Literatura catalana medieval: context, trobadors, Ramon Llull, Ausiàs March i Tirant lo Blanc

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre la literatura catalana medieval, des dels seus inicis fins al segle XV. Recorren el context social i religiós, la poesia trobadoresca i l'amor cortès, l'obra de Ramon Llull, el segle d'Or amb Ausiàs March i la novel·la cavalleresca de Joanot Martorell.

Llengua Catalana i Literatura I · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

23 pàgines · 7 temes · 13 flashcards · 8 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Context històric, social i religiós de l'edat mitjana · p. 1-3
  2. 2. La poesia trobadoresca i l'amor cortès · p. 4-7
  3. 3. Gèneres, estil i trobadors catalans · p. 8-11
  4. 4. Ramon Llull: context, biografia i projecte vital · p. 11-13
  5. 5. Ramon Llull: obres filosòfiques, religioses i narratives · p. 14-16
  6. 6. El segle XV i Ausiàs March · p. 17-20
  7. 7. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc · p. 21-23

1. Context històric, social i religiós de l'edat mitjana

Flashcards

Origen de las llengües romàniques
Provenen del llatí vulgar, i el pas d'una llengua a l'altra va ser un procés gradual.
Quan apareixen els primers vestigis escrits del català?
Als segles IX-X, en forma de mots o construccions catalanes dins de textos llatins, sovint llatinitzades.
Quan apareixen frases d'una certa extensió en català?
Al segle XI, intercalades en textos llatins, juntament amb formes híbrides llatí-català.
Defineix el feudalisme
Organització social i econòmica basada en el pacte de vassallatge, en què un senyor feudal ofereix protecció i terres i un vassall deu fidelitat i ajuda militar.

Preguntes tipus test

  1. Què indica que al segle XI apareguin formes híbrides llatí-català en els textos escrits?
    • a) Que el català havia substituït el llatí en tots els documents oficials.
    • b) Que el llatí i el català convivien i es barrejaven en l'ús escrit.
    • c) Que els textos escrits en llatí eren traduïts al català per als pagesos.
    • d) Que el llatí ja havia desaparegut completament de l'escriptura.

    Resposta: b) Que el llatí i el català convivien i es barrejaven en l'ús escrit.. Els apuntes situen en el segle XI les formes híbrides llatí-català dins de textos llatins. Això mostra la convivència i la barreja de les dues llengües, en un procés gradual.

  2. Per què la societat feudal és jerarquitzada encara que el pacte de vassallatge es feia entre homes lliures?
    • a) Perquè els clergues tenien prohibit establir qualsevol pacte amb els nobles.
    • b) Perquè el pacte obligava de la mateixa manera a senyors i vassalls.
    • c) Perquè la relació de dependència situava uns grups per sobre d'altres a la pràctica.
    • d) Perquè només els pagesos podien signar el pacte de vassallatge.

    Resposta: c) Perquè la relació de dependència situava uns grups per sobre d'altres a la pràctica.. Els apuntes indiquen que, tot i que teòricament el pacte es feia entre homes lliures, a la pràctica es creava una societat dividida entre privilegiats i no privilegiats.

  3. Un clergue del segle XII escriu un tractat moral i religiós. En quina llengua és més probable que l'escrigui?
    • a) En occità, perquè era la llengua de les corts feudals.
    • b) En llatí, perquè els clergues no sabien escriure en llengua vulgar.
    • c) En català, perquè era la llengua de tots els grups socials.
    • d) En llatí, perquè la literatura clerical era generalment escrita en llatí.

    Resposta: d) En llatí, perquè la literatura clerical era generalment escrita en llatí.. Els apuntes indiquen que els clergues produïen literatura moral, religiosa o doctrinal, generalment escrita en llatí. Es tracta de la llengua de la cultura eclesiàstica.

