1. El Partenó (arquitectura clásica griega)
Flashcards
- Quin líder impulsa la reconstrucció de l'Acròpolis al segle V aC?
- Pèricles, el gran impulsor de l'Acròpolis.
- Quin conflicte bèl·lic precedeix la reconstrucció de l'Acròpolis?
- Les Guerres Mèdiques.
- Quin sistema polític instaura Atenes al segle V aC?
- La democràcia, establerta gràcies a les reformes de Soló, Clístenes i Pèricles.
- Cronologia del Partenó
- Entre els anys 447 i 432 aC (segle V aC).
Preguntes tipus test
- Per què l'Acròpolis d'Atenes es reconstrueix al segle V aC?
- a) Perquè el període era de decadència cultural
- b) Perquè Atenes volia traslladar la seva capital a Esparta
- c) Perquè els perses havien cedit el territori a Atenes
- d) Perquè havia estat destruïda durant les Guerres Mèdiques
Resposta: d) Perquè havia estat destruïda durant les Guerres Mèdiques. L'Acròpolis es reconstrueix acabades les Guerres Mèdiques, després que fos destruïda durant aquests conflictes.
- Si una columna del Partenó té $10{,}9\ \text{m}$ d'alçada i $1{,}9\ \text{m}$ de diàmetre, quina és aproximadament la relació entre alçada i diàmetre?
- a) $4{,}5$ vegades
- b) $5{,}7$ vegades
- c) $8{,}2$ vegades
- d) $10{,}9$ vegades
Resposta: b) $5{,}7$ vegades. Dividint l'alçada entre el diàmetre, $10{,}9 / 1{,}9 \approx 5{,}7$, per tant la columna és unes 5,7 vegades més alta que el seu diàmetre.
- Quina tècnica constructiva mostren aquests blocs?
- a) Morter de calç
- b) Tècnica de volta
- c) Tècnica isòdoma
- d) Estucat pintat
Resposta: c) Tècnica isòdoma. Els blocs estan ben tallats i col·locats en fileres regulars, que és la característica de la tècnica isòdoma.
2. Pintura egipcia: Fris de Meidum (Mastaba de Nefermaat)
3. Les piràmides de Guiza
4. Egipte: context, arquitectura, temples, escultura i pintura
5. Laocoont (escultura hel·lenística)
6. August de Prima Porta (escultura romana)
1. Escultura romana: August de Prima Porta
2. Art grec: context, característiques i evolució de l'escultura
3. Arquitectura grega: característiques, ordres i urbanisme
4. Dorífor de Policlet
5. Koré del Peplum
6. Columna Trajana
7. Amfiteatre Flavi o Colosseu
8. Panteó
9. Teatre d'Epidaure
10. Venus de Cnido
I 21 flashcards i 4 preguntes més al document.
Text del document
PARTENÓ Autors: Ictinos i Cal.lícrates sota la direcció de Fídies FITXA TÈCNICA Nom: Partenó Autors: Ictinos i Cal.lícrates Cronologia: 447-432 aC (o segle V aC) Tipologia: temple Estil: grec clàssic Materials: marbre del Pentèlic i fusta Sistema constructiu: arquitravat, carreus isòdoms sense argamassa, amb grapes de ferro. Localització: Acròpolis d’Atenes Dimensions: 69,5 x 31 m. Columnes: 10,9 m (alt) 1,9 m (diàmetre) MATERIALS i TÈCNICA Tècnica isòdoma (carreus ben tallats en files regulars amb grapes de ferro ACRÒPOLIS D’ATENES ERECTÈON PARTEN Ó PROPILEUS ATENEA NIKÉ CONTEXT HISTÒRIC: 1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Pertany al període maduresa de la cultura grega. Al s.
V aC Atenes és la Polis hegemònica, moment en què instaura la democràcia, establerta gràcies a les successives reformes de Soló, Clístenes i finalment Pèricles, el gran impulsor de l’Acròpolis, reconstruïda acabades les Guerres Mèdiques. L’acròpolis d’Atenes és el paradigma de l'art clàssic. CONTEXT CULTURAL: Segle V aC. Període clàssic Polis d’Atenes. Època de gran vitalitat cultural, el bressol de la cultura occidental, “l’home és el centre de totes les coses”, antropocentrisme i raó. Poetes com Hesíode o Homer, dramaturgs com Eurípides o Sofocles, filòsofs, científics… són presents encara avui en dia, l’art grec estava profundament influït per la mitologia i les creences religioses. 2.
ESTIL: Característiques generals de l’arquitectura 1. 2. 3. 4. 5. 6. Arquitectura arquitravada: columnes i murs isòdoms de carreus tallats i col·locats en fileres regulars. Simetria i la proporció per aconseguir l’harmonia visual com a sinònim de bellesa: ús càlculs matemàtics: la relació entre el conjunt i les seves parts en relació a un element (patró). Els ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Antropocentrisme: defuig el monumentalisme de l’arquitectura egípcia o mesopotàmica. Vitruvi ho defineix com Eurítmia: reflexe de les proporcions del cos humà. “l’arquitectura és bella per associació a l’home”. Materials: pedra i marbre, preferentment marbre blanc de Paros o del Pentèlic.
Edificis policromats. 3. ANÀLISI FORMAL Abans de començar intenteu fer-ho sols, seguiu aquest ordre per no deixar-vos res: Classificació del temple, planta, alçat, ordre arquitectònic... DÒRIC fixeu-vo s en el capitell Recorda: - planta - Sistema constructiu - Decoració PLANTA: Planta rectangular - Temple dòric. Octàstil Amfipròstil Perípter (8x17) compleix la corma clàssica.
Orientació est-oest (orientació clàssica) OPISTODOMUS hexàstil i poc profund SALA DE LES VERGES (excepció) Dòric, octàstil, perípter r Columnes jòniques NAOS PRONAOS hexàstil, poc profunda Estàtua Atenea Columnes dòriques superposades en forma d’U SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT ELEMENTS SOSTENIDORS: ORDRE DÒRIC: ● Crepis amb estereòbat (3 graons) i estilobat (últim graó). ● Columnes: - 8 columnes frontals i 17 laterals. - Sense base. - Fust estriat d’aresta viva format per tambors èntasi. - Capitell amb collarí, equí i àbac. ELEMENTS SOSTINGUTS Entaulament format per: - Arquitrau sense decoració. - Fris dividit en mètopes i tríglifs. - Cornisa Coberta formada per: - Teulada a doble vessant.
- Frontó amb el timpà decorat. - Acroteris al vèrtex i extrems del frontó. RECONSTRUCCIÓ DEL PARTENÓ ESPAI EXTERIOR - - - HARMONIA VISUAL: busca l’ordre, la proporció, l’equilibri, la racionalitat, aconseguit gràcies al càlcul matemàtic (ús d’un mòdul, es parla de 0,858 m) i la secció àuria. ANTROPOCENTRISME: temple a mida humana (l’home és la mesura de totes les coses) CORRECCIONS ÒPTIQUES (a continuació) POLICROMIA: CAPITELL, ENTAULAMENT I FRONTÓ. Simetria: proporció àuria o número Phi (FI) CORRECCIONS ÒPTIQUES - - Elevació de l’estilobat i l’arquitrau un 11 cm al centre. Èntasi a les columnes. Les mètopes laterals són més grans i van disminuint el tamany fins arribar al centre.
La separació entre columnes és més ampla als extrems. Columnes lleugerament inclinades cap al centre i cap a l’interior ESPAI INTERIOR Estàtua criselefantina (marfil i or) d’Atenea Pàrtenos , obra de Fídeas. Media 11 m. Desapareguda, només tenim el podi. La coneixem gràcies a la descripció de Pausànies. Rèplica del Partenó de Nashville (EEUU). Sala de les Verges o Partenó. Funció: guardar el tresor del temple i el de la LLiga de Delos, el nom prové que anteriorment l’espai era dedicat a les verges Vestals DECORACIÓ POLICROMADA: RELLEUS a: - Als frontons - A les mètopes. - Al fris de les panatenees.
recreació del Partenó SIGNIFICAT I FUNCIÓ ICONOGRAFIA DE LA DECORACIÓ ESCULTÒRICA FRONTONS FRIS DE LES PANATENEES MÈTOPES TEMPLES I ORDRES ARQUITECTÒNICS Planta - Façana - Classificació dels temples - ordres arquitectònics - Elements decoratius - ■ L’edificis més significatiu del món grec, per les característiques tècniques que aporta a la història de l’arquitectura i pel lloc que ocupa a la ciutat (polis) com element distintiu i de cohesió dels ciutadans. ■ FUNCIÓ: lloc on es guarda l’estàtua del déu i residència del déu. Els rituals i ofrenes es duen a terme fora del temple, on es troba l’altar. Per tant estan pensat per ser vistos des de l’exterior.
