Guia de Primers Auxilis: Suport Vital Bàsic i Desfibril·lació Externa

I 9 flashcards i 18 preguntes més al document.

Text del document

1. Aplicació de tècniques de suport vital bàsic i desfibril·lació externa Les tècniques de suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació externa són les tècniques de primers auxilis que ajudaran a mantenir algú que ha patit una aturada cardiorespiratòria (ACR) amb vida el temps suficient perquè arribi l'ajuda sanitària, que farà el suport vital avançat (SVA). Els estudis demostren, a més, que una reanimació cardiopulmonar (RCP) feta correctament també ajuda a millorar la qualitat de la recuperació de les víctimes d'una parada cardiorespiratòria. El coneixement de les tècniques d'SVB no l'ha de tenir únicament el personal sanitari.

És cert que molts llocs de treball requereixen la certificació d'ús de l'RCP, però el coneixement de les tècniques bàsiques d'RCP poden ser útils per a tothom en cas que ens trobem alguna víctima que pateixi una ACR. En canvi, se sap que actualment només el 24% de la població sap fer les maniobres de reanimació cardiopulmonar; per aquest motiu, el Consell Català de Ressuscitació (CCR) realitza, des de fa anys, un programa que inclou formació en SVB dins del currículum escolar en centres públics i concertats. A més a més, actualment hi ha molts municipis on cada vegada és més freqüent comptar amb un desfibril·lador extern automàtic (DEA).

En cas que hi sigui, sempre s'ha d'usar; les instruccions d'ús són molt senzilles i permeten guanyar temps, ja que amb l'RCP no n'hi ha prou per restablir el funcionament del cor. L'objectiu del suport vital bàsic és garantir l'aportació d'oxigen als òrgans vitals fins a l'inici del suport vital avançat. 1.1. Causes de l'ACR. Importància del DEA dins de l'SVB L'aturada cardiorespiratòria (ACR) és la interrupció brusca i inesperada del batec cardíac, amb la conseqüent interrupció de la circulació sanguínia i, per tant, s'interromp l'aportació d'oxigen als teixits i això provoca la pèrdua de coneixement i de moviments respiratoris.

El cervell es veu afectat per la manca d'oxigen, de tal manera que en qüestió de minuts aquesta manca d'oxigen provoca danys irreversibles al cervell i la mort cerebral en vuit o deu minuts. PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 1/9 Fibril·lació ventricular Es tracta d'un trastorn del ritme ...

Determinar amb exactitud aquesta patologia és difícil per a la majoria de la ciutadania, per això els metges recomanen trucar al 112 immediatament, davant d'una víctima inconscient que no respira, amb l'objectiu d'activar l'atenció sanitària d'emergència, que es facin compressions toràciques i que s'utilitzi el desfibril·lador més proper de manera immediata. Una víctima està en aturada cardiorespiratòria quan, de sobte, no respon i no respira, és a dir, quan ens apropem a valorar algú que necessita ajuda i veiem que no respon a estímuls i a més a més no respira amb normalitat de manera espontània.

És una situació, d'entrada, potencialment reversible, però cal actuar amb molta rapidesa i responsabilitat. Per identificar una aturada cardiorespiratòria (ACR) s'ha d'observar si la persona presenta pèrdua de coneixement i, per tant, no respondrà a estímuls verbals ni motors, i absència de respiració, és a dir, no s'hi apreciaran moviments respiratoris, ni es notarà la sortida d'aire a la galta del socorrista. Hi ha moltes causes d'aturada cardiorespiratòria, però la més freqüent, quan es produeix en una persona adulta, és la patologia cardíaca. L'ACR pot ser causada per: 1.

Una aturada respiratòria: hi ha circumstàncies en les quals es produeix una aturada respiratòria i el cor continua funcionant de tres a cinc minuts, fins que l'absència d'oxigen origina un cessament de la funció cardíaca. Entre les possibles causes d'una aturada respiratòria hi ha intoxicacions, obstrucció de la via aèria, trastorns del sistema nerviós central, traumatismes toràcics… És la causa més freqüent en nens. 2. Una aturada cardíaca: provoca la manca d'oxigen en òrgans vitals com ara el cervell, i a l'instant es produeix l'aturada respiratòria.

