Guia d'Estudi de Radiologia i Imatge Mèdica

I 126 flashcards i 84 preguntes més al document.

Text del document

RADIOLOGIA FÍSICA I PROPIETATS DELS RAIGS X Els raigs X són un tipus de radiació electromagnètica ionitzant (nocius). A causa de la seva petita longitud d'ona (1 o 2 Ampers), tenen capacitat d'interacció amb la matèria i, quant més baix és la longitud d'ona dels raigs, majors són la seva energia i poder de penetració. Els components fonamentals que conformen l'equip radiològic convencional són: - El tub de Raigs X - El generador de radiació - El detector de radiació Els raigs X es produeixen quan fem incidir un feix d'electrons accelerats contra àtoms d'un material "blanc" (o diana).

Quan els electrons xoquen contra els àtoms del blanc, els electrons es frenen: perden part de la seva energia i part d'aquesta energia perduda es transforma en calor i l'altra part s'emet en forma de radiació electromagnètica: els raigs X. La utilitat de les radiografies per al diagnòstic es deu a la capacitat de penetració dels raigs. Els Raigs X són disparats de el tub de raigs cap a una placa i s'atenuen a mesura que passen a través de el cos de la persona, sent aquí on juguen un paper important els processos d'absorció i dispersió que dependrà de les característiques de les diferents estructures del cos que travessen els raigs x. FORMACIÓ DE LA IMATGE Per formar-se la imatge: 1.

El tub de raigs X emet un feix de radiació (raigs X). 2. La radiació travessa el cos del pacient. 3. Els diferents teixits l'absorbeixen en diferents graus segons les seves característiques. 4. La radiació que aconsegueix travessar els teixits impressiona la placa radiogràfica. 5. La placa, a l'ésser revelada, mostrarà una imatge en escala de grisos, que representa les diferents estructures de el cos. Els factors que determinen que la radiació sigui més o menys absorbida: - El nombre atòmic de l'àtom irradiat. - El gruix del material travessat. - La densitat d'aquest material (en el nostre cas teixit corporal).

- L'energia que posseeixi el feix de radiació (longitud d'ona de la radiació incident). La radiació X pot travessar teixits corporals i alumini, però no pot travessar ni el plom ni el formigó. En la mesura que s'interposen diferents estructures (entre la placa i el tub de raigs) en la radiografia: - El negre, indica que els raigs no s'han absorbit, diem que és radiotransparent o radiolúcid (pulmó). - El blanc, suggereix que la densitat del teixit no deixa passar la radiació i diem que és radiodens o radiopac (pròtesis dental).

Aquest efecte d'absorció, dispersió i penetració fa que en el cos humà puguem trobar 5 densitats radiològiques bàsiques, amb les quals anem a poder interpretar una radiografia. D'aquestes densitats, quatre pertanyen a la naturalesa humana i només una d'elles és de naturalesa externa. Absorció dels raigs X pels diferents teixits, la radiació transmesa i la seva traducció a la imatge radiològica. Si les estructures avaluades tinguessin idèntic gruix, l'absorció de la radiació dependria de la seva densitat i número atòmic, que augmenten d'esquerra a dreta. El nombre de raigs absorbits disminueix en el mateix sentit.

La imatge obtinguda serà més fosca quant més gran sigui la quantitat de radiació què aconsegueix travessar la matèria. La terminologia correcta per descriure les imatges radiologia depèn de la penetració del feix de raigs X i de l'absorció de la radiació pels teixits travessats. El negre, indica que els rajos no han estat atenuats (absorbits), diem què és radiotransparent o radiolúcid (aire), i el blanc suggereix que la densitat de el teixit no deixa passar la radiació i el terme que el descriu és radiodens o radiopac.

Les cinc densitats radiològiques bàsiques es identifiquen com a diferents tons, del negre al blanc, en escala de grisos i són: - Aire: negre - Greix: gris més fosc - Aigua / Parts Toves: gris clar - Calci / Os: blanc - Metall: blanc opac RAJOS X - DENSITAT AIRE: Els raigs X travessen l'aire sense cap resistència pel que no hi ha absorció i tota la radiació emesa impressiona la placa i es veurà en la imatge com el to més fosc. Aquesta densitat s'identifica fàcilment per ser de color negre radiotransparent o radiolúcid. Dintre de l'organisme ho podem trobar als pulmons o a l'interior del tub digestiu (excrements, color grisenc).

