1. Referències històriques
Flashcards
- Qui va inventar el filtre de porcellana conegut com a filtre Chamberland (1884)?
- Charles Chamberland, microbiòleg francès. Els seus porus eren més petits que un bacteri.
- Qui va descobrir els virus el 1892?
- El biòleg rus Dmitri Ivanovsky, en estudiar la malaltia del mosaic del tabac.
- Com va anomenar Ivanovsky l'agent que travessava els filtres bacterians?
- Virus filtrable. Experiment: el suc de plantes malaltes infecta plantes sanes
- Quina teoria sobre la naturalesa dels virus va defensar Beijerinck?
- Contagium vivum fluidum: els virus eren de naturalesa líquida. La teoria la va descartar Stanley, que els va demostrar com a partícules.
Preguntes tipus test
- Per què l'agent del mosaic del tabac no podia ser un bacteri, segons l'experiment d'Ivanovsky?
- a) Perquè només es podia cultivar en medis sòlids amb sucre
- b) Perquè només infectava animals i mai plantes com el tabac
- c) Perquè es destruïa en contacte amb el filtre de porcellana
- d) Perquè travessava els filtres que retenen bacteris i no correspon a cap forma patògena coneguda
Resposta: d) Perquè travessava els filtres que retenen bacteris i no correspon a cap forma patògena coneguda. L'agent infectiu travessava els filtres bacterians i no corresponia a cap forma patògena coneguda. Això va portar Ivanovsky a suposar que era un bacteri molt petit o una toxina.
- Quin requisit tenen els agents infectius descrits per Beijerinck per multiplicar-se?
- a) Necessiten la llum solar per activar la seva replicació
- b) Es multipliquen per divisió binària, com els bacteris
- c) Es multipliquen en un medi de cultiu fora de la cèl·lula
- d) Necessiten el citoplasma de la cèl·lula infectada
Resposta: d) Necessiten el citoplasma de la cèl·lula infectada. Beijerinck va concloure que els agents infectius requereixen el citoplasma de la cèl·lula infectada per multiplicar-se, ja que són formes acel·lulars solubles.
- Quina vacuna va desenvolupar Max Theiler el 1937 i com la va produir?
- a) Vacuna de la poliomielitis, purificant el virus en sang humana
- b) Vacuna de la febre groga, inoculant el virus en ous de gallina
- c) Vacuna del xarampió, inoculant el virus en ratolins
- d) Vacuna de la ràbia, cultivant el virus en cèl·lules de conill
Resposta: b) Vacuna de la febre groga, inoculant el virus en ous de gallina. Max Theiler va inocular el virus de la febre groga en ous de gallina per produir una vacuna.
2. Definició i concepte de virus
3. Morfologia, estructura i composició vírica
4. Classificació vírica
5. Replicació vírica
6. Exemples de cicles vírics: VIH i grip
7. Virus emergents
8. Partícules subvirals
I 13 flashcards i 4 preguntes més al document.
Text del document
TEMA 2. VIROLOGIA BIOLOGIA 2n BAT. 1 Josep Manel Rodriguez INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents 8. Partícules subvirals. Ebola 2 1. Referències històriques. • 1500 BC Polio a Egipte • 1200 BC verola a Egipte • Les epidemies han estat continuades a • 1796 Edward Jenner desenvolupa una vacuna contra la verola usant la verola bovina. • 1885 Louis Pasteur desenvolupa la vacunació contra la ràbia. Ramsès V fou el quart faraó de la dinastia XX de l'Antic Egipte. La seva mòmia presenta marques de verola.
1140 BC https://beteve.cat/vapassar-aqui/epidemieshistoriques-barcelona/ 3 1. Referències històriques. • 1884, el microbiòleg francès Charles Chamberland inventà un filtre de porcellana (filtre Chamberland) que tenia porus de mida inferior a la d'un bacteri. Així doncs, podia fer passar pel filtre una solució amb bacteris i eliminar-los completament de la solució. • 1892 els virus són descoberts pel biòleg rus Dmitri Ivanovsky. • Va demostrar que la malaltia del mosaic del tabac podria ser transmesa pels extractes que havien passat pels filtres bacterians i la va anomenar virus filtrable (del llatí verí).
• L’agent infectiu que travessava els filtres bacterians no corresponia a cap forma patògena coneguda. • Va suposar que l'agent era un bacteri molt petit que no podia filtrar o a la seva toxina. 7 1. Referències històriques. • 1898 biòleg neerlandès Martinus Beijerinck amplia les experiències d'Ivanovsky concloent que els agents infectius : o Eren formes acel·lulars solubles, o travessen els filtres o requereixen el citoplasma de la cèl·lula infectada per a multiplicar-se.
• Beijerinck pensava que els virus eren de naturalesa líquida, contagium vivum fluidum, una teoria descartada per Stanley, que demostrà que eren “partícules” • 1899 Loeffler i Frosch passaren l'agent de la febre aftosa (aftovirus) per un filtre. Van concloure que: o No era una toxina, ja que l'alta dilució no l’inactivava. o l'agent es podia replicar. • Es trobaren agents infectius similars a tot tipus de cèl·lules: animals (Nocard 1898, Sanarelli 1900, McFadyean 1901) com bacteris (Twort 1915, D'Herelle 1917) o fongs. Beijerinck, 1921 1. Referències històriques. • 1911 Frederick Twort reconeix virus que infecten bacteris. • 1933 Smith, Andrews i Laidlaw aïllen el virus de la grip humana.
• 1935 Stanley aïlla el primer virus i el va identificar com el virus del mosaic del tabac (MTV). • 1936 Badwen demostrà que MTV està format per proteïnes i RNA. • 1937 Max Delbrück descriu el cicle de vida bàsic d'un virus. W. Stanley • 1937 Max Theiler inocula el virus de la febre groga en ous de gallina per produir una vacuna. • 1952 Els virus bacteriòfags van esdevenir una de les proves més concloents de que els AN són els portadors de l'herència, amb les experiències de Hershey & Chase, impulsant la genètica molecular. • 1955 Rosalind Franklin descobrí l'estructura completa del MTV. 10 1. Referències històriques.
• 1955 es purifica i cristal·litza el primer virus humà, el de la poliomelitis. • 1960 Enders vacuna pel Xarampió. • 1963 Blumberg descobreix el virus de l'hepatitis B . • 1965 Howard Temin descriu el primer retrovirus. • 1965 Anthony Epstein i Yvonne Barr descobreix el virus de la mononucleosi. • 1970 Baltimore, Temin i Mizutani descobreixen la Transcriptasa Inversa. • 1976 Primer brot registrat de febre hemorràgica de l’Ebola. • 1977 Frederick Sanger, 1a seqüenciació completa d’un genoma→ fag Phi X 174. • 1979 Campanya de vacunació mundial (OMS) → Eradicació de la verola. Sanger Ebola 11 1. Referències històriques. • 1982 Stanley Prusiner va descobrir els prions.
