Problemes de Física: Mecànica, Fluids i Termodinàmica

Física · 1r curs · Grau en Biotecnologia · Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Exercicis de Física amb l'enunciat de cada problema i el seu tema.

Física · Universitat Autònoma de Barcelona · Grau en Biotecnologia · 1r curs

19 problemes · Cinemàtica, moviment circular i centrifugació · Treball, energia, potència i metabolisme · Estàtica i dinàmica de fluids ideals · Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes · Electricitat, potencial de membrana i magnetisme · Difusió i transport molecular · Termodinàmica estadística i energia lliure

Problema 1.1.1. En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals (15 km/h = 4,17 m/s)…

Cinemàtica, moviment circular i centrifugació

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h (4,17 m/s), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h (2,78 m/s). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m de llargària.

Quant de temps trigaran els dos grups a quedar totalment separats?

Enunciado: Problema 1.1.1

Problema 1.1. Problema 1.1.2 i 1.1.3: Càlcul del temps de propagació nerviosa i processament cerebral d'un velocista, i…

Cinemàtica, moviment circular i centrifugació

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

2. Problema 1.1.2. Temps de reacció d'un corredor

El temps total de reacció mesurat per a un velocista de 100 metres llisos és de 0,16 s. Sabent que l'impuls nerviós es transmet a través de la xarxa neuronal a una velocitat de 15 m/s i que el moviment s'inicia quan arriba als músculs de les cames (a una distància aproximada d'1,2 m del cervell):

Determineu quina fracció de temps es dedica pròpiament al processament cerebral i quant de temps s'inverteix en el viatge de l'impuls pels nervis.

3. Problema 1.1.3. Conducció sinàptica i propagació nerviosa

La comunicació entre neurones té lloc mitjançant les sinapsis. Una neurona tipus té un cos cel·lular d'aproximadament 30 μm\mu\text{m}, mentre que l'espai sinàptic (incloent-hi el botó terminal de l'axó) fa uns 50 nm. El potencial d'acció es propaga per la neurona a 25 m/s, mentre que a la fenedura sinàptica el missatge químic triga uns 4 ms a difondre.

a.

Quant de temps triga el potencial d'acció a recórrer la neurona?

b.

Quina és la velocitat de transmissió del senyal a través de la sinapsi?

c.

Quin dels dos mecanismes és més veloç?

d.

En el cas del sistema nerviós central, on els axons poden atènyer longituds d'uns 5 cm, recalculeu el temps de conducció de la neurona.

e.

Quina magnitud física (la velocitat, la distància o el temps) és d'un ordre de magnitud més semblant entre ambdós processos (axó vs. sinapsi)?

Enunciado: Problema 1.1

Problema 1.1. Problema 1.1.4 (salt vertical d'una puça, càlcul de velocitat d'enlairament, acceleració i alçada extrapolada…

Treball, energia, potència i metabolisme

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

4. Problema 1.1.4. Cinemàtica del salt d'una puça

Una puça és capaç d'assolir una alçada d'0,1 m en un salt purament vertical.

a.

Amb quina velocitat s'enlaira del terra?

b.

Si parteix del repòs i l'acceleració es produeix al llarg d'una distància de flexió de les potes de 0,8 mm, quina acceleració mitjana experimenta?

c.

Si un ésser humà disposa d'un recorregut d'impuls d'0,5 m i pogués accelerar amb aquest mateix valor, quina alçada assoliria?

5. Problema 1.1.5. Distància de detenció de dos cotxes

a.

Deduïu la relació teòrica entre la velocitat d'un vehicle i la seva distància de frenada, i compareu la distància de detenció de dos automòbils si un es desplaça al doble de velocitat que l'altre (v2=2v1v_2 = 2v_1).

b.

Segons una regla del codi de circulació, la distància de detenció en metres equival aproximadament a v2/100v^2/100, amb vv en km/h. Per a dos cotxes de massa 103 kg10^3\text{ kg} que circulen respectivament a 120 km/h120\text{ km/h} i 60 km/h60\text{ km/h}, determineu la distància de detenció, l'acceleració de frenada i la força de frenada necessària.

