Matemàtiques 1r Batxillerat: Potències, Radicals i Funcions

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes i exercicis de matemàtiques de 1r de Batxillerat que tracten l'arrel enèsima, propietats dels exponents, racionalització de denominadors, així com l'estudi de funcions definides a trossos, composició i funcions inverses.

Matemàtiques I · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

21 pàgines · 5 temes · 2 flashcards · 3 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Activitats prèvies de funcions, equacions i radicals · p. 1-3
  2. 2. Potències i radicals: definició, exponents i propietats · p. 4-8
  3. 3. Racionalització de denominadors i operacions amb radicals · p. 9
  4. 4. Funcions definides a trossos i les seves representacions · p. 10-16
  5. 5. Composició de funcions i funció inversa · p. 17-21

1. Activitats prèvies de funcions, equacions i radicals

Flashcards

Fórmula de la inversa de $f(x) = \sqrt{x+6}$
$f^{-1}(x) = x^2 - 6$, definida per a $x \ge 0$.
Relació gràfica d'una funció i la seva inversa
Són simètriques respecte a la recta bisectriu del primer quadrant, $y = x$.

Preguntes tipus test

  1. Observa el gràfic de la funció . Quin és el domini de la funció definida a trossos?
    • a) $(-\infty, 3) \cup [3, 11]$ o $(-\infty, 11]$ segons la continuïtat als punts de tall
    • b) $(-\infty, 11]$
    • c) $[0, +\infty)$
    • d) $[-4, 11]$

    Resposta: a) $(-\infty, 3) \cup [3, 11]$ o $(-\infty, 11]$ segons la continuïtat als punts de tall. La gràfica mostra una paràbola fins a $x=3$ i després un segment lineal des de $x=3$ fins a $x=11$ aproximadament, dividint el domini en dos trams.

  2. Per a les funcions $f(x) = \sqrt{x+6}$ i $g(x) = \dfrac{x^2-3}{x^4}$, quina és l'expressió simplificada de $(g \circ f)(x)$?
    • a) $\dfrac{x-3}{(x+6)^2}$
    • b) $\dfrac{\sqrt{x+3}}{x+6}$
    • c) $\dfrac{x+3}{x^2+36}$
    • d) $\dfrac{x+3}{(x+6)^2}$

    Resposta: d) $\dfrac{x+3}{(x+6)^2}$. $(g \circ f)(x) = g(f(x)) = \dfrac{(\sqrt{x+6})^2-3}{(\sqrt{x+6})^4} = \dfrac{x+6-3}{(x+6)^2} = \dfrac{x+3}{(x+6)^2}$.

  3. En resoldre l'equació bicuadrada $5x^4 - 3x^2 - 10 = 0$ fent el canvi $z = x^2$, quantes solucions reals té l'equació per a $x$?
    • a) 4 solucions reals
    • b) 3 solucions reals
    • c) Cap solució real
    • d) 2 solucions reals

    Resposta: d) 2 solucions reals. L'equació $5z^2 - 3z - 10 = 0$ té discriminant positiu $\Delta = 9 - 4(5)(-10) = 209$. Com que el producte de les arrels és $c/a = -10/5 = -2 < 0$, una arrel $z$ és positiva (dona 2 solucions reals $x = \pm\sqrt{z}$) i l'altra és negativa (no dona solucions reals).

2. Potències i radicals: definició, exponents i propietats

3. Racionalització de denominadors i operacions amb radicals

4. Funcions definides a trossos i les seves representacions

5. Composició de funcions i funció inversa

Text del document

1. De les següents funcions dona la seva expressió analítica a) b) 2. Resol les equacions següents x+3 x 5 − 2 = 2 x −4 x +3 x +2 x−2 a) b) 5x4 - 3x2 - 10 = 0 2 x −3 4 x a) Dona l’expressió simplificada de g o f b) Troba l’expressió analítica de la inversa de f(x) c) És pot fer g 0 g ? En cas afirmatiu troba l’expressió analítica 3. Sigui f(x) = √ x+6 i g(x) = 4. Dibuixa la funció inversa 5.