• 1983 Luc Montagnier i Robert Gallo identifiquen per separat el virus HIV. (Nobel 2008) • 1985 Harald zur Hausen demostra que virus del papil·loma humà (VPH) causa la majoria dels casos de càncer de coll uterí. (Nobel 2008) • 1995 vacuna varicel·la • 1998 vacuna hepatitis B. • 2002 Epidèmia SARS • 2006 vacuna contra el VPH • 2013 Epidèmia MERS • 2019 Inici pandèmia Coronavirus COVID-19. Montagnier i Gallo 12 INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents 8. Partícules subvirals. Ebola 13 2.
Definició i concepte de virus. • Etimologia de virus (del llatí virus, "verí") • L'estudi dels virus rep el nom de virologia i és una branca de la microbiologia. • Què és un virus? És una entitat constituïda per un sol àcid nucleic (DNA o RNA) i proteïnes, només visible amb el microscopi electrònic i dotada d'una estructura precisa, que es multiplica exclusivament a l'interior d'una cèl·lula hoste. • D'aquest definició destaquen dos aspectes: 1. Són formes acel·lulars que no compleixen, òbviament, els principals postulats de la teoria cel·lular. 2.
Corresponen a un element genètic que no té metabolisme propi i que només es pot reproduir a l'interior d'una cèl·lula esdevenint endoparàsits cel·lulars obligats. • Això vol dir què fora de la cèl·lula hoste són totalment inerts i: ▪ Tot i tenir genoma, no es poden reproduir independentment. ▪ No controlen reaccions E (metabolisme) ni tenen moviment propi. ▪ S'originen per engalzament de components. 2. Definició i concepte de virus. • Alguns tenen certes peculiaritats més: ▪ Poden posseir ssRNA, dsRNA, dsDNA o ssDNA. ▪ Poder induir la síntesi de DNA a partir de RNA (transcripció inversa). • Tot virus es manifesta en dos fases: 1.
Una fase extracel·lular, anomenada virió, que permet la propagació entre cèl·lules o organismes. 2. Una fase intracel·lular basada en la replicació del genoma víric que utilitza la cèl·lula parasitada per produir noves partícules víriques. • Els virus actuen com a agents infectius, alterant les funcions pròpies de la cèl·lula hoste, fins el punt de poder-li ocasionar disfuncions importants que poden esdevenir en malalties i inclús la seva mort.
Tot i això també actuen com a agents d'herència, propagant gens entre cèl·lules d'una mateixa generació, (recordeu la transducció com a mecanisme de transferència genètica horitzontal en bacteris en la que hi ha transferència horitzontal) fet que es considera molt important en biologia. • 15 INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents 8. Partícules subvirals. Ebola 16 3. Morfologia, estructura i composició vírica.
• Una partícula vírica o virió complet consta de: • una o més molècules de DNA o RNA • una coberta de proteïnes o càpsida geomètrica amb diferents simetries • Alguns també mostren embolcalls complexes derivats de la membrana de la célula hoste. • Els virions s’anomenen • nus només amb l’estructura base (DNA/RNA + càpsida de proteïna) → nucleocàpsida • embolcallats si a més posseeixen una coberta externa glicolipídica. 17 3. Morfologia, estructura i composició vírica. Genoma víric. • Mostren una diversitat genòmica superior a la dels regnes sencers de les plantes, els animals o els bacteris. • Un virus té genomes de • DNA → virus DNA • DNA monocatenari (ssDNA) → fags petits i parvovirus.
• DNA bicatenari (dsDNA) → Bacteriòfags,... • RNA → virus RNA. La gran majoria de virus utilitzen RNA. • RNA monocatenari (ssRNA) → virus vegetals (MTV), polio, parotiditis, xarampió, grip, HIV... • RNA bicatenari (dsRNA) → rotavirus, ... • Alguns virus, com ara els hepadnavirus, contenen un genoma que és parcialment ds i parcialment ss. • La mida del genoma varia molt d’un grup a l'altre, els virus amb un genoma més gran, descobert al 2013, són els Pandoravirus amb 1,9 a 2,5 Mbp. • Els genomes vírics poden ser circulars (poliomavirus) o lineals (adenovírus). 18 3. Morfologia, estructura i composició vírica. • 4 tipus principals de morfologia vírica: 1. 2. 3. 4.
Helicoïdal Icosaèdrica Embolcallada Cap-cua (head-tail) • Els virus presenten una àmplia diversitat de formes i mides. • La majoria de virus tenen un diàmetre d'entre 10 i 300 nm. • Alguns filovirus tenen una mida total de fins a 1.400 nm x 80 nm diàmetre. • Pandoravirus → 1 micra, amb més de 2500 gens. Fitxer:TMV Structure.png Fitxer:Varicella (Chickenpox) Virus PHIL 1878 lores.jpg 3 1 Fitxer:Bacteriòfag.png 1 2 3 4 Fitxer:Icosahedral Adenoviruses.jpg 2 4 20 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 1. Helicoïdal • Virions en forma de barra o de fil i poden ser curts i molt rígids, o llargs i molt flexibles.
• Les càpsides helicoïdals es componen d'un únic tipus de capsòmer apilat al voltant d'un eix central per formar una estructura helicoïdal que pot tenir una cavitat central. • El material genètic, normalment ssRNA (a vegades ssDNA) queda unit a l'hèlix proteica. • El virus del mosaic del tabac (MTV) és un exemple de virus helicoïdal. 21 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 2. Icosaèdrics. • • • • • • La majoria de virus animals són icosaèdrics o quasi-esfèrics amb simetria icosaèdrica. Un icosàedre regular és la millor manera de formar una carcassa tancada a partir de subunitats idèntiques.
El nombre mínim requerit de capsòmers idèntics és 12, cadascun composat de 5 subunitats idèntiques. Molts virus (rotavirus) tenen més de 12 capsòmers i semblen esfèrics, tot mantenint aquesta simetria. Els capsòmers dels àpexs estan envoltats per 5 altres capsòmers i reben el nom de pentons. Els capsòmers de les cares triangulars estan envoltats per sis altres capsòmers i reben el nom d'hexons Fitxer:Icosahedral Adenoviruses.jpg Pentons als vèrtex 22 Hexons a les bandes Adenovirus 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 3. Embolcallats.
