Apunts: la construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1868)

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre la construcció de l'Estat liberal durant el regnat d'Isabel II: les guerres carlines, la revolució liberal, els primers partits polítics, les dècades moderada i progressista i la crisi final del sistema isabelí.

Història d'Espanya · Batxillerat a la Comunitat Valenciana

45 pàgines · 7 temes · 12 flashcards · 16 preguntes tipus test

Índex

  1. Introducció: el regnat d'Isabel II i la construcció de l'Estat liberal · p. 1-5
  2. 1. La primera guerra carlina (1833-1840) · p. 6-13
  3. 2. El procés de revolució liberal (1833-1843) · p. 14-23
  4. 3. Els partits polítics · p. 24-28
  5. 4. La Dècada Moderada (1844-1854) · p. 29-35
  6. 5. El Bienni Progressista (1854-1856) · p. 36-40
  7. 6. La desintegració del sistema isabelí (1856-1868) i els factors de la inestabilitat · p. 41-45

Introducció: el regnat d'Isabel II i la construcció de l'Estat liberal

Flashcards

Conflicte dinàstic que va originar la llarga guerra civil inicial
Enfrontament entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals).
Règim polític en què es va transformar l'antiga monarquia absoluta
Monarquia constitucional i parlamentària.
Nova classe social dirigent que va sorgir amb el liberalisme
La burgesia agrària, que va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari.
Quins són els principals problemes que van dificultar un sistema parlamentari representatiu?
Favoritisme de la reina envers els moderats, pronunciaments militars, sufragi censatari i manipulació electoral.

Preguntes tipus test

  1. Quin tipus de monarquia va substituir l'antiga monarquia absoluta amb el triomf dels liberals?
    • a) Monarquia constitucional i parlamentària
    • b) Monarquia senyorial feudal
    • c) República federal
    • d) Monarquia absoluta reforçada

    Resposta: a) Monarquia constitucional i parlamentària. El triomf dels liberals va transformar l'antiga monarquia absoluta en una monarquia constitucional i parlamentària.

  2. Quina transformació econòmica va acompanyar el triomf liberal?
    • a) Creació de nous gremis i privilegis de la Mesta
    • b) Transferència de les terres comunals a la Corona
    • c) Manteniment dels privilegis senyorials jurisdiccionals
    • d) Conversió de la propietat senyorial en propietat privada

    Resposta: d) Conversió de la propietat senyorial en propietat privada. En l'àmbit econòmic, la conversió de la propietat senyorial en propietat privada va anar de la mà del desenvolupament de la llibertat de contractació, d'indústria i de comerç.

  3. Observa el retrat . Quin problema del sistema isabelí es vincula amb el favoritisme de la reina?
    • a) Creació de la Milícia Nacional
    • b) Introducció de la llibertat de premsa
    • c) Alternança de poders distorsionada
    • d) Ampliació del sufragi universal

    Resposta: c) Alternança de poders distorsionada. El favoritisme de la reina envers els moderats va distorsionar l'alternança de poders.

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Flashcards

Any de la mort de Ferran VII i inici de la primera guerra carlina
1833. Amb la mort de Ferran VII comença la regència de Maria Cristina.
Lema ideològic del bàndol carlí
Déu, Pàtria i Furs.
Líders del bàndol isabelí durant la guerra carlina
El general Espartero i Mendizábal.
Tipus d'exèrcit que tenien inicialment els carlins
No tenien exèrcit regular: van organitzar els seus efectius en guerrilles.

Preguntes tipus test

  1. Quina era la finalitat de la insurrecció armada que van iniciar els partidaris de Carles el 1833?
    • a) Restablir la Constitució de 1812
    • b) Impedir la consolidació del tron isabelí
    • c) Obtenir la regència per a Maria Cristina
    • d) Proclamar la república en tot el territori

    Resposta: b) Impedir la consolidació del tron isabelí. Els partidaris de Carles, germà del rei, van iniciar una insurrecció armada per impedir la consolidació del tron isabelí.

  2. Quina situació del panorama internacional es tenia en compte en l'inici del conflicte carlí?
    • a) La unió de totes les monarquies europees contra el liberalisme
    • b) Les guerres napoleòniques que enfrontaven totes les potències europees
    • c) Les revolucions absolutistes que van imposar la monarquia absoluta a Rússia i Prússia
    • d) Les revolucions liberals de la dècada del 1830 a Portugal i França i reformes democràtiques a Gran Bretanya

    Resposta: d) Les revolucions liberals de la dècada del 1830 a Portugal i França i reformes democràtiques a Gran Bretanya. Els apunts indiquen que les revolucions liberals de la dècada del 1830 havien suposat canvis a Portugal i França, i que a Gran Bretanya s'estaven aplicant reformes de caràcter democràtic.