RAJOS X - DENSITAT GRASSA: El teixit adipós absorbeix un mínim de radiació, però una mica més gran que l'aire. Aquesta mínima atenuació, es tradueix com un to una mica gris, una mica més clar que el de l'aire. Dintre de l'organisme ho podem trobar al teixit cel·lular subcutani, a les interfases entre músculs i teixits o envoltant als òrgans intraabdominals i retroperitoneals. RAJOS X - DENSITAT AIGUA: Els teixits tous, que tenen una gran proporció d'aigua, atenuen parcialment el pas dels raigs X en major proporció que el greix. A les radiografies es visualitza de color gris, més clar que el teixit adipós.

Dintre de l'organisme ho podem trobar a els músculs i tendons, al mediastí (cor i grans vasos), a òrgans sòlids (fetge i melsa), a òrgans buits que contenen líquid (bufeta, vesícula biliar) i a òrgans buits que contenen material semisòlid (tub digestiu). RAJOS X - DENSITAT CALCI: El calci, té alt nombre atòmic, absorbeix gran proporció de la radiació rebuda (color blanc). La radiació que arriba a la placa és mínima i en la imatge el teixit es veurà blanc i en la descripció de la imatge, el terme és radiopac o radiodens. En l'organisme és la densitat característica de l'os normal.

També ens permet diagnosticar patologies com la litiasi (pedres) i estructures normals habitualment radiolúcides que es calcifiquen (per exemple, els cartílags costals). RAJOS X - DENSITAT METALL: No es troba en el cos humà en condicions normals (pròtesi o dispositius). Els metalls absorbeixen encara més radiació que el calci i a la radiografia es veurà de color blanc molt intens (=blanc nuclear). És la densitat que es presenten les pròtesis, material d'osteosíntesi, marcapassos i altres dispositius mèdics. També es veu en els projectils, en les seqüeles de ferides per arma de foc, etc.

Els contrastos radiològics orals o intravenosos, presenten aquesta densitat perquè contenen elements d'alt nombre atòmic. INDICACIONS I CONTRAINDICACIONS RAIGS X Hi ha múltiples indicacions i aplicacions pels raig x però destaca el seu ús en l'estudi dels sistemes: esquelètic, respiratori, gastrointestinal, urinari i cardiovascular. Hi ha risc teratogènic (dany sobre el fetus) i risc carcinogen (dany ADN i ocasionar), per la qual cosa s'evita realitzar aquest estudi en dones embarassades (sobretot primer trimestre) i pacients pediàtrics.

MESURES DE SEGURETAT Antoine Henri Becquerel, un any després del descobriment dels Raigs X (1896), va començar a explorar un altre fenomen que Marie Curie va anomenar més tard "radiactivitat". Aquest mateix any es va fer evident que els Raigs X i la radioactivitat causaven danys a la salut. Es van observar a causa de la radioactivitat: - Problemes de depilació. - Eritemes (envermelliments a la pell). - Cremades. - Morts prematures a les persones que empraven tubs de raigs X i materials radioactius. RADIACIÓ IONITZANT Forma d'energia que en té prou potència per ionitzar àtoms i molècules. Pot alliberar electrons dels àtoms al teixit biològic i te efectes perjudicials en els organismes vius.

La radiació ionitzant és un tipus d'energia alliberada pels àtoms: - En forma d'ones electromagnètiques: Raigs gamma Raigs X - Partícules: Partícules alfa Partícules beta Neutrons La desintegració espontània dels àtoms s'anomena radioactivitat. L'energia excedent emesa és una forma de radiació ionitzant; els elements inestables que es desintegren i emeten radiació ionitzant es denominen radionúclids.