■ Model: el megàron micènic (pre-hel.lènic), part principal del palau que consta d’una estructura rectangular dividida en 3 espais El temple grec PLANTA Molt senzilla i derivada del Magaron ■ ■ ■ ■ Planta rectangular (generalment, tenim també els Tholos, són circulars, que prové de les tombes dels prínceps micènics). S’ entra per un vestíbul o pronaos S’arriba a una sala rectangular anomenada naos o cella, on està l’estàtua del déu. De vegades, darrera la cella, hi ha una cambra anomenada opistòdom , on es guarda el tresor del temple.
Naos o Cel.la Peristil estereòbat FAÇANA (estructura externa) Pensats per ser vistos des de l’exterior, són tractats gairebé com escultures CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN LES DUES FAÇANES: ● PRÒSTIL: pòrtic anterior amb columnes davant. ● ANFIPRÒSTIL: pòrtic amb columnes anterior i posterior. SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES: ● ● ● ● ● ● Àpters: No tenen columnes. In-Antis o dístil: dues columnes al davant (antae) Tholos: Planta circular.
Perípter: Envoltat de columnes Dípter: envoltat d’una doble fila de columnes Pseudoperípter: si les columnes estan adossades a la paret SEGONS EL NOMBRE DE COLUMNES: Dístil (2) Tetràstil (4) hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) Tasca Obriu un document i col.loqueu les següents tipologies: - In-Antis. - Anfipròstil - Perípter - Dípter. - Tholos. - Pseudoperípter al costat de cada tipologia de temple col.loqueu la seva planta (com les d’aquesta diapositiva) i la imatge d’un exemple, amb el com del temple, la cronologia i la ubicació.
PARTS D’UN TEMPLE ARQUITRAU FRIS CORNISA FRONTÓ E N T A U L A M E N T CAPITELL FUST CREPIS ESTEREÒBAT ESTILÒBAT ELS ORDRES ARQUITECTÒNICS la creació d’aquests ordres es deu a la necessitat de mostrar l’harmonia visual, la construcció d’un temple només podia basar-se en un d’aquests tres ordres. Com es poden diferenciar? per la columna i l’entaulament TEMPLE DE LA CONCÒRDIA AGRIGENTO (Sicília) ATENA NIKE (Acròpolis Atenes) RESUM I COMPARACIÓ ORDRES PRINCIPALS TEMPLES GRECS DÒRICS JÒNICS CORINTIS Templo de Apolo, en Creta, (s. VIII). Áptero, sin columnas Heraion o templo de Hera, en Samos (finales s.
VII) Templo de Zeus Olbios, Diocesarea Templo de Apolo en Thermos (circa 625 a.C.) Artemisión, en Efeso (s. VI). Díptero. Templo de Zeus Olímpico, Atenas Templo del Hereón o Heraion , en Olimpia (circa 600 a.c). Períptero Templo de Apolo, Sminthe - Templo de Apolo, en Corinto (siglo VI). Templo de Apolo en Naucratis - Templo a Apolo en Delfos (circa 525) Tesoro de Sifnos, Delfos - Templo de Afaya, en Egina (s. VI) Tempo de Zeus, Atenas, el primer Olympeiom - Templo de Artemis, en Corfú, (s. VI Templo de Apolo Faneo, en Quios - Templo C en Selinunte (s. VI).
Templo de Cabirios, Samotracia - Templo D en Selinunte (siglo VI) Templo de Atenea en Mileto - Templo F en Selinunte (circa 530) Templo de Atenea Nike, Atenas - Templo G o de Apolo en Selinunte (circa 520). Octástilo y períptero sin acabar. Erectheion, Atenas - Templo de Hera o la Basílica, en Paestum (mediado del siglo VI). Templo de Atenea Polias, Priene - Templo de Atenea o Ceres, en Paestum, (s. VI). Templo de Asceplio, Priene - Templo de Hera II o de Posidón, en Paestum (s. VI). Períptero.
Apolo Didymaios, Didima - El Teseion o Hefasteion (449 a.C.) Templo de Artemis o Cibeles, en Samos - Templo de Poseidón, en Sounion Templo de Zeus Sosispolis, Magnesia - Templo de Zeus , en Olimpia (457 a.C.) ¿Artemis?, Templo D, Delos - Parthenon, Atenas Templo de Dionisios, Teos - TASCA Dibuixa els tres ordres arquitectònics i digues les diferències que trobem entre ells ELEMENTS DECORATIUS Substitució del fust de la columna per figures femenines (Cariàtides) o masculines (Atlants) ACROTERIS: element decoratiu en forma de figura o de palmeta situats als extrems o al vèrtex del frontó El romans afegeixen dos ordres més Detall d’un capitell de l’Erectèon Temple d’Atena Nike (Acròpolis d’Atenes).
421 a.C Temple d’Hera a Paestum (s. VI a.C.) Temple de Zeus Olímpic a Atenes (s. II a.C). Només es conserven 15 columnes del que fou el temple d’aquest estil més gran de Grècia. Fris de Meidum de la mastaba de Nefermaat FITXA TÈCNICA (Catalogació) ● Títol i Autor ● Estil (barroc, renaixement...) ● Cronologia (datació) ● Tècnica i suport ● Localització 2. CONTEXT HISTÒRIC i CULTURAL 1. ESQUEMA A SEGUIR EN TOTES LES OBRES PICTÒRIQUES 3. ESTIL: les característiques generals de l’estil. 4. ANÀLISI FORMAL ● Descripció. ● Elements plàstics i anàlisi estilístic. ● Composició. 5. SIGNIFICAT I FUNCIÓ (o anàlisi conceptual) ● Temàtica (iconografia): explicació del tema.
● Significat (iconologia): significat profund, ● Funció: 6. MODELS I INFLUÈNCIES. FITXA TÈCNICA - Nom: Fris de Medium de la mastaba de Nefermaat. Cronologia: Dinastia IV Imperi Antic (III Mil.lenni aC) Material: estuc pintat. Estil: Art egipci Localització original: Mastaba de Nefermaat a Medium. Localització actual: Museu del Caire MASTABA NEFERMAAT Pertany a l’Imperi Antic, concretament en la IV dinastia. L’etapa es caracteritza: CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL - La consolidació del poder faraònic. La construcció de les piràmides. L’expansió territorial i l’organització d’una estructura administrativa centralitzada. Societat jeràrquica i estratificada.
Al cim se situava el faraó, seguit per l’aristocràcia i els funcionaris de l’administració central Context cultural: durant aquest període es desenvolupa l’art funerari com a instrument per garantir la immortalitat i reforçar el prestigi dels individus d’alt rang. La cultura egípcia té una visió del món on la religió, la política i la vida més enllà de la mort formaven un tot inseparable. Característiques: ANÀLISI FORMAL Llei de la frontalitat: Les figures es representen amb torsos de front i perfils de cara i cames Jerarquia social: les figures més importants són més grans i centrals. Els servents, esclaus i animals tenen dimensions menors.
Descripció: Conjunt pictòric que narra escenes quotidianes, amb especial èmfasi en la caça, la pesca i rituals propis de l'Antic Regne. Els colors principals utilitzats són vermell, blau, verd, negre i blanc, aplicats sobre un estucat fi que cobreix la pedra. Realisme: L’estil combina l’estilització i esquematització dels personatges amb un alt grau de realisme dels animals, incloent ocells, peixos, cabres i gossos. Les escenes de caça mostren activitats quotidianes amb naturalitat i dinamisme. Composició - Les escenes estan disposades en registres horitzontals que faciliten la lectura narrativa. L’espai es distribueix amb equilibri i simetria.
La composició mostra una harmonia entre figures humanes i animals, amb una representació equilibrada de l’espai. Tot i que trobem que el fris en general respon als cànons oficials de l’art egipci, com són la llei de la frontalitat, la composició estàtica, una mirada simbòlica cap al més enllà o els colors plans, aquí trobem un cas excepcional, ja que introdueix una sensibilitat naturalista poc freqüent en l’art egipci, més centrat en la funció simbòlica. SIGNIFICAT I FUNCIÓ Mitjançant el poder màgic de l’art tots aquests objectes, animals i personatges ajudaran a la família a transcendir còmodament a l’altra vida.
Els ànecs eren un menjar molt especial a egipte, aus molt comunes al Nil, formaven part de la seva dieta i també tenien un compopnent simbòlic lligat a la seva migració, com les ànimes dels difunts Nefermaat va ser un alt funcionari de l’Antic Regne d’Egipte. El fris mostra la vida quotidiana i les activitats aristocràtiques, respectant l’ordenament social. És un instrument de propagació del poder i la riquesa, mostrant la vida aristocràtica com a model d’èxit i estabilitat social. Funció commemorativa i funerària, destinada a assegurar la memòria, el prestigi del propietari i la seva família i, gràcies al poder màgic, mantenir el seu estatus en l’altra vida.