• Algunes espècies de virus s'embolcallen en una forma modificada d'una de les membranes cel·lulars (o bé membrana externa o bé membranes internes com la membrana nuclear o el RE), aconseguint així una bicapa lipídica exterior coneguda com a embolcall víric. • Aquesta membrana s’omple de proteïnes codificades pel genoma víric i el de l'hoste; la membrana lipídica en si i tots els carbohidrats presents són codificats completament per l'hoste. • El virus de la grip i el VIH utilitzen aquesta estratègia. • Depenen de l'embolcall per a infectar. Herpesvirus Fitxer:Varicella (Chickenpox) Virus PHIL 1878 lores.jpg Influenzavirus Herpes zòster 23 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4.
Cap-cua (Head-tail). • Tenen una càpsida que pot posseir estructures addicionals com ara cues proteiques o una paret exterior complexa. • Alguns bacteriòfags tenen una estructura complexa que consisteix en un cap icosaèdric unit a una cua helicoïdal, que pot tenir una placa base hexagonal amb fibres caudals proteiques (espícules) que en sobresurtin. 24 INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents 8. Partícules subvirals. Ebola 27 4. Classificació vírica.
• El Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus (ICTV) desenvolupà el sistema de classificació actual. • 1966 sistema universal per classificar els virus amb taxonomia unificada. • Tot i que els virus tenen una elevada taxa de mutació que produeix gran variabilitat sempre perduren grups que comparteixen gran quantitat de característiques definides, s'anomenen «espècies víriques» i es poden agrupar en «famílies». • Habitualment, a l’hora de posar una nom a un virus s’escull: • la malaltia que generen → VIH, virus de la febre groga. • el nom d’investigador que l’aïllaren pel primer cop → Epstein-Barr.
• el lloc geogràfic de la 1a mostra o 1r individu diagnosticat → Virus de la febre de la vall del Rift, del Nil Occidental, de Nàpols, Ebola o de Marburg. • L'estructura taxonòmica general és la següent: 1. Ordre (-virales) (-virals) 2. Família (-viridae) (-vírids) 3. Subfamília (-virinae) (-virins) 4. Gènere (-virus) 5. Espècie (-virus) 28 4. Classificació vírica. • 1r report al 1971 de l’ICTV→ 43 gèneres i 290 espècies. • La taxonomia de l'ICTV (agost 2024) reconeix 3768 gèneres i 16213 espècies. Classificació de Baltimore. • Es combinen els 2 sistemes (ICTV i Baltimore) • Proposada pel biòleg Nobel David Baltimore • Es basa en la síntesi del mRNA víric.
• Els virus han de generar mRNA del seu genoma per produir proteïnes i replicar-se, però cada família utilitza mecanismes diferents. 29 4. Classificació vírica. Classificació de Baltimore. Classifica virus en 7 grups: I Virus dsDNA →adenovirus, herpesvirus, poxvirus,… II Virus ssDNA →parvovirus,… III Virus dsARN →reovirus,… IV Virus (+) ssRNA →picornavirus, togavirus,… V Virus (-) ssRNA →ortomixovirus, rabdovirus,… VI Virus ssRNA-RT →retrovirus,… VII Virus dsDNA-RT →hepadnavirus,… 30 RNA > dsRNA > nu > 1. Fam. Reoviridae. • Virions de 75 nm que infecta vertebrats (sistema digestiu). • Presenten doble càpside de proteïnes. • Els més coneguts són Rotavirus → gastroenteritis.
31 RNA > ssRNA > nu > 2. Fam. Filoviridae. • • • • • Els Filovirus causen febres hemorràgiques virals, caracteritzades sovint per ser mortals. Reben el nom del llatí filum, per tenir un aspecte filamentós al microscopi electrònic. Són uns dels patògens més letals en humans amb entre un 50% i un 90 % de mortalitat. Es transmet per fluids o teixits infectats. Mai per via aèria. Els símptomes inclouen febre alta, mal de cap, fatiga i, en casos greus, hemorràgies en mucoses i gastrointestinals. • 2 gèneres Ebola i Marburg que causen infeccions zoonòtiques, sovint des de ratpenats. • Marburg → descobert el 1967 a Marburg (DEU) en persones que havien treballat amb simis d'Uganda.
• L’Ebola → descobert el 1976 al Zaire i Sudan 32 RNA > ssRNA > embolcallat > 3. Fam. Rhabdoviridae. • • • • • Del grec rhabdos “bastó”, per la forma. Infecten un ampli rang d'hostes d’animals i plantes. En animals infecten insectes, peixos i mamífers, humans inclosos. És de transmissió zoonòtica (mossegades animals salvatges). El més conegut és el virus de la Ràbia. 33 RNA > ssRNA > embolcallat > 4. Fam. Paramixoviridae. • Virions semiesfèrics o pleomòrfics de 200 nm de diàmetre. • Els més coneguts són: Xarampió i Parotiditis (Galteres) Micrografia de la riboproteïna34helicoïdal que conforma la càpside. RNA > ssRNA > embolcallat > 5. Fam. Ortomixoviridae.
• El virió amb forma irregular de 200 nm de diametre. • L’embolcall conté vàries proteïnes a on destaquen: l’hemaglutinina (H) i la neuraminidasa (N). • La combinació H i N defineix les soques. • És responsable de la grip. 35 RNA > ssRNA > embolcallat > 6. Fam. Retroviridae. • Utilitza una transcriptasa inversa per transcriure el seu genoma de RNA a DNA i poder integrar-lo en el genoma de l'hoste. • La transcripció inversa té lloc en el citosol de la cèl·lula. • Els retrovirus són responsables de moltes malalties, incloent alguns càncers i la SIDA (el gènere Lentivirus inclou el virus HIV) 36 RNA > ssRNA > embolcallat > 7. Fam. Coronaviridae.
• • • • Tenen un embolcall que sembla una "corona". Els Coronavirus infecten un marge ampli de mamífers i ocells. Es transmeten per via fecal-oral o per aerosols de secrecions respiratòries. Ocasiona malalties lleus tot i que de vegades poden ser severes en humans, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-Covid 2019) 37 RNA > ssRNA > embolcallat > 8. Fam. Togaviridae. • Causa entre altres la rubèola (Rubivirus) o Chikungunya (Alfavirus) RNA > ssRNA > embolcallat > 9. Fam. Ortoflaviviridae. • Reben el nom del virus de la febre groga, ja que flavus significa groc en llatí.
• La gran majoria són arbovirus (ARthropod-BOrne Virus), terme sense valor taxonòmic, ja que els transmeten picades d’artròpodes (mosquits, paparres,...) • Inclou el virus del Nil occidental, el dengue, la febre groga, el Zika i altres virus que causen encefalitis 38 RNA > ssRNA > nu > 10. Fam. Picornaviridae. • El nom deriva de pico-, petit, i d’ARN. • Estan separats en 12 gèneres i inclouen importants patògens humans i animals. • Les malalties que causen són variades (refredat comú, gastroenteritis, poliomielitis o l’hepatitis C) • 2 gèneres importants: • enterovirus (amb quasi 100 tipus que causen gastroenteritis) • rinovirus (amb més de 100 tipus que provoquen refredat comú).