  3. Per què la regent Maria Cristina va acceptar algunes demandes liberals durant la guerra?
    • a) Carles li havia exigit la signatura d'un pacte
    • b) Els carlins ja havien vençut en les primeres batalles
    • c) Necessitava ampliar la seua base social
    • d) L'Església li havia imposat aquesta decisió

    Resposta: c) Necessitava ampliar la seua base social. Els apunts expliquen que el suport dels liberals es va deure a la necessitat de la regent d'ampliar la seua base social, fet que la va obligar a acceptar algunes demandes liberals.

2. El procés de revolució liberal (1833-1843)

3. Els partits polítics

4. La Dècada Moderada (1844-1854)

5. El Bienni Progressista (1854-1856)

6. La desintegració del sistema isabelí (1856-1868) i els factors de la inestabilitat

I 4 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

Tema 3: La construcció de l‘Estat liberal (1833-1868). Entre moderats i progressistes. Eix cronològic 1833-1868 Etapes polítiques 1833-1866 Introducció: • Durant la minoria d'edat d'Isabel II i després amb el seu regnat es va desenvolupar a Espanya la construcció de l'Estat liberal. • El període va començar amb una llarga guerra civil entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals) com a conseqüència del conflicte dinàstic. • El triomf dels liberals va fer possible a nivell polític, la transformació de l'antiga monarquia absoluta en una monarquia constitucional i parlamentària.

En l'àmbit econòmic, es va produir a conversió de la propietat senyorial en propietat privada i el desenvolupament de la llibertat de contractació, d'indústria i de comerç. A més, va sorgir una nova classe social dirigent, la burgesia agrària, que va a controlar el sistema polític per mitjà del sufragi censatari. • Però, un seguit de problemes van dificultar la consolidació d'un sistema parlamentari realment representatiu. Principals problemes: favoritisme de la reina envers els moderats van distorsionar l'alternança de poders, els pronunciaments militars, el sufragi censatari i la manipulació electoral. Índex de continguts: 1. La primera guerra carlina (1833-1840) 2.

El procés de revolució liberal (1833-1843) 3. Els primers partits polítics. 4. La Dècada Moderada (1844-1854) 5. El Bienni Progressista (1854-1856) 6. La descomposició del sistema isabelí (1857-1868) 7. Per què no hi va haver normalitat constitucional l'Espanya isabelina? en 1. La primera guerra carlina (1833-1840) • L'any 1833 va morir Ferran VII i va començar la regència de Maria Cristina, que havia de durar fins que sa filla Isabel assolira la majoria d'edat. Però, els partidaris de Carles, germà del rei, va iniciar una insurrecció armada per impedir la consolidació del tron isabelí. • Punts a tractar: 1. Introducció 2. Els bàndols 3. El desenvolupament del conflicte 4. Fi del conflicte.

1. L'inici del conflicte • L'any 1833 va morir Ferran VII i va començar la regència de Maria Cristina, que havia de durar fins que sa filla Isabel assolira la majoria d'edat. Però, els partidaris de Carles, germà del rei, va iniciar una insurrecció armada per impedir la consolidació del tron isabelí. • Cal tenir en compte que el panorama polític internacional havia canviat, les revolucions liberals de la dècada del 1830 havien suposat canvis a Portugal, França i en Gran Bretanya s'estaven aplicant reformes de caràcter democràtic. 2. Els bàndols • a) b) c) d) Els carlins: seguidors de Carles Maria Isidre.

Ideologia: pensament tradicionalista i antiliberal, el seu programa es resumia en el lema: Déu, Pàtria i Furs. Eren defensors de la legitimitat de Carles Maria Isidre, de la monarquia absoluta, de la preeminència social de l'Església i de la conservació del sistema foral. Integrants: membres del clero, xicoteta noblesa rural, camperolat. Territoris on van tenir força: zones rurals del País Basc, Navarra, Interior de Catalunya, Aragó i el Maetrat. Líders: Carles Maria Isidre, Zumalacarregui, Maroto i Cabrera. • Els Isabelins: defensors de la causa d'Isabel II. a) Ideologia: tradicionalisme moderat i liberalisme.

b) Integrants: Alta noblesa, funcionaris de l'Estat, jerarquia eclesiàstica la majoria de l'exèrcit i els liberals (suposava el suport de la burgesia i dels sectors populars de les ciutats). El suport dels liberals es va deure a la necessitat de la regent d'ampliar la seua base social, fet que la va obligar a acceptar algunes demandes liberals. c) Territorialment controlaven quasi tot el territori nacional. d) Líders: el general Espartero i Mendizábal. 3. Desenvolupament del conflicte • Els carlins inicialment no van disposar d'un exèrcit regular i van organitzar els seus efectius en guerrilles.