Opera i simplifica √ 25 · √a 5 b) 7 √5 b: √ b 3 c) d) Racionalitza a) √ a +3 √ 3− √ a a) 3a √a b· √ 3(2 a) b 2a b) 4 √ a2 7 d) a · √a : √ a 4 5 27 9 3 Matemàtiques 1r batxillerat Potències i Radicals Potències i Radicals Matemàtiques 1r batxillerat 0 Matemàtiques 1r batxillerat Potències i Radicals 1 Matemàtiques 1r batxillerat Potències i Radicals 2 L'ARREL ENÈSIMA D'UN NOMBRE: A continuació veurem el significat de l'operació anomenada radicació. Quan escrivim una expressió com n a , essent n un nombre natural i a un nombre real, volem indicar un nombre que elevat a l'exponent n ens doni el nombre a.

O sigui: n a = r ⇔ rn = a Per tant 5 32 = 2 perquè 25 = 32 En una expressió com n a : • el nombre natural n, n ∈ , s'anomena índex. • el nombre real a, a ∈ ℜ , s'anomena radicant. • el símbol , s'anomena radical. Quan l’índex és el nombre 2, no cal posar-lo i l'expressió a s'anomena arrel quadrada d'a, quan l'índex és un 3, s'anomena arrel cúbica d'a. Per als altres índexs parlarem d'arrel quarta, arrel cinquena, etc. Si l'índex és un nombre genèric indicat per n, n a ho llegirem com arrel enèsima d'a.

Quan l'índex és un nombre parell, com en el cas de l'arrel quadrada, l'arrel, o bé té dos valors (dos nombres oposats) en el cas que el radicant sigui positiu, o bé no té valor en el cas que el radicant sigui negatiu. Per exemple: 4 81 = ±3 o sigui 3 i -3, perquè tant 3 4 = 81 com (−3) 4 = 81 I en canvi 4 − 81 no té cap valor real perquè un nombre elevat a l'exponent 4 sempre ens dóna un resultat positiu. Quan l'índex és un nombre senar, com en el cas de l'arrel cúbica, l'arrel té un únic valor real del mateix signe que el radicant: 3 125 = 5 i 3 − 125 = −5 En els exemples que hem posat en aquest apartat les arrels tenien valor enter. Però en general ja saps que no és així.

Per exemple 2 ≈ 1,41 és un nombre no enter i no racional: és el que s'anomena nombre irracional, un nombre que no el podem expressar en forma de fracció, és a dir en forma decimal amb un nombre finit o periòdic de xifres. Això sí, en podem calcular un valor decimal aproximat, i tan aproximat com vulguem!. La majoria de les arrels ens donen nombres irracionals. En aquests casos, i si no ens cal una aproximació decimal, les deixarem indicades amb el radical. Matemàtiques 1r batxillerat Potències i Radicals 3 A més de la majoria de les arrels, hi ha molts d'altres nombres irracionals. Per exemple el nombre .

Tot i que fins ara no has treballat amb gaires nombres irracionals, a partir d'ara n'usaràs molts. Has de tenir en compte que hi ha infinits nombres irracionals, i encara més: entre dos nombres racionals qualssevol, per petita que sigui la seva diferència, per exemple entre 0,001 i 0,002, hi ha sempre infinits nombres irracionals!

ELS EXPONENTS NO NATURALS D'acord amb el que hem vist anteriorment el significat dels exponents és: Per a exponents enters positius: an = a · n factors · a exemple: 34 = 3•3•3•3 = 81 Per a l'exponent 0: a0 = 1 Per a exponents negatius: a −r = 1 ar exemple: 4 −3 = 1 1 = 3 4 64 Per a exponents fraccionaris 1 m a n = +n a m exemples: 25 2 = + 2 25 = + 25 = 5 2 3 7 = 3 7 2 = 3 49 ≈ 3,66 La justificació d'aquestes definicions es basa en la lògica de l'ampliació de la funció exponencial de manera que tinguin sentit les imatges corresponents, però la seva justificació rigorosa s'ha de trobar en les propietats que compleixen els exponents naturals i que només amb aquestes definicions es mantenen per a qualsevol tipus d'exponents.

Tot seguit estudiarem aquestes propietats. A.1 Troba, usant la calculadora el valor decimal, arrodonit a la cinquena xifra decimal, de les potències següents. Fes-ho en cada cas de dues maneres diferents: • primer, usant la tecla xy o bé la x1/y • segon, sense usar aquestes tecles, a partir de la definició dels exponents negatius i fraccionaris: pots usar només les tecles de les operacions elementals, suma, multiplicació, divisió, les arrels i la funció 1/x. Expressa la potència de manera que es vegi quines operacions has fet.

Matemàtiques 1r batxillerat −3 1 2 3 2 − 1 2 5 ; 7 ; 0,4 ; 154 ; 10 Potències i Radicals 4 2 3 A.2 a) Intenta trobar amb la calculadora usant la tecla xy el valor de les expressions següents: 5 4 4 32 − 32 (-2)5 − 16 16 b) Què passa quan la base de la potència és negativa? Comenta amb els teus companys o companyes si han trobat les mateixes dificultats a l'hora de trobar potències amb base negativa. c) Calcula els valors de l'apartat a) que tinguin sentit.

5 PROPIETATS DELS EXPONENTS Les potències tenen FONAMENTALS: unes propietats que • producte de potències de la mateixa base: • quocient de potències de la mateixa base: • potència d'una potència: en direm PROPIETATS a r ·a s = a r + s ar = a r −s s a (a r ) s = a r ·s Aquestes propietats es pot comprovar que són certes per als exponents naturals, però també per els altres tipus d'exponents. Justament les definicions que hem donat dels diferents exponents es justifiquen per tal que continuïn essent vàlides aquestes propietats.

A.3 Utilitzant les propietats fonamentals dels exponents, posa en forma de potència única les expressions següents: a) en potència de base a: a3 · a5 2 3 ·2 4 b) en potència de base 2: 29 c) en potència de base b: b·b-2 1 d) en potència de base a: e) en potència de base 3: f) en potència de base 5: 2 a 2 ·a 3 32 · 3 0,2·3 5 (hauràs de posar 0,2 com a potència de 5: pensa en els exponents negatius) A.4 Escriu en forma de potència única de base 3: 3 3 3 9· 3 3 A.5 Escriu en forma de potència única de base a : Matemàtiques 1r batxillerat 1 2 3 a ·a a a· a a A.6 5 (a) 5 2 3 6 Escriu en forma de potència única:  34 12   2 ·8      A.7 2 3 Potències i Radicals 5 3 4 1 2 2 ·8 · 2 43 5 3 3·9 4 3 35 Escriu en forma de potència única: 3  43  a ÷ a2      − 3  2 12  4  a 5         −4 3 125 ·5 4 ·0,2 −2 2 3 25 ·0,04 3 RACIONALITZACIÓ DE DENOMINADORS De vegades convé suprimir els radicals que hi ha en un denominador.

Per ferho, cal multiplicar-lo per l’expressió adequada. Naturalment, el numerador també es multiplicarà per aquesta expressió. Vegem els procediments per suprimir arrels del denominador. • Per suprimir una arrel quadrada només cal multiplicar per la mateixa arrel • En una suma d’arrels se suprimeixen els radicals multiplicant per el seu conjugat.

A.8 Racionalitza a) b) c) d) e) f) g) h) 5−√ 3 √7 √ 2+ √ 3 2−√ 3 √ 3+ √ 5 √ 5− √ 3 7 3+ √ 7 Escriu l'expressió analítica de les funcions dibuixades en blau ( la part dibuixada en negre discontinua només és per facilitar la tasca) A) B) C) D) Funcions que ens envolten Matemàtiques 1r Batxillerat MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN 1 Funcions que ens envolten A. Funció definida a trossos El món que ens envolta és ple de funcions, només cal mirar amb ulls matemàtics. Anem a fer la prova observant el perfil d'algunes muntanyes. Què tenen en comú els perfils d'aquestes dues muntanyes?