2. La poesia trobadoresca i l'amor cortès

3. Gèneres, estil i trobadors catalans

4. Ramon Llull: context, biografia i projecte vital

5. Ramon Llull: obres filosòfiques, religioses i narratives

6. El segle XV i Ausiàs March

7. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

I 9 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

Literatura medieval Inicis de la literatura catalana Durant l’edat mitjana, la cultura està molt vinculada a l’Església i a les corts feudals. La literatura es transmet tant oralment com per escrit. Al segle XII es desenvolupa la poesia trobadoresca, vinculada a les corts i escrita principalment en occità. Progressivament, el català es consolida com a llengua escrita i literària, sobretot en la prosa. Durant els segles XIII i XIV apareixen grans obres en català i autors com Ramon Llull. → Segles XII-XIV = naixement i consolidació de la literatura catalana. Context hitòric i cultural ORÍGEN DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANES Les llengües romàniques provenen del llatí vulgar.

català, castellà, gallec, portuguès, francès, occità, italià… El pas del llatí a les llengües romàniques va ser un procés gradual. Segles VII-VIII: Podem suposar l’existència de llengües diferents del llatí, però encara en l’àmbit oral. Segles IX-X: Apareixen els primers vestigis escrits del català: mots o construccions catalanes dins de textos llatins, sovint llatinitzades. Segle XI: Ja trobem frases d’una certa extensió en català intercalades en textos llatins, així com formes híbrides llatí-català. LA SOCIETAT FEUDAL El feudalisme era una organització social i econòmica basada en el pacte de vassallatge.

Relació de dependència entre un senyor feudal —que oferia protecció i terres— i un vassall —que li devia fidelitat, ajuda militar o altres serveis. Tot i que teòricament es feia entre homes lliures, a la pràctica va crear una societat jerarquitzada, dividida entre privilegiats —nobles i clergues— i no privilegiats —sobretot pagesos i treballadors. La literatura medieval reflecteix aquesta divisió social: Nobles (bellatores) Clergues (oratores) Treballadors (laboratores) Es dedicava a la guerra Es dedicaven a l’oració, l’estudi i el pensament. Es transmetia de generació a generació Cosumien literatura cavalleresca i cortesana Produïen literatura moral, religiosa o doctrinal.

Consumien literatura oral Escrita en llengua vulgar. Generalment escrita en llatí Escrita o transmesa en llengua vulgar Temes: honor Fidelitat coratge amor cortès ficció narrativa Temes: Excepció important: Ramon Llull Feines Festes Vida quotidiana Sentiments Cada grup social té uns interessos, uns temes i uns gèneres literaris propis SOCIETAT AL VOLTANT DEL CRISTIANISME Teocentrisme Déu és el centre de la vida humana. L’Església guia la vida espiritual, moral, social i cultural. Segons el cristianisme: Déu és el creador de l’univers. Jesucrist és el redemptor de la humanitat. Crist és el model de vida que cal imitar.

El Pantocràtor (en grec significa “totpoderós”) és una representació de Crist com a senyor i jutge de l’univers. “Ego sum lux mundi” = “Jo soc la llum de món” Valors principals de la cultura medieval: Amor Sacrifici Humilitat Rebuig del món material o sensual El cristianisme conviu a la Mediterrània amb dues altres religions monoteistes: el judaisme i l’islam.

Aquesta convivència genera sovint conflictes: Conquesta àrab de la península Ibèrica i reconquesta cristiana Croades contra els musulmans pel domini de Terra Santa Agressivitat contra les comunitats jueves, que vivien als calls Tot i això, també hi ha moments de diàleg: Traducció de textos Obres religioses destinades a defensar la pròpia fe Intents de conversió dels considerats infidels Figures destacades: Ramon Llull: fe cristiana Anselm Turmeda → raonament i escriptura → islam La poesia trobadoresca CONTEXT La poesia trobadoresca és la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Segles XII-XIII: naixement i esplendor de la lírica trobadoresca.

Sorgeix a les corts aristocràtiques del sud de França, sobretot a Occitània. Context de feudalisme i consolidació de les corts nobles refinament, joc poètic i competència artística. → espai de Tema central: l’amor cortès Llengua utilitzada: occità, llengua literària de prestigi a la Mediterrània occidental. Conviu amb el llatí (llengua de cultura). TROBADORS I JOGLARS TROBADORS Escriuen en occità. (VS poetes llatí) JOGLARS → Difonen oralment les composicions dels troadors Componen la lletra i la música dels poemes.