• El focus més important dels carlins es va situar al nord (Navarra i País Basc), allí l'infant Carles es va instal·lar a Navarra on va organitzar un xicotet Estat, amb un govern, una administració, una universitat, fàbrica de municions, moneda etc. Altres focus importants van ser: Catalunya, sobretot en les zones muntanyoses, el Baix Aragó i la zona del Maestrat. • Des del punt de vista internacional, Carles va rebre el suport de potències absolutistes com Rússia, Prússia i Àustria, que li van enviar diners i armes, mentre que Isabel va comptar amb el suport de la Gran Bretanya, França i Portugal. 3. Desenvolupament del conflicte • La guerra va passar per dues fases: 1.

1833-1835-> Estabilització de la guerra al nord i progrés dels carlins. Carles va crear una monarquia alternativa a Navarra i va entregar l'exèrcit al general Zumalacárregi que va aconseguir conquistar Tolosa, Durango, Bergara, Eibar però va fracassar en l'intent de prendre grans ciutats com Bilbao on va trobar la mort. A més, la guerra s'estén al nord de Catalunya, terres de l'Ebre, Maestrat i Baix Aragó. 3. Desenvolupament del conflicte 2. 1836-1840-> La guerra es va decantar en favor del bàndol isabelí. • El 1836 es va produir la victòria del general Espartero a Lutxana la qual va posar fi al setge de Bilbao.

A partir d'eixe moment els insurrectes van canviar d'estratègia i van intentar portar la guerra a altres territoris isabelins. • El 1837 trobem l'expedició de l'infant Carles, la qual es va dirigir a Madrid amb la intenció de prendre la capital, però va ser rebutjat per l'exèrcit liberal. A partir d'eixe moment els carlins es repleguen cap al nord. • 1837-1838-> successió de victòries de l'exèrcit liberal. • La feblesa del carlisme va afavorir l'aparició de discrepàncies entre els transaccionistes (partidaris d'un acord amb els liberals) i els intransigents (defensors de continuar). 4.

La fi de la guerra: • Finalment, el general Maroto (cap dels transaccionistes) va acordar la signatura del Conveni de Bergara (1839) amb el general Espartero. L'acord establia el manteniment dels furs a les províncies basques i a Navarra i la integració de la oficialitat carlina en l'exèrcit reial o isabelí. Només el partidaris de Cabrera (cap dels intransigents) van continuar resistint al Maestrat fins la seua derrota l'any 1840. • Conseqüències de la guerra: 1. Balanç molt negatiu per la destrucció i els episodis de crueltat i represàlies. Es calculen uns 200.000 morts. 2. Econòmic: destrucció de collites, infraestructes, morts, deute públic. 3.

Polític: amnistia als liberals i progressiva integració en l'Estat, protagonisme de l'exèrcit i inestabilitat en el procés de construcció de l'Estat liberal. 4. Triomf del liberalisme i construcció de l'Estat liberal. Síntesi 1. Què són les Guerres Carlines--> 2. Cronologia del conflicte--> 3. Causes del conflicte--> Guerres civils que es van produir a Espanya al llarg del segle XIX les quals va representar l'enfrontament entre... Haga clic para agregar texto Haga clic para agregar texto 4. Bàndols, idelogia, suport i territoris--> 5. Guerres---> Haga clic para agregar texto 6. Conseqüències--> Haga clic para agregar texto Haga clic para agregar texto 2.

El procés de revolució liberal (1833-1843) • La guerra carlina va accelerar el procés de revolució liberal a Espanya. Enfront de l'absolutisme dels insurrectes, el bàndol isabelí només podia establir una base social sòlida guanyant els liberals per a la seua causa. Va ser així com, entre els anys 1833 i 1843, es va dur a terme el desmantellament jurídic de l'Antic Règim, la consolidació de la propietat individual i la configuració d'un Estat liberal. • Els principals punts a tractar són: 1. Els primers governs de transició (1833-1836). 2. La revolta del 1836 i els progressistes al poder. 3. La tornada al poder dels moderats (1837-1840). 4. La regència d'Espartero (1840-1843). 1.

Els primers governs de transició (1833-1836) Règim de l’Estatut Reial. • El testament de Ferran VII establia la creació d'un consell de govern per a assessorar a la regent Maria Cristina, presidit per Francisco Cea Bermúdez, format per absolutistes moderats, amb l'objectiu d'arribar a un acord amb els carlins i alhora proposava algunes tímides reformes administratives. L'única reforma aprovada va ser la nova divisió provincial d'Espanya, promoguda per Javier de Burgos (1833), que dividia Espanya en 49 províncies.