Models i influències El fris va marcar un model per a la decoració funerària posterior en mastabes i tombes de l’Antic Regne. La manera de representar activitats quotidianes i rituals es va mantenir i evolucionar durant generacions, influenciant l’art de tombes a Saqqara i altres necròpolis, establint un llenguatge visual formal que perduraria durant segles. PIRÀMIDES DE GUIZA FITXA TÈCNICA Nom: Necròpolis de Guiza.
Piràmides de Kheops, Khefren i Micerí Autor: Hemiunu (piràmide de Kheops), Khefren (piràmide de Khefren) i Micerí (piràmide de Micerí) Cronologia: XXVI aC durant la IV dinastia de l’Imperi Antic Tipologia: funerària Estil: egipci clàssic Materials: pedra calcària, granit i granit vermell d'Assuan. Localització: Necròpolis de Guiza CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Les piràmides de Guiza van ser construïdes durant la IV dinastia de l’Imperi Antic d'Egipte (c. 2575–2465 aC), durant els regnats de Kheops, Khefren i Micerí.
Els treballadors no eren esclaus, sinó obrers remunerats amb alimentació, allotjament i estatus social reconegut, i la seva contribució era valorada dins de la societat egípcia Pertany a l’Imperi Antic, concretament en la IV dinastia. L’etapa es caracteritza: - La consolidació del poder faraònic. L’expansió territorial i l’organització d’una estructura administrativa centralitzada. Societat jeràrquica i estratificada. Al cim se situava el faraó, seguit per l’aristocràcia i els funcionaris de l’administració central Context cultural: durant aquest període es desenvolupa l’art funerari com a instrument per garantir la immortalitat i reforçar el prestigi dels individus d’alt rang.
La cultura egípcia té una visió del món on la religió, la política i la vida més enllà de la mort formaven un tot inseparable. ANÀLISI FORMAL Piràmide de Kheops (Khufu) És la més gran del conjunt: - Alçada original d’uns 146 metres (ara 138 m) - Una base quadrada de 230 metres per costat. - Estava recoberta de blocs de pedra calcària polida que reflectien la llum solar. - Formada per 2,3 milions de blocs de pedra (entre 2,5 i 15 tones), col·locats amb una precisió sorprenent, evidenciant un gran domini tècnic.
L’interior de Kheops és el més complex: inclou un passadís descendent que condueix a una cambra subterrània inacabada, un passadís ascendent que porta a la Cambra de la Reina, i la majestuosa Gran Galeria, que desemboca a la Cambra del Rei, on es trobava el sarcòfag de granit. Aquesta complexitat respon a un simbolisme religiós i còsmic. • Té en realitat 8 costats i no 4 . Cada una de les cares composades en dos plans, amb una lleugera pendent cap el centre. • La seva orientació cap el Nord, genera un fenòmen de projecció d’ombres durant els equinoccis.
Piràmide de Kefren (Khafra) - - - - És lleugerament més petita (143 m d’alçada original), però conserva part del revestiment de calcària polida a la cúspide, fet que li dona un aspecte més imponent. El seu temple funerari i la calçada processional connecten directament amb la Gran Esfinx, que es creu que representa el faraó com a guardià del seu propi complex funerari. La Gran Esfinx medeix 20m , el rostre més de 5m. A l’interior, la piràmide presenta un esquema més senzill que la de Kheops. Un passadís condueix directament a la cambra funerària central, excavada en roca i reforçada amb blocs de granit.
Aquesta cambra estava destinada a allotjar el sarcòfag reial i altres elements del ritual funerari. Tot i la seva simplicitat, destaca la monumentalitat de les estructures annexes i la integració simbòlica amb l’Esfinx. Piràmide de Micerí (Menkaura) - - - És la més petita de les tres, amb una alçada original de 65 metres. Es diferencia pel material utilitzat: les capes inferiors estaven revestides amb granit vermell d’Assuan i les superiors amb pedra calcària. Aquesta combinació li donava un caràcter singular dins del conjunt. A l’interior, segueix l’estructura tradicional: un passadís que condueix a diverses estances auxiliars i a la cambra funerària, destinada a custodiar el sarcòfag.
Malauradament, aquest sarcòfag es va perdre en un naufragi al segle XIX. Decoració Les piràmides de Guiza, a diferència de les tombes del Regne Nou, es caracteritzen per la pràctica absència de decoració pictòrica o escultòrica en els seus interiors. L’èmfasi no estava en la representació artística, sinó en la monumentalitat arquitectònica i en la simbologia còsmica del conjunt. Els temples funeraris associats, en canvi, sí que incloïen relleus i escultures vinculades als rituals i al culte del faraó difunt.
Aquesta manca de decoració interna reforça la idea que la piràmide mateixa, per la seva forma geomètrica perfecta i la seva connexió amb el sol, constituïa ja un símbol religiós i de poder etern. SIGNIFICAT I FUNCIÓ També es pot dir anàlisi conceptual El significat de les Piràmides de Guiza superava l’àmbit religiós. Representaven un símbol de poder polític i d’organització estatal. Reflectien la grandesa del faraó com a intermediari entre els déus i els homes i la seva capacitat de mantenir l’ordre còsmic. Funció: Les Piràmides de Guiza van ser concebudes com a tombes reials destinades a assegurar la vida eterna dels faraons Keops, Kefren i Micerí.
Aquestes construccions no només eren enterraments, sinó que constituïen el centre d’un complex funerari que incloïa temples, calçades processionals i mastabes per a familiars i dignataris. Significat: garantir la resurrecció del faraó i la seva unió amb els déus, especialment amb Ra, el déu Sol. La seva forma piramidal simbolitza els raig del Sol que uneixen la Terra amb el firmament. Aquestes construccions també reflecteixen els coneixements avançats en matemàtiques, geometria i astronomia que els egipcis havien desenvolupat, així com la seva creença en l’eternitat i la vida després de la mort.
L’orientació precisa de les piràmides respecte als punts cardinals és una mostra del nivell avançat de coneixements astronòmics. MODELS I INFLUÈNCIES MODELS: L’evolució arquitectònica des de les mastabes fins a la piràmide esglaonada de Djoser demostra el desenvolupament gradual de les tècniques constructives fins a aconseguir les grans piràmides de Guiza. INFLUÈNCIES: Les Piràmides de Guiza van establir un model arquitectònic que va influir profundament en tota la construcció funerària egípcia posterior. - La seva forma geomètrica perfecta. - La monumentalitat i l’organització del complex funerari van marcar un estàndard que es va replicar a tombes i piràmides posteriors.
El seu simbolisme religiós i la seva funció de garantir la immortalitat del faraó van inspirar altres cultures del nord de l’Àfrica i del Pròxim Orient. A més, l’impacte visual i l’excel·lència tècnica han estat referents per a estudis d’arquitectura i enginyeria, convertint-les en un paradigma de la relació entre forma, funció i significat que ha perdurat al llarg de la història de l’art. EGIPTE ÍNDEX: - Context - Monuments funeraris: Mastabes, piràmides i hipogeus. - Temples - Escultura - Pintura Context cronològic L’Antic Egipte va existir durant més de 3.000 anys, des de la unificació del territori cap al 3100 aC fins a la conquesta romana l’any 30 aC.
Al llarg d’aquest període, Egipte desenvolupà una cultura pròpia, marcada per l’estabilitat política, la religió, el poder faraònic, una societat jerarquitzada i un art profundament simbòlic. Etapes històriques principals - Imperi Antic (2686–2181 aC): Conegut com l’"era de les piràmides", l’Estat es consolida mitjançant una administració centralitzada i una economia agrària forta. - Primer Període Intermedi (2181–2055 aC): etapa de crisi. - Imperi Mitjà (2055–1650 aC): Es consolida un nou estil artístic més realista i es fomenta el comerç exterior.. - Segon Període Intermedi (1650–1550 aC): invasió dels hikses, un poble asiàtic, dominen el Delta del Nil.
El sud, amb capital a Tebes, manté certa autonomia. - Imperi Nou (1550–1069 aC): Gran expansió territorial i esplendor cultural. Es construeixen temples com Karnak i Abu Simbel. L’art esdevé més refinat i ric simbòlicament. - Període Tardà (1069–30 aC): Etapa de decadència i successives dominacions estrangeres: nubis, assiris, perses i finalment grecs i romans. Tot i això, es manté la identitat cultural egípcia fins a la conquesta romana, quan Egipte esdevé una província de l’imperi. CONTEXT GEOGRÀFIC Situat al nord-est d’Àfrica, seguint el curs mitjà i baix del riu Nil.
