Apunts de Biologia: Disseny Experimental, Biomolècules, Metabolisme, Biotecnologia, Microbiologia, Ecologia i Evolució

• a) Augmentar el nombre de variables independents
• b) Assegurar que no hi hagi errors i eliminar variacions aleatòries
• c) Simplificar el mètode científic
• d) Controlar les variables dependents

Resposta: b) Assegurar que no hi hagi errors i eliminar variacions aleatòries. Les rèpliques en un experiment es fan per repetir el mateix experiment diverses vegades, per tal d'assegurar que els resultats són consistents i no són deguts a errors aleatoris.

• a) Una pregunta formulada al principi de la investigació
• b) Una observació detallada d'un fenomen
• c) Una suposició o explicació provisional que es posa a prova
• d) L'experimentació i la recollida de dades

Resposta: c) Una suposició o explicació provisional que es posa a prova. Una hipòtesi és una suposició o explicació que es formula com a punt de partida per a una investigació i que es verifica o refuta mitjançant l'experimentació.

• a) La mida real és la que es veu amb un microscopi, i la mida aparent és l'estimació a ull nu
• b) La mida real és la mida objectiva d'un objecte, mentre que la mida aparent és com la percebem
• c) No hi ha diferència, els termes són intercanviables
• d) La mida real es calcula amb fórmules matemàtiques, mentre que la mida aparent és una impressió subjectiva

Resposta: b) La mida real és la mida objectiva d'un objecte, mentre que la mida aparent és com la percebem. La mida real es refereix a la dimensió objectiva d'un objecte, mentre que la mida aparent és la percepció subjectiva que tenim d'aquesta dimensió.

• a) Emmagatzemar informació genètica
• b) Proporcionar energia i suport estructural
• c) Catalitzar reaccions químiques
• d) Transportar oxigen en la sang

Resposta: b) Proporcionar energia i suport estructural. Els glúcids serveixen principalment com a reserva d'energia i components estructurals en les cèl·lules.

• a) Un polímer format per moltes subunitats de sucre
• b) La unitat bàsica dels carbohidrats, que conté entre 3 i 8 àtoms de carboni
• c) Un lípid complex amb múltiples enllaços
• d) Una proteïna amb funció estructural

Resposta: b) La unitat bàsica dels carbohidrats, que conté entre 3 i 8 àtoms de carboni. Els monosacàrids són les unitats bàsiques dels carbohidrats i contenen entre 3 i 8 àtoms de carboni.

• a) Maltosa
• b) Lactosa
• c) Sacarosa
• d) Cel·lulosa

Resposta: c) Sacarosa. La sacarosa està formada per una molècula de glucosa i una de fructosa unides per un enllaç glicosídic.

• a) Reserva energètica
• b) Estructural
• c) Reguladora
• d) Transport d'oxigen

Resposta: d) Transport d'oxigen. Els lípids tenen funcions energètiques, estructurals i reguladores, però no estan involucrats directament en el transport d'oxigen, que és principalment funció de l'hemoglobina.

• a) Àcids grassos insaturats
• b) Fosfolípids
• c) Ceres
• d) Esteroides

Resposta: c) Ceres. Les ceres són esters d'àcids grassos amb alcohol, que els confereix una alta insolubilitat en aigua i un estat sòlid a temperatura ambient, ideal per a funcions protectores i impermeabilitzants.

• a) Presència de grups fosfat
• b) Enllaços dobles o triples entre carbonis
• c) Estructura cíclica
• d) Enllaços èster

Resposta: b) Enllaços dobles o triples entre carbonis. Els àcids grassos insaturats es diferencien dels saturats per la presència d'enllaços dobles o triples entre els àtoms de carboni de la cadena hidrocarbonada.

• a) Prova de Biuret
• b) Prova de Fehling
• c) Prova de Lugol
• d) Prova de Sudan III

Resposta: d) Prova de Sudan III. La prova de Sudan III s'utilitza específicament per detectar la presència de lípids, ja que aquests es dissolen en el Sudan III, produint un canvi de color.

• a) Color blau/negre
• b) Color taronja vermellós
• c) Color blau
• d) Color groc

Resposta: a) Color blau/negre. La prova de Lugol reacciona amb el midó, produint un color blau/negre característic. Aquest canvi de color indica la presència de midó en la mostra.