Reciten els poemes i els poden acompanyar amb instruments Sovint son d’origen noble, Eren aristes professionals Joglars lírics: Reciten poesies trobadoresques amb més fidelitat a l’original. Estan vinculars a les corts i al servei del senyor feudal Joglars èpics: Reciten narracions heroiques o èpiques i poden adaptar més lliuerement les composicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS És una poesia culta Mètrica: tipus de composició, estrofes, precisió en el nombre de síl·labes i en la rima. Retòrica: ús de figures retòriques, imatges literàries i tòpics. És una poesia lírica: expressa els sentiments de l’autor (amor + mort i religió).

Està escrita en occità La història de la literatura catalana comença amb autors que escrivien en una llengua diferent del català. S’inicia amb Guillem de Peitieu i viu el seu període clàssic entre els segles XII i XIII. Alguns noms destacats són: Jaufré Rudel, Marcabrú, Arnaut Daniel, Comtessa de Dia. L’AMOR CORTÈS La temàtica principal de la poesia trobadoresca és l’amor cortès, també anomenat fin’amors. Es tracta d’una concepció refinada de l’amor, pròpia de l’ambient de la cort. L’amor cortès funciona com un codi literari, és a dir, com un conjunt de normes i convencions que es repeteixen en molts poemes trobadorescos. Codi d’amor: discreció, fidelitat, mèrit, cortesia.

Personatges i sentiments determinats. El trobador serveix la dama com un vassall serveix el seu senyor. Basat en la submissió, el secret i la fidelitat. L’amor és un camí d’elevació moral i artística. Tòpics de l’amor cortès enamorament a primera vista ambient primaveral fidelitat amorosa sofriment per amor malaltia d’amor mort per amor L’amor cortès no sempre expressa una experiència real, sinó que sovint és una metàfora del vassallatge feudal: el trobador serveix la dama com el vassall serveix el senyor. Personatges principals La dama —midons— És una dama noble, sovint l’esposa del senyor feudal. Apareix idealitzada. Té bellesa, joventut, gentilesa i virtut.

La seva identitat s’amaga amb un senhal, un nom fals. El trobador —hom— Es presenta com el vassall de la dama. L’admira i li és fidel. L’amor li provoca sofriment, però també l’ennobleix. Aprèn valors com la cortesia, la humilitat i la fidelitat. El senyor feudal —gilós— És el marit de la dama. Representa la figura del gelós i l’obstacle amorós. Els lausengiers Són aduladors o envejosos. Alerten el senyor de la relació entre la dama i el trobador. Estadis de l’amor cotès ESTADI DESCRIPCIÓ 1. Naixement de l’amor (Fenhedor) El trobador veu la dama i s’enamora d’ella, sovint d’una dona casada o superior socialment. És un amor ideal, espiritual. 2.

Servei amorós (Pregador) El trobador es converteix en vassall de la dama. Li dedica cançons i actes de lleialtat, com un cavaller que serveix el seu senyor. 3. Esperança o favor (Entenedor) La dama mostra una mínima correspondència o simpatia. L’amor continua sent discret, secret i contingut. 4. Joia o realització (Drutz) Si la dama accepta l’amor, el trobador experimenta la joia perfecta (joi d’amor). Potser hi ha contacte físic o només espiritual. 5. Gelosia i sofriment (Desesperança) L’amor es veu amenaçat pel gilós (el marit), pel lauzengier (el delator) o per la distància. CONSEQÜÈNCIA/ OBJECTIU Neix el desig de servirla i de demostrar el seu mèrit. Espera ser reconegut per la dama.

Comença el procés de perfeccionament moral. El trobador viu entre l’esperança i el patiment. L’amor es converteix en font d’elevació moral i art poètic. El trobador expressa el dol, la tristesa o la renúncia, però conserva la seva noblesa. ELS GÈNERES TROBADORESCOS La lírica trobadoresca va desenvolupar diferents gèneres poètics, segons el tema, la situació amorosa o la finalitat del poema. La cançó És el gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes, anomenades cobles, solen resseguir el procés d’enamorament i la fidelitat del trobador envers la dama.

