Texto del documento
TEMA-1-DINVENT-TECNIC-A-MITJA-DE... Anónimo Apuntes Variados 4º Grado en Comunicación Audiovisual Facultad de Ciencias de la Comunicación Universidad Autónoma de Barcelona Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . HISTÒRIA DE LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ TEMA 1: D'INVENT TÈCNIC A MITJÀ DE COMUNICACIÓ DE MASSES 1.1.
Context Social i cultural: Un principi de segle convuls Principis de segle caracteritzat per espiritisme, creences (van enviar un missatge a Mart), etc Segona onada colonialisme = interès per transport marítim (navegació) Industrialització societat = onades migratòries de zones rurals a zones urbanes Avenços en transport = vida urbana intensa (el món és més abastable) Reivindicació de condicions laborals = més temps lliure = auge industria entreteniment (sobretot en zones urbanes) comença a ser pensat per a classes populars S'instaura idea de progrés/modernitat Divisió de la cultura - cultura aristocràtica: ópera - cultura tradicional: folklore - cultura il·lustrada: teatre decimonònic, exposicions de fotografia, concerts…
Vinculades amb burgesia (industries, comerç…) - cultura popular: circ, cine, teatre de varietats, màgia music hall (1 entrada x diferents números) 1.2. Neotecnologia i comunicació Convergència tecnológica: aprofitar avenços tecnologia i ciència per crear coses noves Ex. carro (roda, seient…) cinema, fonògraf, raig x, aviació, cotxe…
Neotecnologia: invents que sorgeixen gràcies a l'electricitat - Telègraf: 1844, necessita cable, es comunica amb un codi - Telèfon: 1876, per cable, envia so, pot estar a les llars - Telegrafia Sense Fils: 1896, sense cable (comunicació marítima), envia un codi - Radiocomunicació (més tard radiodifusió): 1920, envia so a llarga distància Cine/fotografia: hem emmagatzemat imatges en una cinta Fonògraf: emmagatzemem àudio Mitjans on emmagatzemem informació La neotecnologia son mitjans de transmissió (un missatge): en un principi no emmagatzemava, transmitia mitjans de fluxe 1.3. L'invent de la radiocomunicació Qui la va inventar? GUGLIELMO MARCONI Iventor italià.
Home de negocis i visionari, autor del projecte tècnic i primer en patentar-lo (més beneficiat) - Va anar a Anglaterra a fer el projecte tècnic d'invents que ja existien - Autor del projecte de la radio (primer en patentar-la) NIKOLA TESLA Immigrant serbi als USA. Va experimentar amb ràdio inalámbrica i va fer una demostració abans que Marconi - Experimenta com enviar audio a distància sense cable Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12779023 .
Altres inventors: Reginald Fessenden (radiofonia), Lee De Forest (triodo), Heinrich Rudolf Hertz (ondes electromagnètiques) Radio = invent col·lectiu suma de diferents invents que convergeixen tecnològicament en la radiocomunicació Per a què un invent s'acabi convertint en un mitjà de comunicació calen varies coses: ús i acceptació social (amb elements ideològics, de negoci, de poder…), interès poder i regulació (legislació) i finançament 1.4. Comunicació punt a punt Com la telegrafia sense fils dona pas a la possibilitat de la radiocomunicació o radiodifusió?
- al s.XX s'imaginaven que també es podrien transmetre imatges (la posterior TV) - però s'ho imaginaven com comunicació de persona a persona (de punt a punt), no ho imaginaven com comunicació de masses (informació a molta gent a la vegada), pensaven que era només per enviar missatges (Telephot), com la radiocomunicació 1.4.1.
Ús i acceptació social Primer ús: comunicació marítima (comercial) de vaixells-costa/costa-vaixells o entre vaixells Possible gràcies a TSF (normativa obliga a que tots els vaixells en portin) - un dels primers vaixells (1912): Titanic exemple del que passa quan tens una tecnologia amb ús, però sense rutines (saber com funciona) Un altre ús: militar possibilitat de comunicar-se en el front de guerra/entre diferents batallons, etc - 1GM paper radio molt important Radioaficionats: persones que es construïen ells mateixos el aparells (garatge perquè eren grossos, feien mala olor…) i tenien com afició la comunicació.
Paper molt important en la història de la ràdio perquè promocionen l'acceptació social del mitjà - es van començar a associar (ex. Unió de la Radiocomunicació), van fer revistes, etc - s'imaginaven que la radiocomunicació democratitzaria l'ús de la tecnologia (comunicació de punt a punt) Tots els avenços tecnològics i científics arrelen en les burgesies com idea del progrés i modernitat - impulsen la radiocomunicació = s'associava com modernitat - comença a tenir prestigi entre els avantguardistes culturals del s.XX: el veuen com un element subversiu (apel·la a la cultura popular) 1.5.