• Però, l'extensió de la insurrecció carlina i l'immobilisme del govern, va portar alguns militars i assessors a convèncer la regent de la necessitat de nomenar un nou govern capaç d'aconseguir l'adhesió dels liberals. • Llavors, es va establir un nou govern presidit per Francisco Martínez de la Rosa (liberal moderat) que va iniciar algunes reformes. La més important va ser la promulgació de l'Estatut Reial (1834). Aquest document, està considerat com una carta atorgada, que marca el primer pas de la monarquia absoluta a la monarquia constitucional. Estatut Reial 1834 • Sobirania reial-> amplis poders del rei que controlava l'executiu i el legislatiu.

• Corts bicamerals-> controlades per la corona, formades per una cambra alta de designació reial formada pels grans d'Espanya amb caràcter vitalici, i una cambra baixa de procuradors escollits per sufragi cesatari. • No es reconeixien llibertats individuals. 1. Els primers governs de transició (1833-1836) • Mentrestant, el malestar social creixia, a la fam i a les epidèmies s'afegien els atacs carlins a la població. En l'estiu del 1835 es van produir protestes i avalots que vam derivar en assalts i crema de convents i es van crear juntes que reclamaven el restabliment de la Constitució del 1812.

• Per tal d'obtenir el suport dels liberals i restablir l'autoritat i l'ordre públic, la regent va nomenar un nou govern encapçalat per Juan Álvarez Mendizábal (liberal progressista). Els seus objectius eren: derrotar el carlisme, transformar l'Estat en un sentit liberal, iniciar la necessària reforma agrària i altres mesures (reforma d'Hisenda, restablir la Milícia Nacional, reforma del servei militar potenciant el sistema de quintes). 2. La revolta del 1836 i els progressistes al poder. El desmantellament de l’Antic Règim. • Maria Cristina, fent cas de les veus contràries a les mesures reformistes, va destituir Mendizábal i va lliurar el govern als moderats.

Aquesta decisió va alarmar els progressistes i l'estiu del 1836 va començar a Andalusia un moviment revolucionari a favor de la Constitució del 1812, es van formar juntes i la mobilització de la Milícia Nacinal. • En agost del 1836, un grup de sergents es va sublevar al palau de La Granja i van obligar a la regent a acceptar la Constitució del 1812 i a designar un nou govern progressista presidit per José Calatrava i amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda. • Entre l'estiu del 1836 i l'octubre del 1837, els progressistes van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l'Antic Règim i d'implar un règim liberal.

El nou govern va convocar eleccions a corts, que van donar una majoria progressista, a més, va decidir abandonar la Constitució del 1812, que la majoria considerava massa radical i es va redactar una nova, la Constitució del 1837. Aquest document va intentar aproximar les postures entre els moderats i els progressistes. La Constitució del 1837 • Sobirania nacional-> però amb importants atribucions al rei, controla l'executiu i participa en el legislatiu. • Àmplia declaració de drets-> llibertat de premsa, d'opinió, d'associació, etc. • Divisió de poders. • Confessionalitat catòlica de l'Estat, que es comprometia a finançar l'Església.

• La introducció del Senat de designació reial, la sobirania compartida i la concessió d'amplis poders a la Corona n'eren alguns dels elements més conservadors. • Sufragi censatari i es completava amb una llei posterior. 2. La revolta del 1836 i els progressistes al poder • Algunes lleis més van culminar l'entramat jurídic constitucional, entre eles quals hi havia la Llei d'impremta (1837), que va incrementar el control sobre els diaris, i la Llei electoral (1837), que va fixar el sufragi restringit als majors de 25 anys amb dret de vot del 2,5 % de la població (amb l'Estatut Reial era del 0,15 %).

• El nou sistema liberal va significar també l'impuls d'una reforma agrària que desmantellara la propietat senyorial i introduïra noves relacions de treball i de mercat, i que establís els nous principis de la propietat privada i de lliure disponibilitat de la terra. La reforma agrària es va dur a terme el 1837 a partir de tres grans mesures polítiques: 1. L'abolició de les senyories. 2. La desvinculació de les primogenitures. 3. La desamortització de béns del clero regular i del clero secular. La reforma agrària liberal: 1.

La dissolució del règim senyorial-> va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors, malgrat que van mantenir la propietat de les terres que els llauradors no van poder acreditar com a pròpies. Així, l'antic senyor es va convertir en el nou propietari i molts llauradors van passar a la condició d'arrendataris o jornalers. 2. La desvinculació de les primogenitures-> va suposar la fi dels patrimonis units obligatòriament a una família o institució, això va permetre als seus propietaris vendre la terra lliurement. 3.

La desamortització dels béns del clero regular (1836) i del clero secular (1837)-> Va anar precedida de la dissolució dels ordes religiosos (amb l'excepció dels dedicats a l'ensenyament i a l'assistència sanitària) i el seu patrimoni va ser confiscat per l'Estat. Després, els béns nacionalitzats es van vendre en subhasta pública i van ser amb diners o amb vals de deute públic. • La desamortització de Mendizábal tenia com a objectius: obtenir recursos per a abastir l'exèrcit liberal, disminuir el dèficit d'Hisenda i millorar les finances reials i forjar una classe de propietaris defensors del liberalisme. A llarg termini, havia d'afavorir també el desenvolupament de l'agricultura.