EXPOSICIÓ RADIACIÓ Les persones estan exposades diàriament tant a la radiació d'origen natural o humà: La radiació natural prové de moltes fonts: més de 60 materials radioactius naturals presents en el sòl, l'aigua i l'aire, el radó és un gas natural que emana de les roques i la terra i és la principal font de radiació natural i diàriament inhalem i ingerim radionúclids presents en l'aire, els aliments i l'aigua. L'ésser humà està exposat a la radiació natural dels raigs còsmics, especialment a gran alçada. El 80% de la dosi anual de radiació de fons que rep una persona procedeix de fonts de radiació naturals, terrestres i còsmiques.

Els nivells de la radiació varien geogràficament a causa de diferències geològiques, a determinades zones l'exposició pot ser més de 200 vegades més gran que la mitjana mundial. Fonts externes de radiació ionitzant – Radiació còsmica – Radiació mèdica – Fonts radioactives naturals – Radiació terrestre – Fonts artificials – Radiació industrial i nuclear L'exposició humana a la radiació prové també de fonts artificials: energia nuclear, radiació amb fins diagnòstics i terapèutics: raigs X, ect. L'exposició a la radiació pot ser: EXTERNA: exposició de l'organisme a una font de radiació exterior a ell (ex: raigs X, raigs UV, etc).

INTERNA: exposició de l'organisme a fonts de radiació interior com inhalació d'un radionúcli, ingesta d'un radionúcli , injecció al torrent sanguini d'un radionúcli... L'exposició interna termina quan el radionúcli s'elimina del cos espontàniament o després d'un tractament. CONTINUA: exposició perllongada en el temps. ÚNICA: exposició interna o externa de curta durada. GLOBAL: irradiació de el cos sencer de manera homogènia. PARCIAL: exposició sobre un o diversos òrgans o teixits. Exemples: 1. Exposició explosió Chernobyl: externa, continua (durant un gran temps va haver-hi irradiació) i global. 2. Radiografia de peroné: externa (radiografia), única i parcial (no és en tot el cos).

Dels tipus d'exposició també podem definir: - Exposició mèdica: exposició de persones com a part del seu diagnòstic o tractament mèdic. Ex: pacients, cuidadors, familiars ... - Exposició ocupacional: a causa de la feina i principalment com a resultat d'ell. - Exposició pública: qualsevol altre tipus d'exposició (pel carrer, Chernobyl...) EFECTES BIOLÒGICS La irradiació nociva procedent dels Raigs X utilitzats tant en el radiodiagnòstic com en el tractament, produeixen efectes tant en el personal de salut com en els pacients.

Els efectes que produeix la radiació s'agrupen en dues classes: - No estocàstics o deterministes: són aquells on els danys en els teixits són suficientment greus com per causar efectes observables i predicibles. Requereixen dosis de radiació significativament altes. Només es produeixen quan la dosi aconsegueix un valor llindar determinat. La seva gravetat depèn de la dosi rebuda, i la seva aparició és immediata. Exemples: radiodermitis, cataractes, síndrome agut per radiació... - Estocàstics: Aquest efecte no té un llindar de dosis i pot ocórrer fins i tot amb exposicions de baixa dosis. Com més gran sigui la dosi, més gran serà el risc d'efectes estocàstics.

No es pot predir quin individu es veurà afectat. Solen ser greus i d'aparició tardana. Exemple: càncer ràdio-induït, danys genètics. EFECTES RADIACIÓ La radiació pot afectar a les cèl·lules mare i a les cèl·lules ja diferenciades. Dins de les cèl·lules diferenciades, pot afectar tant a les somàtiques que es transmet per mitosis (causa lesió a l'individu, un càncer o lesions a la pell) com a les germinals que es transmet per meiosis (afecta a la seva descendència). FACTORS QUANTITAT Dosi de Radiació: és la quantitat de radiació que una persona rep. Es mesura en unitats: Gray (Gy) o el Sievert (Sv). La dosi acumulativa: dosi al llarg del temps.