Virus de la poliomielitis 39 DNA > dsDNA > embolcallats > 11. Fam. Poxviridae. • • • • El virió és molt gros (200nm x 300 nm). Família de virus dsDNA que infecten animals (V/I). Inclou el virus de la verola o pigota (pox) erradicada i el Molluscipox. La verola és la malaltia amb major impacte a la historia, tot i que no és tant contagiosa com la grip, amb una taxa de mortalitat del 30%. • Cursava amb febres altes, cansament i erupcions plenes d’un líquid espès per passar a pústules rodones, fins que les crostes al caure deixaven la pell irreversiblement marcada (la marca dels supervivents).
https://www.rtve.es/television/20230508/viruela-cicatrizvacuna-por-curiosidades-ciencia-salud/2444643.shtml 40 Molluscipox • Des de 1979, quan es va erradicar la verola al mon es va establir que només 2 laboratoris podrien contenir mostres i que totes les altres devien ser destruïdes. • Els laboratoris són, en una resta de la guerra freda, el CDC de Atlanta i el Centre de Recerca Estatal de Virologia de Novosibirsk, a Rússia. https://www.youtube.com/watch?v=N phOebFxFtQ 41 DNA > dsDNA > embolcallats > 12. Fam. Herpesviridae. • • • • La càpside és un icosaedre de 100 nm diàmetre. Deriva del grec herpein ("arrossegar"), per tractar-se d'una infecció latent i recurrent.
Hi ha 8 virus coneguts que se sap que poden causar malalties en humans. Els més coneguts són: Herpes simplex virus (HSV); Cytomegalovirus (CMV), Varicella zoster (VZV); Epstein Barr virus (EBV). Herpesvirus 42 Herpes simplex • • • • La mononucleosi o “malaltia del petó". Es transmet a través de la saliva. Es contrau en besar o compartir un got. Tot i això, la mononucleosi no és tan contagiosa com el refredat.
Citomegalovirus (CMV) Virus Varicela Zòster (VVZ) Epstein-Barr (Mononucleosi) • • A Europa un 90% població està infectada per VVZ Un virus que pot causar 2 malalties freqüents; la varicel·la i l'herpes zòster (no confondre amb herpes simple) • • • La seva infecció és generalment asimptomàtica, però el virus quedarà de forma latent en l'individu infectat (65% de la població occidental) En els països desenvolupats, al voltant del presenta el virus en forma latent. Greu en l’embaràs pel fetus. 43 DNA > dsDNA > embolcallats > 13. Fam. Hepadnaviridae. • Són dels virus més petits que es coneixen i són parcialment de ds i ss.
• El genoma dels hepadnavirus és extremadament petit, d’unes 3,3 kbp i els virions són esfèrics, amb un diàmetre d'un 42 nm • Afecten a mamífers, aus, rèptils amfibis i peixos. • Causen infeccions al fetge en humans (Hepatitis B). 44 DNA > dsDNA > nus > 14. Fam. Adenoviridae. • Família de virus dsDNA de mida mitjana entre 60 i 90 nm. • Causen malalties respiratòries, conjuntivitis, gastroenteritis, cistitis ,.... • Es poden transmetre per contacte directe, via fecal - oral, i en alguns casos transmesos per l'aigua i són molt contagiosos en humans. • A cada vèrtex es projecta una fibra proteica amb la punta globular que reconeix l'hoste per tal de facilitar i iniciar el procés d'endocitosi.
• Estan involucrades en el procés d’adhesió del virus sobre la cèl·lula hoste. . 45 DNA > dsDNA > nus > 15. Fam. Papovaviridae. • Família de virus petits (50 nm) de dsDNA infectius per a una gran varietat d’animals • El seu nom: papilomavirus + poliomavirus + agent vacuolant. • Actualment, els papovavirus s'han reorganitzat en famílies separades, principalment Papillomaviridae i Polyomaviridae, a causa de diferències en la seva estructura genètica i patogenicitat. • Existeixen més de 100 tipus de Papillomavirus (HPV), l’agent causal del papil·loma humà, implicat en càncers de coll d’úter, anals i orofaringis. • Causen berrugues genitals i alguns son altament cancerígens. 46 INDEX T2.
Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents 8. Partícules subvirals. Ebola 47 5. Replicació vírica. Modalitats de cicles vírics 1.- Cicle lític • Desconnexió hoste • Transcripció gens virals • Replicació massiva del genoma viral. • Síntesi massiva de proteïnes estructurals • Acoblament i maduració dels virions. • Alliberament nous virions per lisi cel·lular o continuadament sense lisi. 2.- Cicle lisogènic • Integració AN víric en el genoma de la cèl·lula hoste. • No hi ha lisi de la cèl·lula hoste.
• Sota inducció pot esdevenir lític. 48 5. Replicació vírica. 49 5. Replicació vírica. 50 5. Replicació vírica. 51 5. Replicació vírica. 1.- Cicle lític • Perquè un virus es pugui replicar ha de penetrar en una cèl·lula susceptible. El virió s’uneix a la cèl·lula, després entra el seu AN, dirigeix la síntesi de components vírics i s’assemblen formant nous virions. • 5 Etapes 1. Adsorció (Adhesió) 2. Penetració 3. Síntesi o eclipsi 4. Maduració o assemblatge 5. Lisi i alliberament dels virions. 53 5. Replicació vírica. 1.- ADSORCIÓ. • Pas crític en la replicació vírica i diana de teràpies antivirals → Si es bloqueja la unió, s’atura la infecció.
• Els virus tenen un determinat rang d’hostes en funció del nombre d’espècies o teixits que poden infectar ‒ Ampli → Rhabdovirus→ tots els mamífers ‒ Estret → Poliovirus → només primats. • Els virus col·lideixen a l’atzar amb les cèl·lules hoste (CH) i cada 103-104 col·lisions, s’hi fixen. • L’adsorció no requereix E però sí ions específics i un pH adequat. • Lligands vírics s’uneixen específicament a receptors de la CH (glicolípids o glicoproteïnes de membrana). • HIV → GP120 amb proteïna CD4 de la superfície del limfòcits T col·laboradors. • Coronavirus → Glicoproteina S (Spike) amb ACE2. 54 5. Replicació vírica. 1.- ADSORCIÓ.
• L’adsorció millor estudiada és la dels fags → interacció entre les proteïnes del mecanisme d'ancoratge de la cua i les molècules del punt de recepció. • Les fibres llargues de la placa de la cua són les 1s en contactar amb la paret. • Després es doblen atraient cap ella al fag que ancora les espícules de la placa. • Una vegada produïda la unió s’allibera un enzim que trenca la paret, per ruptura dels enllaços glicosídics. 55 5. Replicació vírica. • En virus animals (VA), • gran diversitat de molècules receptores. • Sovint apareixen co-receptors. • Entrada de la nucleocàpsida sencera, mai l’AN sol. 2.- PENETRACIÓ. El procés és diferent per als fags, virus vegetals i animals.