Territori dividit en dues grans regions: l'Alt Egipte al curs mitjà del riu Nil i el Baix Egipte, al delta del riu Nil, àrea molt fèrtil i densament poblada. Importància del riu Nil: el Nil és l’eix vertebrador de la civilització egípcia. La seva presència i les inundacions periòdiques van permetre el desenvolupament d’una societat pròspera i una de les civilitzacions més importants del món antic. Al voltant trobem el desert.
La seva agricultura, la construcció de grans monuments i l’organització política van girar al voltant del control i l’ús eficient del riu Nil i les seves terres fèrtils La vida després de la mort Religió politeista, amb els déus principals com Ra, Osiris, Isis, Horus, Anubis… és el centre de la vida dels egipcis, la seva concepció sobre la vida i la mort marca el ritme de la societat. El judici d’Osiris En aquest judici era de gran ajuda el “Llibre dels morts” •Els egipcis creien en una vida després de la mort on el difunt podia gaudir dels plaers que havia tingut en vida.
El país on anaven els morts es trobava a occident (Aaru) •Per poder anar al país dels morts havia de: - Ser momificat - Superar el Juicidi d’Osiris ARQUITECTURA Estretament vinculada a la religió i al poder polític, es caracteritza per la seva monumentalitat, simetria i simbolisme Característiques generals ● Arquitectura arquitrabada; encara que coneixen arca i volta no l’utilitzen. ● ● ● Arquitectura monumental. Funció religiosa i funerària. Art destinat a perdurar en el temps, utilitzen per tant la pedra en els edificis sagrats. L’adob i els maons de fang es destinaven als habitatges, que pràcticament no han perdurat.
Simetria, ús de la repetició de mòduls, ús de la disposició axial (de l’entrada fins al santuari) Profusa decoració estructural: Columnes papiriformes i lotiformes, relleus i inscripcions jeroglífiques cobrien murs i pilars, sovint amb pintura de colors vius. ● ● L’ARQUITECTURA FUNERÀRIA: LES TOMBES Piràmide Mastaba Hipogeu 1. LES MASTABES • Les tombes més antigues • Tenen forma de tronc de piràmide de base rectangular, murs en talud i sostre pla. • Consten de: - Pou cec que porta a la cambra funerària, localitzada al subsòl, amb el sarcòfag i l’aixovar funerari. - Capella a nivell de terra per ofrenes - Sala incomunicada (serdab) on es trobava estàtua que representava al difunt.
Mastaba de Shepseskaf 2410 aC IV dinastia 7 2. LES PIRÀMIDES • Construïdes en pedra calcàrea i granit de canteres properes. • Símbol d’ostentació del poder del faraó • Contingut simbòlic: escala per on faraó puja al cel, les 4 arestes seran els rajos del Sol (Ra), orientades als 4 punts cardinals • Interior: Passadissos amb diferents cambres per l’aixovar funerari. La cambra funerària es pot trobar al subsòl. Piràmides de Giza – IV dinastia Evolució de les piràmides 9 3. Hipogeus - - És un conjunt de cambres sepulcrals excabades al subsòl i decorades. Al traslladar la capitalidad a Tebes.
La triple necròpoli de la Vall dels Reis, Vall de las Reines i Vall dels Nobles.Es comencen a l’Imperi Mitjà però tenen l’apogeu al Nou Interior , té diverses sales: ○ Estret corredor que porta a la capella funerària ○ Cambra funerària: on està el difunt ○ Serdab: escultura ○ Capella .. Temple de la reina Hatshepsuth ½ s.XV aC ( Vall de les Reines a Deir-el –Bahari, Tebas (actual Luxor) XVIII din Dissenyada per arquitecte Senemut durant l’Imperi nou, construïda en forma d’àmplies terrasses, amb edificis porticats i patis de columnes. A diferència de les piràmides amb el hipogeus el temple es construeix separat.
11 Hipogeu de Tutankamon (1336-1327 a.C ) , XVIII din 13 Hipogeu de Nefertari Tomba de Nefertari , s.XIII a.C., XIX din. ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE Característiques generals 1. Exemple de colossalime. 2. Construïts amb carreus de pedra. 3. Sistema arquitravat. - Element sustentant: columnes (copiava les formes vegetals de la vorera del Nil) monumentals, gran riquesa de decoració i varietat. 1. Funció: Indret de culte i reunió, albergar l’estàtua d’un déu i servir de lloc pels ritus en el seu honor. Temple de Philae La il·luminació dels temples: disminució de la llum conforme s’anava ascendint al santuari, que era la zona més fosca. 1.
Inicialment es construeixen associats als conjunts funeraris. 2. Màxim esplendor Imperi Nou.Els temples estaven a càrrec d’una casta sacerdotal i posseïen terres i serfs pel seu sosteniment econòmic. Tipologies: Exempt: els de Karnak i Luxor. Semiexcavat: El de la renia Hatpshepsut a Deir El- Bahari. Excavats a la roca –speos-: el de Ramses II a Abu-Simbel. Templo de Luxor La planta típica 1. L’avinguda de les esfinxs: és un llarg passeig que té a banda i banda escultures de cos felí i cap humà (representació del faraó), o cap de moltó (símbol d'Amón), o de falcó coronat (al·lusió a Horus). Simbolitza la protecció que els déus donen al temple, per impedir entrar qualsevol principi malèfic. 2.
L'Esplanada dels Obeliscs: és una gran plaça al centre de la qual hi ha un o dos obeliscs que duen gravats, en escriptura jeroglífica, lloances als déus i al faraó. 3. El Piló, façana principal del temple: construcció massissa que serveix de portalada. Consisteix en dos grans murs trapezoïdals acabats en una cornisa, que emmarquen una gran porta rectangular. simbolitza la fortalesa que protegeix el déu contra les forces nocives 4. Pati porticat (sense sostre): és un pati porticat al qual hi tenia accés la majoria de la població durant les solemnitats. 5.
La Sala Hipòstila (de sostre pla amb columnes): era el lloc dels la celebració dels grans rituals, i només rebia la llum que entrava per la porta que donava al pati i per unes gelosies obertes a la part alta de les parets. 6. El santuari: petita habitació on hi havia l'estàtua del déu i on només hi podia entrar el faraó o el gran sacerdot.
Temples A: Obelisc B: Pati C:Sala hipòstila D: Santuari E:Piló El temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder TEMPLE D’AMON A LÚXOR (Amenhotep III i Ramsés II), S.XIV-XIII aC , El piló: • Construiït per Ramsés II • Relata la batalla de Qadesh contra els hitites 2 obeliscs (25 m): • El que falta està a la plaça de la Concòrdia (París), M. Alí el va regalar el 1836 a França com agraïment a les investigacions de Champollion Estàtues sedentes de Ramsés II : (granit gris, 15.6 m.) • Decorades amb imatges de pressoners dels 9 pobles conquerits per Egipte. •La reina Nefertari apareix a cada costat del tro.
•Originalment existien 4 estàtues més en granit rosa, només queda una que representa a Meritamon, filla de Ramsés II. Temple Karnak (2200-360 a.C.) KARNAK Temple de Ramses II Abu Simbel (1264aC) XIX din Temple de Nefertari – Abu Simbel (1264aC) XIX din ESCULTURA i PINTURA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Hieratisme , alt grau de rigidesa, molt estàtiques. Principi frontalitat Gran geometrització; plans horitzontals i verticals Estilització i esquematització de les figures Materials: granit, basalt i caliça. Fusta i ivori Relleus: baix relleus. Més moviment.
Llei màxima claredat Paleta de Nàrmer (3000 aC) Tríada Micerinos Aprox 2530 aC IV din El nan Senet i família IV din 34x25x22,5 cm Estàtua de Kaaper “L’alcalde" (cap a 2400 a.C.) Escriba (2600-2500 a.C.) Exèrcit nubi – din XI Bust de Nefertiti.
(cap 1350 a.C.) Grup familar Akhenaton i Nefertiti s.XIV aC / din XVIII Escena familiar – Akhenaton i Nefertiti Ofrena a Aton s.XIV aC / din XVIII Akhenaton i Nefertiti s.XIV aC / din XVIII PINTURA Sennedjem i esposa Lineferti (tomba de Sennedjem, finals del primer terç del sigle XIII a.C.) El déu Annubis momifica el cadàver de Sennedjem Tomba de Nefertari (cap 1255 a.C.) Capella funerària de Tutmosis Escena de caça en els pantans III (tomba de Nebamon) LAOCOONT 2n BATX. FITXA TÈCNICA ●OBRA: LAOCONT ●Autors: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes ●Cronologia: és una còpia romana del s I aC (d’un original en bronze del segle III-II aC). ●Estil: Grec Hel·lenístic.