• Inconvenients: la reforma va afavorir la concentració de la propietat en mans dels antics propietaris i dels nous compradors de béns i no va comportar una redistribució de la terra entre els camperols. • Altres mesures que van permetre la consolidació dels liberalisme econòmic van ser: abolició del delme, dels privilegis de la Mesta i dels gremis. I es va consolidar la llibertat d'indústria, la de contractació i la de comerç, fet que va afavorir la creació d'un mercat nacional. 3. La tornada al poder dels moderats (1837-1840). • En setembre del 1837 va ser aprovada la Constitució, l'octubre es van convocar noves eleccions que van guanyar els moderats.

Aquesta etapa de govern es va allargar fins al desembre del 1840, els moderats van intentar desvirtuar els elements més progressistes de la legislació del 1837. • Actuació dels moderats: van recórrer de manera permanent a suspendre el funcionament de la Constitució, van governar de manera autoritària mitjançant decrets, van restringir les llibertats, van frenar la desamortització eclesiàstica i van donar suport al manteniment del clero per mitjà d'un pressupost estatal.

A més, es va accentuar la centralització política amb un projecte de Llei d'ajuntaments (1840), que donava a la Corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de província i reforçava el control del govern sobre els municipis. • Els progressistes es van sentir expulsats del sistema i van recórrer a la insurrecció amb el suport de les principals ciutats, de la Milícia i d'una part de l'exèrcit liderada per Espartero (heroi de la guerra carlina, d'origen humil, que es va formar en la guerra de la Independència i en les guerres colonials).

• La regent Maria Cristina va donar suport als moderats, però l'enfrontament es va resoldre a favor dels progressistes, la regent va dimitir el 1840, abans de donar el seu suport al nou govern progressista. Aleshores, els progressistes van mirar cap a Espartero, el qual va assumir el poder i va esdevenir regent únic el 1840. 4. La regència d'Espartero (1840-1843) • Espartero va dissoldre les juntes revolucionàries i va convocar noves eleccions, que van donar la majoria parlamentària als progressistes. • Inicialment, es va recuperar el programa progressista (venda de les terres desamortitzades, floriment de la premsa, de les publicacions i associacions).

Tanmateix, ben prompte va derivar cap a un fort autoritarisme: fou incapaç de cooperar amb les Corts i va governar solament amb militars afins, aïllant-se de l'entorn progressista i augmentant la seua impopularitat. • Una de les seus actuacions de més transcendència va ser aprovar un aranzel lliurecanvista, que obria el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos (1842). La indústria tèxtil catalana se'n va sentir amenaçada i això va donar lloc a la insurrecció de Barcelona, en la qual es van involucrar la burgesia i les classes populars. Espartero va bombardejar la ciutat i va proclamar l'Estat de guerra fins aconseguir controlar la ciutat.

• El 1843, un nou alçament, integrat per progressistes i moderats i liderat pel general Narváez (líder dels moderats), va forçar el cessament d'Espartero i va marxar cap a l'exili. Una sèrie de conspiracions van portar els moderats al poder al final del 1843, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina amb tretze anys. 3. Els partits polítics • El triomf del liberalisme va comportar l‘aparició d‘òrgans representatius: Corts, diputacions i ajuntaments. En eixe context, els partits polítics van ser els instruments per a proveir de representants aquestes institucions i organitzar les diferents opcions polítiques. • Principals punts a tractar: 1.

Característiques dels partits. 2. Partits polítics 1. Característiques dels partits: • Els partits polítics del segle XIX no eren com els entenem actualment. No eren grups compactes i homogenis amb una ideologia i un programa ben definits, sinó que constituïen agrupacions de personalitats al voltant d'algun notable, civil o militar. • Més que partits eren corrents d'opinió o "camarilles" vinculades per relacions personals o per interessos econòmics, que s'unien per participar en les eleccions i controlar les diferents parcel·les de poder.

• Durant el regnat d'Isabel II es van anar configurant les grans famílies polítiques i els partits que van dominar la vida política espanyola al llarg de tot el segle XIX. Les grans opcions del liberalisme van ser els moderats i els progressistes, que es van alternar en el poder durant dècades. Enmig d'estes dos opcions va sorgir la Unió Liberal, un partit amb intencions centristes. • També van sorgir opcions més radicals que recollien les aspiracions populars, com el Partit Demòcrata (1849), que defensava el sufragi universal masculí i acceptava la monarquia com a institució simbòlica, sense intervenció política, i el Partit Republicà, que advocava per abolir la monarquia.