• a) Prova de Fehling
• b) Prova de Lugol
• c) Prova de Biuret
• d) Prova de Sudan III

Resposta: c) Prova de Biuret. La prova de Biuret és específica per a la detecció de proteïnes, ja que reacciona amb els enllaços peptídics presents en les proteïnes, produint un canvi de color característic.

• a) Fixació de CO₂
• b) Producció de glucosa
• c) Alliberament d'oxigen
• d) Regeneració de RuBP

Resposta: c) Alliberament d'oxigen. La fase lluminosa de la fotosíntesi utilitza l'energia de la llum per dividir molècules d'aigua, alliberant oxigen com a subproducte.

• a) Generar ATP i NADPH
• b) Fixar el carboni del CO₂ en molècules orgàniques
• c) Oxidar molècules d'aigua
• d) Produir oxigen

Resposta: b) Fixar el carboni del CO₂ en molècules orgàniques. El cicle de Calvin utilitza l'ATP i el NADPH produïts a la fase lluminosa per fixar el carboni del CO₂ i convertir-lo en glucosa.

• a) Mitocondri
• b) Nucli
• c) Citoplasma
• d) Reticle endoplasmàtic

Resposta: c) Citoplasma. La glicòlisi és la primera etapa de la respiració cel·lular i té lloc al citoplasma de la cèl·lula.

• a) Descompondre glucosa per obtenir energia.
• b) Generar ATP utilitzant el poder reductor del NADH i FADH2.
• c) Sintetitzar àcids grassos a partir d'aminoàcids.
• d) Eliminar l'oxigen de la cèl·lula.

Resposta: b) Generar ATP utilitzant el poder reductor del NADH i FADH2.. La cadena de transport d'electrons utilitza el poder reductor del NADH i FADH2 per generar ATP, que és la principal font d'energia per a la cèl·lula.

• a) NADH
• b) FADH2
• c) Oxigen
• d) ATP sintasa

Resposta: c) Oxigen. L'oxigen actua com a acceptor final d'electrons a la cadena de transport d'electrons, combinant-se amb protons per formar aigua.

• a) La presència d'oxigen.
• b) Un gradient de protons.
• c) L'oxidació de glucosa.
• d) La reducció de CO2.

Resposta: b) Un gradient de protons.. El gradient de protons, creat per les bombes de protons a la cadena de transport d'electrons, impulsa l'entrada de protons a través de l'ATP sintasa, permetent la síntesi d'ATP.

• a) Etanol
• b) Lactat
• c) Acetilaldehid
• d) Piruvat

Resposta: b) Lactat. La fermentació làctica converteix el piruvat en lactat.

• a) Mitocondri
• b) Nucli
• c) Citosol
• d) Reticle endoplasmàtic

Resposta: c) Citosol. La fermentació, tant làctica com alcohòlica, té lloc al citosol.

• a) Polimerasa
• b) Lligasa
• c) Transcriptasa
• d) Endonucleasa

Resposta: b) Lligasa. Les lligases són enzims que uneixen seqüències d'ADN.

• a) Unir fragments d'ADN.
• b) Tallar seqüències específiques d'ADN.
• c) Copiar seqüències d'ARN.
• d) Modificar la estructura de proteïnes.

Resposta: b) Tallar seqüències específiques d'ADN.. Els enzims de restricció reconeixen i tallen seqüències específiques de nucleòtids d'ADN, una acció clau per a la manipulació genètica.

• a) Tallar el plasmidi en llocs específics.
• b) Unir fragments d'ADN al plasmidi.
• c) Copiar el plasmidi per a la seva amplificació.
• d) Protegir el plasmidi de la degradació.

Resposta: b) Unir fragments d'ADN al plasmidi.. Les lligases són enzims que uneixen determinades seqüències entre gens, facilitant la incorporació de fragments d'ADN en un plasmidi.

• a) Una molècula d'ARN circular utilitzada per transferir gens.
• b) Un enzim utilitzat per tallar l'ADN en llocs específics.
• c) Un plasmidi format per fragments d'ADN procedents d'espècies diferents.
• d) Una proteïna utilitzada per modificar l'expressió gènica.

Resposta: c) Un plasmidi format per fragments d'ADN procedents d'espècies diferents.. Un plasmidi recombinant conté fragments d'ADN de diferents espècies, utilitzat per transferir gens entre organismes.