Escola de Rodes ●Tècnica: talla i trepanat ●Material: marbre. Original en bronze. ●Tipologia: escultura exempta, grup. ●Dimensions: 2,42 m d’alt. ●Localització original: Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma l’any 1506. ●Localització actual: Museu Vaticani (Roma) CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC L’obra pertany al període Hel.lenístic, després de la mort sobtada d’Alexandre el Gran, el seu imperi queda dividit en regnes Hel.lenístics. En aquest context apareixen ciutats amb una gran vitalitat cultural, com poden ser Pèrgam o Alexandria. La cultura i l’art Hel.lènic s’escamparà per tot l’Imperi, i influenciarà l’art i la cultura oriental.
Rodes és una illa a la costa d’Àsia Menor, al segle III aC viu una etapa de creixement econòmic que li permetrà ser una de les seus artístiques més importants del moment. CONTEXT CULTURAL: Segle III - II aC. Període Hel.lenístic Rodes Època de gran vitalitat cultural, el bressol de la cultura occidental, “l’home és el centre de totes les coses”, antropocentrisme i raó. Poetes com Hesíode o Homer, dramaturgs com Eurípides o Sofocles, filòsofs, científics… són presents encara avui en dia, l’art grec estava profundament influït per la mitologia i les creences religioses. Característiques escultura Hel.lenística Expressivitat: fugida de l’idealisme clàssic: PATHOS.
L’equilibri i la serenitat clàssics deixen pas a una època de realisme i expressions turmentades. Dinamisme exacerbat: teatralitat: trenca la serenitat i l’equilibri clàssic, accions i actituds teatrals, preferència pel moviment exacerbat i la grandiositat. Gust pel colossalisme. Efecte del clarobscur: A diferència dels volums suaus i poc marcats (exemple l’sfumato de Praxíteles) del període clàssic ara es creen grans contrastos de volum que donen efectes de clarobscur fet que intensifica l’emotivitat.
Diversitat temàtica: Ara assistim a un art que va més enllà de mostrar atletes o déus, apareixen imatges de la vida quotidiana, anecdòtiques (exemple nen amb espina), alegories, retrats i grups escultòrics com el Laocont. ANÀLISI DESCRIPCIÓ Grup escultòric de tres figures, el pare al centre i els seus dos fills, en el moment de ser atrapats per dues serps. La figura central: semisedent, es troba asseguda sobre un pedestal que queda amagat des del punt de vista frontal per uns ropatges que cauen amb naturalitat. Lluita amb una de les serps, amb la mà esquerra evita la mossegada i amb la dreta l’abraçada mortal, l’expressió facial és de terror.
Els fills: als costats, el de la dreta recolza els peus al graó superior i sembla defallir. La serp envolta el peu esquerra de l’altre fill i mira al seu pare. ANÀLISI ESTILÍSTIC Escultura exempta, grup escultòric, unifacial; 1. DINAMISME: Moviments violents, teatralitat, torsions. 2. EXPRESSIVITAT: objectiu principal: mostrar les emocions humanes, trenca els cànons de serenitat i equilibri del període clàssic, ho aconsegueix amb: ● Ús d’aquest moviment exacerbat. ● Tots els músculs tensionats a causa de l’esforç. ● Pathos: patiment reflectit en l’expressió de la cara: la boca oberta i les arrugues de dolor, les expressions llastimoses dels fills.
● Efectes de clarobscur que potencien el dramatisme. 3. Estudi acurat de l’anatomia: musculatura molt treballada heretada del període clàssic: aquesta obsessió du als autors a representar les figures dels infants amb un cos musculat però en unes proporcions més reduïdes, poc infantils. 4. Trencament amb el cànon clàssic: objectiu ara és crear sensacions, expressions turmentades i realisme. CABELL I BARBA AMB TREPANT: CLAROBSCUR PROFUNDES ARRUGUES PATHOS BOCA OBERTA OFEGANT UN CRIT. ULLS ENFONSATS, ROSTRE ENVELLIT ROSTRES DELS FILLS TREBALL ACURAT DE LA MUSCULATURA, músculs en tensió. VIOLENT ESCORÇ DEL PARE per l’intent d’alliberar-se de la serp..
COMPOSICIÓ PIRAMIDAL: El vèrtex de la piràmide es troba al cap del Laocont i baixa cap als fills. El centre geomètric és el cap de la serp que mossega la cintura del Laocont. FORTA DIAGONAL; que travessa tota l’escultura, creua el cos del Laocont, generada pel braç dret i la seva cama esquerra. Es contrarresta amb el gir del braç i el cap. La unitat compositiva s’aconsegueix gràcies al vincle que formen les serps. RITME: ondulant, dinàmic, violent. LA TÚNICA DEL FILL ÉS L’ELEMENT MÉS VERTICAL QUE TROBEM EN TOT EL CONJUNT, TENCA L’ESCENA I S’USA DE RECOLZAMENT. SIGNIFICAT I FUNCIÓ SIGNIFICAT Tema Mitològic.
Mostra el càstig al sacerdot Troià Laocoont, en la versió de Virgili a l’Eneida: Laocoont adverteix als seus conciutadans del perill que suposa introduir el cavall de fusta gegantí deixat pels grecs a l’exterior de la ciutat. Atena, en sentir-ho, envia dues serps per matar-lo a ell i als seus dos fills per evitar que el seu pla fracassi. En la versió original en bronze apareixia només un fill. FUNCIÓ - Decorativa d’un espai públic o cases privades, els rics ara comencen a col·leccionar art per decorar.
- És esculpit per ser exportat a Roma per decorar la Domus Àurea de Neró, probablement és una adaptació en marbre d’un original en bronze de principis del segle II aC que tan sols constava de dues figures. Es descoberta el 1506, en ple Renaixement, Miquel Àngel en va ser testimoni i va quedar impressionat. És portat a París en temps de Napoleó i retornat. 1905: l’arqueòleg L. Pollack identifica el braç de marbre del Laocont en un antiquari romà. MODELS I INFLUÈNCIES ● Veu de les fonts de l’escultura clàssica sobretot en la preocupació anatòmica. ● L’escultura del postclàssic sobretot Escopas, Lisip.
INFLUENCIARÀ A: ● Els romans admiradors apassionats de l’art grec, van fer innumerables còpies. ● El Renaixement és trobada el 1506 a Roma, Miquel Àngel queda meravellat, sobretot per l’excel·lència de la composició i el pathos contingut, que introdueix en les seves obres de maduresa: la “terribilità” l’obra on veiem més clarament la influència del Laocoont és en el “Moisès”, en el David es comença a intuir. ● El barroc veurà de les fonts artístiques hel·lenístiques, amb cossos tensionats i gran dinamisme en les figures, com per exemple Bernini “El rapte de Proserpina”.
MAUSOLEU D’HALICARNÀS ESCOPAS VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA ESCOLA DE RODAS ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM TORO FARNESE ESCOLA DE RODAS APOL·LO I DAFNE BERNINI MOISÈS DE MIQUEL ÀNGEL AUGUST DE PRIMA PORTA 2n BATX. QUÈ VEIEU? FITXA TÈCNICA ● Obra: August de Prima Porta. ● Autor: Desconegut. ● Cronologia: 20 aC, còpia de l’any 14 dC. ● Tipologia: escultura exempta ● Estil: romà imperial ● Material i tècnica: còpia de marbre d’un original en bronze desaparegut. ● Mides: 2,04 alt ● Localització d’origen: Vila propietat de Livia (esposa), a Prima Porta, al nord de Roma. ● Localització actual: Musei Vaticani CONTEXT HISTÒRIC L’Imperi romà s’inaugura el s. I aC amb Octavi August.
A partir d’ara el poder religiós, legislatiu i executiu recau sobre la figura d’un sol home: l’emperador, serà objecte de culte i venerat com un déu. PAX ROMANA: El període d’August inaugura una època de pau amb unes estructures sociopolítiques i econòmiques sòlides. CONTEXT CULTURAL: parteix de la cultura etrusca, fet que li donarà una entitat pròpia. Roma aconsegueix la cohesió de l’Imperi gràcies a la imposició de la seva cultura, anomenada ROMANITZACIÓ: ● Una llengua: el llatí: element unificador de tot l’Imperi. ● Una cultura: una religió, el llegat literari amb autors com Virgili, els poetes Horaci i Ovidi seran la base de la literatura posterior.