La postguerra mundial i el lideratge dels USA 1GM atura avenç, investigació i ús comercial de radiodifusió per centrar-se en l'ús militar - la radiodifusió neix després de la 1GM Aprueba con la pipa de la suerte - @quieromispipas Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12779023 .
EUA s'adapta molt ràpid a l'economia de pau (no va quedar afectat per la guerra, tenen bon nivell de finançament, un marc legislatiu molt permissiu, un estat d'opinió favorable…), i radiodifusió neix ràpidament (5M receptors) Principis anys 20: eclosió industria cultura popular: vaudeville, cinema, musica (gràcies al fonògraf). Popularització espectacles esportius La radio utilitza un mitjà de comunicació (ones hertzianes) = això és l'espectre radioelèctric (ones electromagnètiques). Aquest espectre és de l'Estat (pública), els mitjans poden demanar llicències, però no és seu. El govern pot decidir si la gestió la pot fer ell o una gestió pública (RTVE, BBC…).
- quan comença la radiodifusió es debat qui té el poder de l'espectre: una empresa pública o una privada (Europa: públic, USA: privat) 1.6. La ràdio com a mitjà de masses Quan es van adonar de l'auge de la ràdio, van obligar a Marconi a vendre la seva empresa a un conjunt empresarial estatunidenc anomenat Radio Corporation of America, dirigit per David Sarnoff (empreses més interessades son les vinculades a aparells radiofònics i a components electronics tant aparells d'emissió com de recepció: Westing House i General Electrics) perquè no estigués en mans d'un altre país (Anglaterra) i tenir ells el control Com es va convertir en mitjà de masses? 1.
transformar les experiències de laboratori en un projecte tècnic: Marconi 2. donar-li un ús social al projecte tècnic: (acceptació social!! vinculada a IDEA DE PROGRÈS I PRESTIGI SOCIAL): marítim, militar… 3. trobar un model de negoci 4. rutines de producció i emissió Primers interessats en que la ràdio emeti programes son les empresses vinculades a aparells radiofònics (Westing House), perquè sino no tindrien compradors Neix la primera estació comercial dels Estats Units de la Westing House: KDKA Station van posar emissora a sobre de les tendes, i quan va començar a funcionar van demanar una llicència (1920) - llegien noticies del diari, música, informaven sobre el temps…
Sarnoff deia que tenia un pla per desenvolupar que la radio es convertís en un aparell domèstic portant música a les cases (aparell de comunicació de masses).
Però li van contestar que no tenia valor comercial = ningú pagaria per un missatge que no ha sigut enviat per cap individu en particular (idea de comunicació punt a punt) Als USA es va produir The battle of the century (boxa), i Sarnoff va fer-ne la retransmissió en directe a receptors que havia col·locat pel carrer (una de les primeres demostracions de que un mateix missatge podia interessar a moltes persones alhora) L'any 1924 Coolidge va guanyar les eleccions i va ser el primer president en parlar per la rádio (5M oients) Aprueba con la pipa de la suerte - @quieromispipas Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.
Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12779023 . 1.6.1. Els USA Immigració d'Europa, Àsia, UK… = molt important a nivell cultural: existeix la cultura dominant (anglosaxona victoriana) però no una cultura unitària (ràdio servirà per crear-la i que els immigrants tinguin referents culturals compartits) La cultura dels Estats Units és com és per culpa de la ràdio 1.6.2. Europa Occidental Ràdio té funció més educativa.
Volen transmetre la "bona" cultura (l'alta cultura) Ja havien començat a investigar sobre la radiodifusió abans de la 1GM, durant la guerra va parar, i en el període d'entreguerres es comença a instaurar a diferents païssos d'Europa Occidental: el 1r va ser França, amb un model privat, poc definit, l'any 1921. El model que es va instaurar a l'Occidental (menys Espanya) va ser el de la BBC 1.7.
Els primers públics de la ràdio Gent adinerada = podien comprar l'aparell Urbans/burgesia = afecten al contingut i anuncis (1 dels primers interessos de la ràdio és que se l'associï amb les èlits per aconseguir acceptació) - Estats Units és una excepció: és un país rural, poc urbà per ells la ràdio era un miracle. Només escoltaven música si tenien un fonògraf (car), la tocaven ells o a missa.