Tipus de Radiació: hi ha diferents tipus de radiació, amb diferents capacitats de penetració i dany. Per exemple, els raigs X d'alta energia poden penetrar més profundament en el cos que els raigs gamma. Temps d'exposició: com més temps una persona estigui exposada a la radiació, més gran serà la dosi acumulativa. Distància a la Font de Radiació: la intensitat de la radiació disminueix amb la distància. MESURES DE PROTECCIÓ Ja sigui efecte estocàstic o no estocàstic, els riscos associats amb l'exposició a les radiacions depenen de les dosis de radiació que reben les persones exposades.

Per tant, per reduir aquests riscos s'han de reduir les dosis que reben i l'exposició innecessària a les radiacions (s'ha de fer balanç a la hora de demanar una prova per un pacient). Hi ha una disciplina que estudia dels efectes de les dosis de radiació ionitzant i dels procediments per protegir dels seus efectes. Amb aquest fi es redacten una sèrie de decrets, normes i recomanacions que van dirigits tant als professionals exposats pel seu treball com a la resta de la població. Terminologia important: - DOSIMETRIA: càlcul de la dosi absorbida en teixits i matèria com a resultat de l'exposició a radiació ionitzant.

- DOSIMETRIA PERSONAL: càlcul de la radiació absorbida per una persona, al treballar amb fonts o equips generadors de radiació ionitzant. - DOSI ABSORBIDA: energia absorbida per unitat de massa, en un punt concret. - DOSI MÀXIMA PERMISIBLE: és una dosi de radiació que no causarà malalties o perills per a la salut que puguin detectar-se i que no afectaran de forma adversa a generacions futures. - DOSI EFECTIVA: suma ponderada de les dosis equivalents mitjanes rebudes en diferents òrgans i teixits - DOSI LLINDAR: dosi mínima requerida perquè es produeixi un efecte no-estocàstic. - DOSI ACUMULATIVA: efecte acumulatiu de petites dosis de radiació, repartides en un període de temps.

UNITATS DE MESURA El dany que causa la radiació en els òrgans i teixits depèn de la dosi rebuda, que s'expressa en una unitat anomenada gray (Gy). El dany que pot produir una dosi rebuda i absorbida, depèn de el tipus de radiació i de la sensibilitat dels diferents òrgans i teixits, aquesta diferència és el que ens porta a definir la dosi efectiva. Per mesurar la radiació ionitzant en termes del seu potencial per causar danys s'utilitza la dosi efectiva. La unitat per mesurar-la és el sievert (Sv), que pren en consideració el tipus de radiació i la sensibilitat dels òrgans i teixits.

LÍMITS DOSIS Límit de dosi efectiva: - Població general: 1 mSv / any - Exposició laboral: o 100 mSv de mitjana en 5 anys. Indústria nuclear radiologia mèdica (màxim de 50 mSv en un únic any) EFECTES A LA SALUT RADIACIÓ IONITZANT El dany que causa la radiació en els òrgans i teixits depèn de la dosi rebuda – absorbida, això s'expressa en una unitat anomenada gray (Gy). Per mesurar la radiació ionitzant en termes del seu potencial per causar danys s'utilitza la dosi efectiva.

La unitat per mesurar-la és el sievert (Sv), que presa en consideració: el tipus de radiació i la sensibilitat dels òrgans i teixits A partir de certs llindars, la radiació pot afectar el funcionament d'òrgans i teixits i produir efectes aguts: envermelliment de la pell, caiguda del cabell, cremades per radiació, síndrome de irradiació aguda. El dany que pot produir una dosi absorbida depèn del tipus de radiació i de la sensibilitat dels òrgans i teixits. Aquests efectes són més intensos amb dosis més altes i majors taxes de dosi.

Una dosi de radiació baixa o exposició durant un període prolongat (baixa taxa de dosi): és un risc menor, hi ha més probabilitats que es reparin els danys encara que persisteix risc d'efectes a llarg termini com el càncer. El risc és major en nens i adolescents, més sensibles.