Cotxe 1 (120 km/h):

Cotxe 2 (60 km/h):

Enunciado: Problema 1.1

Problema 1.2. Bloc de problemes 1.2 sobre moviment circular i forces en ultracentrífugues: càlcul de velocitat angular,…

Cinemàtica, moviment circular i centrifugació

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

Problema 1.2.1. Separació de microsomes en ultracentrífuga

Per aïllar els microsomes cel·lulars d'una mostra de fetge, s'empra una ultracentrifugadora que opera a 40 000 rpm40\,000\text{ rpm}.

a)

b)

c)

Problema 1.2.2. Acceleració en una centrifugadora

Un rotor de 10 cm10\text{ cm} de radi assoleix una velocitat angular màxima de 10 000 rpm10\,000\text{ rpm} després d'un període d'arrencada constant de 60 segons60\text{ segons}.

a)

b)

c)

d)

Problema 1.2.3. Deducció de la força centrífuga relativa

a)

Definiu què representa el factor RCF (Relative Centrifugal Force) associat a una centrifugadora.

b)

Deduïu la fórmula empírica habitual RCF=1,118⋅10−5 r N2\text{RCF} = 1{,}118\cdot 10^{-5}\,r\,N^2, on rr s'expressa en centímetres i NN en rpm.

Problema 1.2.4. Pes aparent d'un tub en ultracentrífuga

S'introdueix en una ultracentrifugadora un sol tub d'assaig amb una massa d'1 g1\text{ g}.

a)

b)

La màquina romandrà equilibrada durant el gir? Raoneu la resposta.

c)

Quines precaucions s'han de prendre abans d'iniciar la centrifugació al laboratori?

Enunciado: Problema 1.2

Problema 1.3. Problema 1.3: Càlcul de l'empenta d'Arquimedes, pes total, força neta i acceleració d'un globus d'heli,…

Estàtica i dinàmica de fluids ideals

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

10. Problema 1.3.1. Empenta i equilibri d'un globus d'heli

Un globus esfèric de 10 cm10\text{ cm} de radi s'omple d'heli. La goma i el fil tenen conjuntament una massa de 2 g2\text{ g}. Dades: densitat de l'heli ρHe=0,1786 g/L\rho_{\text{He}} = 0{,}1786\text{ g/L}, densitat de l'aire ρaire=1,225 kg/m3\rho_{\text{aire}} = 1{,}225\text{ kg/m}^3, densitat del paper 80 g/m280\text{ g/m}^2.

a)

Calculeu el pes del conjunt i la força neta ascensional sobre el globus.

b)

Determineu l'acceleració inicial en alliberar-lo.

c)

Quina superfície de paper cal lligar al fil perquè el globus quedi en equilibri suspès a l'aire? Si el paper és quadrat, quin costat ha de tenir?

d)

Si es porta el globus a l'interior d'un cotxe tancat, cap a on es desplaça quan el cotxe accelera cap endavant? I quan gira cap a la dreta?

11. Problema 1.3.2. Flotabilitat d'un peix i bufeta natatòria

Considerem un peix de 2 kg2\text{ kg} proveït d'una bufeta natatòria que pot omplir-se o buidar-se de gas per regular la profunditat.

a)

Quan la bufeta és completament buida, el peix té un volum d'1,90 litres1{,}90\text{ litres}. Flotarà a l'aigua de mar (ρmar=1025 kg/m3\rho_{\text{mar}} = 1025\text{ kg/m}^3)?

b)

Quin volum de gas ha d'introduir a la bufeta perquè el peix quedi en flotació neutra (densitat mitjana igual a la de l'aigua)? Quant valen aleshores la força d'Arquimedes i la densitat del peix?

Enunciado: Problema 1.3

Problema 1.4.1. Locomoció bacteriana per flagel helicoïdal en aigua: càlcul de la velocitat d'avanç mitjançant la llei de…

Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

Problema 1.4.1. Locomoció bacteriana i nombre de Reynolds

Un flagel helicoïdal produeix en girar a velocitat angular ω\omega una força propulsora F=3⋅10−11⋅ωF = 3 \cdot 10^{-11} \cdot \omega (en newtons).

a.

Amb quina velocitat avança en aigua un bacteri de 4 μm4\ \mu\text{m} de radi si el flagel gira 1212 vegades per segon? (Dada: viscositat de l'aigua η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\ \text{Pa}\cdot\text{s}).

b.

Quin és el nombre de Reynolds que caracteritza aquest moviment? És aplicable la llei de Stokes? (Dada: ρaigua=103 kg/m3\rho_{\text{aigua}} = 10^3\ \text{kg/m}^3).

Sí

No

c.

Calculeu la potència mecànica consumida en aquest desplaçament.

Enunciado: Problema 1.4.1

Problema 1.4.2. Relació entre la potència consumida per fregament viscós d'un flagel bacterià i la potència elèctrica…

Electricitat, potencial de membrana i magnetisme

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

Problema 1.4.2. Potència i diferència de potencial en flagels

El motor flagel·lar bacterià s'acciona pel pas de protons degut a una diferència de potencial electroquímic ΔV\Delta V a través de la membrana. La potència consumida per vèncer el fregament viscós és P=αω2P = \alpha \omega^2, on α=4⋅10−24 W⋅s2\alpha = 4 \cdot 10^{-24}\ \text{W}\cdot\text{s}^2. Se sap que entren 6 protons per cada volta de gir (q=1,6⋅10−19 Cq = 1{,}6 \cdot 10^{-19}\ \text{C} per protó).

a.

Deduïu una expressió per a la velocitat angular ω\omega en funció de ΔV\Delta V.

b.

Calculeu el valor de ω\omega per a ΔV=10 mV\Delta V = 10\ \text{mV}, 50 mV50\ \text{mV} i 100 mV100\ \text{mV}.

Enunciado: Problema 1.4.2

Problema 1.4. Problemes 1.4.3 a 1.4.8 sobre biofísica de motors moleculars, replicació del DNA i consum d'ATP en el…

Treball, energia, potència i metabolisme

Problema 1.1.1. Mitja marató i separació de corredors

En una mitja marató prenen la sortida dos perfils de participants: atletes professionals, amb una velocitat mitjana de 15 km/h15\text{ km/h} (4,17 m/s4{,}17\text{ m/s}), i aficionats, que corren a una mitjana de 10 km/h10\text{ km/h} (2,78 m/s2{,}78\text{ m/s}). En el moment inicial es troben completament barrejats dins d'un calaix de sortida rectangular de 150 m150\text{ m} de llargària.

Problema 1.4.3. Treball i potència de la DNA-polimerasa

Una DNA-polimerasa avança a una velocitat de 100 pb/s100\text{ pb/s}. La distància entre parells de bases consecutius és de 0,34 nm0{,}34\text{ nm}. Si la força mitjana exercida per la polimerasa és de 0,35 pN0{,}35\text{ pN} i la hidròlisi d'un molècula d'ATP allibera 8,2⋅10−20 J8{,}2\cdot 10^{-20}\text{ J}:

molècules ATP/s

Problema 1.4.4. Motors moleculars de miosina-actina al múscul

La força màxima individual d'un motor de miosina actuant sobre l'actina és de 5 pN5\text{ pN}. Quants motors d'aquests cal activar simultàniament per sostenir una càrrega de 50 kg50\text{ kg}?

Problema 1.4.5. Consum metabòlic d'un motor de quinesina

Un motor molecular de quinesina genera una força de 8 pN8\text{ pN} i es desplaça a 800 nm/s800\text{ nm/s} al llarg dels microtúbuls.

a)

molècules ATP/s

b)

ATP

Problema 1.4.6. Desplaçament i rendiment de la quinesina

La quinesina és un motor molecular cel·lular que transporta vesícules i orgànuls sobre els microtúbuls del citoesquelet. Suposem que es mou a una velocitat de 800 nm/s800\text{ nm/s} oposant-se a una força resistent de 7 pN7\text{ pN}.

a)

b)

%

Problema 1.4.7. Duplicació del DNA i velocitat d'avanç

Una DNA-polimerasa duplica el material genètic a una taxa de 50 parells de bases per segon. La distància lineal entre parells consecutius és de 3,4 nm3{,}4\text{ nm} per cada 10 parells (és a dir, 0,34 nm/pb0{,}34\text{ nm/pb}).

a)

b)

c)

molècules ATP/s

Problema 1.4.8. Despesa metabòlica diària en molècules d'ATP

El cos d'una persona adulta consumeix aproximadament 3000 kcal3000\text{ kcal} d'energia al dia (1 kcal=4190 J1\text{ kcal} = 4190\text{ J}).

a)

b)

c)

g/s

d)

g/(s · cèl·lula)

Enunciado: Problema 1.4

Problema 2.1.1 - Fluids ideals. Càlcul de la velocitat de sortida d'aigua d'un dipòsit de 1 m d'alçada considerant un fluid ideal sense…

Estàtica i dinàmica de fluids ideals

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

a)

A quina velocitat sortirà l'aigua ignorant qualsevol pèrdua per fregament?

b)

Si el desguàs es realitza mitjançant un tub de sortida de 30 cm de llargària i radi 0,5 mm, quina seria la velocitat ideal sense viscositat?

Enunciado: Problema 2.1.1 - Fluids ideals

Problema 2.1.1 - Fluids viscosos. Càlcul de la velocitat real de sortida d'aigua d'un dipòsit a través d'un tub capil·lar considerant la…

Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

c)

Si es considera la viscositat real de l'aigua (η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\ \mathrm{Pa\cdot s}) al llarg del tub anterior (L=30 cmL = 30\ \mathrm{cm}, R=0,5 mmR = 0{,}5\ \mathrm{mm}), determineu la velocitat efectiva de sortida tenint en compte les pèrdues de càrrega.

Enunciado: Problema 2.1.1 - Fluids viscosos

Problema 2.1. Desguàs d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada: calcular la velocitat ideal de sortida per Torricelli,…

Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

a)

A quina velocitat sortirà l'aigua ignorant qualsevol pèrdua per fregament?

b)

Si el desguàs es realitza mitjançant un tub de sortida de 30 cm30\text{ cm} de llargària i radi 0,5 mm0{,}5\text{ mm}, quina seria la velocitat ideal sense viscositat?

c)

Si es considera la viscositat real de l'aigua (η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\text{ Pa}\cdot\text{s}) al llarg del tub anterior, determineu la velocitat efectiva de sortida tenint en compte les pèrdues de càrrega.

Enunciado: Problema 2.1

Problema 2.2. Bloc de problemes 2.2 d'hidrodinàmica i forces de Stokes a escala microscòpica: arrossegament de vacúol per…

Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

Problema 2.2. Hidrodinàmica cel·lular i microorganismes en règim viscós

2.2.1. Arrossegament d'un vacúol per quinesina

Calculeu la força de fricció viscosa que ha de vèncer un motor de quinesina per arrossegar pel citoplasma cel·lular un vacúol de 0,8 μm0{,}8\ \mu\text{m} de radi a una velocitat d'1 μm/s1\ \mu\text{m}/\text{s}. Considereu una viscositat citoplasmàtica de η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\ \text{Pa}\cdot\text{s}.

2.2.2. Trajectòria i potència de propulsió bacteriana

Un bacteri d'1 μm1\ \mu\text{m} de radi i densitat 1,5 g/cm31{,}5\ \text{g}/\text{cm}^3 (1500 kg/m31500\ \text{kg}/\text{m}^3) neda horitzontalment a una velocitat de 10−5 m/s10^{-5}\ \text{m}/\text{s} en aigua (ρ=1000 kg/m3\rho = 1000\ \text{kg}/\text{m}^3, η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\ \text{Pa}\cdot\text{s}).

a)

b)

Indiqueu les forces que actuen sobre el bacteri i per què la seva força propulsora ha d'orientar-se en diagonal:

c)

d)

e)

2.2.3. Desplaçament microbià en medi viscós

Un bacteri de 3 μm3\ \mu\text{m} de radi es desplaça horitzontalment en una placa que conté un medi viscós amb η=1,2⋅10−3 Pa⋅s\eta = 1{,}2\cdot 10^{-3}\ \text{Pa}\cdot\text{s}.

a)

b)

c)

d)

e)

2.2.4. Sedimentació nocturna i natació diürna d'un microorganisme

Un microorganisme esfèric de radi 10−7 m10^{-7}\ \text{m} i densitat 1500 kg/m31500\ \text{kg}/\text{m}^3 sedimenta espontàniament a l'aigua (ρ=1000 kg/m3\rho = 1000\ \text{kg}/\text{m}^3, η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\ \text{Pa}\cdot\text{s}).

a)

b)

c)

Enunciado: Problema 2.2

Problema 2.2.5 - Gravetat terrestre. Es vol estudiar la taxa de decantació de l'hemoglobina en plasma biològic. Dades: r = 5·10^-9 m, densitat…

Fluids viscosos: Poiseuille i força d'Stokes

Es vol estudiar la taxa de decantació de l'hemoglobina en plasma biològic. Dades: radi hidrodinàmic r=5⋅10−9 mr = 5 \cdot 10^{-9}\text{ m}, densitat de l'hemoglobina 1335 kg/m31335\text{ kg/m}^3 (1,335 g/cm31,335\text{ g/cm}^3), densitat del plasma 1006 kg/m31006\text{ kg/m}^3, viscositat η=1,3⋅10−3 Pa⋅s\eta = 1,3 \cdot 10^{-3}\text{ Pa}\cdot\text{s}.

a)

Calculeu la velocitat de sedimentació natural sota la gravetat terrestre estàndard (g=9,8 m/s2g = 9{,}8\text{ m/s}^2).

Enunciado: Problema 2.2.5 - Gravetat terrestre

Problema 2.2.5 - Camp centrífug. Es vol estudiar la taxa de decantació de l'hemoglobina en plasma biològic. Calculeu la velocitat de…

Cinemàtica, moviment circular i centrifugació

Es vol estudiar la taxa de decantació de l'hemoglobina en plasma biològic. Dades: radi hidrodinàmic r=5⋅10−9 mr = 5 \cdot 10^{-9}\text{ m}, densitat de l'hemoglobina 1335 kg/m31335\text{ kg/m}^3 (1,335 g/cm31,335\text{ g/cm}^3), densitat del plasma 1006 kg/m31006\text{ kg/m}^3, viscositat η=1,3⋅10−3 Pa⋅s\eta = 1,3 \cdot 10^{-3}\text{ Pa}\cdot\text{s}.

b)

Calculeu la velocitat de sedimentació en una ultracentrifugadora de 15 cm15\text{ cm} de radi que gira a 60 000 rpm60\,000\text{ rpm}.

Enunciado: Problema 2.2.5 - Camp centrífug

Problema 2.2.6. Es disposa d'una centrifugadora de radi 10 cm per separar ribosomes (massa 5·10^-21 kg, radi esfèric 10 nm,…

Cinemàtica, moviment circular i centrifugació

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

Es disposa d'una centrifugadora amb un radi de gir de 10 cm10\text{ cm} per separar ribosomes de massa 5⋅10−21 kg5\cdot 10^{-21}\text{ kg} i radi esfèric 10 nm10\text{ nm} suspenduts en un fluid (ρ=103 kg/m3\rho = 10^3\text{ kg/m}^3, η=10−3 Pa⋅s\eta = 10^{-3}\text{ Pa}\cdot\text{s}).

a)

Quina velocitat de gir (en rpm) ha de tenir el rotor perquè els ribosomes es desplacin a una velocitat de sedimentació d'1 cm/h1\text{ cm/h}?

b)

Calculeu el nombre de Reynolds i confirmeu l'aplicabilitat de la llei de Stokes.

Sí

No

c)

Determineu el pes aparent d'un ribosoma a l'interior del rotor i la força centrífuga relativa (RCF).

Enunciado: Problema 2.2.6

Problema 2.3. Problema 2.3 complet (comprèn els exercicis 2.3.1 a 2.3.4): càlculs de flux molar difusiu mitjançant la 1a…

Difusió i transport molecular

Es perfora un orifici a la base d'un dipòsit cilíndric obert d'1 m d'alçada ple d'aigua fins a dalt.

Problema 2.3. Fenòmens de transport: Difusió

33. Problema 2.3.1. Difusió lliure de glucosa a través de porus

Una membrana biològica de gruix L=10−8 mL = 10^{-8}\text{ m} conté una densitat de 106 porus/cm210^6\text{ porus/cm}^2, cadascun amb radi r=2⋅10−9 mr = 2\cdot 10^{-9}\text{ m}. El coeficient de difusió de la glucosa en aigua és D=5,2⋅10−10 m2/sD = 5{,}2\cdot 10^{-10}\text{ m}^2/\text{s}. La concentració cel·lular interna és de 30 mol/m330\text{ mol/m}^3 i la de l'exterior és de 3 mol/m33\text{ mol/m}^3.

Calculeu la densitat de flux molar (JJ) de glucosa a través de cada porus.

34. Problema 2.3.2. Difusió del neurotransmissor GABA a la sinapsi

El neurotransmissor inhibidor GABA travessa l'escletxa sinàptica per difusió.

a)

Si el coeficient de difusió del GABA és de l'ordre de 10−10 m2/s10^{-10}\text{ m}^2/\text{s}, quant de temps triguen les molècules a travessar una sinapsi d'amplada 10−8 m10^{-8}\text{ m} en un espai tridimensional?

b)

En quant s'incrementaria aquest temps de trànsit si l'amplada de l'escletxa es dupliqués?

35. Problema 2.3.3. Difusió de nutrients segons la mida cel·lular

Una cèl·lula procariota té un radi característic d'1 µm1\text{ µm} (10−6 m10^{-6}\text{ m}), i el coeficient de difusió d'un nutrient al seu citoplasma val 10−10 m2/s10^{-10}\text{ m}^2/\text{s}.

a)

Quin és el temps mitjà de difusió perquè una molècula absorbida a la membrana arribi al centre cel·lular en 3 dimensions?

b)

Si es tractés d'una cèl·lula eucariota típica amb un radi 10 vegades més gran (10 µm=10−5 m10\text{ µm} = 10^{-5}\text{ m}), com canviaria aquest temps? Quin inconvenient biològic se'n deriva?

c)

Si a la cèl·lula eucariota el nutrient és transportat de forma activa sobre els microtúbuls del citoesquelet, a quina velocitat s'ha de transportar perquè el recorregut s'executi en el mateix temps que al procariota?

d)

Si la viscositat del medi és 10−3 Pa⋅s10^{-3}\text{ Pa}\cdot\text{s} i el radi de la molècula és de 2 nm2\text{ nm}, quina potència ha de generar el motor molecular per moure-la a aquesta velocitat segons la llei de Stokes?

36. Problema 2.3.4. Transport passiu a través d'una membrana i dissolució de sucre

a)

Una paret cel·lular de gruix 2 µm2\text{ µm} té 106 porus/cm210^6\text{ porus/cm}^2 de radi 100 nm100\text{ nm}. Entre l'interior i l'exterior s'estableix un gradient de concentració d'una substància de Δc=10 mol/m3\Delta c = 10\text{ mol/m}^3 amb D=10−8 m2/sD = 10^{-8}\text{ m}^2/\text{s}. Calculeu el percentatge de la superfície de la paret que es troba ocupat per porus i el flux molar total difusiu a través de la paret.

%

b)

Al fons d'un vas cilíndric de 12 cm12\text{ cm} d'alçada es diposita una capa de sucre i s'omple d'aigua fins a la vora. Quant de temps trigaran les molècules de glucosa a assolir per difusió la superfície lliure? (Considereu un moviment unidimensional amb D=0,673⋅10−9 m2/sD = 0{,}673\cdot 10^{-9}\text{ m}^2/\text{s}).

Enunciado: Problema 2.3

Problema 3.1. Problema 3.1 dividit en cinc subapartats sobre mecànica estadística i termodinàmica: 3.1.1 Distribució de…

Termodinàmica estadística i energia lliure

Problema 3.1.2. Entropia i espontaneïtat de despolimerització

Un polímer lineal es dissocia en els cinc monòmers que el constitueixen.

37. Problema 3.1.1. Distribució de probabilitat del llançament de dos daus

Calculeu la probabilitat teòrica que en llançar dos daus de sis cares regulars la suma dels resultats sigui respectivament 1, 2,..., 12. Quin és el valor més probable?

38. Problema 3.1.2. Entropia i espontaneïtat de despolimerització

Un polímer lineal es dissocia en els cinc monòmers que el constitueixen.

a)

Quina és la variació d'entropia d'aquest procés microscòpic?

b)

Si per trencar cadascun dels quatre enllaços que uneixen els monòmers cal subministrar una energia de 300 kB300\ k_B (on kBk_B és la constant de Boltzmann), a partir de quina temperatura la descomposició serà espontània?

39. Problema 3.1.3. Unió de lligands a una proteïna tetramèrica

Considerem una proteïna tetramèrica PP que disposa de 4 centres d'unió idèntics i independents per a un lligand LL. Demostreu que el nombre de configuracions microscòpiques que corresponen a les espècies moleculars PLiPL_i (on ii indica el nombre de lligands units, des de i=0i = 0 fins a 4) ve determinat pels coeficients binomials C(4,i)=4!i!(4−i)!C(4, i) = \frac{4!}{i!(4-i)!}.

40. Problema 3.1.4. Equilibri conformacional i desnaturalització tèrmica

La conformació desnaturalitzada d'una determinada proteïna té una energia 22 kJ/mol22\text{ kJ/mol} superior a la de la seva estructura nativa plegada.

a)

Determineu la relació poblacional d'ambdues conformacions (Ndes/NnatN_{\text{des}} / N_{\text{nat}}) a 20∘C20^\circ\text{C} (293 K293\text{ K}), a temperatura zero absolut (0 K0\text{ K}) i quan la temperatura tendeix a infinit.

b)

A quina temperatura s'ha d'escalfar la mostra perquè la fracció de proteïna desnaturalitzada respecte a la nativa assoleixi la proporció d'1 a 4 (1:41: 4)?

41. Problema 3.1.5. Ocupació d'estats electrònics en l'àtom d'hidrogen

La diferència energètica entre l'orbital atòmic 1s1s i el nivell 2p2p és de 10,2 eV10{,}2\text{ eV}.

a)

Expreseu la probabilitat relativa d'ocupació d'un estat pp respecte a l'estat fonamental ss en equilibri tèrmic (Pp/PsP_p / P_s).

b)

Calculeu la probabilitat absoluta que un electró es trobi en qualsevol dels estats pp tenint en compte la degeneració tripla dels orbitals pp.

c)

A quina temperatura caldria escalfar el gas perquè la probabilitat de trobar l'electró en el nivell pp fos d'0,25? (Podeu menysprear la contribució d'altres orbitals més alts).

Enunciado: Problema 3.1

Problema 3.2. Problema 3.2 (3.2.1 i 3.2.2): Càlcul de la temperatura final de l'aigua d'un càntir després d'evaporar 5 g…

Treball, energia, potència i metabolisme

Problema 3.1.2. Entropia i espontaneïtat de despolimerització

Un polímer lineal es dissocia en els cinc monòmers que el constitueixen.

42

Problema 3.2.1. Refredament per evaporació en un càntir

En un càntir tradicional s'emmagatzemen 2 litres d'aigua a l'exterior. A causa de la porositat de l'argila, una petita quantitat d'aigua supura i s'evapora a expenses de l'energia tèrmica de l'aigua interna.

Deduïu la temperatura final de l'aigua en funció de la massa evaporada mem_e. Si la temperatura inicial era de 30∘C30^\circ\text{C} i s'evaporen 5 g5\text{ g} d'aigua, determineu la temperatura resultant. Dades: calor latent d'evaporació L=2,25⋅106 J/kgL = 2{,}25\cdot 10^6\text{ J/kg}, calor específica de l'aigua c=4186 J/(kg⋅∘C)c = 4186\text{ J/(kg}\cdot{}^\circ\text{C)}.

43

Problema 3.2.2. Termoregulació per transpiració d'un ciclista

Un ciclista de 60 kg60\text{ kg} ascendeix un port de muntanya de 2500 metres2500\text{ metres} de desnivell. Té un rendiment mecànic muscular del 40%40\% i dissipa tot l'excés de calor corporal mitjançant l'evaporació de la suor per mantenir la temperatura interna constant. Assumint que el pes de la bicicleta és negligible i que la calor latent de vaporització de la suor és L=2,25⋅106 J/kgL = 2{,}25\cdot 10^6\text{ J/kg}:

Calculeu quants quilograms de suor ha d'evaporar durant l'ascens.

Enunciado: Problema 3.2

Problema 3.2.3. Problema 3.2.3: Determinar la temperatura llindar per sobre de la qual un procés termodinàmic és espontani,…

Termodinàmica estadística i energia lliure

Problema 3.1.2. Entropia i espontaneïtat de despolimerització

Un polímer lineal es dissocia en els cinc monòmers que el constitueixen.

44

Problema 3.2.3. Temperatura llindar d'espontaneïtat termodinàmica

Determineu la temperatura per sobre de la qual un determinat procés termodinàmic esdevindrà espontani sabent que té una variació d'entalpia ΔH=500 kcal/mol\Delta H = 500\text{ kcal/mol} i una variació d'entropia ΔS=30 cal/(K⋅mol)\Delta S = 30\text{ cal/(K}\cdot\text{mol)}.

Enunciado: Problema 3.2.3

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Exàmens, temes i apunts de Física