Entre les possibles causes d'una aturada cardíaca hi ha trastorns del ritme cardíac o atacs cardíacs com a conseqüència d'una obstrucció de les artèries coronàries, que provoquen una angina de pit, un infart i l'ACR. La majoria d'ACR en els adults són per causa cardíaca. A vegades l'ACR pot afectar persones que sembla que es troben en plena forma física i que, en principi, gaudeixen d'una salut òptima. És el que es coneix com a mort sobtada. Es desencadena principalment per una arrítmia cardíaca, com bradicàrdia, taquicàrdia ventricular i, amb més freqüència, per fibril·lació ventricular.

Les persones que han tingut una mort sobtada perden la consciència i la capacitat de respirar, la causa és un problema elèctric en el cor. La mort sobtada és l'aturada cardíaca que es produeix de forma abrupta, inesperada i sobtada en persones que PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 2/9 Anòxia Fa referència a la manca total o parcial d'oxigen re... aparentment tenen un bon estat de salut. Aquesta aturada conclou amb la mort del pacient si no rep una assistència mèdica immediata. L'aturada cardiorespiratòria és la principal causa de mort a Espanya.

Hi ha més de 3.500 casos a Catalunya cada any. Això representa que a Catalunya es registren, cada dia, cinc casos de persones que pateixen mort sobtada o parada cardíaca, dels quals un 70% es produeix en un entorn familiar o laboral. Un 30% dels afectats mor abans de ser atès en un hospital. Moltes d'aquestes morts s'evitarien amb la presència de testimonis que, des dels primers minuts, posessin en marxa l'anomenada cadena de supervivència. Trucar al 112, el massatge cardíac i l'ús d'un desfibril·lador extern automàtic (DEA) són les baules principals mentre no arriben els serveis mèdics.

Per això cada cop hi ha més ajuntaments que instal·len DEA en llocs públics o els adquireixen per als seus vehicles policials, amb l'esperança que es pugui ajudar ràpidament una possible víctima. Però el desplegament dels DEA, amb un cost aproximat d'entre 1.000 i 1.500 euros per aparell, no és fàcil i no s'ha fet seguint un patró únic arreu del país. 1.1.1. El desfibril·lador extern automàtic (DEA) Amb la reanimació cardiopulmonar no n'hi ha prou per a restablir la víctima; la desfibril·lació (ús del DEA) es considera l'única teràpia efectiva en el 80 % de les aturades cardíaques en un adult, sempre que s'actuï ràpidament.

Amb la descàrrega elèctrica realitzada amb un desfibril·lador es pot aconseguir que el cor que ha patit una aturada torni a bategar amb normalitat i disminuir, així, les possibles seqüeles, produïdes, en la majoria dels casos, per la manca d'oxigen al cervell (anòxia). El desfibril·lador és un dispositiu automàtic o semiautomàtic que detecta i analitza el ritme cardíac. Quan el ritme és anormal o potencialment mortal, allibera una descàrrega elèctrica per intentar que el ritme cardíac sigui normal o efectiu.

Si la intervenció amb un desfibril·lador es produeix al primer minut, la recuperació del ritme cardíac és del 90% i, cada minut que passa, les possibilitats de sobreviure es redueixen entre un 7 i un 10 per cent. Per tant, és molt important poder actuar immediatament amb un desfibril·lador a l'abast; per això és tan important que la població general ho conegui.

A més, la majoria d'aquests fets tenen lloc en l'àmbit extrahospitalari, on és difícil que hi hagi algun sanitari, i en canvi és de PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 3/9 Imatge d'un desfibril·lador (DEA); els podem trobar en molts... vital importància iniciar les maniobres de reanimació fins que puguin arribar els serveis d'emergències. Davant de la pregunta de si és possible algun tipus de mesura preventiva, els metges recomanen una bona prevenció de riscos cardiovasculars i uns bons hàbits de vida.