Segur que has trobat la resposta, els dos perfils s'ajusten a una recta i per tant podem dir que tots dos es defineixen amb una funció de primer grau. Observem ara el nostre estimat Montseny. Amb quin tipus de funció podríem aproximar el perfil de Les Agudes del Montseny? En cursos anteriors ja heu estudiat les funcions polinòmiques i especialment les funcions de segon grau. A la natura podem trobar molts exemples que es poden descriure amb funcions polinòmiques. Observar ara aquestes fotografies: Quin tipus de funció defineix els perfils de les feixes de cada muntanya?

MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN 2 La primera cosa que observem és que no podem fer un traç continu, doncs les diferents feixes estan a diferents alçades. Per poder definir la funció del perfil haurem d'utilitzar diversos intervals (corresponents a les amplades de les feixes) i a cada interval li assignarem la funció constant corresponent (altura a la que es troba). Una funció com l'anterior es diu que és esglaonada. A.1 Posem al foc un cassó amb aigua a 10ºC. De manera uniforme en cinc minuts arriba a 100ºC i es manté així durant mitjà hora fins que l'aigua s'evapora totalment. Representar la funció que descriu aquest fenomen i trobar l'expressió analítica.

Una funció com l'anterior s'anomena funció definida a trossos. El domini està format per diversos intervals en els quals l'expressió algèbrica de la funció és diferent i hem de representar per separat la funció en cadascun dels intervals on està definida. Les funcions definides a trossos poden ser continues com a l'exercici anterior o discontinues com per exemple les funcions esglaonades. A.2 Representar la funció f(x) = 4x -3 si x< 2 -5x +15 si x > 2 A.3 Representar la funció f(x) = x2 -3 x +5 x/4 A.4 La funció valor absolut, f(x) = ∣x∣ es defineix: f(x) = -x x si x< 0 si 0<x < 4 si x > 4 si x< 0 si x>0 a) Calcular f(3), f(-20), f(5.4), f(-2/3) b) Fer la seva gràfica.

c) Pensar una situació real a la que es pugui assignar la funció valor absolut. A.5 Representar i donar l'expressió analítica de la funció f(x)= ∣x +3∣ A.6 Representar i donar l'expressió analítica de la funció f(x) = ∣x 2 +3x+2∣ A.7 Donada la funció f(x) = x 2−2x−3 buscar les interseccions amb els eixos i el vèrtex de la paràbola i després: a) Representar f(x) amb tots els punts característics.

MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN b) A partir del gràfic de l'apartat anterior dibuixar g(x) = f(x) +3 , h(x) = i(x) = - f(x) c) Calcular i representar j(x) = f( x+2) 3 ∣f (x)∣ , A.8 La funció part entera d'un nombre real, f ( x)=[x ] es pot definir de la manera següent: A tot nombre real x li correspon f(x) = n , sent n el major nombre enter tal que n < x. a) Trobar f(50), f(-20), f(8.4), f(-12.6) b)Escriure l'expressió algèbrica de la funció per valors de l'interval (-3 , 2] c)Dibuixar la seva gràfica d) El recorregut d'una funció, és per definició, el conjunt dels valors de la variable y que són imatge d'almenys un valor x. Qui és el recorregut de la funció part entera.

e)Pensar una situació real a la que es pugui assignar la funció part entera. A.9 Donar l'expressió analítica i representar la funció f(x) = ∣x−1∣−∣x∣ A.10 Cada any els treballadors han de realitzar la declaració de la renda. Per això cal establir una relació entre el salari brut del treballador i la quota a pagar de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) La taula ens indica la base imposable ( salari brut del treballador) en trams progressius, com més diners es guanya més retenció hi ha. Primer considerem que es paga un sols tipus de retenció segons el tram que estiguis: a) Buscar la quota a pagar al maig 2015 (IRPF del 2014) per diferents sous en cada un dels trams.

b) Trobar la funció que defineix la relació entre la base imposable i la quota a pagar. c) Fer la gràfica corresponent. d) Per calcular el sou net d'un treballador cal restar l'IRPF del sou brut. Quin serà el sou net d'un treballador amb base imposable 12450 euros? I de 12451 euros? Què observes?