• Els fags injecten l’AN en la CH. • VA →Poden entrar a la cèl·lula per fusió de l’embolcall amb la membrana, directament a través de la membrana o per fagocitosi (la partícula resta dins un endosoma que es pot combinar amb lisosomes). • La nucleocàpsida sol arribar al citoplasma, i per tant s'ha de produir l'eliminació de la càpsida proteica (Decapsidació) • En virus vegetals (VV) l‘entrada és directa al citoplasma (la paret és massa rígida) • Lesions. • Vectors (insectes, nematodes o fongs paràsits). T4 bacteriophage tail sheath motility 56 5. Replicació vírica. 3.- SÍNTESI (o ECLIPSI) D’AN i CAPSÒMERS.
• Durant la fase de síntesi, l’AN víric utilitza les estructures i l’E cel·lulars per a replicar-se ell mateix i per produir proteïnes víriques. • Normalment la majoria dels enzims es produeixen quan l’AN víric s’ha replicat i múltiples còpies produeixen mRNA per medi de l’acció de DNA polimerases o RNA polimerases, segons els casos. • Moltes vegades les polimerases són les pròpies de la cèl·lula, però s'han citat casos en que s'utilitzen polimerases víriques sintetitzades prèviament, de forma que la polimerasa cel·lular queda anul·lada. • L‘mRNA és traduït pels ribosomes cel·lulars, sintetitzant els enzims necessaris per la replicació del virus i les subunitats de la càpsida. 58 5.
Replicació vírica. 3.- SÍNTESI (o ECLIPSI) D’AN i CAPSÒMERS. • En aquesta fase té lloc el procés de còpia del DNA (o material genètic) del virus que duu a terme la DNA polimerasa i la síntesi de les proteïnes del virus. • La producció d’AN i proteïnes no és caòtic i està controlat pel genoma víric. • L'àcid nucleic serveix de motlle per a la seva pròpia replicació. • El mecanisme varia segons l'àcid nucleic: DNA o RNA, ss i ds, circular o lineal. • En aquest moment no hi ha virions intactes en la cèl·lula, pq s’han de desfer per replicar-se → Període d’eclipsi. 4.- MADURACIÓ I ASSEMBLATGE.
• Una vegada s’ha produït prou AN i proteïna vírica, es combinen els àcids nucleics amb les proteïnes de la nucleocàpsida. 59 5. Replicació vírica. 5.- ALLIBERAMENT o LISI. • Als bacteris es produeix per lisi de la cèl·lula hoste causada per un enzim víric. • A les cèl·lules animals els virus embolcallats poden sortir a mesura que es sintetitzen per un procés de gemmació (exocitosi), mantenint la cèl·lula viva. • Els virions sense embolcall s’acumulen en determinades zones de la cèl·lula fins que provoquen greus alteracions de la membrana i s’alliberen de cop, provocant la mort cel·lular. 60 5. Replicació vírica.
2.- Cicle lisògenic • Les cèl·lules infectades que posseeixen la capacitat latent de produir fags madurs es diu que són lisogèniques. • Els bacteriòfags capaços d'aquest tipus de relació es diuen temperats i el genoma víric present a les cèl·lules d'un cultiu lisogènic es denomina pròfag. 61 5. Replicació vírica. 2.- Cicle lisògenic • El DNA del fag, una vegada ha penetrat al bacteri, es pot integrar al del cromosoma bacterià. • En aquest estadi no es produeixen components vírics, ja que els seus gens estan reprimits, i la infecció resulta innòcua.
• No obstant això, els virus es repliquen quan ho fa el cromosoma bacterià, i totes les cèl·lules que en descendeixen seran portadores del genoma víric. • Quan, per alguna raó aquest virus temperat és activat, es restableix el cicle lític, i totes les cèl·lules infectades moren. • Un pròfag no pot dirigir la síntesi de virions pq els seus gens estan silenciats per una proteïna. • Les condicions ambientals que perjudiquen els bacteris poden inactivar el repressor i induir el cicle lític → UV. 62 63 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 1. Classificació vírica. 2. Replicació vírica. 3. Exemples de cicles vírics. 4.
Virus emergents 5. Partícules subvirals. INDEX T2. Virologia. 64 6. Exemples de cicles vírics. 2 exemples de cicles vírics: • HIV • GRIP HIV Història • La SIDA és una malaltia produïda pel Virus de la Immunodeficiència Humana (HIV) que provoca una destrucció progressiva dels limfòcits T-helper del SI. • 1981 a NY i SF s’observa en homes homosexuals una nova malaltia viral que provocava una immunodeficiència no descrita i que es va anomenar com a Síndrome d'ImmunoDeficiència Adquirida (SIDA). • Feia temps que HIV circulava per Àfrica. Estudis en bancs de sang van descobrir mostres infectades a finals dels 50. • La SIDA ja es propagava en els 70 pels EUA i Europa Origen → Teoria del caçador.
• La pandèmia és una zoonosi viral. • El virus SIV s’aillà de ximpanzés (Pan troglodytes) de Camerun i Congo i el genoma és idèntic a 1r soques d’HIV. • SIV passà als humans per la mort i consum de primats i mutà en HIV. • 1959 mostra de sang més antiga a Àfrica amb AC contra HIV al Congo. Fitxer:EM of influenza virus.jpg 65 6. Exemples de cicles vírics. Estructura HIV. • Virus embolcallat de ssRNA que afecta exclusivament a humans i és el responsable de la malaltia de la SIDA. • Està constituït per ‒ 2 còpies ssRNA ‒ 3 enzims necessaris (transcriptasa inversa, integrasa i proteasa), ‒ càpsida de proteïnes (P-24 i P-17). ‒ embolcall de glicoproteïnes (GP-120 i GP-41) i de lípids.
• Les GP de l'embolcall permeten l'adhesió del HIV als limfòcits T4 (GP-120 i GP-41 ), la fusió de les membranes i la seva penetració. 67 6. Exemples de cicles vírics. Com actua el HIV? • El HIV (2) no pot sobreviure fora d'una cèl·lula. • El virus té una predilecció per les cèl·lules que tenen en la seva superfície un receptor anomenat CD4 → limfòcits T-helper. Cal també un correceptor (CCR5). • En primer lloc es produeix la unió del GP-120 del HIV a l'CD4 del limfòcit. • Després el RNA del HIV, un cop dins del limfòcit (3), es transforma en DNA mitjançant l'enzim transcriptasa inversa, i aquest s'incorpora al material genètic del limfòcit (4).
