reacciona sempre en el mateix sentit:

• Bé normal: la seva demanda s'incrementa quan augmenta la renda ($\frac{\Delta Q_d}{\Delta Y} > 0$). Dins d'aquests, es distingeixen els béns de primera necessitat (creixen menys que proporcionalment a la renda) i els béns de luxe (creixen més que proporcionalment a la renda).
• Bé inferior: la seva demanda disminueix quan augmenta la renda ($\frac{\Delta Q_d}{\Delta Y} < 0$). En disposar de més diners, els consumidors abandonen el producte per comprar alternatives de més qualitat o prestigi (com ara marques blanques bàsiques o transport públic enfront de vehicle privat).
• Bé Giffen: cas teòric d'un bé estrictament inferior en el qual un augment del seu propi preu provoca un augment de la quantitat demandada (violant la llei de la demanda). Això succeeix perquè l'efecte renda negatiu és tan poderós que supera completament l'efecte substitució.

Interdependència de preus: béns substitutius i complementaris

El canvi de preu d'altres productes té una incidència decisiva en la demanda del bé analitzat:

• Béns substitutius: dos béns són substitutius si compleixen una funció similar per al consumidor. Quan puja el preu del bé alternatiu ($P_2$), el consumidor deixa de comprar-lo i adquireix més quantitat del nostre bé ($Q_1$). Per tant, un encariment del bé substitutiu desplaça la demanda del bé original a la dreta.
• Béns complementaris: són béns que es consumeixen de forma conjunta (com una impressora i els seus cartutxos de tinta). Si el preu del cartutx s'encareix, baixa el consum de cartutxos i, en conseqüència, es redueix també la demanda d'impressores a cada nivell de preu, desplaçant la corba cap a l'esquerra.

4. L'oferta i els seus determinants

L'oferta reflecteix la conducta dels productors i la quantitat de béns que les empreses estan disposades a fabricar i vendre als diferents preus de mercat possibles durant un període, mantenint la resta de factors constants.

Com que els productors busquen maximitzar els seus beneficis i s'enfronten a costos d'oportunitat creixents de producció, preus de venda més alts incentiven un volum de producció superior. Així, la corba d'oferta presenta pendent positiu ($\frac{\Delta P}{\Delta Q} > 0$).

Formalment, la quantitat ofertada $Q_s$ s'expressa en funció del preu del bé ($P$), els preus dels factors o inputs productius ($P_i$), l'estat de la tecnologia ($T$), els preus dels béns alternatius en la producció ($P_a$), les expectatives empresarials ($E_s$) i el nombre de venedors ($N_s$):

Desplaçaments de la corba d'oferta

Mentre que una variació del preu del propi bé ocasiona un moviment al llarg de la corba d'oferta, qualsevol modificació en les altres variables genera un desplaçament de la corba:

• Preus dels factors de producció (inputs): un increment en els salaris, el cost de l'energia o el preu de les primeres matèries encareix el procés productiu. L'activitat esdevé menys rendible i els venedors ofereixen menys quantitat a cada preu, fet que desplaça la corba d'oferta cap a l'esquerra. Si els costos dels factors baixen, l'oferta es desplaça cap a la dreta.
• Avenç tecnològic: la implementació de maquinària més eficient o mètodes de gestió optimitzats redueix els costos unitaris de fabricació, desplaçant l'oferta directament cap a la dreta.
• Preus de béns alternatius en la producció: si un agricultor pot conrear blat o gira-sol i el preu de mercat del gira-sol puja fortament, reassignarà terres cap al gira-sol, desplaçant l'oferta de blat cap a l'esquerra.
• Expectatives dels venedors: si s'espera que el preu del producte s'incrementi dràsticament el mes vinent, les empreses poden decidir emmagatzemar estoc avui per vendre'l més endavant, disminuint l'oferta actual (desplaçament a l'esquerra).
• Nombre de productors: l'entrada de noves empreses al sector augmenta la quantitat total que es pot vendre a cada preu, desplaçant l'oferta de mercat cap a la dreta.

Idees clau

• La llei de la demanda estableix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat demandada (pendent negatiu), explicada per la utilitat marginal decreixent i la condició de tangència de la cistella òptima ($\text{RMS} = P_X / P_Y$).
• La demanda de mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats que demana cada consumidor individual a cada nivell de preu.
• És imprescindible distingir entre un canvi en la quantitat demandada (moviment al llarg de la corba per variació de $P$) i un canvi en la demanda (desplaçament complet de la corba provocat per la renda, gustos o béns relacionats).
• Els béns es classifiquen en normals (la demanda augmenta amb la renda) o inferiors (la demanda disminueix amb la renda); i segons la relació creuada en substitutius (preu de l'un augmenta demanda de l'altre) o complementaris (preu de l'un redueix demanda de l'altre).
• La llei de l'oferta reflecteix una relació directa entre el preu del bé i la quantitat que les empreses volen vendre (pendent positiu), desplaçant-se a l'esquerra si pugen els costos dels inputs o a la dreta davant millores tecnològiques.

Posa a prova el que has après

1. Quin dels següents canvis genera exclusivament un moviment al llarg de la corba de demanda d'un bé? — Una pujada del preu del propi bé
2. Si la gasolina i els automòbils són complementaris, què succeeix si el preu dels automòbils puja? — La corba de demanda de gasolina es desplaça a l'esquerra
3. A la cistella de consum que maximitza la utilitat sota restricció pressupostària, es compleix sempre que: — La RMS és igual a la relació de preus relatius
4. Un increment del cost de l'electricitat suportat per les fàbriques d'acer ocasionarà: — Un desplaçament cap a l'esquerra de l'oferta d'acer