En realitat per tal que no es donin situacions com aquesta, l'IRPF es calcula per trams: Sou brut IRPF 12450 12450· 0,25 = 3112,5 12451 12450·0,25 + 1·0,30 = 3112,8 33007 12450·0,25 + 20557·0,3 = 9279,6 MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN 4 e) Trobar ara la funció real Per tal de dur a terme una reforma tributaria les noves taules són: On els salaris inferiors a 12450 no hauran de tributar IRPF f) Buscar la funció que defineix la relació entre base imposable i quota a pagar en 2016 i 2017. g) Utilitzant Geogebra i en el mateix eix de coordenades dibuixar les tres funcions i decidir qui surt beneficiat amb la reforma fiscal.

h) Elaborar un full de càlcul per trobar l'IRPF de qualsevol sou al 2017. B. Composició de funcions Donades dues f(x) i g(x) es defineix la funció composta de f i g, (g o f)(x) com la funció que transforma x en g( f(x) ) es a dir: x f(x) g ( f(x) ) L' expressió (g o f) (x) es llegeix f composta amb g. En general la funció (g o f)(x) és diferent de la funció (f o g)(x) Veiem un exemple: Sigui f(x) = x2 i g(x) = x+1 (g o f)(x): x x2 (f o g)(x): x x+1 g( x2) = x2+1 f(x+1) = (x+1)2 = x2 +2x+1 B.1 Donades f(x) = x2 - 5x +3 i g(x) = x2. Trobar f o g i g o f B.2 Sigui f(x) = x2 i g(x) = a) Trobar (f o g )(x) b) Trobar (g o f)(x) c) Què observes?

√x En vist que les funcions anteriors en actuar successivament sobre un nombre x, aquest es manté, es a dir cada una d'aquestes funcions desfà el que fa l'altra. Es diu que aquestes funcions són inverses. S'anomena funció inversa de f una altra funció que es designa per f -1 que compleix: MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN 5 (f o f -1)(x) = (f -1o f)(x) = x Tal i com hem vist a l'exercici anterior les funcions elevar al quadrat i arrel quadrada són inverses. B.3 Donades les funcions f(x) = 2x , g(x) = x 2 , h(x) = 2x -5, j(x) = x +5 2 a) Comprovar que f(x) i g(x) són inverses. b) Dibuixar les funcions f i g en el mateix eix de coordenades.

c) Comprovar que h(x) i j(x) són inverses. d) Dibuixar les funcions h i j en el mateix eix de coordenades. e)Observant b) i d) deduir com són les gràfiques de funcions inverses. B.4 Sigui f(x) = x+1 i g(x) = x -1 a) Provar que ( g o f)(x) = x b) Són f(x) i g(x) funcions inverses? Representar les dues funcions i observar la simetria respecte la recta y=x ( bisectriu del primer quadrant) B.5 Identificar cada funció amb la seva inversa MATEMÀTIQUES 1R BATXILLERAT FUNCIONS QUE ENS ENVOLTEN 6 Mètode per calcular inverses Donada una funció, intercanviem la variable x i la variable y. Després aïllem la y en funció de la x.

Per exemple si f(x) = x2 podem escriure intercanviem aïllem Per tant f -1 (x) = √x y = x2 x= y2 y=√x 3 y= x +4 . Per simetria dibuixar la seva inversa 2 b) Buscar la inversa analíticament. c) Comprovar que el dibuix fet a l'apartat a) es correspon amb la fórmula de b) B.6 a) Dibuixar

Més apunts de Matemàtiques I

Exàmens, temes i apunts de Matemàtiques I