Al final hi pot aparèixer una tornada, més breu que una estrofa, que sovint conté el senhal, és a dir, el nom en clau que amaga la identitat de la dama. La dansa i la balada També són de temàtica amorosa, però estan pensades per ser ballades. Es diferencien de la cançó perquè tenen un refrany breu que es va repetint i que canta el cor, mentre que les cobles les canta el solista. L’alba Se situa en un moment concret de l’experiència amorosa: el comiat dels amants a la matinada, després d’haver passat la nit junts. La pastorel·la Pertany també a la poesia amorosa, però pren la forma d’un diàleg entre un cavaller i una pastora, normalment en un espai natural.

El cavaller intenta seduir la pastora o li demana amor. La tensó i el partiment Són gèneres poètics dialogats. Dos trobadors, reals o fingits, debaten sobre un tema amorós, literari, moral o polític, alternant les estrofes. El sirventès És un gènere de tema moral, polític o satíric. Els trobadors l’utilitzen per criticar, atacar o polemitzar amb un personatge o una situació. Sovint funcionava com una arma propagandística i podia aprofitar una melodia ja coneguda. El plany És un elogi fúnebre escrit en record d’un senyor, protector o amic mort. Les composicions dels trobadors es recollien en cançoners.

En aquests reculls, els poemes podien anar precedits de breus textos narratius: Vides: expliquen dades biogràfiques del trobador. Razós: expliquen les circumstàncies en què s’hauria compost el poema. Algunes d’aquestes vides van crear una certa llegenda al voltant dels trobadors, fins al punt que sovint han estat més recordades que els mateixos poemes. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL Estil culte, refinat i elaborat. Ús de metàfores, símbols i imatges amoroses. Mètrica rigorosa: estrofes regulars, síl·labes comptades i rima consonant. Lèxic refinat i musical. Ús del senhal: nom simbòlic que amaga la identitat de la dama. Poemes destinats a ser cantats amb música.

Unió entre trobar —crear paraules— i cantar —crear so i melodia—. La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents: Trobar leu (o pla) Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils. Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és l'estil més utilitzat, sobretot en els sirventesos. Trobar clus: Trobar hermètic basat en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abús de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot. ELS TROBADORS CATALANS En català, tindrà més pes la prosa que no pas la poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca s’escrivia en occità, però forma part de la literatura catalana perquè va influir molt en els poetes catalans. Per què els poetes catalans escrivien en occità? L’occità era la llengua de prestigi de la poesia culta. Els territoris catalans i occitans mantenien relacions polítiques, familiars i culturals molt estretes, i la casa comtal de Barcelona va adoptar i promoure la tradició trobadoresca. Batalla de Muret, 1213: Marca el final de la gran influència política catalana a Occitània, tot i que la influència cultural i literària continuarà.

Entre els segles XIV-XV els poetes catalans comencen a evolucionar: Adopten progressivament el català com a llengua literària; Amplien o qüestionen alguns temes de l’amor cortès. Guillem de Berguedà (s. XII): Destaca pels seus sirventesos satírics, en què critica altres nobles, com el marquès de Mataplana, a qui també dedica un plany després de la seva mort. Alfons I el Cast (s. XII): Rei de la Corona d'Aragó, conegut com Alfons el Trobador perquè també componia poesia trobadoresca. Guillem de Cabestany (s. XII-XIII): Conegut per les seves cançons amoroses i per una famosa llegenda sobre la seva vida. Cerverí de Girona (s.

XIII): Un dels trobadors catalans més destacats, amb una obra extensa i variada. INFLUÈNCIA I LLEGAT Va crear un model literari de poesia amorosa que influirà en autors com Dante, Petrarca i Ausiàs March. Va establir les bases de la poesia amorosa europea fins al Renaixement. Es va difondre per Europa gràcies a la transmissió oral dels joglars i a la conservació escrita en cançoners. Va introduir un ideal d’amor cortès basat en la dama idealitzada, el desig, la fidelitat i el sofriment amorós. Aquest model de dona i d’amor marcarà durant segles la literatura occidental. Ramon Llull CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Segle XIII: Moment de canvis polítics, culturals i religiosos.

Corona d’Aragó en expansió, sobretot cap a la Mediterrània. Conquesta de Mallorca, 1229 Jaume I incorpora Mallorca (domini musulmà) a la Corona d’Aragó. Mallorca esdevé un espai clau per entendre Ramon Llull. Context multicultural: convivència entre cristians, jueus i musulmans. Aquest contacte influeix en l’interès de Llull pel diàleg religiós i la conversió. Auge del pensament medieval Neixen i es consoliden les universitats. Importància de l’escolàstica: ús de la raó per explicar i defensar la fe. Nou context religiós Les croades no aconsegueixen imposar definitivament el cristianisme. L’Església busca noves vies per convertir infidels i heretges.