Els estudis epidemiològics realitzats en poblacions exposades a la radiació (supervivents de la bomba atòmica o pacients sotmesos a radioteràpia) han mostrat un augment significatiu de el risc de càncer amb dosis superiors a 100 mSv i altres estudis efectuats en pacients exposats per motius metges durant la infància (TC pediàtrica) indiquen que el risc de càncer pot augmentar fins i tot amb dosis més baixes (entre 50 i 100 mSv). La radiació ionitzant pot produir: - Danys cerebrals en el fetus. - Després de l'exposició prenatal a dosis superiors a 100 mSv (entre les 8 i les 15 setmanes de gestació).

- Després de l'exposició prenatal a dosis superiors a 200 mSv (entre les setmanes 16 i 25 de gestació). Els estudis en humans no han demostrat risc per al desenvolupament de el cervell fetal amb l'exposició a la radiació abans de la setmana 8 o després de la setmana 25. Els estudis epidemiològics indiquen que el risc de càncer després de l'exposició fetal a la radiació és similar a el risc després de l'exposició a la primera infància. PROGRAMES DE PREVENCIÓ L'OMS ha establert un programa sobre les radiacions per protegir als pacients, als treballadors i a la població contra els riscos per a la salut de la radiació.

Aquest programa se centra en els aspectes de salut pública de la protecció contra la radiació i abasta activitats relacionades amb l'avaluació de riscos, la gestió de riscos i la comunicació de riscos. SENYALITZACIÓ Qualificació de zones: - Zona de lliure accés: no necessàries mesures de protecció. - Zones vigilades: obligatori ús dosimetria ambiental o d'àrea i limitat l'accés a personal del servei. - Zones controlades: obligatori l'ús dosímetres individuals i obligatori l'ús implements radiològics. - Zones de permanència limitada: risc de superar el límit de dosi al llarg d'un any laboral. - Zones d'accés prohibit: risc de superar el límit de dosi d'una sola exposició o operació.

MESURES DE PROTECCIÓ - Distància: allunyar-se de la font de radiació. - Blindatge: barreres físiques com biombos, formigó, plom... - Temps: disminuir al màxim l'exposició. - Implements d'ús mèdic per la protecció radiològica: lents plomades, guants emplomats, davantals, petos emplomats, colls tiroides, paravents emplomats, vidres emplomats, blindatge, dosimetria personal… ULTRASÒ FÍSICA I PROPIETATS DE L'ULTRASÒ Els sons són ones mecàniques produïdes per la vibració d'un cos elàstic i propagat a partir d'un medi material a través de compressions i dilatacions d'aquest.

El so humanament audible són ones sonores consistents en oscil·lacions de la pressió de l'aire, i aquestes ones són convertides en ones mecàniques en l'oïda humana i percebudes pel cervell. L'oïda humana té capacitat per escoltar sons amb una freqüència màxima de 20.000Hz. Els sons poden classificar-se de la següent manera: 1. Ones infrasònica o infrasons: la freqüència és menor de 20 Hz. 2. Ones sòniques o sons: en què la freqüència oscil·la entre 20 i 20.000 Hz (20 kHz). 3. Ones ultrasòniques o ultrasons: la freqüència sempre és major de 20 kHz, són sons no detectables per l'oïda humana tot i que sí per alguns animals.

L'ultrasò es defineix com una sèrie d'ones mecàniques, generalment longitudinals, originades per la vibració d'un cos elàstic (cristall piezoelèctric* capaces de girar i vibrar provocando una onda) i propagades per un medi material (teixits corporals) la freqüència de les quals supera la de el so audible per l'humà. Els components principals de l'ultrasò: Transductor: és el component principal de l'equip d'ultrasò. Sonda que emet i rep ones sonores (envia les ones i rep l'eco), que es col·loca a la superfície de la pell i envia impulsos de ultrasò cap a l'interior del cos.

Gel conductor: Gel conductor: es col·loca entre la pell i el trsansductor per eliminar l'aire, permeten que les ones sonores passin sense obstacles i millora la qualitat de la imatge (evita la formació de bombolles dʻaire que puguin dispersar les ones). PROCEDIMENT S'unta amb gel la zona del cos que es vol explorar, es col·loca el transductor. Aquest envia un ultrasò i el so del transductor es reflecteix en les estructures de l'interior de el cos. Els elements que formen part de l'equip ecogràfic són: - El transductor o la sonda: element que produeix ones d'ultrasò i detecta els ecos reflectits d'aquestes. Es col·loca en la superfície de la pell i envia impulsos cap a l'interior del cos.