Cal remarcar, també, la importància que té en aquest cas la feina del metge de capçalera i de tots els equips d'atenció primària. Si es detecta qualsevol anomalia, cal actuar i fer-ne un seguiment. Actualment, hi ha molta sensibilització en la necessitat de difondre les maniobres de reanimació a la població general. Per això es fan xerrades, cursos i actes divulgatius. Per sort, actualment, hi ha molts desfibril·ladors cardíacs instal·lats als carrers i espais públics de molts municipis de Catalunya (alguns cossos policials, com la Guàrdia Urbana o Mossos d'Esquadra, també en porten un de mòbil al cotxe patrulla).

En els darrers anys, han evitat desenes de morts sobtades de persones d'entre 16 i 86 anys que havien patit aturades cardiorespiratòries. Ara bé, és tan important disposar d'aquests aparells a l'abast i en un lloc cèntric com saber-los fer funcionar. Encara que l'ús és senzill i disposen de les corresponents instruccions (aquests aparells ja van donant els passos que cal seguir per a la seva utilització, a mesura que es posen en marxa), no sempre hi ha la destresa que es requereix en uns moments crítics com quan hi ha una aturada cardiorespiratòria. En qualsevol cas, el desfibril·lador és l'eina que, per si sola, ha demostrat més supervivència.

Si en una persona inconscient que no respira activem el DEA i li col·loquem els elèctrodes que porta incorporats, només amb aquesta acció podem salvar-li la vida. Cada minut que passa disminueix la capacitat de sobreviure en un 10%. La majoria de víctimes moren durant la primera hora i abans d'arribar a l'hospital, per la qual cosa és del tot necessari que la població tingui coneixements bàsics de suport vital bàsic (SVB), ja que amb una actuació ràpida i eficaç es pot arribar a salvar més d'una vida fins a l'arribada dels serveis especials d'emergència. 1.2. Protocols d'actuació de l'ILCOR.

La cadena de supervivència i els algoritmes de l'ERC ILCOR és l'acrònim d'International Liaison Commitee on Resuscitation; és a dir, el Comitè de Coordinació Internacional sobre la Ressuscitació.

Aquest comitè es va fundar el 1992 i està format per les següent institucions: PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 4/9 American Heart Association (AHA) The European Resuscitation Council (ERC) The Australian and New Zealand Committee on Resuscitation (ANZCOR) The Resuscitation Council of Southern Africa (RCSA) The American Heart Foundation (IAHF) The Resuscitation Council of Asia (RCA) La seva funció és identificar i examinar els coneixements rellevants per al suport vital bàsic i suport vital avançat i buscar un consens en les recomanacions de tractament; això es fa cada 5 anys.

En la Conferència Internacional de Consens, els revisors experts presenten les proves, projectes i les conclusions, que són discutides pels grups de treball durant la conferència i d'aquí en surten les recomanacions provisionals, que a la vegada són revisades per les organitzacions membres de l'ILCOR i el consell editorial. Aquesta estructura garanteix que les recomanacions finals són producte d'un vertader consens internacional. La institució que representa els europeus dintre de l'ILCOR és l'European Resuscitation Council (ERC).

L'ILCOR defineix el suport vital (SV) com una sèrie d'actuacions que van des de la protecció de la zona o el medi afectat fins a la posada en marxa de l'anomenada cadena de supervivència o cadena de vida. Les primeres anelles o primers passos de la cadena de supervivència són: 1. L'avís del sistema d'emergències mèdiques, és a dir, trucar al 112 quan veiem que la víctima no respira. 2. L'inici de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). Fa referència a la capacitat per mantenir la via aèria permeable i donar un suport ventilatori i circulatori, i comprèn els següents elements: valoració inicial de la persona, comprovació de la ventilació i realització de massatge cardíac extern. 3.

La desfibril·lació precoç: la creació d'espais cardioprotegits on hi ha a disposició un desfibril·lador extern automàtic (DEA) i personal entrenat per fer-lo servir pretén optimitzar l'execució de la cadena. Reanimació cardiopulmonar (RCP) és el seguit de pautes i maniobres estandarditzades i de desenvolupament seqüencial la finalitat de les quals és: primer, substituir i, després, restablir la respiració i la circulació espontànies per aportar oxigen al cervell fins que arribi el suport vital avançat.

