Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET CONSTITUCIONAL I Grau en Dret Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Dret Constitucional I (UAB): normes jurídiques, fonts del dret, principis de l'art. 9.3 CE i la Constitució com a norma suprema de l'ordenament. APREN.AI Índex 1 L'ordenament jurídic i el sistema de fonts 1. Normes jurídiques i fonts del dret 2. Característiques de l'ordenament jurídic 3. Criteris d'aplicació i principis constitucionals de l'article 9 CE 2 La Constitució com a norma jurídica suprema 1. La Constitució com a font de les fonts 2. Força normativa i condicions d'eficàcia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 1 1 L'ordenament jurídic i el sistema de fonts EN ACABAR SABRÀS Distingir entre normes jurídiques i fonts del dret. Analitzar els principis de jerarquia, competència i aplicabilitat dins l'ordenament. Identificar els principis de funcionament de l'article 9.3 de la Constitució. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com sap un jutge quina norma aplicar si dues lleis vigents diuen coses oposades sobre un mateix assumpte? 1.

Normes jurídiques i fonts del dret El dret és una estructura de normes abstractes i intangibles creades per ordenar la societat. Les normes jurídiques són proposicions prescriptives perquè no descriuen la realitat, sinó que manen, prohibeixen o autoritzen conductes. Es diferencien dels usos socials o les regles morals perquè emanen dels poders públics i disposen de l'aparell coercitiu de l'Estat per imposar el seu compliment mitjançant tribunals, administracions i cossos policials. Les fonts del dret són les categories normatives que serveixen de continent o suport formal a aquestes normes.

Cada font és un text identificable amb un nom concret, elaborat per un subjecte amb potestat normativa reconeguda per la voluntat popular. Les normes individuals s'agrupen per matèries dins d'aquestes fonts i s'integren en el conjunt del dret. DEFINICIÓ Fonts del dret: Categories o tipologies formals a través de les quals es manifesten les normes jurídiques i s'incorporen a l'ordenament jurídic d'un Estat. 2. Característiques de l'ordenament jurídic L'ordenament jurídic és el conjunt organitzat de normes que articula un Estat com a element fonamental al costat del territori, la població i el poder.

No constitueix pas una massa caòtica, sinó un sistema que respon a quatre trets bàsics: Unitari: Totes les normes reconeixen un punt de connexió comú i suprem. Coherent: Preveu mecanismes interns per resoldre qualsevol contradicció normativa. Complet o ple: Ofereix respostes reguladores per a la totalitat de les relacions socials. Dinàmic: Es renova permanentment mitjançant la creació, modificació i extinció continuada de normes segons el model piramidal associat a Kelsen.

Aquest caràcter sistemàtic funciona gràcies a l'existència de dos tipus de regles internes: les normes sobre la producció jurídica, que determinen qui té la potestat normativa i quin procediment ha de seguir (com l'article 66.2 de la Constitució, que atorga la potestat legislativa a les Corts Generals), i les Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 2 normes sobre la relació entre normes, que gestionen la pluralitat de centres emissors mitjançant dos principis essencials: Principi articulador Criteri d'actuació Efecte jurídic Jerarquia Gradació formal segons el rang de l'òrgan emissor. La norma superior sempre s'imposa a la inferior.

La norma inferior que vulnera la superior incorre en invalidesa radical. Competència Distribució material entre diferents òrgans o ens territorials. Les normes especials s'anteposen a les generals. La norma que envaeix competències alienes és invàlida (com la manca de competència penal de Catalunya). COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència jurídica té una llei aprovada pel Parlament que entri en contradicció amb el text constitucional? 3. Criteris d'aplicació i principis constitucionals de l'article 9 CE Per determinar l'eficàcia del dret, l'ordenament estableix dos criteris addicionals: L'ordenament espanyol és complex perquè està format per subordenaments autonòmics.

Aquesta estructura es vincula a la forma d'Estat (social i democràtic de Dret) i a la forma de govern (monarquia parlamentària). L'article 9.3 de la Constitució consagra els principis bàsics de funcionament del sistema: Estructura: Jerarquia normativa. Eficàcia: Publicitat de les normes i irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. Actuació dels poders públics: Principi de constitucionalitat (art. 9.1 CE), principi de legalitat sobre l'Administració i el Govern (arts. 97, 103.1 i 106.1 CE), subjecció del Poder Judicial (art. 117.1 CE) i principi de responsabilitat institucional.

Tots aquests manaments desemboquen en el principi de seguretat jurídica, entès com la síntesi que aporta certesa i predictibilitat sobre el dret vigent a cada situació. ERROR FREQÜENT És un error confondre la vigència d'una norma amb la seva aplicabilitat: dues normes poden ser simultàniament vàlides i vigents (com el dret civil català i l'estatal), però l'aplicabilitat depèn de regles competencials o del veïnatge civil de la persona. Criteri temporal: Analitza la vigència de la norma des de la seva publicació oficial en el BOE o diaris equivalents, així com la seva derogació, suspensió o eventual irretroactivitat.