El fet d'escoltar veus/música des de la ràdio va ser una revolució per la zona rural - En els anys 30 un 90% de la zona no tenía electricitat, moltes granges van posar cablejat per poder escoltar la ràdio - Va ser més ràpid en arribar a la zona rural dels USA que a la d'Europa Mica en mica es democratitza l'ús de la ràdio: s'exten a classes més populars i afecta en els continguts Com és el públic afecta al contingut (ex. enfrontament música culta-popular) 1.8. Rutines d'emissió Al principi hi havia molt poques emissores, i poques hores d'emissió (nits de silenci).
Però a mesura que comença a sortir competència (més d'una ràdio per territori) s'han de trobar fórmules per atreure i mantenir l'audiència - s'intenten allargar el programes - dintre i entre programes hi ha continuïtat - es busca serialització: rutines de difusió i producció (que una cosa doni pas a una altra, començar una cosa en un programa i continuar en un altre…) S'aconsegueix formulant les rutines d'emissió programació: fer-ho tots els dies a la mateixa hora, enllaços entre programes, continuïtat (telediari=cada dia).
Després sorgeixen rutines de producció (coses a tenir preparades per l'emissió) Objectius: intentar ocupar el màxim temps d'emissió (fora les nits de silenci), abaratir costos de producció i consolidar la fidelitat de l'audiència Europa: model on era el mateix programa tots els dies de la setmana a la mateixa hora, que no fossin massa llargs… USA: model on programes més llargs Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12779023 . 1.9.
La televisió: la ràdio amb imatges Anys 30: ja s'estava investigant la tecnología que portaria la televisió: mateixos principis tècnics (ones hertzianes) i molts debats que ja havien hagut amb la ràdio ja estaven resolts (no s'ha de discutir si la TV serà un mitjà de masses, ha de ser públic o privat, com es finançarà, serà per comunicar o d'emmagatzement…) Primer es va aconseguir emetre sons i després veus i música.
Això ja estava fet, només quedava enviar imatges: primer van ser estàtiques (telefotografia: desmontar imatge en punts i línies) i el gran repte: imatges en moviment (a quina velocitat/com s'havia de descomposar la imatge en l'aparell receptor per a què es veiés el moviment?) Passa el mateix que amb la ràdio: hi ha gent que pensa que és una barbaritat (no durarà tant, la gent es cansarà de mirar la pantalla…) TV també és un invent col·lectiu (URSS, Europa Occidental, USA) - sorgeixen dos models per resoldre el repte: televisió mecànica (UK) i televisió elèctrica (USA) - va arribar un moment en el que la TV mecànica no podia oferir més qualitat (es va quedar estancada) i per tant la TV elèctrica la supera i s'acaba imposant Sarnoff estava molt interessat en la TV, i es va atribuir l'invent de la TV elèctrica, però sembla que la idea va ser d'un jove granger, Philo Farnsworth (com construir les línies per a què les imatges es descomponguin i componguin de la manera adecuada) Alguns països ja tenien emissions en proves els anys 30 (USA, Anglaterra, França, Alemania, Italia, URSS), però no té gaire èxit crisi econòmica, tecnologia escassa, no hi havia continguts com la radio (ja tenia una programació), encara no havien aclarat quin model de TV (no hi havia cap entitat reguladora) i molta gent no se'n refiava (sense acceptació social) La TV no és una nova tecnologia; ja existia la radio: l'únic debat és que, quan va sorgir la ràdio s'esperava que els continguts fossin sobre l'espectacle popular del moment, però la TV no es sabia si s'assemblaria més al cine o a la radio es resol ràpid perquè la majoria d'empreses de TV eren de radio també.
A Estats Units hi ha una lluita entre indústria radiofònica i cinematogràfica per veure qui controlaria la TV (guanya radiofònica) Primera època de la TV marcada per 3 elements: complexitat tècnica (varis sistemes/models fins que s'introdueix un estàndar), la prèvia existencia de la ràdio i s'estableixen models diferenciats (depèn de la zona geogràfica; moltes vegades depenia del model que ja hi havia de radiodifusió: BBC a Anglaterra, privat a USA i públic a Europa…) Quan arriba la 2GM s'atura la comercialització/investigació de la TV i no tornarà fins després Passa el mateix que amb la ràdio: Estats Units no ha sigut afectat i pot avançar amb la TV (no vol dir que hi hagués TV abans, perquè ja existien corporacions públiques a Europa, però va ser qui va tenir més força) Aprueba con la pipa de la suerte - @quieromispipas Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12779023 .