Proposta de Llull Convertir a través del raonament, no de la força. Aprendre llengües per poder dialogar amb jueus i musulmans. Escriure obres que demostrin la veritat de la fe cristiana. BIOGRAFIA I PROJECTE VITAL Neix a Mallorca cap al 1232-1233. L’illa havia estat conquerida per Jaume I l’any 1229. Prové d’una família barcelonina benestant. Viu en un ambient cortesà, proper a la cort de Jaume II de Mallorca. Es casa, té dos fills i conrea la poesia trobadoresca. Segons la Vida coetània, cap al 1263 Ramon Llull va tenir diverses visions de Jesucrist crucificat, que va interpretar com una crida divina conversió.

→ El 1274, a la muntanya de Randa, Llull afirma haver rebut una revelació divina sobre la forma que havia de tenir el seu sistema filosòfic. D’aquí neix l’Art lul·liana. Mor l’any 1316 probablement a Tunis o al vaixell que el duia cap a Mallorca. Tres tasques principals Escriure obres Difondre la doctrina cristiana Demostrar la veritat de la fe. Proposar reformes per acostar la societat a l’ideal cristià. Fundar escoles de missioners Ensenyar l’Art lul·liana, el seu sistema filosòfic. Ensenyar àrab i altres llengües orientals. Facilitar el diàleg amb jueus i musulmans. Fer viatges apostòlics Viatja per defensar el seu pensament i predicar.

Destinacions destacades: París, Roma, Viena del Delfinat, nord d’Àfrica, Tunis, Xipre i Jerusalem. Gran objectiu vital: Convertir els infidels al cristianisme Fer-ho per una via pacífica i racional: raonament, diàleg i coneixement de llengües. L’OBRA És el pioner de la prosa en llengua catalana. Crea un llenguatge capaç d’expressar temes literaris, místics, filosòfics, teològics i científics. Estableix les bases del català literari medieval. La seva obra és molt extensa: prop de 260 títols. Escriu en català, llatí i àrab, segons la intenció i el destinatari. Tracta temes molt diversos: teologia, filosofia, ciència, moral, educació i societat.

La seva finalitat principal és didàctica: vol ensenyar, convèncer i transmetre coneixement. Utilitza sovint eiximplis, narracions breus i simbòliques que ajuden a entendre una idea o una lliçó moral. La formació lul·liana Abans de la conversió, Llull dominava la literatura trobadoresca en occità. Després, inicia una formació intensa i en bona part autodidacta Estudia llatí, filosofia, teologia, dret i medicina. També aprèn àrab per poder dialogar amb musulmans i jueus. Il·luminació de Randa, 1274 → revelació divina → Art lul·liana. LES OBRES FILOSÒFIQUES I TEOLÒGIQUES L’Art lul·liana És el sistema filosòfic de Ramon Llull. Vol organitzar racionalment tot el coneixement humà.

Relaciona les diferents ciències. Pretén demostrar la veritat del cristianisme amb arguments lògics. Llull afronta un gran debat medieval: la relació entre raó i fe. No vol defensar la fe només com a revelació divina. Vol demostrar-la racionalment per poder convèncer persones d’altres religions. Ars Magna desenvolupament de l’Art Arbre de ciència síntesi del coneixement universal → finalitat didàctica LA POESIA Durant la joventut, Llull va escriure poesia trobadoresca en occità (no conservada) També va escriure obres en vers: Plant de la Verge: dedicat a la Mare de Déu. Cant de Ramon, Lo desconhort i Lo concili: poemes de temàtica autobiogràfica.