• HIV comença la multiplicació, utilitzant els elements cel·lulars del limfòcit, que suposa la sortida a la sang de centenars de nous HIV (5) (envairan altres limfòcits), i la destrucció del limfòcit envaït. • Aquest procés disminueix de forma progressiva els limfòcits T4. • Per tant, el SI anirà lenta però progressivament, deteriorant-se. • El risc d'aparició d'infeccions oportunistes, així com la tendència de processos tumorals com el rar càncer de pell Sarcoma de Kaposi és cada vegada més elevat. 68 6. Exemples de cicles vírics. Com es diagnostica el HIV? • La infecció pel VIH pot ser identificada de manera rutinària al laboratori per diferents mètodes.
Totes es basen en detectar la seva presència a través d'una mostra de sang • determinant els anticossos anti-HIV, • detectant els antígens del VIH (per exemple P24) • La "prova del VIH / SIDA" positiva evidència l'existència dels anticossos anti-VIH formats per l'organisme (Limfòcits B) com a reacció a la presència del virus. Què significa ser HIV-seropositiu? • Significa que una persona té un resultat de la prova de HIV/SIDA positiva i confirmada, ja que té anticossos anti-HIV i se l’ha de considerar portadora del HIV. No indica necessàriament que tingui la malaltia de SIDA. 71 6. Exemples de cicles vírics. Diferència entre PORTADOR i MALALT?
• El portador del VIH és una persona que té una prova positiva i no presenta cap signe o símptoma de malaltia. Una persona amb HIV pot estar molt de temps sense símptomes. • El malalt de SIDA és aquell que presenta infeccions o càncers oportunistes per la greu deficiència del sistema immunitari secundària a la infecció pel HIV. Vies de transmissió. • El virus de la sida es pot trobar en tots els fluids orgànics d'una persona portadora (sang, semen, secrecions vaginals, orina, saliva, llàgrimes, etc.) • Però només hi ha tres fluids que tenen capacitat per transmetre'l a altres individus, per ser els únics que tenen prou concentració de virus: 72 6. Exemples de cicles vírics. Tractament.
Teràpia antiretroviral. • Actualment no existeix una vacuna preventiva per evitar noves infeccions ni un tractament que pugui curar el VIH/sida. • El recompte del limfòcits T-CD4 i la detecció del RNA del HIV permeten seguir la progressió de la infecció. SIDA clínic → T-CD4 < 200 limfòcits/µl sang • Objectiu tractament → reduir la quantitat de virus en sang i que això permeti una recuperació immunològica amb un augment dels limfòcits T4. • Assolir nivells de càrrega viral indetectable no vol dir que s'hagi eliminat la infecció. Quan es retira el tractament, el virus reapareix en sang.
• 1987 1r antiviral aprovat → AZT (anàleg de la timidina que inhibeix T inversa) • Antiretrovirals que actuen en 4 punts vulnerables del cicle replicatiu del HIV: 1. Inhibidors de la transcriptasa inversa. Bloquegen la transcriptasa inversa, un enzim que necessita el VIH per reproduir-se. 2. Inhibidors de la proteasa, inhibint la maduració del HIV. 3. Inhibidors de la fusió, bloquegen l’entrada dels virions. 4. Inhibidors de la Integrasa, impedint la integració de la còpia del DNA del RNA genòmic del HIV en el cromosoma de la cèl·lula hoste. 73 6. Exemples de cicles vírics.
• En l'actualitat TAR combinació de 2 o 3 fàrmacs per bloquejar en conjunt la replicació viral que suposen un comprimit cada 12 hores i que ha simplificat molt el tractament. • El virus s’amaga en reservoris durant el tractament (no es detecten virus lliures en sang) i rebrota en quant aquest s’abandona. • El principal problema és la resistència a llarg plaç degut a l’alta taxa de mutació de la Transcriptasa inversa. • 2024. Administrant 2 injeccions intracutànies anuals de Lenacapavir ha mantingut lliures de VIH una població de 2000 dones estudiada a Àfrica. Cap es va infectar. • Aquests tractaments amb antiretrovirals prendrien el lloc a la vacuna que no acaba d’arribar.
https://www.3cat.cat/324/un-antiretroviral-dona-proteccio-total-contra-el-vih-amb-nomes-una-injeccio-dos-cops-lany/noticia/3300325/ • Algunes persones han entrat en contacte amb HIV però no s’infecten, o si s’infecten progressen més lentament cap a la SIDA. • Existeix un component genètic vinculat a la resistència de l’hoste. • Els individus homozigots per al gen CCR5 defectuós, són resistents. • Els heterozigots progressen més lentament cap a la SIDA. • A les poblacions caucàsiques • Hi ha un 1% d’homozigots que presenten resistència genètica.
• Hi ha del 5-14% d’heterozigots • Aquest al·lel està quasi absent a poblacions africanes, asiàtiques i ameríndies • El gen CCR5 és fonamental per l’establiment de la infecció pq el complexe GP120-GP41 no pot adherir-se al 74 correceptor CCR5 i infectar la cèl·lula 6. Exemples de cicles vírics. https://www.lavanguardia.com/encatala/20220 728/8436348/els-tres-precedents-pacientberlin-londres-i-duesseldorf.html https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20220 727/pacient-sida-curada-barcelona-hospitalclinic-14175414 • Hi ha 3 casos documentats de curació total: són els pacients Berlín, Dusseldorf i Londres.
• Un adults seropositiu amb leucèmia que van rebre transplantament de moll d’ós d’un pacient genèticament resistent. 75 6. Exemples de cicles vírics. Hi ha 3 casos documentats de curació total. • Són els pacients Berlín (2008), Londres (2019) i Dusseldorf (2023) • Pacient Berlin (2008), Timothy Brown i Pacient Londres (2019), Adam Castillejos i el Pacient Dusseldorf (2023), un home anònim, van patir una leucèmia. Van rebre transplantament de moll d’ós de pacients genèticament resistents. 76 6. Exemples de cicles vírics. Història • La grip és una malaltia infecciosa que afecta ocells i mamífers, provocada per virus RNA de la família ortomixoviridae.
• El terme "grip" pot derivar • del francès gripper "agafar de sobte, " més utilitzat a partir s. XX • de l'alemany grüpen "tremolar de fred o de febre". • nom alternatiu, influença, deriva de l'italià medieval influentia. D’aquí passa a l’anglès que es coneix com a Flu. • Els símptomes de la grip foren descrits clarament per Hipòcrates el 412 aC. • 1580 1r registre convincent d'una pandèmia a Rússia que s'estengué a Europa • Les pandèmies continuaren al llarg dels s XVII i XVIII. • la pandèmia de 1830-1833 fou particularment estesa • 1918 Grip espanyola • 1957 grip asiàtica • 1968 grip de Hong Kong • 1977 Grip porcina GRIP 77 6. Exemples de cicles vírics. 1918-19 GRIP ESPANYOLA.