Alhora, l'ILCOR distingeix entre dos tipus de suport vital: Suport vital bàsic (SVB): fa referència a les dues primeres baules/anelles de la cadena de supervivència vida: alerta immediata; reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica. Actualment, sempre que hi hagi un DEA a l'abast (i cada vegada n'hi ha més), s'ha d'utilitzar; per tant, també es pot afegir a l'SVB la tercera baula, la desfibril·lació.

Suport vital avançat (SVA): el fa un equip sanitari especialitzat, fent servir material especialitzat i fàrmacs, i oferint cures PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 5/9 L'ILCOR, l'ERC i el CCR Podeu trobar més informació sobre l... Actuació immediata en un espai segur Davant d'una emergènci... postreanimació. Cada cinc anys, l'ILCOR publica les noves recomanacions en suport vital bàsic i avançat. No només és important conèixer el seu procés d'elaboració, sinó també el rigor científic que tenen els procediments que s'usen.

Així, des del seu inici fins que s'obtenen les recomanacions finals hi ha un llarg camí. Aquestes recomanacions finals són les que formaran les noves guies internacionals per a l'SBV i l'SVA; a Europa, les conegudes Guies de l'ERC. D'altra banda, el setembre de 2003 es va signar, a Catalunya, un acord entre les societats científiques d'Anestèsia, de Cardiologia, de Medicina Intensiva i Crítica, de Medicina Familiar i Comunitària, d'Urgències i Emergències i de Pediatria que pertanyen a l'Acadèmica de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, pel qual es va constituir el Consell Català de Ressuscitació (CCR).

El CCR sorgeix amb la voluntat de ser una organització oberta a la societat, multidisciplinària pel que fa a les especialitats mèdiques i transversal quant als col·lectius professionals. Vol ser capaç d'aglutinar, d'impulsar i de col·laborar amb totes les entitats i professionals l'àmbit d'actuació dels quals estigui totalment o parcialment vinculat al suport vital. La seva finalitat, doncs, és promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya.

Aquesta activitat, d'incidència directa en la promoció i prevenció de la salut, es desenvolupa seguint les directrius de l'European Resuscitation Council, organisme al qual el CCR està vinculat. 1.2.1. Cadena de supervivència La cadena de supervivència o cadena de vida (definida així per l'European Resuscitation Council) és el conjunt d'actuacions que, quan es posen en marxa de manera ràpida i ordenada davant d'una aturada cardiorespiratòria (ACR), condicionen la major probabilitat de supervivència de la víctima, amb el menor risc de seqüeles.

Perquè aquesta cadena sigui eficaç, són necessàries baules sòlides (accions adequades) i unides estretament (accions immediates i ben coordinades), que són les quatre baules/anelles de la figura 1.1). Figura 1.1. Grafisme explicatiu de la cadena de supervivència PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 6/9 Consell Català de Ressuscitació (CCR) 1. Reconeixement precoç i petició d'ajuda: aquesta primera baula/anella consisteix en reconèixer ràpidament una ACR.

Reconèixer el problema cardíac abans que la víctima caigui estesa a terra permetrà al servei mèdic d'emergències arribar més aviat i potser abans que es produeixi l'ACR, i així millorarà la supervivència. S'ha de sospitar algun problema cardíac que pot acabar amb una aturada cardiorespiratòria (ACR) quan una víctima té un dolor fort, opressiu i persistent al centre del pit que no cedeix amb el repòs. El dolor pot anar al braç, mandíbula o coll i és freqüent que la víctima tingui mareig, nàusees, suor… Quan ens trobem una persona desplomada a terra, adonar-se de la seva importància d'això i saber que s'ha d'actuar amb rapidesa és essencial.

En aquest cas s'ha de comprovar si respon a estímuls i respira. Si no ho fa s'ha d'avisar al 112 informant que és un cas de possible parada cardíaca i la localització més exacta possible. Si es fa de forma correcta, el servei d'emergències enviarà al més ràpid possible un equip mèdic d'emergències… Quan es truca al 112 s'ha d'informar de: La identificació de qui truca. El motiu de la trucada. La localització del lloc del succés. El nombre de víctimes i el seu estat. Els possibles riscos afegits. Les mesures que s'estan adoptant. 2.

Reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica: aquesta segona baula/anella comporta l'execució de maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica, per qualsevol testimoni de l'emergència, que substitueixin la circulació i la respiració, afavorint una oxigenació d'emergència. Perquè sigui eficaç s'han d'iniciar les compressions toràciques immediatament, per la qual cosa els resultats són molt millors si la primera persona que acudeix al lloc dels fets inicia la reanimació. Si s'espera els serveis d'emergència sense fer res, el més probable és que la víctima mori.

Durant els darrers anys s'ha comprovat que la respiració boca a boca és eficaç quan la persona que la fa està entrenada i la sap fer bé, però resulta innecessària i ineficaç quan la fa personal no entrenat (en aquest cas és correcte només fer compressions toràciques). El que és realment important és realitzar un massatge cardíac correcte: PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 7/9 S'han de posar les dues mans entrecreuades en el centre de l'estèrnum de la víctima. Fer compressions amb els braços estesos en angle recte respecte al cos de la víctima.

S'ha de comprimir l'estèrnum cap a baix uns 4-5 cm, amb una freqüència aproximada de 100 vegades per minut. S'ha d'intentar que las compressions siguin rítmiques i regulars, és a dir, amb les mínimes interrupcions possibles. Les compressions s'han de mantenir fins que la víctima recuperi el coneixement o fins que arribi l'assistència mèdica. 3. Desfibril·lació precoç: aquesta tercera baula/anella és la mesura més eficaç per al tractament de la fibril·lació ventricular. Consisteix en administrar al cor de manera precoç una descàrrega elèctrica controlada amb un dispositiu anomenat desfibril·lador.

Bàsicament, el que fa aquest dispositiu és descarregar l'activitat elèctrica de totes las cèl·lules del cor a la vegada i, al reiniciar "des de zero" l'activitat del cor, aquest recupera el seu ritme habitual normal. Si la desfibril·lació es fa en els primers 3-5 minuts del col·lapse pot produir taxes de supervivència de fins a 50-70%. Els desfibril·ladors s'usen en medicina des de 1947, inicialment limitats a un ús hospitalari. Des de ja fa anys s'han desenvolupat equips portàtils i autònoms que han permès apropar la desfibril·lació a la població. El desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un aparell senzill, que no requereix una instrucció prèvia i que pot salvar moltes vides. 4.

Reanimació cardiopulmonar (RCP) avançada: aquesta quarta baula/anella és el darrer pas de la cadena de supervivència i pretén la restauració de les funcions vitals interrompudes per part de l'equip especialitzat. És molt important, però si no s'ha mantingut la víctima amb vida durant els minuts que pot tardar l'ajuda especialitzada, en la majoria dels casos l'SVA serà inútil. Les quatre baules/anelles estan estretament relacionades, de manera que si alguna falla provocarà que s'obtinguin resultats pobres en termes de supervivència de la víctima. 1.2.2.Algoritmes de l'ERC L'European Resuscitation Council (ERC) és una organització que forma part de l'ILCOR i que es va fundar el 1992.

S'encarrega d'adaptar a les característiques europees les recomanacions difoses per l'ILCOR, pel que fa als primers auxilis de l'aturada cardíaca. Un dels punts claus de les Guies de l'ERC és la recomanació d'activar al més aviat possible la cadena de la supervivència, ja que una reanimació PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 8/9 cardiopulmonar (RCP) precoç i efectiva disminueix la mortalitat de les víctimes.

Els principals algoritmes de l'ERC respecte al suport vital bàsic són: Suport vital bàsic adult amb DEA Suport vital bàsic pediàtric En primers auxilis, entenem com a algoritme els passos dels primers auxilis seqüenciats i ordenats d'una manera gràfica. Les guies de l'ERC s'actualitzen cada 5 anys, la darrera actualització corresponia a l'any 2020 però a causa de la pandèmia de COVID-19 van retrassar aquestes recomanacions i es van publicar al 2021. PRIMERS AUXILIS 4/11/25, 9:52 Primers auxilis https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iso_m10_/web/fp_iso_m10_htmlindex/WebContent/u2/a1/continguts.html 9/9