- El botó de guany. - La corba guany segons la profunditat. Les ones d'ultrasò són produïdes per un transductor (una sonda portàtil), – El qual pot emetre ones d'ultrasò així com detectar els ecos reflectits de l'ultrasò. En la majoria dels casos, els elements actius en els transductors estan fets de materials especials de vidre ceràmic anomenats piezoelèctrics. Aquests materials són capaços de produir ones sonores quan un corrent elèctric passa a través d'ells, però també funcionen al revés, produint electricitat quan reben una ona sonora. Els transductors varien segons la zona que vulguem examinar.

FUNCIONAMENT Alguns dels paràmetres que s'utilitzen sovint en ultrasò són: - Freqüència: (nombre d'ones/segon) determinada per la font emissora de so i pel mitjà travessat. En medicina, amb fins de diagnòstic, s'empren freqüències entre 2 i 30MHz. - Velocitat de propagació: depèn de la densitat i compressibilitat de el teixit. Les molècules en els teixits més compressibles estan separades i la transmissió és més lenta. - Interacció de l'ultrasò amb els teixits: estimulació de molècules que transmeten energia. - Angle d'incidència: la intensitat amb la que el feix d'US es reflecteix depèn de l'angle; la tècnica requereix un angle exacte per a una correcta detecció. - Atenuació.

- Freqüència de repetició de polsos. CARACTERÍSTIQUES IMATGE La ecografía es una imatge en temps real que proporciona imatges en temps real, i permet observar el moviment d'estructures internes com el cor en funcionament o el fetus en moviment.

Escala de grisos Diferents nivells de brillantor representen diferents densitats o característiques dels teixits Àrees més fosques solen ser teixits més densos Àrees més clares poden representar líquids o teixits menys densos TERMES ECOGRÀFICS - Estructura ecogènica: capacitat d'un teixit o objecte per reflectir les ones sonores de manera eficient, és aquella que genera ecos (imatge visible en la pantalla) a causa de l'existència d'interfases acústiques en el seu interior, permet la seva visualització amb l'ecògraf. - Estructura hiperecogènica o hiperecoica: és aquella que genera ecos en gran quantitat i / o intensitat.

Reflecteix una gran quantitat de les ones sonores emeses en un ultrasò abdominal, el fetge i el ronyó són exemples d'estructures altament ecogèniques apareixeran més brillants a la imatge. Els ecos es veuen de color blanc: ossos, càlculs, calcificacions. - Estructura hipoecogènica o hipoecoica: és aquella que genera pocs ecos i / o de baixa intensitat. Els ecos són clars o grisos (es veu més fosc en la imatge). El líquid en una bufeta plena pot aparèixer fosc perquè és hipoeogènic. La capacitat d'un teixit per ser ecogènic o hipoeogènic està relacionada amb la seva densitat i composició.

- Estructura isoecogènica o isoecoica: és aquella que es dóna quan una estructura presenta la mateixa ecogenicitat que una altra. - Estructura anecogènica o anecoica: és aquella que no genera ecos causa que no hi ha interfícies al seu interior. Típica dels líquids (negre). ECOGRAFIA DOPPLER Tècnica ecogràfica basada en l'observació de com la freqüència d'un feix ultrasònic s'altera quan al seu pas es troba amb un objecte en moviment: eritròcits o flux sanguini. L'equip detecta la diferència entre la freqüència de el feix emès i la freqüència del feix reflectit (freqüència Doppler). Tipus de ecografia doppler: - Doppler color: mostra en color les partícules que estan en moviment.