1 Criteri d'aplicabilitat: Resol quina norma vigent s'ha d'aplicar a un cas concret entre diversos ordenaments vàlids. Inclou la primacia del dret europeu davant la normativa interna, les regles de supletorietat i els criteris personals com el veïnatge civil per aplicar el dret català o el comú. 2 Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 3 ESQUEMA Estructura de l'ordenament jurídic IDEES CLAU Les normes jurídiques són enunciats prescriptius dotats de coacció estatal que s'agrupen formalment en fonts del dret. L'ordenament jurídic és unitari, coherent, complet i dinàmic, estructurat segons el model piramidal kelsenià.

Els conflictes entre normes es resolen mitjançant els principis de jerarquia, competència, vigència temporal i aplicabilitat. L'article 9.3 de la Constitució sintetitza els principis estructurals, d'eficàcia i de control dels poders públics en la seguretat jurídica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencia una proposició prescriptiva d'una descriptiva en l'àmbit del dret? 4. Com actua el principi de competència en l'ordenament espanyol? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina característica defineix les normes jurídiques davant els usos socials? 6. Quin principi resol la contradicció entre una norma inferior i una de superior?

Ordenament Jurídic Sistema unitari, coherent i complet Normes de producció Regulen la creació i extinció Normes de relació Solucionen col·lisions normatives Jerarquia Gradació segons el rang formal Competència Distribució per matèria o territori La creació exclusiva per acord privat a) La seva naturalesa merament descriptiva b) El seu compliment mitjançant coacció estatal c) L'absència total de sancions formals d) Principi de temporalitat a) Principi de jerarquia b) Principi d'especialitat c) Principi de supletorietat d) Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 4 7. Quin article constitucional recull la seguretat jurídica i la jerarquia normativa? 8.

Per què es diu que l'ordenament jurídic espanyol és un sistema complex? 2 La Constitució com a norma jurídica suprema EN ACABAR SABRÀS Comprendre el concepte de la Constitució com a norma normarum. Distingir entre la part dogmàtica i la part orgànica del text constitucional. Analitzar els pressupostos fàctics indispensables per a la força normativa constitucional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què cal que la Constitució reguli com s'aproven les lleis si ja conté drets i deures? 1. La Constitució com a font de les fonts La Constitució ocupa la posició dominant del sistema. És la norma primària sobre la producció jurídica o norma normarum, situada a la cúspide de la piràmide kelseniana.

La seva superioritat implica que tota la resta de disposicions deriven la seva validesa del text constitucional. Aquesta funció articuladora es projecta en dues dimensions: Vessant negatiu: Solament formen part de l'ordenament aquelles normes que no contradiuen materialment els preceptes constitucionals. Vessant positiu: La Constitució regula de manera directa els processos de creació jurídica mitjançant normes sobre producció i normes sobre relació. En són exemples l'article 81 (lleis orgàniques), l'article 85 (decrets llei), l'article 93 (tractats internacionals) o l'article 97 (reglaments).

DEFINICIÓ Norma normarum: Norma que regula la creació, modificació i extinció de les altres fonts del dret i en determina la validesa dins l'ordenament. Article 117.1 a) Article 81 b) Article 9.3 c) Article 66.2 d) Perquè manca de regles sobre jerarquia a) Perquè s'integra per múltiples subordenaments autonòmics b) Perquè no preveu mecanismes per aprovar lleis c) Perquè conté normes totalment immutables d) Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 5 2. Força normativa i condicions d'eficàcia La Constitució no és una declaració retòrica, sinó una autèntica norma jurídica dotada d'eficàcia directa sense dependre del desenvolupament legislatiu.

Qualsevol vulneració dels seus preceptes constitueix una conducta antijurídica sancionable pels tribunals. Estructuralment es divideix en: Part dogmàtica: Reconeixement de drets fonamentals i llibertats ciutadanes. Part orgànica: Estructuració dels poders de l'Estat i els seus límits. Històricament existeixen dues tradicions constitucionals (l'americana i l'europea). A Espanya, el concepte de Constitució com a norma jurídica plenament vinculant no s'estableix formalment fins a l'any 1931.

A diferència de les normes ordinàries, la Constitució no deriva de cap altra norma prèvia: prové directament del poder constituent, fonamentat en la sobirania popular i materialitzat en un acord entre diverses forces ideològiques. Perquè la seva força vinculant sigui operativa com a límit als governants i garantia de drets, requereix tres pressupostos fàctics: COMPROVA-HO 10 Per què la Constitució no troba el seu fonament de validesa en cap norma superior? ERROR FREQÜENT És habitual confondre la Constitució amb un mer programa polític orientatiu.

La Constitució té eficàcia normativa directa: vincula ciutadans i poders públics, i el seu incompliment és plenament perseguible davant els tribunals. PROCÉS Fonamentació i eficàcia de la norma constitucional 1 Sobirania popular Origen democràtic del poder 2 Poder constituent Acord entre forces polítiques 3 Constitució (Norma suprema) Part dogmàtica i orgànica 4 Ordenament jurídic Validesa de lleis i reglaments Compromís bàsic: Consens fonamental al voltant de l'organització polític-constitucional. 1 Legitimitat generalitzada: Acceptació majoritària de la ciutadania cap al marc constitucional. 2 Capacitat d'integració: Aptitud per canalitzar el pluralisme i els canvis socials.

3 Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 6 IDEES CLAU La Constitució és la norma normarum que legitima i regula la producció de totes les altres fonts. Opera de forma negativa (expulsant normes incompatibles) i positiva (regulant la creació del dret). Té aplicabilitat directa i divideix el seu contingut entre la part dogmàtica i la part orgànica. Emana del poder constituent i requereix consens, legitimitat i capacitat integradora per ser eficaç. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina diferència hi ha entre el vessant negatiu i el positiu de la Constitució com a font de les fonts? 12.

En quin any històric es consolida a Espanya la consideració de la Constitució com a norma jurídica plenament vinculant? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Què significa que la Constitució sigui la «norma normarum»? 14. D'on deriva directament la validesa de la Constitució? 15. Quin és un pressupost fàctic necessari per a l'eficàcia de la Constitució? 16. Quina part de la Constitució recull els drets i llibertats fonamentals?

Que té un caràcter exclusivament polític i teòric a) Que ocupa un rang inferior als decrets estatals b) Que necessita sempre una llei de desenvolupament c) Que regula com es produeixen les altres normes d) D'una llei orgànica aprovada pel Parlament a) De la jurisprudència reiterada dels tribunals ordinaris b) D'un decret regulador dictat pel Govern c) Del poder constituent fonamentat en la sobirania popular d) L'absència total de pluralitat política a) La dependència estricta dels reglaments b) La legitimitat generalitzada entre la ciutadania c) L'exclusió de tot mecanisme judicial de control d) La part orgànica a) La part dogmàtica b) La part administrativa c) La part reglamentària d) Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 7 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Recorre a criteris ordenadors com la jerarquia, la competència, la temporalitat o la primacia per determinar la norma aplicable o invàlida. 2. La llei és invàlida per vulnerar el principi de jerarquia normativa, atès que la Constitució ocupa el rang suprem de l'ordenament jurídic. 3. La descriptiva explica fets de la realitat, mentre que la prescriptiva ordena, prohibeix o autoritza determinades conductes sota l'empara del poder coercitiu estatal. 4. Distribueix les matèries entre diferents òrgans o ens territorials com les comunitats autònomes, de manera que una norma és invàlida si regula un àmbit sobre el qual no té atribució. 5. c) El seu compliment mitjançant coacció estatal.

Les normes jurídiques disposen de l'aparell coercitiu de l'Estat per assegurar el seu compliment obligatori. 6. b) Principi de jerarquia. La jerarquia determina que la norma superior preval i invalida qualsevol disposició inferior contrària. 7. c) Article 9.3. L'article 9.3 CE sintetitza els principis bàsics sobre l'estructura i l'eficàcia de l'ordenament jurídic. 8. b) Perquè s'integra per múltiples subordenaments autonòmics. L'existència de subordenaments propis de les comunitats autònomes fa que el sistema sigui plural i complex. 9. Perquè com a norma suprema ha de disciplinar els òrgans competents i els procediments per crear dret vàlid dins l'Estat. 10.

Perquè no deriva de cap font prèvia de l'ordenament, sinó directament de l'exercici originari del poder constituent basat en la sobirania popular. 11. El negatiu impedeix que pervisquin normes contràries a la Constitució; el positiu estableix els procediments i òrgans capacitats per crear noves normes. 12. L'any 1931, amb l'aprovació de la Constitució de la Segona República. 13. d) Que regula com es produeixen les altres normes. Com a norma sobre fonts, estableix qui i com pot crear la resta de normes de l'ordenament. 14. d) Del poder constituent fonamentat en la sobirania popular. La Constitució neix del poder constituent originari i no de cap norma jurídica anterior. 15.

c) La legitimitat generalitzada entre la ciutadania. L'eficàcia requereix legitimitat generalitzada, consens polític i capacitat d'integració social. 16. b) La part dogmàtica. La part dogmàtica conté el catàleg de drets i llibertats, mentre que l'orgànica regula les institucions. Dret Constitucional I: Ordenament Jurídic i Constitució 8