Ideologia dels partits: Regnat d'Isabel II (1843-1868) Dècada Moderada (1844-1854) General Narváez i Constitució 1845 Bienni Progressiata (1854-1856) General Espartero i Constitució 1856, no es va arribar a promulgar... Crisi del reganat (1856-1868) Governs unionistes i moderats. O' Donnell, Narváez i restabliment de la Constitució 1845 4. La Dècada Moderada (1844-1854) • Després de la caiguda d'Espartero l'any 1843 i de la proclamació de la majoria d'edat d'Isabel II, els moderats van accedir al poder amb el suport total de la corona.

Es va iniciar així una llarga etapa de governs moderats que va durar 10 anys i que va acabar amb el pronunciament militar progressista, conegut com la Vicalvarada. • D'aquest punt, cal destacar tres fets fonamentals: 1. Les bases del règim moderat 2. El desenvolupament de l'Estat moderat. 3. La crisi del moderantisme. 1.- Les bases del règim moderat En les eleccions del 1844-> victòria dels moderats, nou govern de Narváez, objectius: 1. Acabar amb l'etapa revolucionària. 2. Normalitzar el funcionament de les institucions liberals. 3. Crear una legislació bàsica per a crear el nou Estat que garantira el predomini de l'oligarquia.

Es tractava de crear un sistema liberal moderat que garantira el domini de l'oligarquia: gran burgesia terratinent i financera i alguns sectors professionals liberals i de l'exèrcit Amb eixa finalitat es va elaborar la Constitució de 1845. Establia els principis del moderantisme. 1. Les bases del règim moderat • La Constitució es va completar amb altres lleis com, el decret del 1845, que va regular la llibertat d'impremta, la qual va passar a controlar-se per part del govern. • La Llei electoral del 1846 va establir un sufragi censatari i restringit a l'1% de la població.

Només tenien dret de vot els grans contribuents i personalitats destacades de la cultura, l'administració, l'Estat i l'Església. • A més a més, es va acceptar el sistema de districtes uninominals, que afavoria el predomini del vot rural (suposadament més conservador) sobre l'urbà i que facilitaven la intromissió del govern en les eleccions i convidaven el falsejament electoral. 2. El desenvolupament de l'Estat • Els moderats van consolidar un nou Estat sota els principis del centralisme, la uniformitat i la jerarquització. Amb eixe objectiu van elaborar un seguit de lleis i reformes administratives.

• Lleis i reformes administratives: ➢ El Concordat amb la Santa Seu (1851)-> pel qual el papat reconeixia a Isabel II i acceptava el procés desamortitzador. L'Estat es comprometia a sostenir el culte i li otorgava competències en educació i moral pública. Es van restablir les ordes regulars i es reconeixia el catolicisme com a religió oficial de l'Estat. ➢ Reforma fiscal (Llei Mon-Santillán 1845)-> El seu objectiu era augmentar els ingressos de l'Estat i modernitzar la Hisenda. Es va establir una contribució directa sobre la propietat i l'impopular impost sobre el consum que gravava alguns articles de primera necessitat.

La idea era crear un sistema igualitari i just, on es pretenia que predominaren els impostos directes (són més justos perquè pagues en funció dels teus ingressos) però com el cobrament depenia de la informació que facilitaven els ajuntaments els fraus va ser grans, així es van anar augmentant els impostos indirectes sobre el consum. ➢ Per tal d'unificar la llei es va crear Codi Penal (1848) i el Codi Civil (1850). 2. El desenvolupament de l'Estat ➢ Reforma de l'Administració pública de l'Estat-> es van reorganitzar els càrrecs i es va crear una llei de funcionaris que regulava el seu accés al cos.

➢ Reforma de l'Administració provincial i municipal (1845)-> amb un sistema jeràrquic de control: governadors civils, diputacions i ajuntaments, de tal manera que l'alcalde dels municipis de més de 2000 habitants i de les capitals de província eren escollits per la Corona mentre que els dels municipis menors eren designats pel governador civil. ➢ Per a la qüestió foral-> i evitar un nou alçament carlí, un decret del 1844 va acordar mantenir al País Basc i Navarra les juntes generals i els ajuntaments forals. ➢ Sistema nacional d'instrucció pública (Llei Moyano 1857)-> regulava els diferents nivells d'ensenyament i elaborava els plans d'estudi.

➢ Creació de la Guàrdia Civil (1844)-> per tal de mantenir l'ordre públic i un sistema militar obligatori, per mitjà d'un sistema de quintes per sorteig que era redimible a canvi d'un pagament en diners. ➢ Es va adoptar el sistema mètric decimal. 3. La crisi del moderantisme • En primer lloc, els governs moderats no van aconseguir estabilitat política amb canvi contin us de govern. A més, van haver de fer front a diversos conflictes: a) Protestes de la població contra el sistema de quintes, motins dels camperols, vagues obreres. b) La crítica de demòcrates i republicans que es veien fora del sistema.

c) La Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849)-> el motiu va ser l'interés dels carlins per resoldre el problema successori casant a la reina amb el nou pretendent carlí, Carles Lluís, fill de Carles Maria Isidre. La guerra provocada per la negativa del govern a la boda, va ser una guerra de guerrilles alimentada pels joves que s'uniren als carlins per no anar a les quintes. Final: derrota dels carlins. • Divisions internes del moderantisme. A més la vida política no es produïa a les Corts sinó al voltant de la Cort i a partir de la influència de les camarilles al marge de la vida parlamentària.