Arribarà fins a nosaltres aquest llegat cultural i l’esperit pragmàtic com l’organització territorial, les obres públiques, enginyeria i l’urbanisme i la pròpia concepció política actual. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA (recordeu) 1. ART AL SERVEI DE L’ESTAT: L’art romà no és un fi en sí mateix si no un mitjà per expressar la seva hegemonia política. Utilitzaran l’art com a instrument de romanització, junt amb la llengua i la religió. 2. MONUMENTALITAT: Civilització de gran consciència històrica i que es troba amb la necessitat d’utilitzar el seu art amb finalitat propagandística, mostrar les grandeses de l’Imperi 3. REALISME: característica principal d’herència etrusca.
Necessitat de reconeixement físic dels emperadors i de l’art funerari. 4. Importància del retrat. 5. Clara subordinació a l’arquitectura, pensades per la decoració dels edificis. 6. Gran interès per la narrativa i la història, finalitat propagandística. Importància del relleu històric. ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ Obra figurativa, realista. Escultura trobada l’any 1863 a Prima Porta, prop de Roma. Figura dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una cuirassa musculada esculpida amb relleus i una capa anomenada paludamentum que sosté amb el braç esquerre.
Exhibeix actitud d’autoritat amb el braç dret aixecat, al costat de la cama dreta veiem a Cupido a cavall d’un dofí: recurs que no es trobava en el bronze i que utilitza l’escultor com a punt de recolzament d’una estàtua tan pesada. ANÀLISI ESTILÍSTIC Escultura exempta, unifacial, dempeus. - Treball anatòmic: importància de l’anatomia a la manera clàssica, el treball és minuciós a la part anterior, ja que la imatge es col·locava contra la paret o en una fornícula. - NATURALISME DELS PLECS DE LA TÚNICA: molt treballats amb efecte clarobscur, voluntat realista. - REALISME, RETRAT: idealització (rejoveniment) però introdueix la individualització.
Aquesta és la gran diferència del referent grec, busca un retrat psicològic, mostrant autoritat i humanitat a la vegada. - Originàriament policromada amb colors vius, conserva restes de daurat, púrpura i blau. (túnica vermella dels generals romans) COMPOSICIÓ Equilibrada. Reprodueix el model clàssic del Dorífor: - Contrapposto, tors recte alhora que eleva el maluc dret i flexiona la cama esquerra. - Eix central vertical. - Lleugera diagonal de la túnica. - Finalitat: serenitat, moviment equilibrat, naturalitat. - Posició dels braços heretada de l’orador etrusc BRAÇ DRET ALÇAT I ESTIRAT QUE CORRESPON A LA CAMA DRETA RECTA I TENSIONADA.
EIX VERTICAL CENTRAL, SENSACIÓ D'EQUILIBRI, MOVIMENT EQUILIBRAT BRAÇ ESQUERRE FLEXIONAT I ENDARRERIT ES CORRESPON AMB LA CAMA ESQUERRA TAMBÉ FLEXIONADA I ENDARRERIDA. SOSTÉ EL CEPTRE CONSULAR I EL PALEDUMENTIM (TÚNICA) SIGNIFICAT Representa l’emperador August com a general romà, en l’acte d’exhortar (animar) els soldats de les seves legions. - La imatge de l’emperador era encarregada pel senat i portada a les províncies de l’Imperi per reforçar el sentiment de pertinença a l’imperi i d’obediència a l’emperador.
- Els relleus de la cuirassa: caràcter propagandístic representen les dues províncies pacificades per August: Hispània i la Gàl·lia i la imatge del seu fillastre Tiberi (successor), a la part inferior els déus Diana i Apol·lo, protectors de la casa imperial. - En l’escultura original en bronze anava calçat com un general romà, aquí Livia demana esculpir-lo descalç com a símbol de que el difunt es troba ja a l’Olimp. - Cupido indica l’origen diví de Cèsar August (descendent d’Enees, fill de Venus i d’Anquises, heroi troià). Suport, al ser una escultura de marbre.
ICONOGRAFIA DE LA CUIRASSA (thoracata) CUIRASSA: cenyida al cos deixa entreveure un cos musculós, il.lustrat amb relleus tallats a l’estil clàssic. HISPÀNIA: província pacificada després de la derrota dels càntabres, lliura la glaudius hipanensis en senyal de derrota GÀL.LIA: província pacificada personificada que lliura el símbols en senyal de derrota: una trompeta zoomorfa i un porc senglar. Mart amb la lloba capitolina (personificat en Tiberi, el futur emperador) rep els símbols romans. Guerrer part (persa) que retorna els emblemes romans: August recupera l’honor de Roma AUGUST ÉS DIVINITZAT DESPRÉS DE MORIR (14 dC). Livia, la seva vídua, serà la seva sacerdotessa.
La iconografia de la cuirassa mostra el seu origen diví. CAELUS (cel): desplega el mantell per cobrir el món, el sol amb la seva quadriga, davant del carro la personificació de la Rosada, al costat del carro l'Aurora que anuncia el nou dia GEA (terra): Tellus tombada i amb els símbols de la fertilitat (la banya de l’abundància), amb Ròmul i Rem. ESFINXS ALADES FUNCIÓ Localització original: vila de la seva esposa, Livia, destinada probablement a una fornícula o prop d’un mur ja que la part posterior es poc treballada. ● INSTRUMENT DE PROPAGANDA: escultura honorífica de mides superiors al natural, és un retrat oficial de l’emperador.
Esculpit per commemorar la fi de les guerres pàrtiques i l’inici de la Pax Augusta. ● ROMANITZACIÓ: Roma emfatitza esdeveniments històrics i personalitats públiques amb la finalitat d’unificar i romanitzar el territori. Així com Grècia es preocupa per la bellesa, Roma pretén mostrar el seu poder polític i religiós. ● GLORIFICACIÓ D’AUGUST: destaca l’origen diví d’August. MODELS I INFLUÈNCIES Models: ● Classicisme grec emulant el Dorífor de Policlet. Podem parlar d’una romanització del Dorífor. ● Influència retratística de l’art funerari etrusc amb el realisme del rostre.
Influències: És considerat el model amb el qual s’inicia la tipologia escultòrica del retrat imperial, convertit més tard en un prototip imitat en tot l’Imperi.
ART GREC Poble de la ciència i de l’art: la bellesa, la mesura i la proporció MARC GEOGRÀFIC □ Península Balcànica □ La costa occidental d’Àsia Menor (avui Turquia) □ Les illes del mar Egeu PENÍNSULA DE L’ÀTICA PENÍNSULA DEL PELOPONÈS CORINT PÈRGAM COSTA ÀSIA MENOR ATENES MILET OLIMPIA EPIDAURE ESPARTA MARC CRONOLÒGIC □ PRECURSORS: art prehel·lènic: - Art Minoic: 2.600 a 1400 aC - Art Micènic: 1600 a 1200 aC □ □ □ □ PERÍODE GEOMÈTRIC: Segles IX i VIII aC ART ARCAIC: Segles VII a 475 aC ART CLÀSSIC: 475 a 323 aC ART HEL·LENÍSTIC: 323 a 31 aC TRES ETAPES CRONOLÒGIQUES ARCAICA S. VII - V aC CLÀSSICA S. V - IV aC Fixació dels estils arquitectònics i s’inicia l’evolució artística.
Moment de les colonitzacions al mediterrani Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre. Moment de màxima esplendor. HEL.LENÍST ICA S. IV - I aC) Exportació del seu art a orient i fins la conquesta de Roma. ANTECEDENTS CRETOMICENICS □ Arquitectura arquitravada com Egipte, només ús de la llinda. □ Importància de la columna. □ Representacions naturalistes. □ Ús de la policromia. CULTURA MINOICA PALAU DE CNOSSOS 1600 aC CULTURA MINOICA Escena de Tauromàquia Palau de Cnossos 1500-1450 aC CULTURA MICÈNICA Porta dels Lleons 1350-1250 Micenes MEGARON MICÈNIC MILET: HIPÒDAM DE MILET PLANTA HIPODÀMICA BARCELONA CARACTERÍSTIQUES GENERALS □ 1.
ANTROPOCENTRISME: L’home és la mesura de totes les coses, escala humana, s’elimina el monumentalisme egipci i mesopotàmic. □ 2. la bellesa: HARMONIA VISUAL: Sinònim de bellesa, aconseguida amb la simetria i proporció (relació entre el conjunt i les parts, ús del patró), es coneix com euritmia. □ 3. Ús del RACIONALISME: el càlcul matemàtic, al servei de la bellesa. L’HOME ÉS LA MESURA DE TOTES LES COSES (Protàgores) ARQUITECTURA Vitruvi arquitecte romà a “Deu Llibres d'Arquitectura” “la bellesa consisteix en l’harmonia de les parts” BELLESA = HARMONIA = PROPORCIÓ CARACTERÍSTIQUES arquitectura 1.