I prosa poètica de temàtica mística Arbre de filosofia d’amor Llibre d’amic e amat (forma part del Romanç d’Evast e Blaquerna) Conté 366 versicles, un per a cada dia de l’any. Està dedicat a la contemplació de Déu la connexió entre l’home i Déu. → sentències místiques sobre L’“amic” representa l’ànima humana i l’“amat” representa Déu. LES OBRES RELIGIOSES, DIDÀCTIQUES I MORALS Vida coetània Llibre de contemplació en Déu És l’obra més extensa de Ramon Llull. Té un caràcter enciclopèdic. Vol explicar la realitat, el món i la fe cristiana d’una manera global. Llibre de l’ordre de cavalleria Tractat breu sobre la formació del cavaller cristià bon cavaller.

→ valors i deures del Temes: fe, justícia, noblesa moral i servei a la societat. moralitzant → Finalitat Llibre del gentil e los tres savis Presenta un debat entre tres savis: un cristià, un musulmà i un jueu. El debat té lloc davant d’un gentil, és a dir, algú que no professa cap religió. Cada savi defensa racionalment la seva fe. El final queda obert, però el lector dedueix que la raó condueix cap al cristianisme. LA NOVEL·LA Llull utilitza la narrativa per transmetre el seu pensament d’una manera més accessible. Les novel·les combinen narració, doctrina cristiana i voluntat de reforma social.

Romanç d’Evast e Blaquerna Escrit a la primera meitat de la dècada de 1280 Protagonista: Blaquerna → representa un model de vida religiosa Els seus pares, Evast i Aloma, són un matrimoni exemplar. Passa per diferents estats: monjo, abat, bisbe, papa i ermità. L’estat d’ermità es considera superior perquè l’acosta més a Déu. L’obra defensa ideals de reforma eclesial i demostració racional de la fe. És la primera novel·la europea amb un personatge religiós. Llibre de meravelles escrit a finals de la dècada de 1280 Protagonista: Fèlix. El seu pare l’envia a viatjar pel món per aprendre. Durant el viatge coneix prínceps, cavallers, pastors, ermitans i filòsofs.

Fèlix descobreix les realitats del món i se’n meravella. Utilitza sovint la semblança o exemple, una narració breu amb valor simbòlic o moral. Llibre de les bèsties És la setena part del Llibre de meravelles. És una faula al·legòrica sobre la societat i la política. Té una lectura crítica que pot ser vàlida més enllà de l’edat mitjana. Llull i el català Primer gran autor en llengua catalana d’abast europeu. Pioner de la prosa catalana. Demostra que el català pot expressar literatura, filosofia, teologia, ciència i moral. Escriu textos narratius, didàctics, religiosos i místics. Contribueix a fixar i enriquir el català literari. Escriu també en llatí i àrab, segons els destinataris.

Actua com a mediador entre cultures i religions. Segle XV El segle XV es considera el període de màxim esplendor de la literatura catalana medieval el segle d’Or de la literatura catalana → En aquest moment es produeixen algunes de les obres més importants de la literatura catalana. València es converteix en un dels principals centres econòmics, polítics i culturals de la Corona d’Aragó. Per aquest motiu, també es parla sovint del Segle d’Or valencià. La literatura catalana assoleix una gran qualitat tant en poesia com en prosa. Els autors comencen a mostrar una literatura més realista, humana i individual, amb alguns trets que anuncien el Renaixement. Autors principals: → poesia.

Joanot Martorell → novel·la cavalleresca (Tirant lo Blanc). Jaume Roig → Espill. Isabel de Villena → Vita Christi. Joan Roís de Corella → prosa i poesia. Ausiàs March → Segle XV = Culminació de la literatura medieval catalana i inici d’alguns canvis que anuncien el Renaixement. Ausiàs March VIDA Naixement, ofici i mort Va néixer a Gandia (València) cap al 1397, en una família de la petita noblesa valenciana. Era fill de Pere March, també poeta, i de Leonor Ripoll. Gràcies a la seva posició social, va rebre una bona educació i va tenir accés a la cort reial.

Com a cavaller, va participar en diverses campanyes militars al costat del rei Alfons el Magnànim, que el va distingir amb el càrrec de falconer major (una funció de gran prestigi a la cort). Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), i després amb Joana Escorna. No va tenir descendència legítima, però sí que va tenir cinc fills naturals amb altres dones fora del matrimoni. Va morir a València l’any 1459. Rellevància literària Té per a la poesia catalana la mateixa rellevància que Ramon Llull per a la prosa, perquè n’és, en gran part, el creador de la poesia culta en català.