• a) Modificar l'expressió d'un gen en un organisme.
• b) Obtenir múltiples còpies d'un gen específic.
• c) Transferir gens entre diferents espècies.
• d) Eliminar gens no desitjats d'un organisme.

Resposta: b) Obtenir múltiples còpies d'un gen específic.. La clonació de gens té com a objectiu principal generar moltes còpies d'un gen particular per a la seva posterior investigació o aplicació.

• a) Polimerasa.
• b) Lligasa.
• c) Transcriptasa inversa.
• d) Endonucleasa de restricció.

Resposta: b) Lligasa.. Les lligases són enzims que catalitzen la unió de fragments d'ADN, en aquest cas, el gen d'interès i el plasmidi.

• a) Eliminar el nucli de les cèl·lules somàtiques.
• b) Desenvolupar un embrió in vitro.
• c) Seleccionar cèl·lules del teixit per a trasplantament.
• d) Extreure òvuls d'una donant.

Resposta: c) Seleccionar cèl·lules del teixit per a trasplantament.. La reprogramació cel·lular permet seleccionar cèl·lules específiques per a ser trasplantades, adaptant-les a les necessitats del pacient.

• a) Una membrana externa lipídica
• b) Una capa fina de peptidoglicà
• c) Una capa gruixuda de peptidoglicà
• d) Absència de membrana plasmàtica

Resposta: c) Una capa gruixuda de peptidoglicà. Els bacteris Grampositius es caracteritzen per tenir una capa gruixuda de peptidoglicà a la paret cel·lular, cosa que els diferencia dels Gramnegatius.

• a) Mutació
• b) Transformació
• c) Conjugació
• d) Transducció

Resposta: b) Transformació. La transformació és el procés pel qual un bacteri incorpora ADN exogen del seu entorn i l'integra al seu genoma.

• a) Un plasmidi
• b) Un bacteriòfag
• c) Un pili
• d) Un antibiòtic

Resposta: b) Un bacteriòfag. En la transducció, un bacteriòfag (virus que infecta bacteris) actua com a vehicle per transferir material genètic d'un bacteri a un altre.

• a) Matar directament les cèl·lules bacterianes.
• b) Impedir el creixement i la divisió de les cèl·lules bacterianes.
• c) Alterar el material genètic de les cèl·lules bacterianes.
• d) Enfortir la paret cel·lular de les cèl·lules bacterianes.

Resposta: b) Impedir el creixement i la divisió de les cèl·lules bacterianes.. Els bacteriostàtics impedeixen el creixement i la divisió de les cèl·lules bacterianes, a diferència dels bactericides que les maten.

• a) Només proteïnes.
• b) Proteïnes i àcids nucleics.
• c) Només àcids nucleics.
• d) Lípids i carbohidrats.

Resposta: b) Proteïnes i àcids nucleics.. Els virus estan compostos bàsicament per proteïnes i àcids nucleics, que poden estar envoltats per una membrana o coberta.

• a) S'integren al material genètic de la cèl·lula hoste.
• b) Rompen la cèl·lula bacteriana i alliberen nous virus.
• c) Ajuden a la cèl·lula hoste a reproduir-se més ràpid.
• d) Es mantenen en un estat de latència dins de la cèl·lula hoste.

Resposta: b) Rompen la cèl·lula bacteriana i alliberen nous virus.. En el cicle lític, els nous virions resultants trenquen la cèl·lula bacteriana, s'alliberen al medi i infecten altres bacteris.

• a) Alliberar histamina per promoure la inflamació.
• b) Fagocitar bacteris als teixits.
• c) Secreten histaminasa per esmorteir la resposta inflamatòria.
• d) Produir vasodilatació dels capil·lars.

Resposta: b) Fagocitar bacteris als teixits.. Els neutròfils tenen una funció fagocitària, surten pels capil·lars per fagocitar els bacteris al teixit, ajudant a eliminar la infecció.

• a) Fagocitar bacteris directament al teixit.
• b) Esmorteir la resposta inflamatòria i secretar histaminasa.
• c) Produir vasodilatació dels capil·lars.
• d) Activar el sistema del complement.

Resposta: b) Esmorteir la resposta inflamatòria i secretar histaminasa.. Els eosinòfils esmorteeixen la resposta inflamatòria i secreten histaminasa, ajudant a regular la inflamació i reduir els danys als teixits.

