Ejercicios de Genética cuantitativa

39 ejercicios de Genética cuantitativa que han salido en los exámenes de Genética de la UAB (Grado en Biología) 2015-2022. Con solución paso a paso.

Pregunta 1 · 2022

Càlcul de la resposta a la selecció mitjançant l'equació del criador (R = h² · S) per a nivells de colesterol en ratolins.

Pregunta 2 · 2022

Determinació del component nul de la variància fenotípica quan H² és igual a h².

Pregunta 3 · 2022

Càlcul del valor de dominància (d) atribuïble a l'al·lel A+ en carabasseres a partir de línies pures i la F1.

Pregunta 4 · 2022

Estimació del nombre de polígens que controlen la llargada de la cua en porcs a partir de la freqüència dels fenotips extrems a la F2.

Pregunta 5 · 2022

Càlcul del rang on es troba l'heretabilitat en sentit ampli (H2) a partir de la variància fenotípica i ambiental.

Pregunta 6 · 2022

Quin component de la variància fenotípica és el responsable directe de les diferències que s'observen entre els valors d'heretabilitat en sentit ampli (H²) i d'heretabilitat en sentit estricte (h²)?

Pregunta 7 · 2022

A partir d'una taula amb el pes mitjà, gruix del greix dorsal i heretabilitats en sentit estricte (h²) en tres races porcines, determinar per a quin caràcter i raça s'espera obtenir una millor resposta a la selecció artificial.

Pregunta 8 · 2022

Determinar quin paràmetre varia al llarg de generacions de selecció artificial provocant que s'assoleixi una meseta o límit de selecció.

Pregunta 13 · 2022

Pregunta 13: Quin dels següents termes que formen el valor fenotípic d'un caràcter quantitatiu té un valor que és sempre positiu? a. Valor additiu, b. Valor de dominància, c. Valor ambiental, d. Cap d'ells.

Pregunta 16 · 2022

A partir de l'encreuament de dues línies pures s'obté la F1 i la F2, amb variàncies fenotípiques de 8,50 i 14,68 respectivament. Es demana calcular l'heretabilitat en sentit ampli (H²).

Pregunta 17 · 2022

Determinar la certesa de dues afirmacions sobre la norma de reacció d'un genotip i la continuïtat fenotípica dels caràcters quantitatius.

Pregunta 19 · 2022

En una població, per a un determinat caràcter quantitatiu s'ha obtingut una variància fenotípica de 100, una heretabilitat en sentit estricte de 0,3 i una heretabilitat en sentit ampli de 0,4. Quina serà la variància genètica no additiva d'aquest caràcter?

Pregunta 21 · 2022

Dues línies pures de blat de moro difereixen en 5 loci independents (15 cm i 25 cm). Quants al·lels + esperem trobar en les plantes de la F2 que produeixen panotxes de 19 cm?

Pregunta 8 · 2021

Avalua si és certa o falsa la següent sentència: «Tots els caràcters de tipus quantitatiu mostren invariablement una distribució de variació contínua entre els individus d'una població amb múltiples classes fenotípiques.»

Pregunta 12 · 2021

Per a un caràcter quantitatiu amb variància fenotípica V_P = 100 i heretabilitat en sentit ampli H^2 = 0,3, calcula el valor de la variància genètica V_G associada.

Pregunta 13 · 2021

Calcula l'heretabilitat en sentit estricte (h^2) a partir de la mitjana de la població original (2,1 kg), la dels reproductors seleccionats (2,7 kg) i la de la descendència (2,3 kg).

Pregunta 21 · 2021

Dues soques pures de blat de moro que difereixen en 5 loci independents mesuren 15 cm (0 al·lels +) i 25 cm (10 al·lels +). Es demana quants al·lels additius (+) tindran les plantes de la F2 que mesurin exactament 19 cm.

Pregunta 22 · 2021

El pes de les llavors ve determinat per un locus dial·lèlic: homozigots 30 cg i 50 cg, i heterozigots 45 cg. Quin és l'efecte de dominància (d) per a aquest gen?

Pregunta 1 · 2017

A partir del pes mitjà de dues soques pures (2.500 g i 4.750 g) i del diheterozigot F1 (3.750 g), determinar el coeficient de dominància (d) de l'al·lel A+ sabent que només aquest locus presenta dominància parcial.