Arquitectura arquitravada: ús de la llinda, ús d’elements verticals i horitzontals, ús d’elements sostenidors com les columnes i els murs isòdoms (carreus regulars) i sostinguts (entaulament) 2. Ordres arquitectònics: sorgeixen per la necessitat de fixar una relació entre les parts de l’edifici. Dòric, Jònic i Corinti. (Explicats en l’altre power) 3. Ús de Correccions òptiques (ex. l’èntasi: part central del fust més ampla per semblar recta) 4. Materials: pedra i marbre, preferentment marbre blanc de Paros o del Pentèlic.
ORDRES ARQUITECTÒNICS (ampliat a la següent presentació) DÒRIC JÒNIC CORINTI SECCIÓ ÀUREA □ □ □ □ Utilitzada per assolir l’harmonia de les parts És la divisió armònica d’una segment. És a dir, que el segment menor és al segment major, com aquest és a la totalitat. Així s’estableix una relació de tamanys amb la mateixa proporcionalitat entre el tot dividit en major i menor. S’utilitza el numero Fi = 1,61803... Anomenat numero d’or i que rep el nom de la inicial de l’escultor Fideas que el va utilitzar en les seves obres. PARTENÓ CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA ❏ ❏ ❏ ❏ ❏ ❏ Naturalisme: busca la naturalitat.
Però es tracta d’una naturalesa idealitzada, no trobem la individualitat tan característica de l’escultura romana. Ús d’un cànon: per mostrar la Bellesa: que mostra la proporció entre les parts amb el tot. L’exemple més significatiu és el cànon de Policlet. Preocupació pel moviment orgànic: busca una insuflar vida a l’escultura, trencar la rigidesa i simetria arcaiques, utilitzaran diferents recursos, com el contrapposto i l’escorzo. Escultura policromada. Materials: marbre i bronze Tècniques Talla, fosa i tècnica Criselefantina. EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ ARCAIC Frontalitat Cama Avançada Hieratisme Braços enganxats al cos Representació esquemàtica de la musculatura.
Somriure arcaic Ulls ametllats Tradició egípcia Simetria Monumentalisme PERÍODE ARCAIC Kouroi Anavisos K. Sunion Cleobis i Biton Dama de Auxerre Korai del Peplum Pas del P.arcaic al Clàssic CABALLER RAMPIN 550 aC MOSCOFORO 570 aC EFEBO KRITIOS 480 aC CLÀSSIC □ Naturalisme idealitzat (pèrdua de frontalitat i hieratisme) □ Contrapposto; cert moviment (pèrdua de hieratisme) □ Scorzo □ Serenitat, equilibri. □ A escala humana (perd monumentalitat) □ Cànon de bellesa: proporcions. □ Estudi anatòmic ESCULTURA Miró (Discobol) CLÀSSICA Policlet (Dorífor) Policlet (Diadumenum) POSTCLÀSSIC O CLÀSSIC BELL □ Major suavitat i harmonia del cos.
□ Major naturalisme i moviment: corba praxiteliana □ Intent d’introduir sentiments □ Idealisme PRAXÍTELES APOL.LO SAUROKTONOS VENUS DE KNIDO LISIP APOXIOMENOS SKOPAS MAUSOLEU HALICARNÀS ATENCIÓ: Característiques pròpies de l’època Hel.lenística ❏ S’abandona la proporcionalitat ❏ Moviment exsacerbat ❏ Es recupera el monumentalisme. ❏ S’abandona l’equilibri. ❏ Art molt més eclèctic. ❏ Art expressiu HEL.LENÍSTIC □ Expressivitat: phatos □ Trencament de la serenitat i l’equilibri □ Temes anecdòtics i grups. □ Dinamisme: violència de moviments. PERÍODE HEL.LENÍSTIC LAOCONT s. I aC VENUS de Milo s. II aC VICTORIA de Samotracia s.
II aC DORÍFOR de Policlet 2n BATX: FITXA TÈCNICA ● ● ● ● ● ● ● ● ● Obra: DORÍFOR Autor: Policlet (Argos, segle V aC). Cronologia: 430 aC Estil: Grec clàssic. Tècnica: fosa (cera perduda) només tenim la còpia romana en talla. Material: original en bronze (la còpia de marbre) Tipologia: escultura exempta Mides: 2,12 m. d’altura Localització: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols). CONTEXT HISTÒRIC: 1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Pertany al període maduresa de la cultura grega. Al s.
V aC Atenes és la Polis hegemònica, moment en què instaura la democràcia, establerta gràcies a les successives reformes de Soló, Clístenes i finalment Pèricles, el gran impulsor de l’Acròpolis, reconstruïda acabades les Guerres Mèdiques. L’acròpolis d’Atenes és el paradigma de l'art clàssic. CONTEXT CULTURAL: Segle V aC. Període clàssic Polis d’Atenes. Època de gran vitalitat cultural, el bressol de la cultura occidental, “l’home és el centre de totes les coses”, antropocentrisme i raó. Poetes com Hesíode o Homer, dramaturgs com Eurípides o Sofocles, filòsofs, científics… són presents encara avui en dia, l’art grec estava profundament influït per la mitologia i les creences religioses.
Característiques escultura Antropocentrisme: es centra en l’home, l’home és la mesura de totes les coses. Naturalisme: busca la naturalitat, el punt de partida és la naturalesa. Però es tracta d’una naturalesa idealitzada, no trobem la individualitat tan característica de l’escultura romana. Bellesa: aconseguida mitjançant el càlcul matemàtic, creació d’un cànon, que mostra la proporció entre les parts amb el tot. L’exemple més significatiu és el cànon de Policlet. Preocupació pel moviment orgànic: busca una insuflar vida a l’escultura, trencar la rigidesa i simetria arcaiques, amb aquesta finalitat utilitzaran diferents recursos, els més significatius són el contrapposto i l’escorzo.
Escultura policromada. Materials: marbre i bronze ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ atleta dempeus en el moment anterior al llançament, nu i en contrapposto, amb la mà esquerra sosté una llança (actualment perduda) sobre l’espatlla, la mà dreta cau relaxada i el pes recau en la cama dreta. Degut al pes del marbre trobem un petit suport que enganxa el braç dret a la cama i una soca a l’altura de la cuixa que sosté el pes de l’estàtua. RECONSTRUCCIÓ EN BRONZE ANÀLISI ESTILÍSTIC - Exempta. Dempeus. Unifacial. BELLESA: aconseguida amb l’equilibri de les proporcions, les matemàtiques amb el llibre el INEXPRESSIVITAT Cànon (cànon escrit pel pròpia autor) - NATURALISME IDEALITZAT.
- TRACTAMENT ANATÒMIC MINUCIÓS: NATURALISME IDEALITZAT marca la musculació.. - CONTRAPPOSTO i braç avançat per trencat la rigidesa. - FALTA D’EXPRESSIVITAT encara mostra TRACTAMENT ANATÒMIC algunes característiques del període anterior, cabells geomètrics, simetria, la falta CONTRAPPOSTO COMPOSICIÓ 1. FINALITAT: BELLESA = MESURA I PROPORCIÓ = CÀLCULS MATEMÀTICS CÀNON = CÀLCUL MATEMÀTIC: un càlcul precís de les proporcions (escrit en la seva obra “El Canon” que constitueix el cànon anatòmic perfecte. 2. POSICIÓ CORPORAL: - Contrapposto. Lleugera ondulació del cos derivada derivada del contrapposto.
CÀLCUL MATEMÀTIC: CÀNON estudi de les proporcions = bellesa MOVIMENT: amb el contrapposto i escorzo CONTRAPOSICIÓ DE PESOS I DIRECCIONS SIGNIFICAT I FUNCIÓ ’IDEAL ANTROPOLÒGIC GREC: Els atletes eren el paradigma de la bellesa ideal, gaudien d’un estatus especial; representaven ● L’home jove. ● Preparat físicament. ● Intel·ligent, destre, voluntariós. Els factors corporals en harmonia amb els espirituals. 1. 2. 3. FUNCIÓ: Obra per ser exhibida i gaudida en públic. Escultura commemorativa en honor als atletes. Coma a exemple del cànon de Policlet (com el diadumenum) Mostra la importància que tenien els jocs atlètics a l’antiga Grècia.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals dedicats als seus déus. D’aquests jocs locals es seleccionaven els millors atletes per representar la seva Polis en els jocs panhel·lènics: els més importants eren les Panatenees a Atenes, Els jocs Pítics a Delfos, els jocs Ístmics a Corint, els Jocs Nemeus a Némea i els Jocs Olímpics a Olímpia, els més antics i que van durar més d’onze segles. MODELS I INFLUÈNCIES 1. 2. 3. L’escultura Arcaica i l’arcaic tardà com l’Efebo de Kritias o els guerrers de Riace. Els vasos de ceràmica pintats.