Això s’explica per la seva contribució en dos aspectes principals: L’ús del català com a llengua culta: Fins al seu temps, la poesia culta s’escrivia gairebé sempre en provençal o occità (llengua dels trobadors). El català s’utilitzava per a textos populars o narratius. Ausiàs March va ser el primer gran poeta de la lírica culta catalana que es va allunyar clarament de la llengua poètica occitana i va escriure en un català molt més proper a la llengua pròpia. La renovació de la temàtica amorosa: Els trobadors parlaven de l’amor amb un joc cortesà: la dama era idealitzada i inabastable, i l’enamorat havia de mostrar lleialtat i submissió. Ausiàs March va trencar amb aquesta tradició.

Va tractar l’amor com una experiència interior i humana, i va mostrar els conflictes entre el desig i la raó, i el dolor que provoca l’amor no correspost. OBRA L’obra d’Ausiàs March (o ausiasmarquiana) consta de 128 poemes, que es poden agrupar en: Cants d’amor Són els poemes més importants de March, ja que representen una ruptura amb la tradició poètica anterior: d’una banda, amb l’amor cortès trobadoresc, i de l’altra, amb la influència del dolce stil nuovo italià. El dolce stil nuovo (que va influir en poetes com Dante Alighieri) es caracteritzava per la idealització de la dama i per la idea que l’amor ennobleix el cor del poeta.

Ausiàs March va anar més enllà: considerava que l’obsessió amorosa podia convertir-se en un mal, ja que conduïa a idolatrar la persona estimada i, en conseqüència, a posar en perill la salvació de l’ànima. Per això, rebutja la idealització de l’amor i ofereix una visió més realista i humana dels sentiments. Cants de mort Són els poemes escrits arran de la mort d’Isabel Martorell, la seva primera esposa. En aquests textos, March expressa un dol profund i sincer, que va més enllà del simple lament amorós. El poeta reflexiona sobre la fragilitat de la vida, la pèrdua i el destí de l’ànima després de la mort.

En aquests poemes, l’amor i la mort apareixen íntimament units: la mort el transforma en record, absència i sofriment. Cants morals Presenten un to més reflexiu i filosòfic. Ausiàs March hi medita sobre la condició humana, la debilitat moral de les persones i la lluita entre la raó i els instints. El poeta es mostra crític amb ell mateix i amb la humanitat en general, i intenta trobar un camí de virtut i d’equilibri interior. Cant espiritual És l’últim gran poema d’Ausiàs March i una de les seves obres més impressionants. És un poema extens, escrit en estramps (estrofes de sis versos decasíl·labs sense rima fixa), on el poeta s’adreça directament a Déu.

En aquest text, March expressa la seva angoixa per la salvació de l’ànima i el penediment pels pecats comesos, sobretot per l’excessiva passió amorosa que ha dominat la seva vida. El to és profundament espiritual i introspectiu, i mostra el conflicte entre el desig terrenal i la fe, molt propi de la seva obra. Altres poemes de circumstàncies Són composicions dedicades a situacions concretes de la vida del poeta. Poden estar escrits per commemorar un fet, expressar un agraïment o fer una crítica moral o política. Tot i tenir un to més variat, mantenen la profunditat emocional i la qualitat literària pròpies de March.

Aquests cants reflecteixen tant la vida interior del poeta com les seves reflexions sobre l’amor, la mort i la moral. CARACTERÍSTIQUES Poesia personal i introspectiva: el poeta analitza constantment els seus sentiments, dubtes i contradiccions. Presència del “jo” poètic: March parla en 1a persona i presenta els seus conflictes interiors. Conflicte entre raó i passió: una de les idees més recurrents de la seva obra és la lluita entre allò que la persona desitja i allò que la raó considera correcte. Visió realista de l’amor: la dona deixa de ser simplement una figura perfecta i idealitzada, com en la poesia trobadoresca.

To intens i sovint pessimista: hi apareixen sovint el patiment, la culpa, la por, la mort i la preocupació per la salvació de l’ànima. Ús de comparacions i imatges: fa servir situacions concretes per explicar sentiments complexos. Llengua catalana: s’allunya progressivament de la llengua poètica occitana. Ausiàs March transforma la poesia amorosa: passa de parlar d’un amor idealitzat i cortesà a analitzar l’amor com una experiència humana, contradictòria i dolorosa. Joanot Martorell VIDA Naixement, ofici i mort Va néixer a València entre els anys 1405 i 1411, i va morir l’any 1465.