Pregunta 2 · 2017

A partir de les dades del pes basal de les carabasses (2.500 g), la línia homozigota superior (4.750 g) i efecte de dominància de A+ de 125 g, calcular el pes mitjà esperat per al genotip A+ A- B- B-.

Pregunta 4 · 2017

Determinar quantes classes fenotípiques diferents s'esperen trobar en creuar individus diheterozigots (A+ A- B+ B-) entre si, considerant que el locus A presenta dominància parcial (d = 125 g) i el locus B és additiu (a = 562,5 g).

Pregunta 5 · 2016

Determinar el nombre mínim de loci implicats en la determinació de la mida del fruit de tomaquera a partir d'una F2 de 1000 individus on cap exemplar presenta el fenotip extrem parental.

Pregunta 6 · 2016

Prenent com a base el nombre mínim de loci deduït a l'apartat previ (5 loci), quin és l'efecte additiu (a) que aporta cadascun dels al·lels que incrementen el diàmetre del fruit?

Pregunta 7 · 2016

Quantes categories fenotípiques diferents s'esperarien en una F2 molt àmplia amb 5 loci en un caràcter purament additiu?

Pregunta 8 · 2016

Si la mitjana de la generació F1 és de 8,6 cm i un únic gen presenta dominància incompleta (mentre els altres són purament additius), quin seria el grau de dominància (d/a) en aquest locus concret?

Pregunta 13 · 2016

A partir de les dades del Cas B (pes mitjà inicial G0 = 2,50 kg i mitjana dels progenitors seleccionats = 2,85 kg), calcula quin diferencial de selecció (S) ha imposat el criador.

Pregunta 14 · 2016

Suposant una distribució normal del pes en aquesta població, en quin rang es troba la seva desviació estàndard (σ)? (Consulteu la taula d'intensitats de selecció).

Pregunta 15 · 2016

Quina resposta a la selecció (R) s'ha obtingut en la descendència resultant?

Pregunta 16 · 2016

Quin és el valor obtingut per a l'heretabilitat realitzada (h²) en aquest cicle de selecció?

Pregunta 17 · 2016

Assenyaleu quina de les següents afirmacions relatives a l'heretabilitat és certa.

Pregunta 18 · 2016

De quina manera es veuria afectada la resposta a la selecció (R) si el granger millorés el control de les condicions ambientals de la granja reduint la variabilitat ambiental (VE)?

Pregunta 1 · 2015

A partir de les dades del CAS A, on 1/64 dels garrins de la F2 té una cua de 6 cm i 1/64 de 30 cm, determinar quantes parelles de gens (polígens) intervenen en la determinació de la llargada de la cua.

Pregunta 2 · 2015

Tenint en compte les dades del CAS A, quin és l'aportació o valor additiu (a) que confereix cadascun dels al·lels determinants de l'augment en la llargada de la cua?

Pregunta 3 · 2015

Segons el model del CAS A, si el grup fenotípic de 6 cm representa una proporció d'1/64 de la progènie F2, quina proporció s'espera per a la classe que mesura 14 cm?

Pregunta 4 · 2015

Considerant el mateix sistema del CAS A, si en cadascun dels loci hi hagués dominància parcial caracteritzada per una taxa de dominància d/a = 0,5, quin seria el fenotip dels individus heterozigots per a la totalitat dels polígens?

Pregunta 5 · 2015

Quin és el coeficient d'heretabilitat (h²) estimat per a aquest caràcter a partir de la resposta a la selecció?

Pregunta 6 · 2015

Prenent les dades del CAS B, si la desviació estàndard fenotípica (σP) a la població base (G0) és de 4,57, quina intensitat de selecció (i) s'ha aplicat en triar aquests 10 reproductors?

Pregunta 7 · 2015

A partir del ramat de la generació G1 descrit al CAS B (mitjana 28,00 kg/any), s'obté una progènie G2 amb mitjana 28,72 kg/any amb h² = 0,75. Quina ha estat la mitjana de producció dels pares triats?

Exercici 2 · 2015

Raonar per quina raó la generació F1 té menor variància fenotípica que la F2 i per què el rang de valors a la F2 és més ampli que el de les línies parentals originals (segregació transgressiva).

Otros temas de Genética

Genética molecular

Mutación

Análisis mendeliano y ligamiento

Genética cuantitativa y de poblaciones