• El brot més letal fou l'anomenada pandèmia de la grip espanyola A H1N1 • S’anomenà espanyola pq ESP no va censurar les notícies, quan la majoria dels països europeus sí ho van fer. • Ha estat descrita com “l'holocaust mèdic més gran de la història” • S’escampa en 3 mesos a tots els indrets del planeta, estenent-se fins i tot a l'àrtic i a remotes illes del Pacífic . • Mortalitat: • Aquesta grip inusualment greu matà entre el 2% i el 20% dels infectats, (0,1% a la grip estacional) • S'estima entre 20 i 50 M de morts (2% a 5% de la població mundial), tot i que l’abast total es desconeix. • Mata més gent en 1 any que la pesta negra en 1 segle. • Mata 7x més gent que la 1a WW.
• A Alaska extermina al 60% dels Inuits. • A les illes del Pacífic sud, a on és rara, mor un 20% de la població. • Una altra tret inusual és que matà adults joves i ràpidament (2-3 dies) • Això és rar, pq la grip sol ser més perillosa pels infants o ancians. ‒ el 99% de les morts es produïren en els menors de 65 anys, ‒ més de la meitat en adults joves d'entre vint i quaranta anys. • En pandèmies posteriors ja es disposava d'antibiòtics. https://www.youtube.com/watch?v=hJM6M3AMwSs 78 6. Exemples de cicles vírics. Nom de la pandèmia Pandèmies conegudes al segle XX. Data Morts Subtipus Grip asiàtica (russa) 1889–1890 1M Possible.
A-H2N2 Grip espanyola 1918–1920 20-50 M A-H1N1 Grip asiàtica 1957–1958 1-1,5 M A-H2N2 Grip de Hong Kong 1968–1969 0,75-1 M A-H3N2 SARS 2003–2004 774 Coronavirus Grip A 2009–2010 14 mesos 18,5 k (272 a Espanya) A-H1N1 En una microgota de saliva s’expulsen fins a 106 virions 80 6. Exemples de cicles vírics. • És un Ortomixoviridae de ssRNA que inclou cinc gèneres: Influenzavirus A, B, C, Thogotovirus i Isavirus. VIES INFECCIÓ. • Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l’aire per la tos o esternuts, creant aerosols portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus excrements. • La grip es transmet per la saliva, les secrecions nasals i la sang.
• La grip es desactiva fàcilment amb desinfectants i detergents. ESTRUCTURA DEL VIRUS DE LA GRIP. • La partícula vírica mesura 80-120 nm de diàmetre i sol ser esfèric. • Es componen d'un embolcall víric que conté dos tipus de glicoproteïnes, que envolta un nucli central. • Les proteïnes hemaglutinina (H) i neuraminidasa (N) estan a la superfície. • Els RNA vírics que formen el genoma són mostrats com a hèlix vermelles dins la partícula i estan units a les proteïnes ribonuclears (RNP). 81 6. Exemples de cicles vírics. • El nucli central conté el genoma de ssRNA del virus, així com altres proteïnes víriques que empaqueten i protegeixen el material genètic.
• Cosa inusual per un virus, el seu genoma no és una única peça d'àcid nucleic. • Conté set o vuit peces de RNA, i cada peça conté un o dos gens. • El genoma de la grip A conté 11 gens repartits en vuit sequencies de ssRNA, que codifiquen 11 proteïnes: • L'hemaglutinina (HA) i la neuraminidasa (NA) són les dues glicoproteïnes de l'exterior dels virions. • Es coneixen 16 subtipus H i 9 subtipus N. En humans són habituals els tipus H1, H2 i H3 i els N1 i N2. TIPUS DE VIRUS DE LA GRIP. Gènere Influenzavirus A → 1 espècie, el virus de la grip A. • Els ocells aquàtics salvatges són els hostes naturals • Poden saltar a altres espècies.
Causen brots devastadors a l'aviram domèstic o provocar pandèmies de la grip humana. • Els virus de tipus A causen la malaltia més greu. • El virus de la grip A es pot dividir en serotips: • Els serotips confirmats en humans: H1N1, grip espanyola el 1918, i el 2009 H2N2, grip asiàtica el 1957 H3N2, grip de Hong Kong el 1968 H5N1, amenaça de pandèmia 2007-2008 82 6. Exemples de cicles vírics. SIMPTOMES I PREVENCIÓ. • Símptomes: Febre, Mal de cap, Cansament, Tos seca, Mal de coll, Congestió nasal, Esternuts, Irritació d'ulls, Calfreds, dolor muscular i articular. • Complicacions: per sobreinfeccions bacterianes per neumònies.
• El virus de la grip té una gran capacitat per a mutar fet que ocasiona l’aparició de noves soques del virus. Això obliga a replantejar la composició de la vacuna. 83 • Les condicions perquè un virus gripal aviari signifiqui una amenaça per a la salut pública són 3: 1. 2. 3. • Que el virus sigui nou (no existeix immunitat o és molt escassa) Que el virus produeixi malaltia en humans amb alta mortalitat (la grip estacional mata a menys del 0.1% dels infectats mentre que en A-H7N9 és del 25%) Que el virus sigui capaç de transmetre’s directament de persona a persona. El virus aviari del 2014 A-H7N9 va complir les dues primeres però no l’última 84 6. Exemples de cicles vírics. FÀRMACS ANTIVIRALS.
Hi ha 2 tipus d’antivirals per a la grip. • D’escàs valor si s’administren més enllà de les 48h de l’inici simptomatològic. • Per a casos greus o amb malaltia prèvia. • Poc estudiats en pediatria. 1. Inhibidors de la M2 (amantadina): Primers AV (1976) • Interfereixen el canal d’ions M2, essencial pel denudament del virus. • Ràpida aparició de variants de virus resistents a la seva acció. 2. Inhibidors de la neuraminidasa: (zanamivir, Relenza i oseltamivir, Tamiflú) • Bloqueja la Neuraminidasa, enzim que permet l’entrada en la cèl·lula hoste. • Promouen en el virus molta menys resistència a la seva acció. • Estudis recents apunten a que no seria tan eficaç com es creia. 2018.
Nou antiviral en 20 anys, Xofluza (Baloxavir). Bloqueja la polimerasa viral. 85 INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents. 8. Partícules subvirals. 86 7. Virus emergents. • Les malalties infeccioses són: ⁻ 1a causa de mortalitat globalment, ⁻ 3a causa de mortalitat en països desenvolupats. • Apareixen noves malalties causades per patògens de recent descobriment o per la reaparició d'agents que es creien erradicats. • La causa d’aquesta expansió es diversa: • Mobilitat de persones i mosquits.