Hi ha un codi de colors que indica la velocitat del flux i la seva adreça, el color (blau=s'allunya / vermell=s'apropa) indica la direcció i la intensitat del color indica la velocitat del flux. - Doppler de potència o d'energia: es codifica en relació a l'amplitud del senyal. Aquest mètode és més sensible a la detecció del flux, pel que és més sensible per detectar zones de baixa perfusió. Ens serveix específicament per observar vasos sanguinis petits. Típic per estudiar ramificacions de l'arteria renal. La seva utilització es dona en oftalmologia, ginecologia i obstetrícia, sistema cardiovascular, aparell genitourinari, glàndules mamàries, àrea abdominal...

EFECTES SECUNDÀRIS Exploració segura, NO PRODUEIX RADIACIÓ IONITZANT, efectes cel·lulars nocius en animals o humans no han pogut ser demostrats tot i la gran quantitat d'estudis apareguts en la literatura mèdica relatius a l'ús de la diagnosi ultrasònic en l'àmbit clínic. AVANTATGES Segon mètode més utilitzat després dels raigs X, no produeix radiació, excel·lent visualització de teixits tous, diferència entre sòlids i líquids, prova econòmica i aparells portàtils (comoditat). TOMOGRAFIA COMPUTERITZADA DEFINICIÓ La tomografia computada és un procediment d'imatges per rajos X.

Es projecta un feix estret de raigs a un pacient en totes les direccions i es gira ràpidament al voltant de el cos, produint senyals que són processades per generar imatges transversals o "talls" de el cos. Aquests talls es diuen imatges tomogràfiques. Aquests contenen informació més detallada que els raigs X ja que permet "apilar" digitalment els talls per obtenir una imatge TRIDIMENSIONAL pel que podem identificar i situar estructures. FUNCIONAMENT La TC utilitza una font motoritzada de raigs X que gira al voltant d'una obertura circular.

Durant l'escaneig per TC; el pacient està recolzat en un llit, el llit es mou lentament a través de l'obertura i el tub de raigs gira al voltant del pacient disparant feixos de raigs a través del cos. Els escàners de TC utilitzen detectors digitals de raigs X, localitzats a la banda oposada de la font de raigs X, pel que quan els raigs surten del pacient, són captats pels detectors i transmesos a l'ordinador. Cada vegada que la font de raigs X completa tota la rotació, l'ordinador utilitza fórmules matemàtiques per construir un tall d'imatge 2D del pacient (el gruix de el teixit representat en cada tall d'imatge pot variar depenent de la màquina utilitzada, entre 1-10 mil·límetres).

Quan es completa tot un tall, s'emmagatzema la imatge i la llitera es desplaça incrementalment cap endavant en l'obertura, pel que el procés es repeteix per a produir cada tall i el procés continua fins a completar tots els talls requerits. L'ordinador pot processar i desplegar les imatges en corts individuals en 2D, amuntegar els talls i generar una imatge en 3D del pacient. Permet rotar la imatge 3D en l'espai i veure talls en successió. TIPUS DE TOMOGRAFIA - TC helicoïdal: tècnica d'adquisició de dades en la qual el tub de raigs X gira de manera contínua mentre es produeix un desplaçament longitudinal simultani de la taula del pacient. També anomenat, TC ESPIRAL.

- TC multitall: l'equip de TC amb diverses safates de detectors, que permeten l'adquisició simultània de més d'un tall. TERMES EN TOMOGRAFIA ATENUACIÓ: reducció de la intensitat del feix de raigs a el passar a través de la matèria. Resultant de tots els tipus d'interacció entre la radiació i la matèria. Es mesura en unitats Hounsfield. REALÇ: l'administració de contrast millora la visibilitat d'estructures de baix contrast a l'augmentar l'absorció de la radiació en els gots o teixits que contenen el material de contrast.

CONTRAST TC Els mitjans de contrast permeten diferenciar millor els teixits tous ja que contenen substàncies que detenen els raigs X i en faciliten la visualització, a més són segurs per als pacients. Sistema circulatori: s'injecten contrastos a força de iode en el corrent sanguini. Aquests faciliten la visualització dels vasos sanguinis i permeten diagnosticar obstruccions vasculars. Sistema digestiu: s'ingereixen, estan fets a base de bari i permeten visualitzar: l'esòfag, l'estómac i el tracte gastrointestinal.

PLANS Del cap als peus: - Sagital - Coronal Perpendicular a l'eix del cos: - Axial, transversal u horizontal INDICACIONS S'utilitza pel diagnòstic de lesions o infermetats: - TC cranial: s'utilitza per visualitzar lesions, tumors, hemorràgies, malformacions vasculars, abscessos, alteracions òssies... - TC cervical: serveix per visualitzar fractures vertebrals, per l'estudi del canal medul·lar, lesions tumorals medul·lars... - TC toràcic (mediastino): en un TC normal veurem predominant el color negre (aire), si hi ha tonalitats grises o blanques es que hi ha alguna cosa que ocupa l'espai, per tant una patologia.

S'utilitza per l'estudi del parènquima pulmonar (pneumònies, fibrosi pulmonar, emfisemes, tumors pulmonars...). - TC abdominal: estudi hepàtic, pancreatitis, estudi d'ases intestinals, tumors intestinals... - TC cardíac: per estudiar valvulopaties i l'anatomia de les arteries coronàries. Com el cor està en constant moviment s'utilitzen diferents tècniques per poder obtenir una fotografia nítida: Sincronització amb el electrocardiograma per poder obtenir varies imatges del mateix punt del cicle cardíac. Això és pot fer amb sincronització prospectiva i retrospectiva. - TC parts blandes (tòrax, abdomen i pelvis): s'utilitza per fractures òssies, articulacions, cartílags, tendons...

També hi ha el body tac, que s'utilitza en el pacient politraumatitzat. És una exploració que ens permet veure el cos de cap a peus quan hi ha traumatisme. Exemple: si algú cau de les escales Depenent del traumatisme, també es pot fer tomografia en extremitats. AVANTATGES Els avantatges de la tomografia computeritzada són: - Econòmica - Molt útil a l'estadiatge (etapes inicials) i estudi d'extensió del càncer (mama, pulmó, pròstata...). - Permet la simulació virtual i la planificació de radioteràpia. - És una proba ràpida i senzilla (en politraumatisme permet revelar hemorràgies o lesions internes). - Dona imatges molt nítides. - Imatges simultànies de ossos, teixits tous i vasos sanguinis.

- Es menys sensible al moviment que la ressonància. - Es pot realitzar si el pacient és portador de dispositius mèdics com pròtesis o marcapassos. INCONVENIENTS - A vegades requereix l'ús de contrast endovenosos. - Utilitza raig X, pel que el pacient rep radiació ionitzant. o La dosis efectiva de radiació i la dosis absorbida depenen de la màquina utilitzada, la part del cos escanejada i l'ús de contrast. RISCS En produir radiació ionitzant: - Augmenta el risc de càncer - Reaccions al·lèrgiques (al contrast iodat) - Insuficiència renal per alguns contrastos.

El pacient ha d'estar ben hidratat - En casos d'exposició prolongada: Envermelliment de la pell Pèrdua de cabell Cataractes Malformacions congènites En una TC, la quantitat de radiació transmesa és petita. El risc dels raigs no és el mateix a totes les zones del cos ja que, l'efecte nociu de la radiació també depèn del teixit irradiat: - Un TC abdominal equival a 400 radiografies de tòrax - Un TC cranial equival a 100 radiografies de tòrax En cada cas, cal valorar el risc-benefici. A l'embaràs i la lactància: - Informar sempre abans del procediment - No es recomana en dones embarassades - En període de lactància, esperar 24 hores després de la injecció de contrast endovenós, abans d'alletar.

En nens: - Són més sensibles a la radiació ionitzant (per cèl·lules fent mitosi) - Tenen més expectativa de vida - Tenen més risc a desenvolupar càncer que les persones adultes - Tenen menor grandària corporal, requereixen menys dosis Dosi efectiva. Quantitat relacionada amb risc d'inducció de càncer o efectes genètics per irradiació. Es fa servir per caracteritzar el risc associat a un examen. Suma de les dosis equivalents ponderades a tots els teixits i òrgans del cos.