Les estatues petites de bronze: aquí com en la ceràmica l’artista gaudia de més llibertat creativa i proposava solucions formals més avançades. MODELS Efeb de Crítios principis del segle V aC. Guerrers de Riace, principis del segle V aC, ja veiem el treball anatòmic INFLUÈNCIES Cinquecento: David de Miquel Àngel Quattrocento David de Donatello Roma: August de Prima Porta KORÉ DEL PEPLUM FITXA TÈCNICA ●Obra: Koré del Pèplum ●Autor: Desconegut ●Cronologia: 510 - 500 aC ●Estil: Grec arcaic ●Tècnica: talla ●Material: marbre policromat de Paros ●Tipologia: escultura exempta ●Mides: 1,20 m altura ●Localització: Museu de l'acròpolis d’Atenes.
CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC i CULTURAL CONTEXT CULTURAL: Època de gran vitalitat cultural, el bressol de la cultura occidental, “l’home és el centre de totes les coses”, antropocentrisme i raó. Poetes com Hesíode o Homer, dramaturgs com Eurípides o Sòfocles, filòsofs, científics… són presents encara avui en dia, l’art grec estava profundament influït per la mitologia i les creences religioses. L’obra pertany al Període Arcaic, que correspon als segles IV i principis del V aC. L’Antiga Grècia no formava un poble uniforme si no que es trobava dividida en Polis que compartien, això sí, la mateixa llengua, cultura i religió.
L’Obra pertany al període arcaic, moment de les grans colonitzacions i de l’assentament cultural de la civilització grega. Període Arcaic finals s. VI aC ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ - Figura femenina vestida amb un pèplum (túnica femenina que consistia en una peça de tela rectangular doblegada en dos que cobreix tot el cos, cenyida a la cintura i cau recta com un tub). - Dempeus, frontal. - En origen policromada. ANÀLISI FORMAL Volum rodó o escultura exempta. Unifacial Art arcaic: no saben resoldre ni la naturalitat ni el moviment: - Hieratisme: rigidesa del cos potenciada per la simetria i la verticalitat, ús de línies rectes, verticals, això porta a falta de naturalisme i de moviment.
- Esquematisme del cos: es treballen lleugerament els plecs del pèplum, que cau completament vertical, rígid, simètric. - Rostre: inexpressiu, mostra uns cabells llargs i simètrics, ulls ametllats i somriure arcaic tan característics del període. - Interès per l’elegància, el refinament: rics pentinats: llargues trenes que cauen sobre les espatlles - Estatuària monumental durant l’època arcaica, tot i que en el cas de les Koré no sobrepassen la mida humana. - En un inici policromada, queden restes de pigments. COMPOSICIÓ ● ● ● Simetria: Un eix central divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció del braç esquerre.
El braç dret es manté rígid i enganxat al cos amb el puny tancat. Tota la factura ens remet a una composició estàtica, hieràtica, fins i tot els plecs de la roba, tot i que cauen rígids, verticals Frontalitat. ULLS AMETLLATS SIMETRIA ELEGÀNCIA SOMRIURE ARCAIC SIGNIFICAT I FUNCIÓ Significat: Kore significa donzella, és possible que representéssin sacerdotesses. Solien portar una fruita, una flor o un animal en una mà, d'aquí que el braç esquerra que trenca el hieratisme estigués aixecat. Sempre es representaven vestides a diferència dels Kouroi. Funció: Religiosa: estàtua votiva, probablement ofrenes votives (exvots) als déus. MODELS I INFLUÈNCIES Dos models: 1.
Xoanas: imatges primitives anteriors al segle VII aC, de l’època geomètrica, realitzades en fusta. 2. Egipte: estàtues colossals, rigidesa, la frontalitat i simetria, amb una cama avançada. Innovacions: és el punt de partida, busquen la naturalitat i el moviment, les troballes de cada escultor foren adoptades pels escultors posteriors fins arribar al classicisme. COLUMNA TRAJANA 2n BATX. FITXA TÈCNICA ● Títol: Columna Trajana ● Autor: Apol·lodor de Damasc (Damasc 60 – Roma 125 dC) ● Cronologia: 113 dC ● Tipologia: columna exempta commemorativa, relleu. ● Estil: romà imperial ● Material: marbre. ● Tècnica: talla.
● Localització: Forum de Trajà (Roma) CONTEXT HISTÒRIC L’Imperi romà s’inaugura el s. I aC amb Octavi August. A partir d’ara el poder religiós, legislatiu i executiu recau sobre la figura d’un sol home: l’emperador, serà objecte de culte i venerat com un déu. PAX ROMANA: El període d’August inaugura una època de pau amb unes estructures sociopolítiques i econòmiques sòlides. L’obra pertany a principis del segle II, amb l’emperador Trajà, en plena expansió territorial i consolidat ja el poder imperial. CONTEXT CULTURAL: parteix de la cultura etrusca, fet que li donarà una entitat pròpia.
Roma aconsegueix la cohesió de l’Imperi gràcies a la imposició de la seva cultura, anomenada ROMANITZACIÓ: ● Una llengua: el llatí: element unificador de tot l’Imperi. ● Una cultura: una religió, el llegat literari amb autors com Virgili, els poetes Horaci i Ovidi seran la base de la literatura posterior. Arribarà fins a nosaltres aquest llegat cultural i l’esperit pragmàtic com l’organització territorial, les obres públiques, enginyeria i l’urbanisme i la pròpia concepció política actual. ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ: Columna exempta de caràcter monumental, esculpida totalment amb relleus històrics.
● ● ● ● COLUMNA Monument de marbre de Carrara amb una alçada aproximada de 30 metres (sense comptar pedestal i estàtua superior). Damunt del pedestal s’aixeca la columna: fust cilíndric amb un relleu espiral continu de més de 200 metres que narra les accions militars. Combina elements arquitectònics (pedestal, fust, capitell) amb tècniques escultòriques molt elaborades. L’interior consta d’una escala de cargol. ANÀLISI FORMAL ● ● ● ● ● ● S’aixeca sobre un pedestal quadrangular, la base de la columna és cilíndrica decorada amb motius ornamentals. A la part inferior hi havia una cel·la on es guardaven en una urna d’or les cendres de l’emperador.
Damunt del capitell s’alça l’estàtua de l’emperador en bronze, avui substituïda per la imatge de Sant Pere. Fust i relleu: fust format per 21 tambors, 200 metres de relleus amb escenes d’accions militars, disposats helicoidalment, com un papir desenrotllat. Marbre de Carrara amb relleu baix i mig, que permet profunditat i perspectiva Innovacions i composició: Narrativa en espiral contínua, perspectiva i superposició d’escenes, guiant l’observador de la base al cim. ANÀLISI ESTILÍSTIC DELS RELLEUS - Narrativa en espiral, els relleus s’ordenen en episodis cronològics, amb les escenes principals lleugerament elevades per destacar-les visualment.
- L’altura de les franges es va engrandint a mesura que ascendeixen per tal que vistes des de baix semblin homogènies. - Estil realista i detallista, detall en drapejats, expressions facials i elements arquitectònics i militars. - La policromia afegeix vivacitat al conjunt, ja que mostrava colors vius. - Trobem 155 escenes amb 1.550 figures, L’emperador Trajà hi és representat 50 vegades, sempre de manera realista i amb certa perspectiva jeràrquica (més gran). - Els personatges es mostren d’una manera molt naturalista en canvi l’espai no mostra perspectiva, es conforma en la isocefàlia (superposició de caps de dimensions iguals). - Dinamisme: narració dinàmica, molt variada.
SIGNIFICAT i FUNCIÓ Funció: SIGNIFICAT: Finalitat propagandística, per lloar la figura de l’emperador i de l’Imperi, l’art al servei de l’Estat. El relleu narra les gestes militars de l’emperador a Dàcia. La presència de Trajà en posicions centrals, sovint lleugerament més gran que les altres figures emfatitza el poder i la legitimitat de l’emperador. Aquesta obra és una de les fonts més valuoses d’informació històrica sobre l’exèrcit romà, una autèntica crònica esculpida. - - commemorativa. l’escultura de Trajà coronava el monument, reforçant la seva imatge com a líder i conquistador. Funerària: destinada a guardar les cendres de l’emperador.
Segons una documentació renaixentista, el papa va regalar-la a una família noble andalusa que va tornar a Sevilla les restes de l’emperador, nascut allà. L’estàtua va ser substituïda al segle XVI per una estàtua de Sant Pere, que és la que es veu actualment al cim de la columna. MODELS I INFLUÈNCIES ● Segueix els models romans, com els arcs de triomf, no és la primera vegada que es decoraven edificis commemoratius amb relleus La seva estructura va servir de model per obres posteriors com: - La columna de Marc…