Va ser cavaller, fet que el va inspirar a escriure una de les grans novel·les de cavalleries de la literatura catalana: Tirant lo Blanc. Pertanyia a una família de gran prestigi social i econòmic, tot i que amb el temps es va arruïnar, cosa que el va portar a viatjar sovint per Europa. Martorell no va arribar a veure publicada la seva obra, que probablement va escriure cap als cinquanta anys. Tirant lo Blanc es va editar pòstumament l’any 1490 gràcies a Martí Joan de Galba. OBRA L’obra més important de Joanot Martorell és Tirant lo Blanc, considerada per molts experts la primera novel·la moderna escrita en català.

Tirant lo Blanc Narra les aventures i gestes de personatges humans (amb virtuts i debilitats) cosa que la diferencia de les antigues novel·les de cavalleries plenes d’herois ideals. Combina tons lúdics i reflexius, i tracta grans temes universals com l’amor, la política i la mort. Està estructurada en 487 capítols, que es poden dividir en cinc parts segons les diferents estades del protagonista: Anglaterra, Sicília i Rodes, l’Imperi Grec i el nord d’Àfrica. L’obra presenta una doble línia argumental —armes i amor— unides per una sola trama: la vida del protagonista. Argument Anglaterra: Tirant és armat cavaller i participa en gestes i tornejos, on demostra la seva valentia i honor.

Es forma com a cavaller i adquireix gran fama. Sicília i Rodes: Continua el seu aprenentatge i viatja pel Mediterrani. En aquestes aventures consolida els seus ideals cavallerescos i la seva experiència en la guerra. Imperi Grec (Constantinoble): Arriba a la cort de l’emperador grec i coneix la princesa Carmesina, de qui s’enamora. Alhora, lluita amb èxit contra els turcs i defensa l’Imperi. Nord d’Àfrica: Després d’un naufragi, és fet presoner i viu diverses aventures fins a aconseguir tornar a Constantinoble. Mostra el seu enginy i la seva fidelitat. Retorn i final: Tirant torna triomfador i allibera l’Imperi Grec. Poc després, però, emmalalteix i mor.

Carmesina mor de pena i ambdós són recordats com a herois. És una obra innovadora perquè combina el món cavalleresc medieval amb personatges més humans, realistes i complexos, i introdueix humor, erotisme i vida quotidiana en una història de cavallers. LLIBRES CAVALLERESCA Presenten herois gairebé perfectes i invencibles. Hi poden aparèixer fantàstics i meravellosos. elements TIRANT LO BLANC Tirant és valent, però no és invencible: es cansa, s’equivoca, pateix, s’enamora i pot morir. Pràcticament no necessita elements màgics per explicar les aventures. Els espais són recognoscibles i les guerres tenen una certa lògica militar. Les aventures acostumen a ser poc realistes.

Intenta presentar un realista i versemblant. món més L’heroi sol estar molt idealitzat. Els personatges tenen virtuts i defectes. Tirant lo Blanc transforma el cavaller idealitzat en un personatge humà i versemblant. Característiques Versemblança i realisme: les aventures són extraordinàries, però no hi apareixen habitualment elements màgics o fantàstics. Humanització de l’heroi: Tirant és valent, però també té por, s’enamora, pateix, s’equivoca i finalment mor. Tirant no és un cavaller perfecte: és un heroi humà. Personatges complexos: no són models perfectes, sinó persones amb virtuts, defectes, desitjos i contradiccions.

Amor i erotisme: les relacions amoroses tenen molta importància i sovint es presenten amb humor i sensualitat. Humor: apareixen situacions còmiques que trenquen amb la solemnitat típica de les històries de cavallers. Vida quotidiana: a més de les batalles, apareixen menjars, converses, relacions personals, intrigues de palau... Combinació d’armes i amor: les aventures militars de Tirant conviuen amb la seva relació amorosa amb Carmesina.

Més apunts de Llengua Catalana i Literatura I

Exàmens, temes i apunts de Llengua Catalana i Literatura I