• La marginació de les Corts va culminar amb la reforma del 1852 per la qual el govern de Bravo Murillo volia establir un sufragi més restringit, suspendre indefinidament les Corts i governar a través de decrets. Això provocà una forta oposició d'un sector dels moderats i de ls progressistes i demòcrates que el 1854 va donar lloc al pronunciament militar D'Odonnell. 5. El Bienni Progressista (1854-1856) • Després de la insurrecció del 1854, la reina Isabel II va encarregar la formació de govern al general Espartero, que va inaugurar el Bienni Progressista.

El nou règim va intentar impulsar reformes econòmiques i polítiques però un nou pronunciament l'any 1856 va tornar novament el poder als moderats. • Aquest apartat es pot dividir en quatre grans etapes: 1.- La Revolució de 1854 --> Pronuciament D'Odonnell a Vicálvaro. 2.- L'acció del govern--> Desamortització de Madoz i Llei de ferrocarrils. 3.- Problemes socials --> crisi de subsistència i moviment obrer. 4.- Crisi del Bienni--> Enfrontament entre Espartero i O'Donnell.

1.- La Revolució el 1854 • L'autoritarisme dels moderats va precipitar l'oposició de progressistes, demòcrates i un sector dels moderats--> Pronunciament militar de Vicálvaro liderat per O'Donnell el qual va fundar un nou partit, la Unió Liberal (progressistes més tebis i moderats més avançats). • Els insurrectes van elaborar el Manifest de Manzanares on demanaven el compliment de la Constitució de 1845, la reforma de la Llei electoral, la reducció d'impostos i la Milícia Nacional. A la crida es van afegir diferents caps militars, i també grups de civils que van protagonitzar alçaments en les diferents ciutats.

• Es formà un nou govern presidit per Espartero, el qual va convocar Corts constituents. El resultat va ser la victòria dels progressistes i unionistes, els quals immediatament van restaurar la Milícia i la Llei municipal que permetia l'elecció directa dels alcaldes, a més a més, van elaborar la Constitució de 1856 que no arribà a ser promulgada, aquesta introduïa novetats: llibertat de culte, elecció del senat... 2. L'acció del govern • Allò més important va ser un pla de reformes econòmiques que va impulsar una etapa de desenvolupament econòmic que va durar fins el 1866.

Destacar dos lleis fonamentals: a) Nova llei de desamortització civil i eclesiàstica de Madoz (1855) que afectava als béns de l'Estat, de l'Església, dels odes militars i sobretot, als ajuntaments. Positiu: va augmentar els recursos de l'Estat i es va desenvolupar l'agricultura de mercat, però va incrementar també la concentració de la terra en benefici de la nova burgesia agrària en detriment del camperolat (va perdre l'ús de les terres comunals). b) Llei General de Ferrocarrils (1855) regulava i incentivava la construcció de línies de ferrocarril i oferia grans avantatges a les empreses que intervingueren --> atracció d'inversions estrangers francesos i britànics.

c) Altres iniciatives: la posada en marxa del sistema de telègraf, l'ampliació de la xarxa de carreteres, el foment de les societats per accions i de l'activitat bancària i el desenvolupament de la mineria. 3. Els problemes socials • El govern del Bienni va haver de fer front a tres problemes socials que van generar una gran inestabilitat i que finalment van acabar influint en la seua caiguda: 1. Es va produir una crisi de subsistència que va donar lloc a episodis de fam i carestia, unida a una epidèmia de còlera que afectà sobretot a les classes populars--> malestar social. 2.

Alçament camperol a Castella, resultat del fenomen anterior, fet que es va traduir també en aldarulls populars en moltes ciutats. 3. Conflictivitat obrera, especialment a Catalunya, allí els treballadors van començar a organitzar-se i van demanar: reducció d'impostos, abolició del sistema de quintes, millora dels salaris i reducció de la jornada laboral. La forta repressió per part del govern va donar lloc a vagues en 1854 i 1855. 4.