• a) Fagociten cèl·lules infectades per virus.
• b) Alliberen anticossos per neutralitzar els patògens.
• c) Produeixen vasodilatació dels capil·lars alliberant bombes histamíniques.
• d) Activen la lisi cel·lular bacteriana.

Resposta: c) Produeixen vasodilatació dels capil·lars alliberant bombes histamíniques.. Els basòfils i mastòcits alliberen histamina, que causa vasodilatació dels capil·lars, facilitant l'arribada d'altres cèl·lules immunitàries al lloc de la infecció.

• a) Destrueixen directament les cèl·lules infectades.
• b) Estimulen la producció d'anticossos per part dels limfòcits B.
• c) Actuen com a cèl·lules fagocítiques.
• d) Inhibeixen la resposta immunitària per evitar danys excessius.

Resposta: b) Estimulen la producció d'anticossos per part dels limfòcits B.. Els limfòcits T helper (Th) alliberen senyals que estimulen els limfòcits B per produir anticossos, que són crucials per neutralitzar patògens.

• a) Produir anticossos específics contra els antígens.
• b) Destruir directament els patògens mitjançant fagocitosi.
• c) Presentar antígens als limfòcits T per activar la resposta immunitària.
• d) Regular la resposta inflamatòria en els teixits.

Resposta: c) Presentar antígens als limfòcits T per activar la resposta immunitària.. Les cèl·lules presentadores d'antigen (CPA) mostren fragments d'antígens als limfòcits T, activant-los per iniciar una resposta immunitària coordinada.

• a) Destruir directament les cèl·lules infectades per virus.
• b) Activar el sistema del complement per eliminar patògens.
• c) Reconèixer i unir-se a antígens per facilitar la seva eliminació.
• d) Regular la producció de cèl·lules immunitàries a la medul·la òssia.

Resposta: c) Reconèixer i unir-se a antígens per facilitar la seva eliminació.. Els anticossos s'uneixen a antígens, facilitant la seva fagocitosi per cèl·lules immunitàries o activant el sistema del complement per destruir els patògens.

• a) Immunitat innata artificial activa
• b) Immunitat adaptada passiva artificial
• c) Immunitat adaptada activa natural
• d) Immunitat innata activa

Resposta: b) Immunitat adaptada passiva artificial. La immunitat adaptada passiva artificial s'adquireix mitjançant la transferència d'anticossos, com en el cas de les injeccions d'immunoglobulines.

• a) Fagocitar microorganismes
• b) Activar altres limfòcits
• c) Sintetitzar anticossos específics
• d) Eliminar cèl·lules tumorals

Resposta: c) Sintetitzar anticossos específics. Les cèl·lules plasmàtiques són les responsables de sintetitzar anticossos específics contra un antigen determinat.

• a) Limfòcits B
• b) Cèl·lules NK
• c) Limfòcits Th
• d) Cèl·lules dendrítiques

Resposta: b) Cèl·lules NK. Les cèl·lules NK (Natural Killer) tenen la funció d'eliminar cèl·lules tumorals i cèl·lules infectades per virus.

• a) Energia geotèrmica
• b) Energia solar
• c) Energia eòlica
• d) Energia hidràulica

Resposta: b) Energia solar. L'energia solar és la font primària d'energia per a la majoria dels ecosistemes, ja que és utilitzada pels productors per a la fotosíntesi.

• a) La quantitat total de matèria orgànica produïda pels consumidors.
• b) La quantitat total de matèria orgànica produïda pels descomponedors.
• c) La quantitat total de matèria orgànica produïda pels productors menys la utilitzada en la respiració.
• d) La quantitat total de matèria orgànica produïda pels productors abans de qualsevol pèrdua.

Resposta: c) La quantitat total de matèria orgànica produïda pels productors menys la utilitzada en la respiració.. La producció primària neta representa la quantitat d'energia emmagatzemada pels productors després de tenir en compte les pèrdues per respiració.

• a) 90%
• b) 50%
• c) 10%
• d) 100%

Resposta: c) 10%. Aproximadament el 10% de l'energia disponible en un nivell tròfic es transfereix al següent, mentre que la resta es perd principalment com a calor.

• a) Mutualisme
• b) Parasitisme
• c) Comensalisme
• d) Competència

Resposta: c) Comensalisme. En el comensalisme, una espècie obté un benefici mentre que l'altra no experimenta ni benefici ni perjudici.

• a) Depredació
• b) Simbiosi
• c) Parasitisme
• d) Competència

Resposta: b) Simbiosi. La simbiosi implica una associació estreta on ambdues espècies obtenen beneficis mutus i la seva supervivència depèn de la interacció.

• a) Cooperació per recursos
• b) Compartir el mateix nínxol ecològic
• c) Benefici mutu
• d) Relació sense efectes

Resposta: b) Compartir el mateix nínxol ecològic. La competència interespecífica es dona quan dues o més espècies competeixen pel mateix nínxol ecològic i els mateixos recursos limitats.

• a) Mutacions aleatòries
• b) Selecció natural
• c) Herència de caràcters adquirits
• d) Recombinació genètica

Resposta: c) Herència de caràcters adquirits. La teoria de l'herència de caràcters adquirits correspon a Lamarck, no al Neodarwinisme.

• a) La capacitat d'un individu per sobreviure en un entorn determinat.
• b) La capacitat d'un individu per reproduir-se i deixar descendents.
• c) La capacitat d'un individu per adaptar-se a canvis ambientals.
• d) La capacitat d'un individu per competir amb altres individus de la mateixa espècie.

Resposta: b) La capacitat d'un individu per reproduir-se i deixar descendents.. L'eficàcia biològica es defineix com la capacitat d'un genotip de deixar descendents en la següent generació.

• a) Efecte fundador
• b) Deriva genètica
• c) Efecte coll d'ampolla
• d) Migració genètica

Resposta: a) Efecte fundador. L'efecte fundador es produeix quan un petit grup d'individus estableix una nova colònia, portant només una part de la variabilitat genètica de la població original.

• a) Intercanvi de gens entre poblacions a causa de la migració d'individus.
• b) Canvis en les bases nitrogenades a l'atzar, que poden ser preadaptatius.
• c) Alteració de les freqüències genètiques per l'atzar, especialment en poblacions petites.
• d) Eliminació dels individus menys adaptats per selecció natural.

Resposta: c) Alteració de les freqüències genètiques per l'atzar, especialment en poblacions petites.. La deriva genètica és precisament l'alteració aleatòria de les freqüències genètiques en una població, sent més notòria en poblacions petites on l'efecte de l'atzar és més gran.

• a) Mutacions que milloren l'adaptació d'individus dins d'una mateixa població.
• b) Selecció sexual que porta a la manca de panmixi.
• c) Divisió d'una població per una barrera geogràfica, que impedeix l'intercanvi genètic.
• d) Canvis graduals en una espècie al llarg del temps, sense bifurcació.

Resposta: c) Divisió d'una població per una barrera geogràfica, que impedeix l'intercanvi genètic.. L'especiació al·lopàtrica es caracteritza per la divisió geogràfica d'una població, que porta a la divergència genètica i, eventualment, a la formació de noves espècies.

• a) Reducció dràstica en el nombre d'individus d'una població.
• b) Separació d'un petit grup d'individus que colonitzen una nova àrea, portant només una part de la variabilitat genètica original.
• c) Intercanvi genètic entre poblacions grans i diverses.
• d) Procés pel qual una espècie canvia gradualment al llarg del temps.

Resposta: b) Separació d'un petit grup d'individus que colonitzen una nova àrea, portant només una part de la variabilitat genètica original.. L'efecte fundador es produeix quan un petit grup d'individus se separa d'una població gran i estableix una nova colònia, portant només una fracció de la diversitat genètica de la població original.

• a) Protists
• b) Fongs
• c) Moneres
• d) Plantes

Resposta: c) Moneres. Els moneres es caracteritzen per ser procariotes, a diferència dels altres regnes que són eucariotes.

• a) Ser autòtrofs fotosintètics
• b) Tenir paret cel·lular de quitina
• c) Ser unicel·lulars i mòbils
• d) Tenir teixits complexos

Resposta: b) Tenir paret cel·lular de quitina. Els fongs tenen una paret cel·lular composta de quitina, una característica distintiva d'aquest regne.

• a) Bacteris
• b) Alques
• c) Bolets
• d) Virus

Resposta: b) Alques. Les algues, juntament amb els protozous, són representants del regne dels protists, que són eucariotes majoritàriament unicel·lulars o pluricel·lulars senzills.