• L’escalfament global. • Canvis als ecosistemes • De tots els patògens emergents destaquem... o SARS-CoV2 o Arbovirus: virus de la febre del Nil, Chikungunya, Dengue, Zika,... o Febres hemorràgiques Ebola, Crimea-Congo,... 87 7. Virus emergents. Virus del Nil Occidental. • Detectat por primer cop al 1937 en Uganda, a prop d’una font del Nil. • Expansió important des del 2010 a Europa. • El virus es transmet als humans per la picada d’un mosquit (mai persona-persona) i pot derivar en una l’encefalitis, que provoca danys neurològics permanents i la mort. • Els casos greus representen menys de l'1% dels infectats (meningitis, encefalitis,...).
El 80% dels infectats són asimptomàtiques i el 20% només presenta símptomes lleus. • Estiu del 2022. 1r cas en humans a Catalunya amb quadre neurològic. • Brots periòdics a Andalusia i Extremadura. 88 7. Virus emergents. Chikungunya (CHYK) • Virus de l’Índic. Al Carib ja és epidèmia. • El CHYK provoca febre i una artritis dolorosa i la transmissió entre humans no està demostrada. • El vector és Aedes aegypti però també el pot transmetre Aedes albopictus. 89 INDEX T2. Virologia. 1. Referències històriques. 2. Definició i concepte de virus. 3. Morfologia, estructura i composició vírica. 4. Classificació vírica. 5. Replicació vírica. 6. Exemples de cicles vírics. 7. Virus emergents. 8.
Partícules subvirals. 90 8. Partícules subvirals. • Tipus de partícules subvirals: Viroides, Virusoides i Prions. VIROIDES • Patògens de plantes que consisteixen en una curta cadena de ssRNA circular (de 200 a 400 bp) sense la càpsida de proteïna dels virus. • 30 espècies de viroides dins de 2 famílies → Pospiviroidae i Avsunviroidae. • Causen malalties amb greus pèrdues econòmiques • RYMV (Rice Yellow Mottle Virus). • La taca solar o Sunblotch de l’alvocat (ASBVd), • El mosaic del préssec o Peach latent mosaic (PLMVd), • El Cadang-Cadang del cocoter (CCCVd) • Afecta a patates (Potato spindle tuber viroid, PSTVd), cítrics, crisantems,… 91 (RYMV) Sunblotch 8. Partícules subvirals.
VIRUSOIDES • Un virusoide és un agent infecciós que infecta les plantes només si també es troba infectada d'un virus. • Es podria dir que el virusoide parasita el virus per reproduir-se. • No poden reproduir-se fora del virus assistent. • Els virusoides consisteixen en una sola molècula de ssRNA circular que fa uns quants centenars de nucleòtids i no codifica per res més que per la seva pròpia estructura. • La seva replicació es dóna en el citoplasma. • En mida i estructura són semblants als viroides. PRIONS • Fins fa poc es creia que les malalties infeccioses eren ocasionades per virus o bacteris. • Un prió o PrPSc (Sc: Scrapie) és una proteïna alterada infecciósa sense àcid nucleic.
• La troballa dels prions va ser excepcional ja que no contenien AN. • Produeixen infeccions neurodegeneratives → Encefalopaties espongiformes. • Són una forma alterada de una proteïna cel·lular funcional de la membrana de les neurones del SNC (PrPc) que ha perdut la seva conformació 3D normal i que ha adquirit la capacitat de transformar la forma normal (PrPc) en patològica (PrPSc) 92 8. Partícules subvirals. PRIONS. Malalties priòniques i “prion-like”. 1.- Scrapie→ Malaltia priònica descrita al s. XVIII a UK que afecta ovelles i cabres. • Tot i que resulta mortífera entre els animals afectats, no hi ha proves que demostrin la seva transmissió a les persones.
2.- Kuru→ 1957 es descriu com l’etnia fore de Nova Guinea pateix una malaltia que cursava amb dificultats progressives per a caminar, asseure's, mastegar, etc, i en què els afectats morien en el termini d’uns sis mesos. • Sembla que la transmissió de la malaltia es produïa pel costum caníbal d’aquest poble d’honrar els seus morts menjant-se'n el cervell. • Aquesta pràctica fou prohibida i el kuru pràcticament desaparegué. 93 8. Partícules subvirals. 3.- Encefalopatia espongiforme bovina (EEB) (Crisi de les vaques boges, 2000)→ provocada per la ingestió de pinsos composts elaborats amb farines de restes d’animals afectades per EEB i Scrapie.
El resultat fou l’entrada a la cadena alimentària humana de productes de risc i la probable aparició de la variant humana de la malaltia. 4.- Creutzfeltd-Jakob (CJD) → Afecta a 1/106. • Apareix generalment en etapes avançades de la vida i té un desenllaç ràpid. • Els símptomes comencen aproximadament a l'edat de 60 anys i un 90% dels pacients moren dintre d'un any. • En les etapes inicials, els pacients pateixen falles de memòria, canvis de comportament, falta de coordinació i pertorbacions visuals. • A mesura que progressa, el deteriorament mental s’intensifica amb moviments involuntaris, ceguesa, debilitat de les extremitats i coma. 94 Hans Creutzfeldt 8. Partícules subvirals.
• • • • • • • • • Vacuolització de les neurones. Neuropatia degenerativa. Període incubació → Fins 30 anys. Curs de la malaltia simptomàtica → mort→ 1 any. Transmissió: – Hereditària – Injecció i/o trasplantament de teixit contaminat. – Possiblement menjar amb prions?? No hi ha cap mètode per a detectar el prió en els teixits vius. No existeix diagnòstic serològic. Diagnòstic clínic → Biòpsia cerebral. No existeix tractament ni vacuna. 95 8. Partícules subvirals. • El descobridor dels prions fou Stanley Prusiner. Guardonat al 1997 amb el Premi Nobel de Medicina.
• No desencadenen resposta immunitària • Resistents a: • Inactivació per calor (fins 80°C) • Desinfectants (formaldehid) • Radiació (UV) • Proteases • La desinfecció de material amb prions → NaOH 1N durant 1 h • La ingestió de PrP pot induir la conversió de les proteïnes en el cervell del receptor, transmetent d'aquesta forma la malaltia • Els prions s’agreguen en forma amiloide (fibril·les translúcides d’aspecte ceri) que provoquen la mort cel·lular. • L’acumulació d’una quantitat suficient de prions i la difusió a les cèl·lules adjacents altera les funcions normals del cervell. • El procés no s’ha pogut repetir “in vitro” 96 8. Partícules subvirals.
Forma normal Forma patógena soluble en detergents forma agregats amorfs insolubles Rica en hèlix α Rica en fulls β Ancorada a la membrana Lliure i agregable extracel·lularment sensible a l’acció de proteases Parcialment resistent a proteases 97