La crisi del Bienni • La causa va ser la forma d'afrontar la conflictivitat social>enfronatment entre Espartero i O'Donnell (Ministre de Guerra, era partidari de mesures repressives, mentre que Espartero hi estava en desacord)), i la intervenció de la reina en favor D'Odonnell va ratificar el canvi i aquest es va convertir en cap de l'executiu. • Es van produir protestes i resistències per part dels progressistes amb el protagonisme de la Milícia. Finalment es va imposar el sector de l'exèrcit favorable a O'Donnell, el qual va posar fi al Bienni: va tancar les Corts, va suprimir la Milícia, va destituir ajuntaments i diputacions i va anul·lar la llibertat de premsa. 6.

La desintegració del sistema isabelí (1856-1968) • Aquest període va estar dominat per l'alternança en el poder d'unionistes i moderats. Però, el favoritisme de la corona envers els moderats i la marginació dels progressistes i dels demòcrates van conduir a la descomposició del sistema polític isabelí • Anem a tractar quatre punts fonamentals: 1. La reacció moderada de 1856-1857 2. El govern de la Unió Liberal D‘Odonnell 3. La crisi final del sistema: governs moderats (1863-1868) 1. La reacció moderada (1856-1857) • • • Després del colp militar, O'Donnell va restablir la Constitució 1845 amb una acta addicional de caràcter més liberal i va mantenir les lleis desamortitzadores.

Però va perdre el suport de la reina (política de camarilles) la qual va nomenar Narváez president de l'executiu. Narváez va intentar tornar a la situació anterior de 1854, és a dir a posar en marxa un govern més autoritari, va suspendre la desamortització, va restringir drets i llibertats, va establir quintes i va convocar noves eleccions->victòria aclaparadora dels moderats. El nou govern va reformar el Senat per incorporar els grans d'Espanya com a senadors vitalicis, va restaurar la primogenitura.

Una de les lleis més importants va ser la Llei Moyano (primera gran llei d'educació a Espanya) que dividia l'educació en tres graus primària, secundària i universitària i establia plans d'estudi fixats per l'Estat. Narváez va ser destituït per qüestions internes de palau i Isabel tornà a nomenar a O'Donnell president de l'executiu, aquesta vegada al capdavant de la Unió Liberal (nou partit amb vocació de centre). 2. El govern unionista d'O'Donnell (1858-1863) • El govern D'Odonnell va tenir una durada excepcional per a l'època, uns quatre anys i mig. Va governar sense un programa definit i la majoria a les Corts li va permetre certa tranquil·litat.

• En l'àmbit polític, va liberalitzar la Constitució de 1845 mitjançant la disminució del control de la premsa, l'augment de l'autonomia dels ajuntaments i el reforç del poder judicial. • En l'àmbit econòmic, va desplegar la legislació econòmica del Bienni: expansió del ferrocarril, va reprendre la desamortització civil i va augmentar la inversió en obres públiques per tal de reduir l'atur. • Política exterior molt activa, que buscava prestigi i reforçament de la seua autoritat. Espanya va participar en campanyes militars molt costoses i inútils que buscaven refer la imatge d'Espanya com a potència colonial i estimular el patriotisme.

Tres campanyes: 1.- L'expedició a la Cotxinxina, juntament amb França. 2.- La intervenció a Mèxic el 1862, per exigir el pagament d'un deute. 3.- La campanya del Marroc, per disputes de frontera amb les victòries a Tetuan i Castillejos • Amb el temps es va anar produint un desgast en la coalició governamental a causa del descontent del sector més progressista, això donà lloc a inestabilitat amb canvis continus de govern i el 1863 O'Donnell va presentar la seua dimissió i la reina entregà el poder als moderats. 3.

La crisi final del sistema (1863-1868) • • • • Els governs moderats van imposar novament l'autoritarisme, a més el intervencionisme de la reina van acabar desnaturalitzant el sistema liberal i provocant una forta inestabilitat. L'oposició: progressistes, demòcrates i republicans van culpar Isabel II de la seua exclusió i del mal funcionament de les institucions i van optar pel pronunciament com a única via d'accés al poder. Exemple: la insurrecció de la caserna de San Gil --> revolta a Madrid. La situació del govern va empitjorar arran de la crisi de subsistències de 1866-->augment de preus i descontent popular.

Davant d'aquesta situació els progressistes i els demòcrates van signar el Pacte d'Oostende per posar fi a la monarquia d'Isabel II, formar un govern provisional i convocar Corts constituents. A aquest pacte es va sumar el 1867 el unionistes amb bona part de la cúspide militar. Amplis sectors de la població van coincidir que era necessari fer un canvi radical en la situació del país. 7. Factors que van influir en el mal funcionament del sistema polític El nou Estat liberal va quedar influït per un seguit de factors que van obstaculitzar el lliure joc polític i van posar en perill l'estabilitat del sistema: 1.- La forta presència militar 2.- Un sufragi molt restringit.

3.- La manipulació dels resultats electorals per part del govern. 4.- La suspensió de les garanties constitucionals. 5.- La influència de la Cort i la camarilla en la reina.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya