1. L'Antic Règim i les transformacions econòmiques i socials del segle XVIII
2. La Il·lustració i el sorgiment del liberalisme
3. L'esclat de la Revolució Francesa i la Monarquia Constitucional
4. L'Etapa Republicana: Convenció Girondina, Jacobina i el Terror
5. La República Burgesa, el Bonapartisme i l'expansionisme napoleònic
Text del document
Unitat 1. Il·lustració i Revolució Francesa 1. Transformacions econòmiques i socials al s.XVIII Creixement de la població millora de tècniques agrícoles augmenta producció alimentació variada i més abundant disminució de gran epidèmies disminució de grans conflictes bèl·lics Augment de la producció demanda molt alta de productes manufacturats de les colònies aparició del treball domèstic aparició de les manufactures (precedent de la fàbrica) Comerç colonial gran varietat de productes nous i mercat on vendre manufactures beneficis econòmics de comerciants i monarquies europees Ascens de burgesia comerciants, fabricants de manufactures, etc...
faran fortuna veus contràries al sistema d’antic règim (privilegis, impostos, aranzels..) 2. La Il·lustració “És el moviment filosòfic, literari i científic que es va desenvolupar a Europa i les seves colònies al llarg de segle XVIII (“Segle de les Llums”). Va representar una important modernització cultural i l'intent de transformar les caduques estructures de l'Antic Règim” Montesquieu. Divisió de poder. (Legislatiu – Executiu – Judicial) Rousseau. Llibertat individual i Contracte Social Voltaire.
Justícia (igualtat davant la llei) i Llibertat de pensament Montesquieu Rosseau Voltaire Liberalisme “El liberalisme és una ideologia que afirma la llibertat de les persones, les llibertats civils, la igualtat jurídica davant la llei, la iniciativa individual i el lliure mercat” Liberalisme polític: (John Locke (1632- 1704) Montesquieu- Rosseau- Voltaire • “Homes neixen i romanen iguals en drets” (Drets de l’home i del ciutadà, 1789) • Llibertat i igualtat • Separació de poders • Control del poder executiu pel poder legislatiu • Pluralisme polític Liberalisme econòmic: (Adam Smith (1723- 1790) David Ricardo (1772- 1823)) • “Laissez faire, laissez passer” • Propietat privada inviolable i sagrada • Llibertat de producció i empresa (oposició als gremis) • Lliure competència i llei del mercat 1.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1.1. Etapa Liberal Burgesa (1789- 1792) Causes: descontentament del Tercer Estat amb la situació d’Antic Règim burgesia critica la desigualtat davant de la llei i la no participació política Hisenda francesa en fallida rebuig de nobles i Església a pagar impostos crisi alimentària provocada per mala collita Conseqüències: Lluís XVI convoca els Estats Generals Tercer Estat demana reformes socials i votació per caps i no per estaments Constitució de l’Assemblea Nacional pel Tercer Estat i la pressió fa que els Estats Generals es transformin en l’Assemblea Nacional Constituent 1.2.
L’Assemblea Constituent (1789- 1791) Assalt de la Bastilla (14 juliol) en veure que l’exèrcit rodeja París Gran Por, en ambients rurals i pobles Assemblea Nacional aboleix privilegis i redacta la Declaració de drets de l’home i del ciutadà Aprovació de la Constitució (1791) • Rei tindrà = poder executiu • Parlament = poder legislatiu • Jutges independents = poder judicial • Sufragi censatari • Igualtat davant la llei • Abolició de gremis • Pagament d’impostos per part de la noblesa • Creació de la Guardia Nacional • Desamortització dels béns de l’Església • Separació Església- Estat 1.3.
La Monarquia Constitucional (1791- 1792) Implantació de l’Estat Liberal Moderat • liberalisme polític i econòmic • dret a propietat privada • desamortització de l’Església • fre a les aspiracions del poble (drets i democràcia universal) Detenció del rei a Varennes quan intentava fugir per planejar invasió de França 1.4. Etapa Republicana (1792- 1794) Setembre 1792 Assemblea Nacional francesa declara la guerra a Àustria Batalla de Valmy (setembre 1792) Assalt al Palau de les Tulleries, detenció de la família reial i proclamació de la República Sectors revolucionaris Girondins . Membres intel·lectuals de burgesia rica procedent del món dels negocis Jacobins.
Professions liberals, burgesos benestants i aristòcrates liberals Sans-Culottes. Obrers i artesans 1.4.1. República GIRONDINA (setembre 1792- juny 1793) Grup dels Girondins tenen majoria a la Convenció. (Brissot) Donen per acabada la Revolució Judici a Lluís XVI i condemna a mort per traició Situació econòmica, falta d’atenció a les aspiracions dels sans- culottes, revoltes al camp contrarevolucionàries i situació de guerra amb Àustria provoquen cop d’estat dels jacobins 1.4.2.
República JACOBINA (juny 1793- juliol 1794) Robespierre, Danton, Marat i Hebert Nova Constitució: • sobirania popular i sufragi universal masculí directe • dret de rebel·lió • dret al treball, a l’educació i a l’assistència pública • canvi de calendari • abolició de l’esclavitut El Terror Creació del Comitè de Salvació Pública davant la situació de guerra amb Àustria i Prússia i l’amenaça contrarevolucionària. Tot el poder cau en mans de Robespierre.
• Suspensió de totes les llibertats • Lleva forçosa d’homes solters entre 18 i 25 anys • Llei de sospitosos • Llei del màxim • repartició de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents • dirigisme econòmic • tancament d’esglésies fetes servir com a magatzems o temples de la Raó • procés de descristianització i culte a la deessa Raó • 17000 guillotinats (11000 aprox. sense judici) Total d’entre 35000- 40000 persones 1.5.
El Cop de Termidor i la República Burgesa (1794- 1799) Èxits en el camp de batalla contra la coalició Àustria, Prússia, Espanya i Anglaterra Majoria de revoltes sufocades i certa relaxació de la violència Descontentament de la població per les conseqüències del Terror i burgesia conservadora veu perillar la seva hegemonia Cop d’Estat patrocinat per alta burgesia i fi de la República Jacobina.
Detenció i execució dels líders jacobins Dificultats per mantenir l’ordre (revoltes internes de sans-culottes i absolutistes Cop d’estat del general Napoleó Bonaparte (Novembre 1799) Fi de la Revolució Francesa Constitució 1795 de caire semblant a la de 1791 Sufragi censatari 2 cambres legislatives (Consell dels cinc-cents i Consell d’ancians) poder executiu en mans del Directori 1.6 Bonapartisme (1799- 1815) Poder executiu en mans del Consolat (tres cònsols) Constitució 1799 dóna a Napoleó (cònsol) poder legislatiu, afers exteriors i nomenament de jutges.
Esdevé cònsol vitalici i es proclama Emperador el 1804 Imperi: • polítiques liberals moderades (llibertat econòmica, codi civil unitari..) • restricció de llibertats individuals • estat centralitzat • creació de sistema educatiu nacional • Concordat amb Santa Seu • consolidació de propietaris agrícoles petits i mitjans • Expansionisme militar 1.7. Expansionisme europeu Objectius: • Fer de França la potència hegemònica europea • Exportar el liberalisme • Enderrocar l’absolutisme Guerres contra diverses monarquies europees: Holanda, Anglaterra, Àustria, Espanya, Rússia, invasió d’Egipte... Grans èxits i domini de bona part d’Europa. Revoluciona les tàctiques tradicionals de fer la guerra.
1813 Gran Coalició Europea (Regne Unit, Espanya, Suècia, Portugal, Àustria, Prússia i Rússia) derrota Napoleó i restaura a Lluís XVIII (1814) Retorn de l’exili de l’illa d’Elba i derrota definitiva a la batalla de Waterloo (1815) Exili i mort a l’Illa de Santa Elena Dominis de l’Imperi francès l’any 1812